El verdader primer condemnat visitat per Prejean<\/strong><\/p>\n El film ens explica que el car\u00e0cter interpretat per Sean Penn es deia Mathew Pocelet i que havia assassinat sense cap ra\u00f3 una parella de jovenets encara a la High School que s’havien retirat un vespre en cotxe a la vora d’un llac tranquil a festejar. El llibre de Prejean en qu\u00e8 es basa el film explica la realitat de forma una mica diferent.<\/p>\n El primer visitat per la monja es deia en realitat Elmo Patrick Sonnier, i efectivament havia estat tancat per sis anys al presidi d’Angola a Louisiana esperant la seva execuci\u00f3. La ra\u00f3 per la sent\u00e8ncia s’acostava bastant a la hist\u00f2ria del film. Amb un amic, que testificaria contra ell,\u00a0 va assaltar, violar i assassinar una dona jove que sortia d’una festa de comiat abans d’entrar a l’ex\u00e8rcit. Poc temps despr\u00e9s va abatre a trets sense cap ra\u00f3 un jove, que va viure per\u00f2 va quedar a una cadira de rodes.<\/p>\n El capell\u00e0 de la pres\u00f3 d’Angola sembla haver conegut a Helen Prejean com una monja progressiva oposada a la pena de mort. Li va escriure que la data de l’execuci\u00f3 d’aquest home s’acostava i que insistia en demanar una altra apel\u00b7laci\u00f3 i a veure si volia anar a veure’l i potser ajudar-lo, encara que al seu parer ja no hi havia res a fer.<\/p>\n En aquest lloc, encara que no sembli tenir res a veure, voldria afegir que un compositor nord-americ\u00e0 poc conegut anomenat Jack Haggie va fer una \u00f2pera tamb\u00e9 anomenada Dead Man Walking<\/em> que jo vaig veure a la NY City Opera i feia una introducci\u00f3 de Helen que no puc oblidar. Hom veia la soprano que la interpretava al mig de l’escenari al seient d’un cotxe mentre evidentment\u00a0 condu\u00efa de Nova Orleans (on era mestra d’escola) cap a Angola. Una pantalla de video al darrera seu ensenyava la imatge en moviment de la carretera vista pel conductor. En la seva can\u00e7\u00f3 la dona no mostra cap entusiasme sin\u00f3 que sap que ha de fer. Es queixa molt de la calor que fa i de la dist\u00e0ncia tan llarga fins a Angola i li consta que s’est\u00e0 ficant a un drama molt gran, per\u00f2 que no en far\u00e0 cap trag\u00e8dia. Un cop a la pres\u00f3, \u00e9s molt mal rebuda per tothom, incl\u00f2s el recl\u00fas, per\u00f2 decideix tirar endavant. HG era una dona tranquil\u00b7la i segura d’ella mateixa que coneixia la seva obligaci\u00f3 i no es feia il\u00b7lusions.<\/p>\n Va aconseguir parlar amb tothom, amb les fam\u00edlies de les v\u00edctimes, que no la volien rebre ni sentir-la i amb el sobrevivent a la cadira de rodes. Es tractava de fer-los entendre que ni\u00a0 estava excusant el crim ni intentant esquivar el c\u00e0stig i que no, que Sonnier no havia demanat perd\u00f3 a ning\u00fa. Les fam\u00edlies sovint tenen dificultats superant la injust\u00edcia que han patit i aix\u00f2 els consumeix i priva de confrontar la realitat i intentar resumir una vida normal. Helen venia a expressar consol, solidaritat i ajut per recuperar la pau i serenitat interior. Tamb\u00e9 va parlar amb la fam\u00edlia del criminal, de la seva hist\u00f2ria, infantesa, dels problemes i coses bones i dolentes que va fer, de com va esdevenir com era. De com i perqu\u00e8 va comen\u00e7ar a prendre drogues i fer mals amics. Dels sentiments envers les fam\u00edlies de les v\u00edctimes. Va veure moltes ll\u00e0grimes.<\/p>\n Al final va conv\u00e8ncer el condemnat que no estava tan sol com es pensava i li va fer entendre el mal que havia fet a tanta gent i com podia recuperar no obstant la seva condici\u00f3 al menys part de la dignitat humana i acceptar serenament all\u00f2 que era inevitable. Els condemnat es va negar a demanar perd\u00f3 per\u00f2 en el moment de la mort va demanar que Helen fos present darrere la finestra i van intercanviar un signe, com un salut final.<\/p>\n Helen Prejean va ministrar finalment a set condemnats. En un cas, el director de la pres\u00f3 li va permetre quedar-se al costat del condemnat durant l’execuci\u00f3. Va esdevenir i segueix essent una activista molt coneguda contra la pena de mort que al seu parer segueix fent mal i pervertint i torturant molta gent despr\u00e9s del crim. A m\u00e9s de ser una feminista molt determinada.<\/p>\n Altres coses que Prejean explica<\/strong><\/p>\n Segueix essent com ha estat sempre, una monja cat\u00f2lica devota i creient. Explica que quan ella va entrar, feien vestir les monges amb h\u00e0bits negres llargu\u00edssims i cap completament cobert, que l’ofegaven i diu ara que li recorden les burkes <\/em>de certes dones musulmanes que molesten a tanta gent.<\/p>\n Parla del vot de celibat que l’Esgl\u00e9sia exigeix, que a vegades sembla com si fos un intent d’eliminar cap mena de sexualitat dels individus, que si fos possible els faria perdre una part de la condici\u00f3 humana. Ella explica com de jove va anar a un curset on\u00a0 es va trobar amb un capell\u00e0 jove amb qui va establir una amistant molt profonda i que van arribar a parlar sense embuts de la seva relaci\u00f3, triant mantenir el vot de celibat que havien acceptat volunt\u00e0riament. Per\u00f2 com podria alg\u00fa oblidar que hi ha homes i dones al m\u00f3n i els interessos i problemes que d\u2019aix\u00f2 s\u2019en deriven?<\/p>\n S’ha queixat moltes vegades de com les dones son tractades per l’Esgl\u00e9sia. Fa poc va anar al Vatic\u00e0 presentant una carta de queixes al Papa Francesc en persona. Resulta que est\u00e0 prohibit no sols que les dones siguin ordenades, sin\u00f3 fins i tot que prediquin dintre l’Esgl\u00e9sia o que llegeixin en veu alta l’Evangeli durant la Missa. En canvi, ella diu que ha anat a predicar algunes vegades a esgl\u00e9sies protestants sense problemes i que no ent\u00e9n perqu\u00e8 una monja cat\u00f2lica no pot fer-ho a una esgl\u00e9sia cat\u00f2lica.<\/p>\n En Francesc li va respondre que no veuria mai durant la seva vida l’ordenaci\u00f3 de dones al sacerdoci.<\/p>\n <\/p>\n Joan Gil<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" El President Trump acaba de manar la reactivaci\u00f3 de la pena de mort per violacions de lleis federals (actualment aturada) que resultaria en l’execuci\u00f3 gaireb\u00e9 immediata de tres homes. De fet, la pena de mort a la naci\u00f3 per crims comuns de jurisdicci\u00f3 estatal ha caigut fortament els darrers anys. La prohibici\u00f3 de les […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[816],"tags":[32792,32791,32793],"class_list":["post-2644","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-execucions-eua","tag-helen-prejean","tag-monges"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-GE","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2644","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2644"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2644\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2650,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2644\/revisions\/2650"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2644"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2644"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2644"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}![\"\"](\"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/files\/2019\/08\/lovethyneighbour-300x225.png\")
L’altre dia va donar una entrevista molt llarga a la National Public Radio perqu\u00e8 acabava de publicar un nou llibre. \u00c9s molt probable que la majoria de lectors no reconeguin el nom, per\u00f2 potser van veure com l’actriu Susan Sarandon va guanyar un Oscar interpretant-la a ella en el film Dead Man Walking<\/em>\u00a0conjuntament amb Sean Penn. La pel\u00b7l\u00edcula explica la hist\u00f2ria d’una monja que va a la pres\u00f3 a ministrar a un condemnat a mort, parlant a m\u00e9s amb els carcellers i les fam\u00edlies de les v\u00edctimes i dels condemnats. Certament no hi anava per excusar ni perdonar res. Els qui no entenen perqu\u00e8 alg\u00fa faria aix\u00f2 s\u00f3n els mateixos que potser no entenen perqu\u00e8 ens oposem a la pena de mort o a que \u00e9ssers humans siguin torturats o deprivats dels seus drets. \u00c9s per nosaltres que ho volem, per mantenir la nostra dignitat\u00a0 col\u00b7lectiva, el respecte a la condici\u00f3 humana i la nostra civilitzaci\u00f3. Un home \u00e9s un home des del dia que neix fins el dia quan mor i no deixa de ser-ho mai. El condemnats passen anys tancats a una cel.la d’un metres quadrats, han perdut tots els familiars i coneguts, no tenen acc\u00e9s a cap activitat, s\u00f3n insultats i maltractats i viuen per anys en l’odi i la desesperaci\u00f3. Com afecta la situaci\u00f3 a les fam\u00edlies i tamb\u00e9 als administradors i executors de la just\u00edcia?<\/p>\n