{"id":2693,"date":"2019-10-17T18:57:20","date_gmt":"2019-10-18T00:57:20","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/?p=2693"},"modified":"2019-10-18T10:05:36","modified_gmt":"2019-10-18T16:05:36","slug":"negociacions-i-precondicions","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/2019\/10\/17\/negociacions-i-precondicions\/","title":{"rendered":"Quan el PPSOE va Esdevenir Realitat"},"content":{"rendered":"

Precondicions que ho bloquegen tot<\/strong><\/p>\n

Les precondicions dels poderosos son l’eina m\u00e9s popular que hi ha per evitar negociacions fent creure al p\u00fablic que son els altres els qui es neguen. A l’escena internacional, el mestre de les precondicions es probablement en Netanyahu a Israel que per molts anys les ha utilitzat per no haver de negociar amb els Palestins. Acceptar les precondicions seria l’equivalent d’agenollar-se davant Netanyahu acceptant-lo tot sense dret a negociar res que fos important. Ara aqu\u00ed el PSOE com abans el PP tamb\u00e9 ho fan: que s\u00ed, que estan disposats a negociar amb els Catalans per\u00f2 nom\u00e9s dintre el marc de la Constituci\u00f3 i la legalitat vigent. Altrament dit, es podrien trobar certs representants a algun bar de Madrid per beure una cervesa i mirar un partit del Bar\u00e7a. En canvi, el problema pol\u00edtic catal\u00e0 de fons, l’autodeterminaci\u00f3 i els presos pol\u00edtics no podrien ni tan sols ser mencionats, perqu\u00e8 Espanya ja ho t\u00e9 resolt. Conclusi\u00f3? Aquests Catalans son tossuts i es neguen a discutir com nosaltres oferim. L’altra enganyifa es la acusaci\u00f3 constant de viol\u00e8ncia, fins i tot contra la seva Guardia Civil sempre tan pac\u00edfica. Repetint molt una mentida, molta gent acaba creient-s’ho, com ja fan els seus diaris.<\/p>\n

Per les seves obres els coneixereu<\/strong><\/p>\n

Potser alg\u00fa reconeix el t\u00edtol. Es all\u00f2 que Jes\u00fas de Natzaret respongu\u00e9 quan li van preguntar com es pot saber si un profeta \u00e9s bo o dolent. Jo hi he cregut sempre. Mireu qu\u00e8 ha fet Espanya en el cas de Catalunya els anys d’en\u00e7\u00e0 de la Dictadura i decidireu si la seva acci\u00f3 fou bona i justa o tot el contrari.<\/p>\n

Durant la Transici\u00f3 va semblar per un moment com si gent de seny volguessin obrir la porta a una relaci\u00f3 entre Catalunya i Espanya que no ha existit per tres segles. Les il\u00b7lusions no durarien gaire. Tot va comen\u00e7ar amb la redacci\u00f3 de la Constituci\u00f3. Al Comit\u00e8 que la va escriure, molt vigilat per autoritats fosques no declarades des de Madrid, seien dos bons Catalans per\u00f2 els van prohibir referir-se a Catalunya com una naci\u00f3 ni escriure res en aquesta direcci\u00f3. Hi van afegir intencionalment la frase sobre la sagrada unitat nacional que tant exhibeixen contra el nostre pa\u00eds, sabent molt b\u00e9 qu\u00e8 significava. Per\u00f2\u00a0 l’ambient del temps era euf\u00f2ric. Si apareixia un problema, en parlarien i tot es resoldria. Aquesta Constituci\u00f3 fou intencionalment anti-Catalana des d’abans de n\u00e0ixer. La Constituci\u00f3 no passa de ser una llei asseguda a un tro molt alt per satisfer els desitjos dels autors. Aquesta llei, en general un llistat de llibertats i drets, mai de prohibicions, substitueix l’autoritat que els antics reis absolutistes exercien. Ara les relacions amb el govern i les llibertats estan garantides per escrit enlloc d’estar sotmeses a la voluntat arbitr\u00e0ria I variable del monarca. Per\u00f2 ja no hi ha rei de deb\u00f2 i la Constituci\u00f3 \u00e9s nom\u00e9s una llei que pot ser alterada, com qualsevol altra, quan conv\u00e9. No pas, evidentment, si la fan servir per represaliar milions de bons ciutadans que protesten a casa seva. Una altra invenci\u00f3 extra constitucional malvolent fou el Caf\u00e9 Para Todos<\/em>, que sembla haver emocionat i engrescat tants pol\u00edtics provincials sense futur que, enlluernats, nom\u00e9s volien tot all\u00f2 que els Catalans ten\u00edem sense ni tan sols entendre de qu\u00e8 parlaven ni voler exercir les compet\u00e8ncies que el Gobierno els obligava a acceptar. Molts que no haurien passat mai de ser membres d’una Diputaci\u00f3 provincial o un ajuntament petit, esdevenien Presidentes<\/em> important\u00edssims amb parlaments, cotxe, personal i govern propis amb els que no havien ni somniat. Nomes calia afegir-se a la pol\u00edtica anti-catalana i ja els servien caf\u00e8.<\/p>\n

I el paper de Jordi Pujol? Aquest home, sens dubte un dels personatges m\u00e9s importants de la nostra hist\u00f2ria contempor\u00e0nia, fou sempre un unionista i catalanista, que nom\u00e9s demanava un Estatut que satisf\u00e9s les necessitats del pa\u00eds. Mirant-s’ho com hom vulgui, si els espanyols es volien quedar amb la col\u00f2nia catalana per sempre, en Pujol era l’interlocutor perfecte. Enlloc d’aix\u00f2, fou Pujol qui reb\u00e9 despr\u00e9s de l’intent de cop de Tejero, la telefonada del Presidente explicant que en la nova situaci\u00f3 no es podrien mantenir totes les (poques) promeses fetes a Catalunya. Era culpa nostra? No sols es van negar a parlar seriosament amb Pujol, sin\u00f3 que el van subjectar a insults grollers, humiliacions i mentides, sovint fent-lo passar per independentista. L’\u00fanica cosa que en va treure per haver mantingut l’Aznar al poder per tota una legislatura, van ser els Mossos, no obstant haver mantingut l’Aznar al poder. Ara es veu que els volen prendre.<\/p>\n

Un dia el Parlament de Catalunya es va despertar considerant un nou Estatut bastant satisfactori. Durant aquell temps l’Ernest Maragall, \u00fanic home del PSC verdaderament catalanista, fou destitu\u00eft per Zapatero i substitu\u00eft per l’andal\u00fas Montilla. Havien arribat a amena\u00e7ar-lo amb la creaci\u00f3 d’un altre PSOE catal\u00e0 abans de l’elecci\u00f3 si gosava fer certes coses.\u00a0 En qualsevol cas la mort tan prematura de Josep Belloch faria impossible la creaci\u00f3 d’un partit socialista catal\u00e0, i la seva agrupaci\u00f3 regional, el PSC, molt espanyolista i de centre dreta, que havia tingut un grup parlamentari propi a Madrid, fou poc a poc transformat i redu\u00eft a una depend\u00e8ncia insignificant que no seria ni tan sols consultada en afers catalans.<\/p>\n

No volien tolerar a Madrid l’Estatut progressiu pel que els Catalans havien votat i Rajoy va portar-lo, ple de confian\u00e7a justificada, al TC, on els jutges presidits per la Sra Casas el van no sols destruir sin\u00f3 que van escriure que era la fi, que l’Estatut no podia ser millorat m\u00e9s enll\u00e0 de les poques coses que ella havia tolerat. Aquesta sent\u00e8ncia va posar en marxa l’independentisme que fins aquell moment havia estat una for\u00e7a relativament fluixa.<\/p>\n

No escric res m\u00e9s, perqu\u00e8 la resta tothom la coneix i ha vist les manis pacifiques, la judicialitzaci\u00f3 de la pol\u00edtica, els empresonaments arbitraris de bons pol\u00edtics, la pujada de to dels insults diaris, el foc i petits brots d’una viol\u00e8ncia que no necessitem per res.<\/p>\n

El “gerifalte” S\u00e1nchez<\/strong><\/p>\n

No vull anomenar S\u00e1nchez Caudillo<\/em> com la m\u00f2mia del Valle de los Ca\u00eddos, perqu\u00e8 no \u00e9s pas un feixista. M’he recordat de la paraula gerifalte<\/strong> que els Diarios Hablados\u00a0 de RNE de migdia i el vespre durant la Dictadura utilitzaven per referir-se a pol\u00edtics o governants estrangers hostils, que n’hi havia molts. Gerifalte no \u00e9s gens insultant i en bon Castell\u00e0 simplement designa una personalitat destacada. Per\u00f2 els del Diario Hablado ho feien sonar de forma despectiva, com si fos un insult, que no n’\u00e9s.<\/p>\n

El Gerifalte S\u00e1nchez \u00e9s una personalitat curiosa amb pocs escr\u00fapols i molta empenta. La seva carrera despr\u00e9s de ser defenestrat del PSOE per Susana D\u00edaz i donat per mort, i el seu retorn glori\u00f3s ho proven. Probablement \u00e9s l’home m\u00e9s dominant i autoritari mai experimentat pel seu partit. La cosa m\u00e9s extraordin\u00e0ria que al meu parer ha fet, fou entrar a la Moncloa per afegir-se a Rajoy incondicionalment en suport del 155, sense consultar ning\u00fa ni pensar-s’ho. Era la supressi\u00f3 dels drets civils i constitucionals dels 7.5 milions de Catalans, alguns d’ells votants fidels del seu partit. Sens dubte en aquell moment el fam\u00f3s PPSOE,<\/strong> sovint sospitat i mencionat, fou creat oficialment, va veure el llum del dia i esdevingu\u00e9\u00a0 p\u00fablic. I podria ser que continu\u00e9s com una alian\u00e7a permanent al Gobierno sota la presid\u00e8ncia del Gerifalte despr\u00e9s de l’elecci\u00f3. Tot dep\u00e8n de si el sistema li dona prou vots per quedar-se a la Moncloa per molts anys. Vots, la cosa m\u00e9s important que hi ha al m\u00f3n. L’\u00fanica potser.<\/p>\n

Tot plegat, oi que sembla que ja n’hi ha prou d’una hist\u00f2ria de lluita pol\u00edtica que ha destrossat la poca reputaci\u00f3 que tenia Espanya al m\u00f3n, i que ja ha durat segles sense canvis i fet patir injust\u00edcia i persecuci\u00f3 a molta gent. Tant Espanya com Catalunya ens podr\u00edem haver lliurat d’un problema que ens priva tenir relacions bilaterals amistoses i t\u00e9 aspectes jur\u00eddics, pol\u00edtics i econ\u00f2mics altrament insolubles sense bona voluntat. Espanya no en treu res de seguir aix\u00ed.<\/p>\n

Com ha d’acabar tot aix\u00f2 sense negociacions, Gerifalte?<\/strong><\/p>\n

Joan Gil<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Precondicions que ho bloquegen tot Les precondicions dels poderosos son l’eina m\u00e9s popular que hi ha per evitar negociacions fent creure al p\u00fablic que son els altres els qui es neguen. A l’escena internacional, el mestre de les precondicions es probablement en Netanyahu a Israel que per molts anys les ha utilitzat per no haver […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[816],"tags":[32808,643,32645,32807,3706],"class_list":["post-2693","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-historia-de-lindependentisme","tag-independencia","tag-pedro-sanchez","tag-precondicions","tag-tc"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-Hr","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2693","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2693"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2693\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2701,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2693\/revisions\/2701"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2693"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2693"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2693"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}