Tothom ho va veure i sentir fa poc : el Sr S\u00e1nchez s’havia equivocat, creient que els fiscals estaven sotmesos a la seva autoritat. Havia dit el contrari poc abans demanant cr\u00e8dit per la monstruosa repetici\u00f3 de les ordres de detenci\u00f3 europees contra els nostres exiliats. I a la TV fins i tot havia somrigut, orgull\u00f3s. Despr\u00e9s alg\u00fa li va dir que calia corregir-se, perqu\u00e8 els fiscals eren independents (gran sorpresa), i ho va fer.<\/p>\n
Va descobrir el resident de la Moncloa que els fiscals te\u00f2ricament son independents abans o despr\u00e9s<\/strong> d’obtenir les sent\u00e8ncies d’empresonament contra els nostres presos pol\u00edtics i les euroordres? Hi ha algun que s’ho cregui de deb\u00f2 que ell no mana res als seus subalterns? No obstant ser Catalunya el seu problema principal, en parla com a amo colonial sense molestar-se a discutir-ho abans amb els seus subalterns fidel\u00edssims a Catalunya. T\u00e9 certa semblan\u00e7a amb Rajoy. Tot ho\u00a0 vol decidir ell tot sol.<\/p>\n \u00a0Nomenament <\/strong>de Fiscals i Jutges<\/strong><\/p>\n Hi ha una difer\u00e8ncia molt considerable entre tots dos, perqu\u00e8 els jutges un cop triats s\u00ed que son independents mentre que els fiscals queden fatalment sotmesos als seus superiors que sovint els poden utilitzar per motivacions pol\u00edtiques inconfessables. Triar un jutge en canvi \u00e9s com disparar un coet de focs artificials encenent la metxa. Ja ni cal ni s’hi pot fer res m\u00e9s. Triat per la seva natura i inclinacions, el coet pujar\u00e0 en la direcci\u00f3 que vol, far\u00e0 jocs artificials i alguna vegada caur\u00e0 a terra fent mal a alg\u00fa o calant foc. \u00c9s aix\u00ed com es reconeix si ha estat ben o mal triat. Els del PP i PSOE saben o esperen\u00a0 com acabar\u00e0.<\/p>\n Hi ha hagut sempre discussions sobre el millor m\u00e8tode de triar jutges. Als Estats de la Uni\u00f3 Nord-americana tant els jutges com els fiscals son triats de llistes de partit (sovint amb candidatures \u00faniques i concertades) pel poble votant durant eleccions generals, sovint cada quatre anys, cosa que els fa sensibles a l’opini\u00f3 popular. Els fiscals i fins i tot el Ministre de Just\u00edcia de l’Estat (“Attorney General<\/em>“) son elegits a tots els Estats que jo conec tamb\u00e9 al\u00a0 mateix temps , i el Governador\u00a0 ni\u00a0tria ni els poc tocar. Amb els Federals \u00e9s diferent: El Ministre de Just\u00edcia dels EUA (“Attorney General<\/em>, sovint anomenat “el General<\/em>“) \u00e9s triat pel President per\u00f2 ha de ser confirmat pel Senat (no per la Cambra de Representants) despr\u00e9s d’una examinaci\u00f3 i debat p\u00fablics. Els jutges federals, inclosos els Suprems, igual: han de ser confirmats (i poden ser destitu\u00efts) nom\u00e9s pel Senat, altrament estan nomenats per tota la vida. Els fiscals federals son triats en canvi nom\u00e9s pel “General<\/em>“.\u00a0 Esdevenir Federal Attorney for the Southern District of New York<\/em>, que vol dir Fiscal Federal per la ciutat de Nova York, \u00e9s potser el c\u00e0rrec m\u00e9s important al que pot aspirar un advocat americ\u00e0 (degut a la M\u00e0fia, Wall Street, financers i supermilionaris locals) i en general es substitu\u00eft per cada nou General o Administraci\u00f3 federal.<\/em><\/p>\n Dir que tot aix\u00f2 no t\u00e9 res a veure amb la pol\u00edtica, nom\u00e9s fa riure, per\u00f2 \u00e9s molt diferent de com van les coses a Espanya perqu\u00e8 les qualificacions dels candidats estan sotmeses a escrutini p\u00fablic i sovint a discussi\u00f3\u00a0 i la desici\u00f3 final la fa el Senat en p\u00fablic.\u00a0 Hi ha jutges conservadors i progressius, per\u00f2 tots respecten la llei. I sobretot, son gent de prestigi provat i no han estat triats en secret pel partit governant.<\/p>\n Per entendre el problema dels fiscals, cal estudiar s\u00e8ries televisives nord-americanes<\/strong><\/p>\n N’hi ha hagut moltes i molt bones (per\u00f2 no totes) que ho ensenyen clarament. No s\u00e9 si hom les ha vist a Catalunya ni amb quins noms tradu\u00efts. Jo anomenaria Hill Street Blues<\/em>, NYPD Blues<\/em>, Blue Bloods<\/em> i sobretot la immortal Law and Order. A\u00a0 Billions <\/em>l’Attorney General dels EUA i el Fiscal Federal de Nova York es passen episodis\u00a0 conspirant per ficar l’altre a la pres\u00f3.<\/p>\n Tamb\u00e9 hi ha films que tracten b\u00e9 del tema i ara que fan tants programes ensenyant crims verdaders, alguns expliquen la situaci\u00f3 dels fiscals. Oi que a Espanya no fan films d’aquests?<\/p>\n Els fiscals per descomptat, com els metges, estan obligats a complir la llei per\u00f2 aqu\u00ed s’acaba la similitud. Els fiscals assistents que fan la feina han de demanar perm\u00eds i\u00a0 explicar quines intencions tenen al Fiscal elegit pel poble que aviat s’haur\u00e0 de presentar a la reelecci\u00f3 i probablement t\u00e9 opinions personals sobre incidents p\u00fablics que han sortit als diaris i com pot ser vist pels votants. Rep pressions de gent poderosa amb la que es tracta i que podrien retirar diners necessitats per la reelecci\u00f3 o fer apar\u00e8ixer articles desfavorables als diaris. Sovint els assistents interpreten la llei o la Constituci\u00f3 de forma diferent, sense la unanimitat sospitosa dels constitucionalistes espanyols. N’hi ha que han estat avisats per un jutge sobre quines coses ell tolera o no. Per\u00f2 sobretot els fiscals tenen discreci\u00f3, <\/em>que vol dir que alguna vegada poden triar qu\u00e8 volen fer. La ra\u00f3 m\u00e9s freq\u00fcent per no voler processar \u00e9s que els sembla que no tenen prou proves per conv\u00e8ncer el jurat o que els seus testimonis no son dignes de cr\u00e8dit, O que el resultat podria ser injust o excessiu. I si no es poden negar a processar, poden aflujar, reduint\u00a0la seva c\u00e0rrega i llenguatge contra els acusats.<\/p>\n I els pol\u00edtics? A una de les darreres Blue Bloods<\/em>, el Governador de Nova York es presenta a l’oficina de la fiscal Erin amb exig\u00e8ncies. A m\u00e9s tant ella com el seu pare que \u00e9s el cap de la policia pateixen trobades desagradables amb l’alcalde. Al darrer episodi el nou Alcalde de Nova York crida l\u2019Erin per fer-li saber que el Fiscal de Manhattan \u00a0no li agrada (dona massa drets \u00a0als criminals) i que vol que es presenti ella a la propera elecci\u00f3 per substituir \u00a0el seu cap. I tractar amb gent elegida i rica es sempre dif\u00edcil i perill\u00f3s. I sovint es preocupen molt de la premsa, que vol dir de les opinions del poble votant.<\/p>\n Per\u00f2 el que no hi ha es un governant \u00fanic donant ordres directes d’escriure euroordres de detenci\u00f3 contra adversaris pol\u00edtics i probablement la majoria de fiscals o jutges americans s’hi negarien o dimitirien i ho farien p\u00fablic. Hom pot sobreviure i treballar molt b\u00e9 en un ambient subjecte to moltes influencies i autoritats (com Andorra amb els dos co-pr\u00ednceps) per\u00f2 sembla impossible resistir les ordres d’un sol home com Franco o Hitler, o com qui estigui a la Moncloa.<\/p>\n Joan Gil<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Tothom ho va veure i sentir fa poc : el Sr S\u00e1nchez s’havia equivocat, creient que els fiscals estaven sotmesos a la seva autoritat. Havia dit el contrari poc abans demanant cr\u00e8dit per la monstruosa repetici\u00f3 de les ordres de detenci\u00f3 europees contra els nostres exiliats. I a la TV fins i tot havia somrigut, […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[816],"tags":[33571,33841,33979,32665,32645],"class_list":["post-2718","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-autonomia-dels-fiscals","tag-eleccio-dels-jutges","tag-euroordres","tag-independencia-judicial","tag-pedro-sanchez"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-HQ","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2718","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2718"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2718\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2721,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2718\/revisions\/2721"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2718"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2718"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2718"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}