{"id":2577,"date":"2019-05-10T15:39:45","date_gmt":"2019-05-10T21:39:45","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/?p=2577"},"modified":"2019-05-10T15:39:45","modified_gmt":"2019-05-10T21:39:45","slug":"significat-de-la-llei-i-justicia-com-la-veuen-els-quakers","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/2019\/05\/10\/significat-de-la-llei-i-justicia-com-la-veuen-els-quakers\/","title":{"rendered":"Significat de la Llei i Just\u00edcia com la veuen els Qu\u00e0kers"},"content":{"rendered":"

Considerant la situaci\u00f3 pol\u00edtica actual de Catalunya perqu\u00e8 se surt amb els Qu\u00e0kers aquest blocaire? Val la pena parlar-ne? Nom\u00e9s n’hi ha uns 360,000 a tot el m\u00f3n, gaireb\u00e9 tots als Estats Units, Gran Bretanya i Kenya. S\u00f3n gent recordada de forma injusta i falsa, com si fossin una mena de fan\u00e0tics o gent perillosa. Sabeu que van guanyar el Premi Nobel de la Pau en 1947? Sent com s\u00f3n pacifistes absoluts i incondicionals, havien participat a la guerra mundial dintre els serveis m\u00e8dics i les ambul\u00e0ncies de l’ex\u00e8rcit des aliats. Despr\u00e9s, mentre tothom insultava i es mofava dels alemanys i la seva mis\u00e8ria tan merescuda, els Qu\u00e0kers van dedicar-se a alimentar els nens que patien fam als territoris de l’Alemanya ven\u00e7uda i bombardejada. No hi havia cap nen al m\u00f3n que no fos un \u00e9sser hum\u00e0 i que no tingu\u00e9s drets. Com diu un adhesiu seu que porto enganxat al cotxe “Estima Sempre el teu Pro\u00efsme…Sense Excepcions” <\/strong>La fe dels Qu\u00e0kers en els drets humans i la igualtat \u00e9s absoluta (“sense excepcions”).<\/p>\n

Hist\u00f2ria i Creen\u00e7a fonamental<\/strong><\/p>\n

Van ser fundats a mig segle XVI com una branca heterodoxa de l’Esgl\u00e9sia Anglicana sota la direcci\u00f3 de George Fox. No s’han dit mai Qu\u00e0kers, encara que inoficialment ho accepten. El mot \u00e9s un insult derivat d’una cita b\u00edblica inventat un jutge angl\u00e8s que els perseguia. El seu \u00fanic nom verdader \u00e9s Societat Religiosa d’Amics<\/strong>,<\/em> on\u00a0 Amics<\/strong> \u00e9s com s’autoanomenen ells i la seva la congregaci\u00f3. Es troben regularment a una Friends Meeting House<\/em> (Casa de Reuni\u00f3 dels Amics).<\/p>\n

L’arrel fonamental teol\u00f2gica de la seva fe que sembla extraordin\u00e0riament llibert\u00e0ria: que tots i cadascun dels homes rep una llum interior que ve directament de D\u00e9u. Per tant, cada home \u00e9s de fet un sacerdot que pot comunicar-se amb Deu individualment i no cal tenir ni capellans, ni esgl\u00e9sia, ni bisbes, ni serveis ni res semblant. Aix\u00f2 si, ells creuen en la B\u00edblia i sempre en tenen una copia oberta al mig de la sala de reunions. Qualsevol d’ells pot sentir-se inspirat a llegir i comentar un passatge. En certa manera jo traduiria aquesta posici\u00f3 com volent dir que tots tenim una consci\u00e8ncia que parla amb nosaltres i l’obligaci\u00f3 de fer all\u00f2 que la consci\u00e8ncia ens mani. I aqu\u00ed hom pot recon\u00e8ixer ja un greu problema: aquesta consci\u00e8ncia interior est\u00e0 per damunt de la llei i dels jutges i hom t\u00e9 el dret a obeir-la al preu que sigui.<\/p>\n

Els primers Qu\u00e0kers van arribar a la col\u00f2nia nord-americana molt aviat. Dissortadament hi manaven els “puritans” brit\u00e0nics i quatre Qu\u00e0kers, entre ells dues dones, van acabar penjats a la forca. Les dones van jugar sempre un paper propi ins\u00f2lit en aquells temps: eren elles que inculcaven a trav\u00e9s de la Conversa Santa<\/em> els principis religiosos\u00a0 a la fam\u00edlia. Van ocupar llocs molt prominents des del primer dia.<\/p>\n

Aviat es van escampar per tota la col\u00f2nia, sobretot al Nord-est i a Pennsilv\u00e0nia que el Rei va donar a un noble molt important, William Penn, de religi\u00f3 qu\u00e0kera. Enlloc de fer guerra als ind\u00edgenes, en Penn va negociar tractats de pau de Pennsilv\u00e0nia amb moltes tribus. La seva est\u00e0tua est\u00e0 a Philadelphia damunt una de les torres de la Courthouse, la casa de govern i molts lectors l’hauran vist a la tele, perqu\u00e8 \u00e9s emblem\u00e0tica de Philadelphia.<\/p>\n

Altres qu\u00e0kers\u00a0 americans prominents foren Benjamin Franklin i el President Richard Nixon, que fou excomunicat per fer la Guerra al Vietnam.<\/p>\n

Ni cal dir que no tenen sagraments. Quan una parella decideix casar-se, es presenta a una reuni\u00f3 ordin\u00e0ria dels Qu\u00e0kers. Tots dos s’aixequen i declaren davant de tothom que es volen casar, cosa que la comunitat accepta. Els nous esposos tornen al seu seient i el servei continua. Avui en dia el Govern no accepta aix\u00f2 i demana la firma de tres dirigents elegits certificant que la cerim\u00f2nia ha tingut lloc.<\/p>\n

Com era d’esperar, les comunitats d’Amics poden ser molt diferents. La majoria tenen un predicador que fa sermons, encara que tamb\u00e9 tenen enregistraments de sermons per qu\u00e0kers prominents del passat. Altres, en canvi, es neguen\u00a0 a fer aix\u00f2 i simplement es reuneixen en silenci potser per una hora, si no \u00e9s que alg\u00fa tingui la inspiraci\u00f3 de parlar o cantar, o discutir alguna cosa.\u00a0 Gaireb\u00e9 tots es consideren Protestants, per\u00f2 n’hi hagut alguns que ni tan sols volen ser Cristians.<\/p>\n

Avui en dia els Qu\u00e0kers tenen algunes de les escoles millors i m\u00e9s prestigioses del pa\u00eds. Per exemple, l’Obama a Washington, hi enviava les seves dues filles. Com \u00e9s que tanta gent t\u00e9 una idea tan equivocada de qui son? Potser caldria tornar als segles XVII o XVIII. Anaven vestits molt senzillament, no s’ajupien davant gent poderosa ni reconeixien cap aristocr\u00e0cia o monarca, es negaven a jurar, es podien negar a obeir certes lleis, eren antiesclavistes incondicionals, no observaven la majoria de festes religioses (ni tan sols Nadal) i certs grups d’Amics durant la Revoluci\u00f3 del 1776 es van negar a lluitar, fins i tot en autodefensa. Per\u00f2 en Ben Franklin, un dels pares fundadors principals, era un qu\u00e0ker. I van fundar moltes grans companyies que encara existeixen.<\/p>\n

Causes que els Qu\u00e0kers actuals suporten<\/strong><\/p>\n

En el curs\u00a0 dels anys han estat a molts llocs d’en\u00e7\u00e0 de la Guerra Mundial, inclosos pa\u00efsos en crisi o subdesenvolupats, per\u00f2 \u00e9s una comunitat petita amb recursos limitats. Han ajudat comunitats a l’\u00c0frica i Asia, sempre sense implicacions pol\u00edtiques o exig\u00e8ncies. A Israel havien estat per molts anys a Ramallah i consequentment segueixen lluitant a la seva manera pels drets i la trag\u00e8dia del poble palest\u00ed. A l’interior dels EUA, el seu tema principal es la protecci\u00f3 i defensa dels immigrants i les protestes contra detencions o deportacions arbitraries del Govern Trump. Surten moltes vegades al carrer, sempre de forma absolutament pac\u00edfica. La q\u00fcesti\u00f3 de la detenci\u00f3 de nens menors i el seu empresonament s\u00f3n coses intolerables que denuncien a crits. A Washington fan una cosa \u00fanica: tenen una lobby congressional (petita, dissortadament) a favor de la pau. Expliquen als Parlamentaris que sigui quin sigui el problema, la resposta no \u00e9s mai la guerra. Per extraordinari que sembli, han aconseguit algun \u00e8xit inesperat. En coses petites, per\u00f2 sempre paga la pena. I tant! Jo els dono alguns diners.<\/p>\n

Els Qu\u00e0kers i les Lleis dels Homes<\/strong><\/p>\n

Per deixar-ho ben clar: ells no accepten de cap manera la supremacia de les lleis i dels jutges i nom\u00e9s creuen all\u00f2 que la consci\u00e8ncia els diu. Les lleis s\u00f3n el producte de pol\u00edtics amb interessos i en circumst\u00e0ncies oblidades, sovint seguint el interessos d’altres persones o poders. Si hom ha llegit hist\u00f2ria, quantes coses absurdes, injustes o cruels\u00a0 han estat promulgades com a llei? Tots els dictadors amb presoners pol\u00edtics afirmen sempre que el presoner ha trencat una llei i no \u00e9s cap presoner pol\u00edtic. I les lleis antisem\u00edtiques nazis eren lleis. No repeteix cont\u00ednuament aquesta senyora ex-presonera de Myanmar que els Rohingya han violat la llei i atacat els budistes? I les lleis franquistes, qu\u00e8 eren? Qui se’n preocupa? Per\u00f2 en aquells temps, ells podien empresonar, apallissar o executar. Cal recordar al Sr Sanchez que la llei franquista establia la pena de mort per dirigir una vaga? Una llei est\u00e0 sempre envoltada pel record\u00a0 de les circumst\u00e0ncies i identitat dels que la van escriure i imposar.<\/p>\n

Durant molts anys, un bon qu\u00e0ker no podia ser ni advocat ni jutge perqu\u00e8 les seves obligacions toparien frontalment amb les seves creences. Aixo ha canviat… una miqueta i ara hi ha advocats qu\u00e0kers. Ling\u00fc\u00edsticament, han trobar una soluci\u00f3: els Amics senten una gran defer\u00e8ncia <\/strong><\/em>per la llei humana i intenten complir-la quan poden. Per\u00f2 no han canviat ni la seva fe ni la seva doctrina.<\/p>\n

 <\/p>\n

Joan Gil<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Considerant la situaci\u00f3 pol\u00edtica actual de Catalunya perqu\u00e8 se surt amb els Qu\u00e0kers aquest blocaire? Val la pena parlar-ne? Nom\u00e9s n’hi ha uns 360,000 a tot el m\u00f3n, gaireb\u00e9 tots als Estats Units, Gran Bretanya i Kenya. S\u00f3n gent recordada de forma injusta i falsa, com si fossin una mena de fan\u00e0tics o gent perillosa. […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[432,816,32757,32755],"tags":[32755],"class_list":["post-2577","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-estat-de-dret","category-general","category-george-fox","category-quakers","tag-quakers"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-Fz","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2577","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2577"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2577\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2579,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2577\/revisions\/2579"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2577"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2577"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2577"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}