{"id":2581,"date":"2019-05-22T15:05:39","date_gmt":"2019-05-22T21:05:39","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/?p=2581"},"modified":"2019-05-24T10:53:43","modified_gmt":"2019-05-24T16:53:43","slug":"el-somni-tragicament-fallit-dhugo-chavez-a-venecuelas","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/2019\/05\/22\/el-somni-tragicament-fallit-dhugo-chavez-a-venecuelas\/","title":{"rendered":"El somni tr\u00e0gicament fallit d\u00b4Hugo Ch\u00e1vez a Vene\u00e7uela"},"content":{"rendered":"

Hi ha als Estats Units una dita famosa en la qu\u00e8 tothom creu: El cam\u00ed de l’Infern est\u00e0 asfaltat amb bones intencions.<\/em>\u00a0(the way to Hell is paved with good<\/em> intentions<\/em>)\u00a0El cas d’Hugo Ch\u00e1vez en seria una prova contundent.<\/p>\n

Ch\u00e1vez era fill d’una fam\u00edlia de classe mitjana nascut a un pa\u00eds amb un dels dip\u00f2sits m\u00e9s grans de petroli del m\u00f3n, cap altra industria, producci\u00f3 agr\u00edcola massa modesta on hi havia una classe semi-feudal que vivia molt b\u00e9 sota la influ\u00e8ncia Nord-Americana. Les ciutats eren pr\u00f2speres i vivien b\u00e9, els camperols del nord, gens.<\/p>\n

Ell volia ser jugador de beisbol i va entrar a l’Escola Militar perqu\u00e8 hi tenien un programa d’entrenament pel beisbol molt bo. Quan es va conv\u00e8ncer que no havia nascut per aquest esport professional, va decidir seguir a l’Escola Militar i va entrar al servei.<\/p>\n

Una de les primeres feines fou lluitar i suprimir disturbis al nord i all\u00ed va passar una cosa inesperada: la llegenda vol que el seu germ\u00e0 era un dels l\u00edders de la revolta de gent pobra i ell\u00a0 va explicar a l\u00b4Hugo i ensenyar com vivien la gent pobre i perqu\u00e8 lluitaven i li va donar per llegir literatura progressista sobre el socialisme, castrisme, comunisme, la lluita contra l’opressi\u00f3 espanyola, Bol\u00edvar. En Ch\u00e1vez va quedar impressionat.<\/p>\n

Poc temps despr\u00e9s esdevingu\u00e9 el l\u00edder i organitzador d’una revolta militar d’esquerres feble i mal preparada contra el govern central. Ja detingut, el van obliger a sortir a la tele a fer una crida a la rendici\u00f3. Caracter\u00edsticament hi va afegir les paraules: Por ahora<\/em>. Va entrar a la pres\u00f3 per dos anys per\u00f2 no fou ni jutjat ni condemnat mai per pressions pol\u00edtiques i al final un nou President el va indultar. La pr\u00f2xima vegada Hugo Ch\u00e1vez es faria elegir democr\u00e0ticament President per una gran majoria amb un programa populista d’esquerres.<\/p>\n

En que creia en Ch\u00e1vez? Segur que era d’esquerres i deia sempre que el seu amic Fidel Castro era el seu mestre i es posava al costat de tots els governs progressistes que sortien al continent. Engrescava molt a la resist\u00e8ncia contra els EUA, cosa que Vene\u00e7uela acabaria pagant molt cara. Va fundar una associaci\u00f3 nova d’estats diferent alternativa a l’OEA de Washington, que sempre est\u00e0 dominada pel pa\u00eds hegem\u00f2nic. Va ajudar militarment els rebels Colombians, cosa que a molta gent li va semblar malament. Pel que fa a la seva ideologia, en parlava sovint amb poca consist\u00e8ncia i a vegades hom podria dubtar el seu coneixement. A vegades deia que el seu model eren les democr\u00e0cies socialdem\u00f2crates nord-europees, altres vegades que era un marxista o un leninista, per\u00f2 sempre que era un Bolivari\u00e0, perqu\u00e8 l’alliberador era molt progressiu (cosa que els historiadors neguen amb insist\u00e8ncia). Un dia en una entrevista se li va acudir dir que ell era un trotskista. Sabia de qu\u00e8 parlava?<\/p>\n

Personalment l’home tenia un dot per parlar a les multituds extraordinari. Es passava hores parlant a la TV, cantant, ballant o responent preguntes, feia abra\u00e7ades i petons i al comen\u00e7ament fou un pol\u00edtic molt democr\u00e0tic i molt preocupat pels pobres i la injust\u00edcia social. El seu estil democr\u00e0tic \u00a0va patir amb el temps per\u00f2 no va fer torturar o matar ning\u00f9. Potser per aix\u00f2 segueix tenir gent que l’adoren, sobretot al Nord.<\/p>\n

Pol\u00edtica<\/strong><\/p>\n

Ell volia fer una revoluci\u00f3 social estrictament democr\u00e0tica per\u00f2 el poder presidencial estava limitat. La seva primera acci\u00f3 fou escriure una altra Constituci\u00f3 donant poders extraordinaris al President i m\u00e9s control dels jutges. Amb el temps es va anar tornant m\u00e9s i m\u00e9s autoritari, amb menys toler\u00e0ncia per la premsa i TV lliures, per\u00f2 el pa\u00eds va mantenir sempre una forma m\u00e9s o menys democr\u00e0tica de govern. Fou diferent \u00a0de Lenin i de Castro.<\/p>\n

La seva principal preocupaci\u00f3 era ajudar la gent pobre del nord que no treien res del petroli. Per\u00f2 el petroli cada dia produ\u00efa m\u00e9s diners. Ell havia manat que la majoria d\u2019accions de les companyies explotadores havia d’estar sempre en mans vene\u00e7olanes i aix\u00ed podia dirigir diners al govern (Cal tenir en compte que Ch\u00e1vez no fou acusat mai de corrupci\u00f3 personal, encara que al seu r\u00e8gim en va haver molta).<\/p>\n

Amb els diners del petroli ell va construir coses bones com infraestructures, escoles, hospitals, cases, millores de salari, creaci\u00f3 de feina. Tothom estava content\u00edssim al nord. Per tenir mestres va oferir petroli gratis a Cuba a canvi de 20,000 mestres i metges. La millora del nivell educatiu i sanitari i la millora de la liter\u00e0cia foren extraordin\u00e0ries. Va oferir petroli molt barat a cr\u00e8dit als pobres haitians que no li can pagat encara ni un c\u00e8ntim (perqu\u00e8 no en tenen). Amb les cases d’habitatge que volia construir se li va acudir fer-ne propietaris un comit\u00e8 de residents, cosa que molt sovint acabava malament. Aix\u00f2 no li va sortir b\u00e9.<\/p>\n

Una cosa que passa molt amb el petroli es que el preu puja i baixa, per\u00f2 el preu de les despeses de les escoles, les subvencions socials i el tractament m\u00e8dic no baixa mai. Amb el preu del petroli caient, Ch\u00e1vez no podia seguir cobrint despeses. Sobretot l’acusaci\u00f3 principal que se li\u00a0 pot fer \u00e9s que ell no va intentar desenvolupar altres ind\u00fastries o fonts d’ingressos diferents del petroli. El pa\u00eds va seguir sent un monocultiu, en part en mans estrangeres. Poc a poc, els problemes amb l’administraci\u00f3 americana anaven pujant de to i la poblaci\u00f3 de dretes benestant que no havia rebut res de la revoluci\u00f3 bolivariana s’anava organitzant. Els Word Bank i el Fons Monetari Internacional sota pressi\u00f3 nord-americana li van negar cr\u00e8dits. Calia imprimir bitllets de banc i amb aix\u00f2 venia sempre inflaci\u00f3.<\/p>\n

On es va complicar la vida absurdament fou amb el suministre de menjar. Al pa\u00eds calia sempre importar perqu\u00e8 l’agricultura local era fluixa per\u00f2 per importar calien divises i no n’hi havia. Poc a poc van anar apareixent estanteries mig buides als supermercats. En Ch\u00e1vez va declarar que aix\u00f2 era el producte dels guanys excessius del sector i va crear una cadena de supermercats estatals (que son els que es veuen buits a la TV en programes anti-chavistes) Per acabar-ho d’arreglar va crear un organisme nacional regulatiu de l’agricultura nacional i catapultam. Els supermercats privats i els estraperlistes segueixen aprovisionant quan i com poden.<\/p>\n

Ch\u00e1vez fou diagnosticat amb un c\u00e0ncer rar gaireb\u00e9 intractable quan tenia uns 55 anys a Cuba i despr\u00e9s d’una operaci\u00f3 va tornar a Caracas dient que estava curat. A un documental recent vaig veure una dona que deia que treballava prop del despatx de Ch\u00e1vez i n’era bona amiga. Diu que un dia va entrar a l’oficina i va trobar plorant tot sol a Ch\u00e1vez que la va abra\u00e7ar dient que s’estava morint i que els seus ajudants estaven dividits o eren corruptes i acabarien destruint-ho tot. Santa paraula. Es va morir als 57 anys d’edat.<\/p>\n

Maduro<\/strong><\/p>\n

Potser buscava intencionalment el pitjor successor que necessitava i va trobar en Nicol\u00e1s Maduro que li era Vicepresident. Un home sec, d’aspecte poc agradable i amb poca imaginaci\u00f3 va iniciar el seu mandat imitant Ch\u00e1vez, cosa molt rid\u00edcula i dif\u00edcil de fer, cantant o ballant en p\u00fablic i mirant de respondre preguntes. Entretant el preu del petroli va baixar de $100 a $40 i Maduro va haver d\u2019empitjorar la impressi\u00f3 de bitllets de banc, desfermant una inflaci\u00f3 horrorosa i desesperant. Els Americans, ara representats per Trump van esdevenir p\u00fablicament i agressiva hostils, imposant sancions cruels, fomentant una sublevaci\u00f3 militar i reconeixent com a president un home poc conegut,amb pocs escr\u00fapols i sense experi\u00e8ncia o ideologia coneguda anomenat Guaid\u00f3, cosa absurdament obe\u00efda per molts pa\u00efsos incl\u00f2s el Sr Pedro S\u00e1nchez. Guaid\u00f3 contribu\u00efa al caos tant com podia i exigia l’enderrocament militar del r\u00e8gim. Els jutges Llarena o el Tribunal Suprem espanyol haurien acabat amb tanta sedici\u00f3 i sublevaci\u00f3 i Guaid\u00f3 ja estaria fa temps a la pres\u00f3. Hi va haver una caiguda de tota la xarxa el\u00e8ctrica que alguns atribueixen als esfor\u00e7os del Cybercommand nord-americ\u00e0. Ja fa temps que se sap que aix\u00f2 \u00e9s possible. Trump amena\u00e7ava amb un atac militar, que horroritzaria tot el Continent per\u00f2 ning\u00fa explica al poble americ\u00e0 l’origen de tot i el paper dels EUA.<\/p>\n

Com acabar\u00e0?<\/strong><\/p>\n

Evidentment ning\u00fa ho sap i de les organitzacions internacionals Maduro no en traur\u00e0 res. La intervenci\u00f3 a la zona de la Xina, de R\u00fassia, de l’Iran i el suport continuat de Cuba a m\u00e9s de la pujada del preu del petroli sembla tenir una influ\u00e8ncia favorable sobre la condici\u00f3 i patiment del malaurat poble vene\u00e7ol\u00e0. Noruega, el pa\u00eds sempre mediador de conflictes impossibles, ha convocat una confer\u00e8ncia per organitzar alguna mena de transici\u00f3 de cara a restaurar la normalitat interna i alguna mena de pacificaci\u00f3 social amb retorn dels milions de vene\u00e7olans emigrats.<\/p>\n

Bona sort als participants, que la necessiten.<\/p>\n

Joan Gil<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Hi ha als Estats Units una dita famosa en la qu\u00e8 tothom creu: El cam\u00ed de l’Infern est\u00e0 asfaltat amb bones intencions.\u00a0(the way to Hell is paved with good intentions)\u00a0El cas d’Hugo Ch\u00e1vez en seria una prova contundent. Ch\u00e1vez era fill d’una fam\u00edlia de classe mitjana nascut a un pa\u00eds amb un dels dip\u00f2sits m\u00e9s […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[816],"tags":[3799,3650,32760,32761,3653],"class_list":["post-2581","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-cuba","tag-hugo-chavez","tag-maduro","tag-revolucio-pacifica","tag-venecuela"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-FD","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2581","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2581"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2581\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2584,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2581\/revisions\/2584"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2581"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2581"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2581"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}