{"id":2603,"date":"2019-06-09T15:35:17","date_gmt":"2019-06-09T21:35:17","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/?p=2603"},"modified":"2019-06-09T15:36:11","modified_gmt":"2019-06-09T21:36:11","slug":"historia-de-la-revolta-de-stonewall","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/2019\/06\/09\/historia-de-la-revolta-de-stonewall\/","title":{"rendered":"Hist\u00f2ria de la revolta de Stonewall ara fa 50 anys"},"content":{"rendered":"

\u00a0<\/em><\/p>\n

Ara fa 50 anys un incident, el vespre quan els clients en van tenir prou, va tenir lloc a un bar poc conegut a downtown Manhattan, propietat de la M\u00e0fia. En aquell temps hi havia una llei prohibint servir alcohol a homosexuals coneguts -considerats sens dubte com gent perillosa o possiblement criminal- Un dia mentre vivia a Nova York vaig anar a visitar el lloc. L’edifici original fou enderrocat per la ciutat poc despr\u00e9s de l’incident hist\u00f2ric. La M\u00e0fia el cuidava malament. No tenia ni tan sols aigua corrent i era un perill p\u00fablic. El nou bar, m\u00e9s petit per\u00f2 exactament al mateix lloc se segueix anomenant Stonewall Inn<\/strong>.\u00a0 S’hi veien al barri banderes amb l’arc iris i prop hom pot trobar un petit parc amb bancs, ocupats en part per escultures humanes suggerint temes homosexuals. Probablement fou all\u00ed on els antiavalots es van organitzar. Vet aqu\u00ed com va anar tot, explicat en un apunt previ.
\n<\/em><\/p>\n

.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-..-.-.-.-.-.-.-.-.<\/p>\n

La persecuci\u00f3 de que van ser objecte els homosexuals pr\u00e0cticament a tots els Estats del m\u00f3n tot el S. XIX fins ben entrat el S. XX \u00e9s retroactivament tan absurda com dif\u00edcil d\u2019entendre. Lleis contra l\u2019anomenada Sodomia<\/em> castigaven aquest crim<\/em> amb pres\u00f3 i exposaven els homosexuals a tota mena de vexacions, xantatges i pallisses. Fins poc abans de l\u2019incident de l\u2019Stonewall Inn el 1969 l\u2019FBI mantenia llistes d\u2019homosexuals amb informaci\u00f3 sobre els seus costums i llocs de trobada; l\u2019oficina de correus es negava a acceptar revistes homosexuals ni que estiguessin dintre un sobre tancat per ser pornogr\u00e0fiques. Si heu vist el film sobre en Truman Capote fa un parell d\u2019anys, recordareu l\u2019amic escriptor amb qui en Capote compartia la seva vida. L\u2019home va acabar a la pres\u00f3 per publicar un llibre d\u2019inter\u00e8s gay. I malgrat els bars, els homosexuals tenien un problema molt gran buscant parelles sense embolicar-se encara m\u00e9s la vida.<\/p>\n

Sembla que Nova York sigui una ciutat molt progressiva per\u00f2 no tothom identificava la causa gay amb el progressisme pol\u00edtic. La persecuci\u00f3 anti-gay que va culminar en l\u2019Stonewall Riot la va comen\u00e7ar un alcalde que volia \u201cnetejar\u201d la ciutat de bars gays en preparaci\u00f3 de l\u2019Exposici\u00f3 Universal i va continuar amb una s\u00e8rie de lleis municipals sobre la moral p\u00fablica i sobre tot prohibint la venda d\u2019alcohol que estaven dirigides a fer possible la detenci\u00f3 arbitr\u00e0ria de qualsevol gay. Aix\u00f2 \u00e9s el que va passar aquell vespre. La policia va voler repetir all\u00f2 que havien fet tantes vegades. I les v\u00edctimes en van tenir prou.<\/p>\n

Ara si us plau, acompanyeu-me al Greenwich Village la nit del 27 al 28 de Juny de 1969, avui celebrada al m\u00f3n com Dia de l\u2019Orgull Gay.<\/p>\n

L\u2019 Stonewall Inn, a 53 Christopher Street<\/strong><\/p>\n

Entre la primera i la segona guerra mundial als EUA va passar una cosa absurda que va afavorir els interessos gays: la prohibici\u00f3 de consumir begudes alcoh\u00f2liques. El cas \u00e9s simple: beure alcohol era il\u00b7legal i estava prohibit, per\u00f2 la M\u00e0fia havia establert llocs on es podia beure sense perill perqu\u00e8 pagaven a la policia i als jutges; ser gay tamb\u00e9 era il\u00b7legal i estava prohibit. Era completament natural, doncs, que els gays es trobessin als llocs on es bevia alcohol per fruir de la protecci\u00f3 de la M\u00e0fia. Va anar b\u00e9. Amb el temps, la idea dels bars va tenir tant d\u2019\u00e8xit que els bars van esdevenir el lloc universal de trobada entre nois i noies de qualsevol inclinaci\u00f3. Per\u00f2 aix\u00f2 no era encara el cas l\u2019any 1969.<\/p>\n

L\u2019Stonewall era un bar amb una capacitat de 200-300 persones propietat de tres homes de palla connectats amb la Fam\u00edlia dels Genovese, en aquells temps la “fam\u00edlia” principal de la M\u00e0fia novaiorquesa. El local estava dirigit nom\u00e9s a clients gays. De fet el \u201cbouncer\u201d de la M\u00e0fia a la porta nom\u00e9s deixava entrar a gays coneguts, transvestits o altra gent que al bouncer li sembl\u00e9s que fossin dignes de confian\u00e7a. El prop\u00f2sit principal era evitar que si li colessin policies de pais\u00e0, per\u00f2 aquell vespre se li en van colar quatre, dos homes i dues dones vestits de pais\u00e0. El bar era molt lucratiu: cobrava preus exorbitants i servia begudes aigualides per\u00f2 a canvi la M\u00e0fia pagava cada mes el suborn que exigia la policia per no molestar i tot anava b\u00e9. M\u00e9s o menys.<\/p>\n

A les 1:20 de la matinada\u2026<\/strong><\/p>\n

\u2026la policia va trencar la pau. Els policies de pais\u00e0 de dintre van trucar els seus companys avisant que tenien proves de la venda il\u00b7legal d\u2019alcohol i que ja podien venir.<\/p>\n

Es van presentar set policies que van anunciar que era un raid i que no es mogu\u00e9s ning\u00fa. El pla que tenien era fer com ja havien fet abans sovint: detenir els\/les transvestits\/es i tots els altres que no tinguessin un document d\u2019identitat (que en aquell temps era f\u00e0cil de falsificar) i naturalment els mafiosos, dur-los a la comissaria i presentar-los al jutge l\u2019endem\u00e0.<\/p>\n

Al comen\u00e7ament no hi va haver cap resist\u00e8ncia. L\u2019escena potser era una mica c\u00f2mica amb corredisses i gent escapant-se per la finestra fent crits i comentaris i els policies empaitant-los i mirant d\u2019evitar que es tornessin a escapar. El problema va comen\u00e7ar amb els transvestits perqu\u00e8 la policia volia que acompanyessin a una dona policia al bany per verificar-hi el sexe i hi va haver persones que es negaven, cosa que va resultar en la seva detenci\u00f3. La policia havia deixat sortir a alguna gent per\u00f2 enlloc de fugir, els que sortien es quedaven a l\u2019exterior i aviat s\u2019hi van anar afegint altres, cada vegada m\u00e9s i m\u00e9s que semblaven hostils, cosa que no havia passat mai. A l\u2019interior hi havia homes molt preocupats: no volien ser exposats\u00a0 a que el seu nom o potser foto fossin publicats als diaris o la Televisi\u00f3. A l\u2019exterior, mentre treien els detinguts una veu va cridar sonorament, potser per primera vegada, Gay power!<\/em> i els presents van comen\u00e7ar a cantar el We shall overcome<\/em>, l\u2019himne dels Drets Civils negres associat amb Martin Luther King.<\/p>\n

La situaci\u00f3 es deteriora<\/strong><\/p>\n

Fins aquell moment tot havia estat molt pac\u00edfic per\u00f2 els policies van comen\u00e7ar a preocupar-se. Les seves v\u00edctimes no obe\u00efen com de costum. L\u2019aldarull de deb\u00f2 es va desfermar mentre treien un altre transvestit. Hi havia ja unes 600 persones congregades a l\u2019exterior, m\u00e9s de les que cabien al bar, \u00a0i nom\u00e9s set policies. Un presoner va al\u00e7ar les mans emmanillades i va cridar Perqu\u00e8 us ho mireu sense fer res? <\/em>El crit sempre colpidor de totes les v\u00edctimes!<\/p>\n

Els manifestants van atacar. Van rebentar els pneum\u00e0tics dels cotxes de la policia i bolcar una camioneta. Van calar foc a les escombraries i van comen\u00e7ar a llan\u00e7ar-les amb rocs a l\u2019interior. Espantats els policies va deixar anar tots els detinguts i es van retirar a l\u2019interior tancant la porta\u00a0 traient-se les pistoles en posici\u00f3 defensiva. Van quedar molt humiliats. De fet estaven fugint. Van trucar la Unitat T\u00e0ctica, els elements anti-aldarull i anti-avalots entrenats a lluitar contra els manifestants contra la guerra del Vietnam.<\/p>\n

Cal tenir en compte que la Christopher Street \u00e9s relativament estreta. La unitat policial es va formar en una pla\u00e7a ve\u00efna i va marxar lentament contra la multitud, esperant que tothom comen\u00e7aria a\u00a0 c\u00f3rrer de por.<\/p>\n

Doncs no va passar. Els locals coneixen molt be tots els carrers i carrerons. De sobte la Unitat T\u00e0ctica va veure que tenien manifestants, m\u00e9s de 50 per cada policia al davant i al darrere i de fet eren ells els que estaven atrapats. Van comen\u00e7ar a repartir llenya en totes direccions.<\/p>\n

Per\u00f2 el col\u00b7lectiu gay se les sabia totes. Qui seria capa\u00e7 de lluitar contra el rid\u00edcul i la vergonya (o la seva falta), quan s\u2019est\u00e0 esperant la viol\u00e8ncia? De sobte els transvestits i algunes lesbianes havien format una l\u00ednia de coristes davant la policia i al\u00e7ant les cames com fan es coristes al teatre van comen\u00e7ar a cantar\u00a0Som les noies de l\u2019Stonewall<\/em>, seguit d\u2019algunes obscenitats que no vull repetir. Es veu que era una can\u00e7\u00f3 c\u00f2mica ben coneguda.<\/p>\n

Desconcertats, els policies es van aturar. Aleshores alg\u00fa van preguntar en veu alta:\u00a0Com \u00e9s que veniu avui? Que la M\u00e0fia no us ha pagat aquest mes?<\/em> Tot seguit alg\u00fa els va llan\u00e7ar monedes pel cap. Tothom va seguir l\u2019exemple.\u00a0 Els policies ja no van saber qu\u00e8 fer i es van retirar sota una pluja de pennys, n\u00edckels i dimes, m\u00e9s aviat humiliats i avergonyits. Ning\u00fa havia estat ferit. Quan es perd una batalla, s\u2019ha perdut una batalla, encara que van acabar detenint gent.<\/p>\n

L\u2019endem\u00e0<\/strong><\/p>\n

La not\u00edcia de la batalla, guanyada sens dubte pels homosexuals amb una barreja de viol\u00e8ncia moderada i burla es va escampar pel Village com corrent el\u00e8ctric. Tots els diaris en van parlar (no sempre de forma elogiosa). L\u2019endem\u00e0 una segona manifestaci\u00f3 amb encara m\u00e9s gent es va formar al Village i una altra dies despr\u00e9s. Despr\u00e9s va seguir l\u2019acci\u00f3 pol\u00edtica: la formaci\u00f3 de grups de pressi\u00f3, la fundaci\u00f3 de diaris gays, el Moviment d\u2019Alliberament Gay. No s\u2019ha acabat mai en 50 anys.<\/p>\n

Un any despr\u00e9s de l’avalot, el 28 de Juny de 1970 el col\u00b7lectiu va fer un pas gegant. En celebraci\u00f3 del primer dia de l\u2019orgull gay establert per commemorar l\u2019aldarull, el grup va demanar i obtenir el perm\u00eds per manifestar-se al centre de Manhattan. El perm\u00eds va arribar nom\u00e9s dues hores abans de la marxa per\u00f2 estaven llestos amb pancartes i volants i van sortir al carrer marxant des del Village fins a Central Park, m\u00e9s de 50 blocs. No va passar res per\u00f2 van ser rebuts per la ciutat amb un silenci esverat tan profund que perforava\u00a0 les orelles. La gent se\u00b4ls miraven astorats, incr\u00e8duls, gaireb\u00e9 amb por.<\/p>\n

JOANOT<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u00a0 Ara fa 50 anys un incident, el vespre quan els clients en van tenir prou, va tenir lloc a un bar poc conegut a downtown Manhattan, propietat de la M\u00e0fia. En aquell temps hi havia una llei prohibint servir alcohol a homosexuals coneguts -considerats sens dubte com gent perillosa o possiblement criminal- Un dia […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[816,2780,32770,32768],"tags":[],"class_list":["post-2603","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","category-homosexuals","category-mafia","category-stonewall-riot"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-FZ","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2603","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2603"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2603\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2606,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2603\/revisions\/2606"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2603"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2603"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2603"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}