Com a exemple del que vull dir, voldria exposar una curiositat sobre el President Donald Trump. A difer\u00e8ncia de presidents previs, \u00e9s un home groller que insulta i menteix sense escr\u00fapols, un llibert\u00ed que ha pagat moltes vegades a dones per fer-les callar, un individu que es pensa ser el dictador de tot el m\u00f3n i estar per damunt i fora de la Constituci\u00f3, un home de negocis que explota la seva posici\u00f3 per fer diners, un ximple que afavoreix el supremacisme blanc de caire semi-feixista. Oi que caldria fer fora i potser empresonar un home aix\u00ed? Doncs totes les estad\u00edstiques des de fa dos anys ensenyen exactament el mateix: un 49% dels ciutadans estan contra ell, un 41 a favor i aix\u00f2 no canvia faci el que faci. Perqu\u00e8? Trump deu la seva elecci\u00f3 al vot gaireb\u00e9 un\u00e0nime de la classe obrera nord-americana i dels agricultors pobres, gent poc educada que troba un home fort, arrogant, que sap com tractar dones, i desagradable, capa\u00e7 de parlar com vol, al front d’una economia forta, admirable. Probablement perdria a l’elecci\u00f3 per vots individuals per\u00f2 degut al Col\u00b7legi Electoral (cada Estat t\u00e9 tants vots com representants al Congr\u00e9s) podria ser reelegit f\u00e0cilment.<\/p>\n
Lenta Millora de la Classe Obrera<\/strong><\/p>\n Molts que parlen del Marxisme obliden en quines condicions tam horroroses, ja inexistents, nasqu\u00e9 a l’Europa Occidental i despr\u00e9s als EUA. El tractament dels treballadors era inhum\u00e0 i brutal: 12 hores de feina al dia, en algun cas 7 dies a la setmana, sous m\u00ednims que no alimentaven una fam\u00edlia. Si volien calefacci\u00f3, havien de dur el carb\u00f3. La policia era brutal contra gent que protestava. Cap protecci\u00f3 contra accidents (molt freq\u00fcents), cap ajut social fora de la caritat, cap vacan\u00e7a, cap dia lliure per malaltia, cap protecci\u00f3 contra comiats arbitraris. El Marxisme abra\u00e7at pels partits socialistes, anarquistes i despr\u00e9s comunistes, oferia una lluita organitzada, una promesa digne de cr\u00e8dit que no va reeixir mai del tot per\u00f2 va acabar fent por als governs i la burgesia.<\/p>\n Les classes dominants van anar aprenent la lli\u00e7\u00f3. Una discussion entre economistes al segle XIX era per quina ra\u00f3 calia pagar un sou als treballadors. La resposta m\u00e9s popular\u00a0 era que calia pagar nom\u00e9s prou perqu\u00e8 no es morissin de fam, que seria contraproduent per\u00f2 no reconeixien cap dret a res m\u00e9s. No feia cap falta ser aix\u00ed de brutal per guanyar diners i el perill social i pol\u00edtic que s’estava al\u00e7ant era amena\u00e7ador. Cap al temps de la Primera Guerra Mundial les coses havien comen\u00e7at a millorar. Una excepci\u00f3 notable fou R\u00fassia, dominada per un sistema feudal cruel que acabava d’enderrocar i empresonar el Tsar i establert un sistema parlamentari liberal de govern m\u00e9s o menys elegit amb vots que no servia de res ni havia acabat amb la fam i la mis\u00e8ria ni restaurat l’ordre. Durant la Guerra Mundial, gent treballadora que literalment es moria de fam o es moria d’un tret al front, sense provisions desesperada i sense direcci\u00f3 o programa sort\u00ed a carrer completament desorganitzada el Febrer de 1917<\/em> a fer la primera revoluci\u00f3 social de temps moderns. Van establir un Soviet<\/em> (assemblea) que es reunia al mateix edifici que la Duma liberal, amb la que t\u00e8cnicament compartia el poder, els membres de la qual nom\u00e9s s’insultaven i escridissaven sense aconseguir res.\u00a0 Tenien molts dirigents, grups i grupets, (que s’entretenien discuting per hores propostes als diaris per arreglar-ho tot), i entre ells hi havia els autoanomenats bolxevics. El caos, la repressi\u00f3 feudal, sempre antisem\u00edtica, fam i desordre que van seguir la Revoluci\u00f3 de Febrer eren impossibles. Entre els revolucionaris nom\u00e9s un home anomenat Lenin, amb una visi\u00f3 pr\u00f2pia del marxisme semblava saber de qu\u00e8 parlava i qu\u00e8 calia fer i l‘Octubre<\/em> d’aquell mateix any va prendre molt f\u00e0cilment el poder a Sant Petersburg.<\/p>\n A la resta del m\u00f3n, l’evoluci\u00f3 i camins cap a la millora serien molt diferents. Una bombolla econ\u00f2mica al final de la Segona Guerra Mundial va dur alguna legislaci\u00f3 social per\u00f2 sobretot va millorar els ingressos dels treballadors, molts dels quals finalment van acabar amb diners a la butxaca. Els empresaris i el govern acceptaven que els treballadors formaven una unitat amb els propietaris i els clients i que els beneficis dels bons resultats havien de rajar sobre tots tres. Perqu\u00e8 necessitaven socialistes? Aquests partits van comen\u00e7ar l’evoluci\u00f3 cap al centre i la dreta per esdevenir grups pol\u00edtics amb poques preocupacions socials. I van deixar de ser marxistes, perqu\u00e8 aquest programa revolucionari, sempre violent, ja ni atreia ni era factible, ni necessari. Evidentment els treballadors occidentals vivien millor que els russos.<\/p>\n La Classe Obrera entre Guerres comen\u00e7a a votar pel Feixisme<\/strong><\/p>\n Hitler, Mussolini… on haurien arribat sense el suport massiu dels treballadors que van enganyar?<\/p>\n El Partir hitleri\u00e0 s’anomenava oficialment Partit Nacional-Socialista dels Treballadors Alemanys. <\/em>Una de les veritats i fets socials que han arribat fins als nostres dies, \u00e9s que la gent treballadora viu a barris on troben poca esperan\u00e7a de millora i reben una educaci\u00f3 limitada, que els permet acceptar sense an\u00e0lisi disbarats proposats per un l\u00edder fort, bon orador i popular (un macho<\/em> com diuen els espanyols). Calia ensorrar tot el r\u00e8gim existent i comen\u00e7ar de nou, calia passar comptes amb els francesos que havien derrotat injustament Alemanya, calia eliminar els enemics interns tra\u00efdors a la p\u00e0tria, restaurar la supremacia i dest\u00ed de l’home blanc, acabar amb els jueus que no havien estat mai alemanys i volien dominar el m\u00f3n, disciplina, re-armament i orgull nacional! Com ara als Trompistes, tot aix\u00f2 semblava b\u00e9 a la gent i Hitler no va tenir oposici\u00f3 excepte pels adversaris socialistes i comunistes que estava ficant als primers camps de concentraci\u00f3.<\/p>\n El suport a Hitler va pagar molt b\u00e9, i els treballadors alemanys se’n van aprofitar molt\u00edssim: millores a la feina, sous decents, centres de vacances i vaixells transatl\u00e0ntics per a ells sols que fins aquell moment nom\u00e9s els rics s’han havien pogut permetre. El poble alemany havia millorat i la classe obrera emmetzinada pel feixisme fou per una estona la m\u00e9s rica i feli\u00e7 (i cruel) d’Europa. Durant els viatges i vacances sovint havien d’atendre discursos i tallers adoctrinants patri\u00f2tics i si alg\u00fa feia mala cara, homes de la GESTAPO se’n encarregaven. Contra els jueus feien l’argument inconcebible que en el regne animal i al mar, els peixos grans es mengen sempre els petits i que aix\u00f2 hauria de ser igual amb els homes. El m\u00e9s fort acaba guanyant sempre. Poc abans de la guerra va prometre un Volkswagen nou a tots els ciutadans. Amb aix\u00f2 Hitler va gaudir el suport gaireb\u00e9 total i incondicional del seu poble, guanyat amb mentides i aliances amb la classe financerament aristocr\u00e0tica. Tenia un pa\u00eds fort i unit entusiasmat per la guerra que s’acostava. No va explicar res dels assassinats en massa que planejava, la guerra brutal i la quasi destrucci\u00f3 final del poble alemany.<\/p>\n I ara com voten els Treballadors?<\/strong><\/p>\n No els sembla que puguin treure gran cosa dels socialistes actuals i prefereixen els moviments neofeixistes i populistes de dreta europeus, Vox a Espanya,\u00a0 que tenen una base obrera fort\u00edssima i molt fidel, com la del multimilionari Trump. L’estil del pensament d’extrema dreta \u00e9s clar, patri\u00f2tic i atractiu i estan sempre contra la corrupci\u00f3 (fins que pugen al poder). Els socialistes comptaven sempre amb els joves intel\u00b7lectuals i la classe mitjana progressiva, per\u00f2 tenen aquest suport encara? Semblen m\u00e9s aviat una variant moderada de la Dreta.<\/p>\n Totes les enquestes senyalen que els progressius dels nostres dies es concentren entre el joves que s’interessen pel canvi clim\u00e0tic, la igualtat racial, lluita contra els salaris extravagants dels dirigents, el dret a la manifestaci\u00f3 i la democr\u00e0cia (s’anomenen Verds o fan moviments populistes d’esquerres) i als EUA a m\u00e9s per la lluita contra la proliferaci\u00f3 d’armes al carrer.<\/p>\n I \u00e9s per aix\u00f2 que quan S\u00e1nchez despr\u00e9s de l’inesperat absurd funeral d’estat a la m\u00f2mia del Valle, va declarar que contribuiria a la reconciliaci\u00f3<\/em> a molts ens va semblar que es referia al PP amb qui voldria formar un alian\u00e7a, posat que tots dos comparteixen l’anticatalanisme i molts programes pol\u00edtics. Els votants de tots dos s\u00f3n molt semblants.<\/p>\n <\/p>\n Joan Gil<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Com a exemple del que vull dir, voldria exposar una curiositat sobre el President Donald Trump. A difer\u00e8ncia de presidents previs, \u00e9s un home groller que insulta i menteix sense escr\u00fapols, un llibert\u00ed que ha pagat moltes vegades a dones per fer-les callar, un individu que es pensa ser el dictador de tot el m\u00f3n […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[816],"tags":[32816,33180,280,3373],"class_list":["post-2711","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-obeers-i-neofeixistes","tag-revolucio-social","tag-socialisme","tag-socialistes"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-HJ","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2711","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2711"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2711\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2716,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2711\/revisions\/2716"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2711"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2711"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2711"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}