{"id":2596,"date":"2019-06-03T14:46:44","date_gmt":"2019-06-03T20:46:44","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/?p=2596"},"modified":"2019-06-03T15:09:41","modified_gmt":"2019-06-03T21:09:41","slug":"la-presumpcio-dinnocencia-sovint-molt-mal-entesa","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/2019\/06\/03\/la-presumpcio-dinnocencia-sovint-molt-mal-entesa\/","title":{"rendered":"La presumpci\u00f3 d&#8217;innoc\u00e8ncia, sovint molt mal entesa"},"content":{"rendered":"<p>Per descomptat que la presumpci\u00f3 existeix, pero no de la forma com els diaris i f\u00f2rums socials de Catalunya utilitzen el concepte, com si fos una mena de dret fonamental. No hi cap llei ni dret constitucional que jo conegui al m\u00f3n que imposi aquesta norma als ciutadans acusats de la forma com s&#8217;utilitza a casa, per defensar en p\u00fablic gent injustament perseguida per la llei, com ara els nostres presos pol\u00edtics. Ja dir\u00e9 m\u00e9s abaix qu\u00e8 significaria de deb\u00f2 en el seu cas. El concepte ve de la llei anglosaxona que existeix als EUA i jo em penso que ha estat introdu\u00eft exitosament a Catalunya per la TV nord-americana.<\/p>\n<p><strong>Que \u00e9s de deb\u00f2 la presumpci\u00f3 d&#8217;innoc\u00e8ncia?<\/strong><\/p>\n<p>Ni \u00e9s cap llei ni est\u00e0 a cap Constituci\u00f3. \u00c9s simplement una regla judicial de processament necess\u00e0ria en el moment quan la llei comen\u00e7a un judici criminal contra un ciutad\u00e0, sigui qui sigui. Vol dir que en el moment que el jutge obre la vista, ni ell ni els jurats tenen dret a con\u00e8ixer ni encara menys creure res que hagin sentit o llegit o sigui altrament conegut sobre els acusats. Si en saben alguna cosa o tenen opinions els jurats han de ser rebutjats. Per al jurat i el jutge, l&#8217;acusat es una <strong>taula rassa<\/strong>, un ciutad\u00e0 protegit per les lleis i la Constituci\u00f3 com tothom. Si el fiscal el vol condemnar, ha de presentar al jurat proves fefaents i indiscutibles que no poden ser dubtades raonablement per ning\u00fa i si el fiscal no pot fer-ho, l&#8217;acusat est\u00e0 protegit per la <strong>presumpci\u00f3 d&#8217;innoc\u00e8ncia<\/strong> (tant si es innocent com si no: diuen els Americans que m\u00e9s val deixar sortir un criminal que tancar a la pres\u00f3 i desposseir dels seus drets un home innocent). El proc\u00e9s s&#8217;acaba i els jurats deliberen: si a nom\u00e9s un d&#8217;ells li sembla que el fiscal no ha demostrat all\u00f2 que ell volia, \u00e9s quan cal aplicar la presumpci\u00f3 d&#8217;innoc\u00e8ncia\u00a0 i l&#8217;home surt lliure.<\/p>\n<p>Hi ha sempre gent que pensa que quan un acusat te la pinta de ser dolent, caldria condemnar-lo, per\u00f2 aix\u00f2 no es pot fer. O hi ha proves, o res. Qui ho diu que l&#8217;home \u00e9s dolent? Hi ha hagut molts exemples on la presumpci\u00f3 d&#8217;innoc\u00e8ncia ha triomfat, alguns justs i altres molt injusts. Al final, no obstant, gaireb\u00e9 tot acaba com cal.<\/p>\n<p><strong>Casos\u00a0<\/strong><span style=\"color: #000000\"><b>injusts<\/b><\/span><\/p>\n<p>Parlem per exemple dels molts processos fallits contra la M\u00e0fia a mitjans del segle XX. No hi havia cap jurat que no sapigu\u00e9s que els acusats\u00a0 eren criminals per\u00f2 el fiscal no podia presentar proves, perqu\u00e8 els mafiosos eren molt llestos i se les sabien totes o assassinaven testimonis. I degut a la presumpci\u00f3 d&#8217;innoc\u00e8ncia els jurats tenien l&#8217;obligaci\u00f3 de declarar-los no culpables (ning\u00fa pot ser declarat mai innocent). El fiscal simplement no tenia les proves. Un cas conegut que va acabar b\u00e9 fou el de Al Capone, el Capo de la M\u00e0fia criminal de Chicago durant la prohibici\u00f3, un home desvergonyit i un criminal perillos\u00edssim. Per\u00f2 no hi havia mai proves. Al final alg\u00fa va trobar el llibre on es veien\u00a0 els seus ingressos&#8230; pels que no havia pagat mai impostos. I aquesta vegada s\u00ed: hi havia proves clar\u00edssimes que havia estafat l&#8217;ag\u00e8ncia tribut\u00e0ria. Al Capone va anar a Alcatraz per uns quants anys. Se&#8217;n va sortir viu per\u00f2 vell\u00a0 i va morir a una casa de molt luxe a Miami. La presumpci\u00f3 d&#8217;innoc\u00e8ncia al final se li havia acabat. \u00c9s com els juristes americans pensen que acaba sempre. La majoria de mafiosos de Nova York van acabar morint a la pres\u00f3<\/p>\n<p><b>Un cas <\/b><span style=\"color: #000000\"><b>d&#8217;assumpci\u00f3<\/b><\/span><b> de culpabilitat<\/b><\/p>\n<p>Sembla el contrari, per\u00f2 van ser els Senadors dels Estats Units els qui ho van fer, com era el seu dret. Quan Obama fou elegit President, el seu esc\u00f3 de Senador Federal per Illinois va quedar vacant. En aquests casos el Governador anomena un successor triat per ell mateix fins la pr\u00f2xima elecci\u00f3. A Illinois hi ha hagut sempre molta corrupci\u00f3 i la corrupci\u00f3 d&#8217;una persona elegida \u00e9s sempre un crim federal investigat per l&#8217;FBI. Doncs va resultar que el Sr Governador feia entrevistes a gent interessada&#8230; demanant diners a canvi. L&#8217;FBI va poder obtenir proves i van treure el Governador emmanillat davant c\u00e0meres de TV de la seva resid\u00e8ncia. Resulta no obstant que el Governador acabava de nomenar Senador un home molt ric per\u00f2 desconegut. Tothom es va pensar el mateix que el lector probablement es pensa, per\u00f2 l&#8217;FBI no va obtenir proves en el cas de l&#8217;home triat i el Governador tenia el dret de nomenar un successor d&#8217;Obama. Un cas clar de presumpci\u00f3 d&#8217;innoc\u00e8ncia per a la llei. Els Senadors es van veure obligats a acceptar-lo i li van deixar jurar el c\u00e0rrec. Per\u00f2 l&#8217;home fou ostracitat. Ning\u00fa parlava amb ell, ning\u00fa l&#8217;invitava, ning\u00fa l&#8217;entrevistava, no fou membre de cap comit\u00e8 i ning\u00fa recorda el seu nom. Els Senadors l&#8217;havien declarat culpable pel seu compte, presumpci\u00f3 o no. Tampoc hi ha lleis contra aix\u00f2. La consci\u00e8ncia de cadasc\u00fa decideix, com ha de passar a Catalunya.<\/p>\n<p><strong>En el cas dels nostres presos\u00a0<\/strong><span style=\"color: #000000\"><b>pol\u00edtics<\/b><\/span><\/p>\n<p>L&#8217;Estat va decidir fer p\u00fablic un cas pol\u00edtic m\u00e9s que dubt\u00f3s. Un cop fet, tothom t\u00e9 dret a expressar la seva opini\u00f3 que com sempre hauria de seguir la seva consci\u00e8ncia, i sentit de la democr\u00e0cia i llibertat. El problema que els nostres pol\u00edtics elegits tenen amb l&#8217;assumpci\u00f3 d&#8217;innoc\u00e8ncia, \u00e9s que \u00e9s molt dif\u00edcil esperar o confiar que els jutges els hi concedeixin. La impressi\u00f3 \u00e9s que ja havien decidit que pensaven dels Catalans i dels nostres representants leg\u00edtims. La pres\u00f3 &#8220;provisional&#8221; tan llarga \u00e9s un acte de crueltat immensa indigna d&#8217;un pa\u00eds lliure. A altres pa\u00efsos ni per un robatori cal anar a la pres\u00f3 per tant de temps.<\/p>\n<p>Cal tenir el compte que la Constituci\u00f3 nominalment dona de fet la independ\u00e8ncia a la Judicatura sense preocupar-se de qui els ha nomenat, per\u00f2 els fiscals no en s\u00f3n part. Els fiscals se suposa que nom\u00e9s han de seguir la llei, per\u00f2 s\u00f3n empleats del govern, no pas membres independents de la judicatura i estan sempre subjectes a moltes influ\u00e8ncies pol\u00edtiques. Quan ells parlen a Madrid, per la seva boca parla en Pedro S\u00e1nchez.<\/p>\n<p><b>D&#8217;on ve la presumpci\u00f3 <\/b><span style=\"color: #000000\"><b>d&#8217;innoc\u00e8ncia<\/b><\/span><b>?<\/b><\/p>\n<p>Jo no ho s\u00e9, per\u00f2 els anglesos i els americans deriven tots els seus drets a ser respectats, poder defensar-se justament i mai ser tractats arbitr\u00e0riament per l&#8217;estat, de l&#8217;anomenada Carta Magna promulgada pel Rei John Lackland (Joan Sense Terra) el 15 de Juny de 1215 i escrita en Llat\u00ed, de la qual queden quatre c\u00f2pies, dues a Anglaterra i dues en mans privades. Fou aprovada per aquest Rei tan dolent sota pressi\u00f3 per fer pau amb els barons feudals que estaven en guerra constant contra ell. Aquest document cont\u00e9 un parell de rengles determinant per primera vegada en la hist\u00f2ria coneguda de la Humanitat els <strong>drets<\/strong> dels barons a no ser <strong>ser perseguits injustament pel Re<\/strong>i i a <strong>tenir jutges independents.<\/strong> Amb els anys la Carta va comen\u00e7ar a ser considerada per la Cambra dels Comuns com una mena de Constituci\u00f3 Anglesa, cosa absurda. Era simplement un tractat de pau entre el Rei i nobles feudals, que fou condemnat a Roma pel Sant Pare. Per\u00f2 els dos rengles sobre els drets dels ciutadans contra la corona (l&#8217;Estat) no els va oblidar mai ning\u00fa. D&#8217;aqu\u00ed surt la presumpci\u00f3 d&#8217;innoc\u00e8ncia judicial.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>Joan Gil<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Per descomptat que la presumpci\u00f3 existeix, pero no de la forma com els diaris i f\u00f2rums socials de Catalunya utilitzen el concepte, com si fos una mena de dret fonamental. No hi cap llei ni dret constitucional que jo conegui al m\u00f3n que imposi aquesta norma als ciutadans acusats de la forma com s&#8217;utilitza a [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[816],"tags":[32765,32767,32555,32766],"class_list":["post-2596","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-carta-magna","tag-judicatura","tag-presos-politics","tag-presumpcio-dinnocencia"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-FS","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2596","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2596"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2596\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2599,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2596\/revisions\/2599"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2596"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2596"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2596"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}