{"id":2683,"date":"2019-10-03T13:01:01","date_gmt":"2019-10-03T19:01:01","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/?p=2683"},"modified":"2019-10-12T09:16:43","modified_gmt":"2019-10-12T15:16:43","slug":"les-155-monedes-de-plata-del-psoe","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/2019\/10\/03\/les-155-monedes-de-plata-del-psoe\/","title":{"rendered":"Les 155 monedes de plata del PSOE"},"content":{"rendered":"

Dos partits que es consideraven dem\u00f2crates, un de dretes el PP, i un altre el PSOE pretenent ser d’esquerres per\u00f2 amb un programa corresponent al centre-dreta, sense consultar amb els seus aliats catalans per\u00f2 confiant fortament amb el “A por ellos” <\/em>ambiental a l’Estat espanyol, que prometia tants vots, van suprimir els drets civils de 7.5 milions de catalans i van empresonar i fer processar alguns dels nostres millors pol\u00edtics elegits. Parlar molt del PP es en va: son l’Espanya Negra que sembla sorgir de l’ADN de grans sectors de la poblaci\u00f3 espanyola i ha aparegut en p\u00fablic i en la nostra hist\u00f2ria moltes vegades, per\u00f2 la participaci\u00f3 del Sr S\u00e1nchez en aquest assalt a la nostra llibertat, i la dels seus subordinats catalans fou notable. Ni tan sols va expressar dubtes o va consultar o va iniciar arguments conciliatoris. Va considerar la situaci\u00f3 electoral i es va tirar “A por ellos”<\/em>, manant al seus fiscals continuar la feina iniciada pel PP. Diuen que son Constitucionalistes. <\/em>A mi em recorden els mani\u00e0tics de les armes privades als EUA que tamb\u00e9 pretenen ser Constitucionalistes que defensen la Segona Esmena de la Constituci\u00f3, que permet la possessi\u00f3 d’armes pel manteniment de les llibertats p\u00fabliques i l’ordre constitucional. Nom\u00e9s que es neguen a considerar altres aspectes de la Constituci\u00f3 i el fet que no hi havia fusells d’assalt amb magatzems per 100 bales al segle XVII. I tampoc consideren els milers de su\u00efcidis, els tiroteigs amb policies, els assassinats de nens d’escola i altra gent innocent. \u00c9s intolerable enganxar-se a un sol rengle de la Constituci\u00f3 i ignorar la resta, les circumst\u00e0ncies i necessitats del m\u00f3n on vivim. Es diuen constitucionalistes gent amb poca educaci\u00f3 que probablement no han llegit mai la Constituci\u00f3.<\/p>\n

Hist\u00f2ria del PSOE<\/strong><\/p>\n

Fou fundat a Madrid com un partit marxista revolucionari per un grup d’activistes que inclo\u00efa Pablo Iglesias, de fet el segon d’Europa el 2 de Maig de 1879. Despr\u00e9s van creat el sindicat UGT. Els comunistes de Lenin eren en aquell temps el grupet insignificant anomenat bolxevics<\/em>. En aquells temps aquest grups creien en una revoluci\u00f3 universal de la classe obrera que establiria una dictadura del proletariat i despr\u00e9s d’eliminar la classe dominant, crearia un parad\u00eds terrenal per a la Humanitat. El triomf leninista de l’Octubre de 1917 fou una gran sorpresa inesperada i no sempre benvinguda. Un cop acabada la Guerra Mundial, un Lenin desenganyat pel Socialisme alemany que havia accceptat les regles pol\u00edtiques liberals va canviar el nom del seu partit de Socialista a Comunista en honor de la Comuna de Paris. La Internacional Socialista va quedar dividida irremissiblement. Poc edespr\u00e9s la presa de poder de Stalin, un dictador competent per\u00f2 salvatge i immensament cruel, i aviat la Guerra Freda van desprestigiar el nom Comunisme i tamb\u00e9 en part Socialisme per sempre mes.<\/p>\n

En 1910 Pablo Iglesias va aconseguir entrar al Parlament de l’Estat per primera vegada tot sol. Un test molt gran de l’esperit democr\u00e0tic del PSOE fou la suspensi\u00f3 de la Constituci\u00f3 Espanyola pel rei Alfonso XIII i la pujada al poder del Dictador Primo de Rivera (pare del Jos\u00e9 Antonio enterrat al costat del Franco). Sectors del PSOE, sobretot Largo Caballero i Indalecio Prieto van decidir col\u00b7laborar amb la Dictadura i acceptar c\u00e0rrecs mentre que van\u00a0 decidir entrar a un Parlament inconstitucional de broma, l’Asamblea Nacional Consultiva<\/em>, ignorant i saltant la Constituci\u00f3 suspesa pel rei. Es veu que \u00a0o eren constitucionalistes encara.<\/p>\n

El verdader test dels sentiments i capacitats democr\u00e0tiques del PSOE el va representar la proclamaci\u00f3 de la Segona Rep\u00fablica Espanyola en 1931, quan van pujar al poder despr\u00e9s de l’elecci\u00f3 del Front Popular prometent que ho arreglarien tot. Els noms de pr\u00f2cers, ben diferents i mal avinguts d’aquell per\u00edode serien l’oportunista Largo Caballero, l’intel\u00b7lectual Julian Besteiro que fou president del Parlament i Indalecio Prieto, molt dif\u00edcil de qualificar perqu\u00e8 fou de tot. En 1934, al final del Bienni Negre de la Dreta,\u00a0 van afavorir la mitja revoluci\u00f3 fallida que va portar a Llu\u00eds Companys a proclamar l’Estat Catal\u00e0 dintre de la imagin\u00e0ria Rep\u00fablica Federal Espanyola. Van arribar a tenir gent empresonada per sedici\u00f3, per\u00f2 mai tan cruelment i per tant temps com els presos pol\u00edtics dels nostres dies. Al final van entrar nominalment al govern Negrin sota la dominaci\u00f3 de facto dels Stalinistes i ja sabem com vam acabar tots. No van aconseguir cap gl\u00f2ria.<\/p>\n

Felipe Gonz\u00e1lez i els Socialistes Alemanys Willi Brandt i Helmut Schmidt<\/strong><\/p>\n

A l’exili, el PSOE, completament impotent sota el franquisme, es va establir a Tolosa del Llenguadoc sota la direcci\u00f3 del poc conegut\u00a0 Rodolfo Llopis, que seguia representant la branca radical original del Partit i va acabar topant amb el jove advocat sevill\u00e0 Felipe Gonz\u00e1lez i un amic que el van ensorrar i mantenir fora de la Transici\u00f3 i de les negociacions. Jo era part d ‘un grup de Teatre Universitari que va anar a Tolosa a interpretar Los Cuernos de Don Friolera <\/em>de Valle Incl\u00e1n. Vaig preguntar si en Llopis va venir a la funci\u00f3 per\u00f2 ning\u00fa ho sabia. En Llopis va tornar a Madrid. Com els altres exilats fou rebut a Barajas amb un ram de flors. Es va presentar a les primeres eleccions amb el PSOE Hist\u00f3rico. Fou escombrat pels votants. En Gonz\u00e1lez l\u2019havia liquidat fundant de fet un nou partit centrista.<\/p>\n

El m\u00f3n democr\u00e0tic va veure la pujada al tro de Juan Carlos I i l’anomenada Transici\u00f3 (jo en diria Adaptaci\u00f3) amb sospita i no van agradar gens l’enterrament i funerals que va rebre el Dictador mort. Poca gent es va presentar a Madrid fora del Dictador xil\u00e8 Pinochet… i Willi Brandt, encara Alcalde-Governador de Berl\u00edn, heroi de la resist\u00e8ncia antinazi, aviat Canceller Federal, cap de l’hist\u00f2ric Partit Socialista alemany de l’Oest (SPD) i ara de tota Alemanya.<\/p>\n

La revista Der Spiegel<\/em> va publicar un llarg article explicant com va anar. A Brandt li semblava que la Transici\u00f3 estava b\u00e9 i tenia possibilitats. Ell i el seu company i successor Helmut Schmidt es van fer amics de Felipe Gonz\u00e1lez i el van invitar a Alemanya per parlar del futur i fer amistat. Li van explicar com havia estat de mal vista i a\u00efllada l’Espanya del feixisme, i que ell no havia rebut l’educaci\u00f3 pol\u00edtica que calia. Per exemple, com es que en Felipe s’oposava a entrar a l’OTAN? Li calia saber que els pa\u00efsos benestants i exemplars de l’Europa occidental, als que ell hauria d’afegir Espanya, eren un club benestant que tenia les seves regles. l’OTAN i la Uni\u00f3 Europea encara embrion\u00e0ria del temps eren organitzacions de les que calia ser membre i en trauria molt i el seu pa\u00eds pujaria en categoria. El Sr Gonz\u00e1lez ho va entendre molt b\u00e9. Probablement en Felipe va entendre tamb\u00e9 que per ser membre d’un club sempre cal pagar les quotes. Va tornar a Madrid molt entusiasmat amb la Transici\u00f3 i afavorint l\u2018entrada a l\u2018OTAN i les bases nord-americanes. I sobretot, res de marxisme. N\u2019hi hauria prou dient que era d\u2019esquerres i no calia cap objectiu clar.<\/p>\n

Si hom imagina les inclinacions pol\u00edtiques d’una naci\u00f3 com una regla de fusta amb la dreta dura dura i l’esquerra als dos extrems oposats, si hi ha un govern de dretes per molts anys i aconsegueixen dirigir i influenciar el discurs p\u00fablic i tenen r\u00e0dios i TV, poc a poc amb l’esperan\u00e7a de tornar al poder, l’esquerra va relliscant cap la dreta, esdevenint primer centre esquerra, despr\u00e9s centre dreta (com el PSOE) actual) i final esdev\u00e9 neoliberal i globalitzadora oferint nomes retocs socials, sense canviar la situaci\u00f3 ni treballar de cara a la igualtat d’oportunitats i benestar de tots els homes. Ja hi hem arribat. El PSOE ni \u00e9s socialista ni obrer. Nom\u00e9s espanyol.<\/p>\n

Oportunitat Menystinguda<\/strong><\/p>\n

El conflicte catal\u00e0 ja ha durat mes de tres segles, no s’ha acabat mai, continua provocant crisis internes pol\u00edtiques a l’Estat, com l’actual i ha jugat un paper en els moments pitjors de la hist\u00f2ria de l’estat. No seria hora d’acabar-ho amb discussi\u00f3 i conciliaci\u00f3, enlloc d’empresonar pol\u00edtics ? Seran capa\u00e7os de conduir eleccions generals amb la repressi\u00f3 contra Catalunya com a t\u00f2pic principal? Ja ho estan fent, no obstant els problemes\u00a0 socials i econ\u00f2mics de l’estat.<\/p>\n

Hi ha els exemples recents de llocs com el Quebec i Esc\u00f2cia i abans el cas fam\u00f3s insoluble de la independ\u00e8ncia de Guinea-Nova Papua contra Indon\u00e8sia que mediadors de les Nacions Unides van resoldre de forma exemplar. I fins a cert punt, caldria recordar la hist\u00f2ria del llarg i grav\u00edssim conflicte irland\u00e8s, acabat amb l’acord del Divendres Sant gr\u00e0cies a la mediaci\u00f3 del Senador nord-americ\u00e0 Mitchell.<\/p>\n

En general \u00e9s millor (o necessari) tenir mediadors.Encara que no n’hi hagi, les negociacions a les que Espanya s’oposa,\u00a0 tenen tres fases:<\/p>\n

1) Presentaci\u00f3 i discussi\u00f3 dels greuges. Els espanyols fins ara ni tan sols han respost a greuges Catalans presentats per escrit.<\/p>\n

2) Intent de la pot\u00e8ncia dominant de resoldre el cas fent concessions, cosa molt exitosa al Quebec, amb l’esperan\u00e7a que els ciutadans agreujats se sentin satisfets i abandonin el projecte d’independ\u00e8ncia. A Espanya, d\u2018aix\u00f2 no en volen saber res.<\/p>\n

3) Fixaci\u00f3 d’una data per a la resoluci\u00f3 final, en general un vot d’autodeterminaci\u00f3 un o dos anys despr\u00e9s.<\/p>\n

I en el fons no passa res, les relacions segueixen essent fortes, hi ha reconciliaci\u00f3 i havent acabat amb el problema, la pol\u00edtica esdev\u00e9 millor i m\u00e9s clara. I el govern es preocupa m\u00e9s pel benestar dels ciutadans.<\/p>\n

Joan Gil<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Dos partits que es consideraven dem\u00f2crates, un de dretes el PP, i un altre el PSOE pretenent ser d’esquerres per\u00f2 amb un programa corresponent al centre-dreta, sense consultar amb els seus aliats catalans per\u00f2 confiant fortament amb el “A por ellos” ambiental a l’Estat espanyol, que prometia tants vots, van suprimir els drets civils de […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[816],"tags":[877,32804,643,30533,32645,86,32805],"class_list":["post-2683","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-catalunya","tag-historia-del-psoe","tag-independencia","tag-negociacions","tag-pedro-sanchez","tag-psoe","tag-willi-brandt"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-Hh","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2683","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2683"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2683\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2691,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2683\/revisions\/2691"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2683"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2683"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2683"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}