{"id":2546,"date":"2019-04-29T16:47:11","date_gmt":"2019-04-29T22:47:11","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/?p=2546"},"modified":"2019-04-29T16:47:12","modified_gmt":"2019-04-29T22:47:12","slug":"la-historia-del-primer-de-maig","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/2019\/04\/29\/la-historia-del-primer-de-maig\/","title":{"rendered":"La Hist\u00f2ria del Primer de Maig"},"content":{"rendered":"
\n

Com faig cada dos anys, permeteu-me tornar a publicar la versi\u00f3 aut\u00e8ntica de l’origen del 1 de Maig, treta de l’Arxiu de la Societat Hist\u00f2rica de la Ciutat de Chicago. La festa \u00e9s molt Nord-Americana, resultat d’una lluita social dirigida per l’Anarco-Sindicalisme i no pas pels marxistes, socialistes i comunistes que cada any intenten apropiar-se’n. Una de les falsedats m\u00e9s absurdes difoses per la propaganda insofrible de la Guerra Freda tant als EUA com a altres pa\u00efsos de l’Occident volia fer del 1 de Maig una festa “Commi,” que en Angl\u00e8s es un nom despectiu pels Comunistes.\u00a0 L’original, el “haymarket uprising<\/strong>” de Chicago tingu\u00e9 lloc en 1886, gaireb\u00e9 25 anys abans de la revoluci\u00f3 sovi\u00e8tica.\u00a0 Hi ha molta gent que no ent\u00e9n la difer\u00e8ncia entre comunistes i anarquistes. Es pot investigar f\u00e0cilment al Google, per\u00f2 diguem aqu\u00ed que els “commies” (com els feixistes i franquistes) volien un Estat totpoder\u00f3s que ho arregl\u00e9s tot, mentre que els anarquistes preferien un Estat redu\u00eft al m\u00ednim, donant molta autoritat als municipis; als anarquistes no els agradava gens la policia, per\u00f2 recorda alg\u00fa qu\u00e8 era la policia stalinista? O franquista? Els anarquistes creien en la propietat privada i els mercats lliures, aix\u00f2 s\u00ed, oberts a tothom: els obrers haurien de poder negociar els sous tamb\u00e9. I sobretot, mentre els comunistes volien la Dictadura del Proletariat, els anarquistes somniaven en un m\u00f3n on la coerci\u00f3<\/strong> hauria desaparegut, perqu\u00e8 ning\u00fa tindria el dret a obligar els altres a fer res. Per tot aix\u00f2 i m\u00e9s, Lenin els va declarar petits burgesos<\/strong>, un insult considerable.<\/em>
\nLa darrera publicaci\u00f3 tingu\u00e9 lloc el 29\/04\/2017<\/p>\n

\n

******************************************************************************<\/p>\n

Antecedents: la situaci\u00f3 social era dolenta<\/strong><\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

\"\"

HACAT_PE5<\/p><\/div>\n

La revoluci\u00f3 industrial als EUA va tenir lloc a les grans ciutats, on la patronal trobava un nombre suficient de treballadors, gaireb\u00e9 sempre immigrants. Des del punt de vista dels propietaris de les f\u00e0briques, ells tenien dret a fer all\u00f2 que volguessin a l’empresa. Si a un treballador no li convenia, que se’n an\u00e9s a una altra feina. A difer\u00e8ncia del Regne Unit, als EUA no hi va haver mai una setmana de set dies, per\u00f2 als sis que eren feiners feien treballar di\u00e0riament de 10 a 12 hores. A m\u00e9s no hi havia cap mena de prestacions socials, assegurances o proteccions i les condicions de treball eren sovint\u00a0 perilloses. Aviat moviments obrers en defensa dels drets dels treballadors es van estendre per totes les ciutats industrials grans dels EUA: Nova York, Pittsburgh, Buffalo, Philadelphia, Milwaukee\u2026 per\u00f2 sobretot Chicago. Per entendre la situaci\u00f3 dels immigrants a Chicago i Nova York a finals del S. XIX hom recomanaria llegir les novel\u00b7les de Theodor Dreiser, ell mateix fill d\u2019un immigrant alemany.<\/p>\n

Aquesta hist\u00f2ria t\u00e9 lloc al temps poc despr\u00e9s de la Guerra Civil, quan el pa\u00eds estava esdevenint una gran pot\u00e8ncia industrial i la poblaci\u00f3 augmentava r\u00e0pidament. Era l\u00b4hora dels sindicats. I dels anarco-sindicalistes, fundadors de les unions i cooperatives, els millors organitzadors sindicals mai vists als EUA.<\/p>\n

Els anarco-sindicalistes lluiten per les Vuit Hores<\/strong><\/p>\n

Nom\u00e9s vuit hores de treball di\u00e0ries, era la imatge d\u2019un parad\u00eds impossible de la classe obrera en aquells temps, una reivindicaci\u00f3 inassolible. Vuit hores de treball, vuit hores de descans i esbarjo amb la fam\u00edlia, vuit hores per a dormir, aquest era el somni m\u00e9s cobejat. No se sap qui ho va plantejar per primera vegada, per\u00f2 als EUA la idea tenia molta empenta gr\u00e0cies als esfor\u00e7os dels anarquistes, molt arrelats en aquells temps. La patronal es resistia: calia plantar-se o si no aviat demanarien altres coses. Aquesta oposici\u00f3 era exagerada. Molta gent ja\u00a0 havien ent\u00e8s i acceptat que no estava b\u00e9 obligar a 12 hores de feina f\u00edsica 6 dies a la setmana: tant el Govern Federal com molts Governs d\u2019estat ja havien adoptat les vuit hores feineres i no passava res. Per\u00f2 la patronal controlava\u00a0 molts diaris i m\u00e9s pol\u00edtics i el seu poder augmentava cada dia. En aquesta mat\u00e8ria, eren inflexibles.<\/p>\n

La trag\u00e8dia s’apropa: a la ciutat de Chicago, el 1 de Maig de 1886<\/strong><\/p>\n

Hi ha hagut llibres i articles sobre l\u2019incident. Jo recomanaria en aquest cas\u00a0 http:\/\/www.chicagohistory.org\/dramas\/\u00a0 <\/a>que t\u00e9 fotos i documents de tots els participants. Els organitzadors anarquistes eren bons de deb\u00f2 i se les jugaven cont\u00ednuament. Imagineu-vos que aquell 1 de Maig, dia que no havia estat triat per cap ra\u00f3 especial, malgrat la dificultat de les comunicacions a un pa\u00eds tan gran, s’havien declarat en vaga entre 300.000 i 500.000 treballadors a tota la naci\u00f3 en suport de les vuit hores -encara que les xifres d’aquells temps no s\u00f3n sempre dignes de confian\u00e7a-. I aquell divendres 1 de Maig, uns 90,000 manifestants van desfilar pels carrers de Chicago dirigits per Albert Parsons<\/em>, un antic tip\u00f2graf ja acomiadat i amena\u00e7at de mort pel cap de policia. Els n\u00fameros de participants del segle XIX cal considerar-los cr\u00edticament. No hi havia cap viol\u00e8ncia, nom\u00e9s exig\u00e8ncia de drets humans.<\/p>\n

L’organitzaci\u00f3 fou perfecta. Totes les vagues i manifestacions van ser absolutament pac\u00edfiques, sense incidents ni amenaces. Aquell 1 de Maig, que acabaria essent tan fam\u00f3s \u00a0va acabar molt b\u00e9 per als sindicalistes, que tenien molt clara la necessitat d\u2019evitar a qualsevol preu viol\u00e8ncia i provocacions. L’anarquisme, producte intel\u00b7lectual d’autors molt diferents, va tenir branques i organitzacions desiguals, per\u00f2 no pas m\u00e9s terroristes que totes les altres organitzacions obreres d’aquells temps. Potser algun dels membres de la patronal es va mirar la manifestaci\u00f3 amb r\u00e0bia mal continguda, pensant que havia arribat l’hora d\u2019escarmentar els treballadors de valent.<\/p>\n

En Parsons, un orador magn\u00edfic, sempre ben vestit, que entusiasmava, era un americ\u00e0 de socarrell, nascut a Texas per\u00f2 d\u2019una fam\u00edlia molt antiga. Els anarquistes tenien poca afecci\u00f3 al protagonisme individual, per\u00f2 en Parsons est\u00e0 considerat com el cervell i probablement el cap de tot el moviment. A m\u00e9s, probablement era l\u2019\u00fanic dirigent que parlava b\u00e9 l\u2019angl\u00e8s, perqu\u00e8 gaireb\u00e9 tots els altres l\u00edders del moviment eren alemanys de naixement, residents a Chicago que tenien diaris propis en alemany, clubs socials, i escoles. El m\u00e9s notable entre aquests era sens dubte l\u2019August Spies<\/em>, un tapisser que de fet no era un treballador perqu\u00e8 tenia un negoci propi, per\u00f2 estava profundament dedicat a l\u2019anarquisme (que no t\u00e9\u00a0res contra la propietat privada i els petits negocis) i era l\u2019editor del diari Arbeiter-Zeitung<\/em> i a m\u00e9s l\u2019impressor de tots els pamflets.<\/p>\n

El comen\u00e7ament de la topada<\/strong><\/p>\n

Tot es va espatllar el dilluns 3 de Maig. L\u00b4Spies va anar a la tarda a fer un discurs animant ells treballadors en vaga de la f\u00e0brica McCormick a Chicago, que feia maquin\u00e0ria agr\u00edcola. El m\u00edting tingu\u00e9 lloc prop de la f\u00e0brica i inesperadament es va sentir la campana anunciant la fi de la jornada. Molts participants a la reuni\u00f3 van decidir anar-hi a imprecar els esquirols que sortirien. Spies no els va aturar, per\u00f2 els va advertir que calia anar amb compte i evitar provocacions. Si haguessin cregut\u2026<\/p>\n

La f\u00e0brica estava protegida pels detectius privats de la companyia Pinkerton, els quals van atacar primer amb porres i despr\u00e9s van obrir foc amb els seus fusells i van matar sense cap ra\u00f3 dos treballadors.<\/p>\n

Spies, profundament enrabiat va anar al seu despatx a l\u2019Arbeiter-Zeitung<\/em>, on sense pensar-s’ho gaire va escriure una editorial emocional menys assenyada que la majoria dels seus escrits. Per empitjorar-lo encara m\u00e9s, un col\u00b7laborador, sense demanar-li perm\u00eds, hi va afegir la paraula\u00a0venjan\u00e7a (\u201cVergeltung\u201d, <\/em>en alemany),\u00a0que Spies no havia utilitzat en cap idioma.<\/p>\n

Un grup independent mentre tant es reunia a un local anarquista planejant una resposta. Van decidir\u00a0 organitzar una trobada reivindicativa de masses l\u2019endem\u00e0 a la Pla\u00e7a del Haymarket<\/strong> (mercat de la palla), que de fet era nom\u00e9s una intersecci\u00f3 molt ampla entre els carrers Randolph i DesMoines al centre de Chicago, on els pagesos hi venien a vendre\u00a0 productes. La pla\u00e7a existeix encara avui en dia i hi ha un monument en record de la trag\u00e8dia, per\u00f2 fou molt malmesa\u00a0 per una autopista urbana que la talla. El grup sindicalista va convocar una gran reuni\u00f3 a la Pla\u00e7a del Haymarket l\u2019endem\u00e0 a les 7:30 del vespre. Algun imprudent va escriure al pamflet, mig en angl\u00e8s i mig en alemany, que els treballadors haurien de presentar-se armats. Spies ho va veure. Ell sabia molt b\u00e9 que no es podia ni preconitzar ni amena\u00e7ar la viol\u00e8ncia ni en feia cap falta. A ca’ls anarquistes oficialment no manava ning\u00fa, per\u00f2 ell va dir ben clar que o retiraven aquesta crida a les armes o no hi anava. Aix\u00ed ho van fer (per\u00f2 tots els diaris de la patronal van reproduir l\u2019original amb les amenaces de resposta armada, que no havia vist gaireb\u00e9 ning\u00fa). Segons va explicar el diari hostil Chicago Tribune, els volants van ser distribu\u00efts a la ciutat per un \u201chome misteri\u00f3s a cavall\u201d. Potser devia ser un dels genets de l\u00b4apocalipsi.<\/p>\n

La confrontaci\u00f3<\/strong><\/p>\n

No obstant la reputaci\u00f3 dels anarco-sindicalistes de ser grans organitzadors, el m\u00edting del Haymarket fou un desastre total d\u2019organitzaci\u00f3 dif\u00edcil de creure. A m\u00e9s s’havia posat a ploure de mala manera. A quarts de vuit ja es feia\u00a0 fosc i hi havia poca il\u00b7luminaci\u00f3. Hi havien convocat uns 20.000 vaguistes, per\u00f2 se’n van presentar menys de 2.000.<\/p>\n

Alg\u00fa s’havia descuidat de notificar els oradors anunciats, que no en sabien res. Una hora despr\u00e9s del temps anunciat, al final a alg\u00fa se li va acudir anar a l\u2019Arbeiter-Zeitung, on estaven fent una tert\u00falia. L\u2019Albert Parsons hi va anar tot seguit. Es va enfilar mullat i bastant a les fosques a la plataforma d\u2019un carro espatllat que per casualitat hi havia (immortalitzat al monument actual) per\u00f2 va fer un discurs molt conciliador, com tots els altres que el van seguir. Prou que tots els dirigents entenien que amb viol\u00e8ncia no es guanyaria res i que el moviment fins aquell moment anava b\u00e9. S\u2019hi havia presentat tamb\u00e9 a provocar l\u2019alcalde de la ciutat de Chicago, que estava a la primera fila encenent un puro repetidament amb llumins perqu\u00e8 tothom el vei\u00e9s. Potser la pluja li apagava el cigar. Al poc temps veient que no passava res, es va avorrir i se’n va anar. La policia s’ho mirava tot a una dist\u00e0ncia.<\/p>\n

La bomba provocadora d’origen desconegut<\/strong><\/p>\n

Eren les deu del vespre, seguia plovent i gaireb\u00e9 tothom se\u00b4n havia anat. Un dels organitzadors, en Samuel Fielden<\/em>, va recon\u00e8ixer que tot plegat la trobada era un frac\u00e0s total. Seguia plovent i nom\u00e9s li quedaven menys de dos cents espectadors. Va pujar al carro a parlar.<\/p>\n

A pocs minuts d’una trag\u00e8dia que acabaria costant li la vida, potser hauria hagut de recordar tothom els ideals anarquistes del futur m\u00f3n feli\u00e7 sense coerci\u00f3 ni ambicions artificials, amb estat i for\u00e7a policial m\u00ednimes, amb mercats lliures, amb pagament als treballadors de tot el valor del seu treball, amb associacions pol\u00edtiques volunt\u00e0ries sense supervisi\u00f3, amb governs municipals forts\u2026 Per\u00f2 ning\u00fa sap qu\u00e8 va dir.<\/p>\n

El capit\u00e0 de la policia se li va acostar i va exigir que dissolgu\u00e9s la reuni\u00f3 en l’acte. En Fielden va respondre que perqu\u00e8, que tenien perm\u00eds i la reuni\u00f3 era legal, i que en qualsevol cas estava plovent i ell acabaria en un parell de minuts i tothom aniria a casa. Perqu\u00e8 els volia dissoldre? Era una xuleria.<\/p>\n

El capit\u00e0 va repetir que prou i que el m\u00edting s’havia acabat. Disgustat per\u00f2 disposat a obeir, en Fielden va baixar del carro.<\/p>\n

I en aquell moment una bomba amb metxa encesa va volar per l\u2019aire, probablement llan\u00e7ada des d\u2019un pis. No se sabr\u00e0 mai qui la va llen\u00e7ar malgrat les moltes especulacions i auto-acusacions que hi va haver. Podria haver estat fins i tot un provocador pagat dels Pinkertons. L\u2019artefacte va aterrir a poca dist\u00e0ncia de Fielden i el capit\u00e0 de policia, matant en l\u2019acte el jove agent de policia Matthias J Degan.<\/em><\/p>\n

Tota la policia va obrir el foc contra els treballadors al mateix temps, en l’acte. El caos a les fosques en la pluja i amb el fum fou horror\u00f3s. Alguns es van escapar com van poder. Un home va anar pels carrers de Chicago cridant exageradament que la revoluci\u00f3 mundial havia esclatat.<\/p>\n

Al final, deu policies i dos o quatre anarquistes (segons les fonts) van quedar morts a trets per terra, molt probablement la majoria o tots v\u00edctimes de les armes policials i la foscor. Prop de cent persones (o m\u00e9s, sempre segons les fonts), gaireb\u00e9 totes les que quedaven a la pla\u00e7a, van ser ferides.<\/p>\n

A les poques hores la repressi\u00f3 es va posar en marxa. Ben aviat tots els l\u00edders laborals coneguts estaven detinguts.<\/p>\n

El proc\u00e9s<\/strong><\/p>\n

Enmig de la gran jubilaci\u00f3 de la premsa majorit\u00e0ria, les autoritats van dictar auto de processament contra vuit dirigents anarquistes, demanant per tots la pena de mort. Un dels vuit, el m\u00e9s important, Albert Parsons estava desaparegut. L\u2019advocat defensor fou el Capit\u00e0 Black, un home molt competent i seri\u00f3s, que no era membre del moviment anarquista per\u00f2 sens dubte els entenia i creia en la\u00a0just\u00edcia. Tots els acusats van fer cara al jutge i el jurat amb orgull i convicci\u00f3. A mig proc\u00e9s en Parsons va decidir tornar a Chicago i entregar-se\u00a0volunt\u00e0riament. Sens dubte ho va fer per solidaritat per\u00f2 tamb\u00e9 per arrog\u00e0ncia perqu\u00e8 era un home molt segur d\u2019ell mateix, conscient de les seves dots orat\u00f2ries i la seva habilitat, conven\u00e7ut que podria fer declarar innocent a tothom si el deixaven parlar. S’ho creia prou per jugar-s’hi la vida. Es va presentar dram\u00e0ticament durant una sessi\u00f3 del tribunal. El Capit\u00e0 Black volia entregar-lo de forma teatral al jutge, per\u00f2 li van aixafar la guitarra. El fiscal, que ho sabia tot per un espia, es va girar el moment que Parsons entrava a la sala i el va assenyalar amb el dit cridant que un criminal buscat havia aparegut i que en demanava l\u2019arrest immediat. Tot aniria molt malament.<\/p>\n

El proc\u00e9s va ser un verdader ultratge contra el sentit com\u00fa, la dec\u00e8ncia i qualsevol noci\u00f3 de jurisprud\u00e8ncia. Jutges d’aquesta mena segueixen existint. Van considerar prop de mil jurats per acabar triant-ne vuit representats dignes de confian\u00e7a de l\u2019establiment comercial, pol\u00edtic i religi\u00f3s. Els prejudicis ho dominaven tot i el defensor no va poder fer res. Un testimoni, per exemple, va declarar que ell era l\u2019expert en explosius de la policia i que havia trobat dinamita al local de l\u2019Arbeiter-Zeitung. I com ho sabia que era dinamita? Perqu\u00e8 en va prendre una mica, la va portar a la vora del llac de Michigan, i va explotar. No hi havia cap dubte. Testimonis tampoc. Aix\u00ed d\u2019estrictes van anar totes les proves. Van ser acusats d\u2019anti-americanisme. T\u00e8cnicament, com que no es podia provar que haguessin fet res, la c\u00e0rrega era conspiraci\u00f3 per haver incitat a la insurrecci\u00f3 i la viol\u00e8ncia amb l’objectiu d’enderrocar el govern i abolir la Constituci\u00f3 (!), cosa que certament no havien fet. Era evident que cap dels deu era culpable dels fets tr\u00e0gics del Haymarket, ni havien fet o preconitzat res que fos il\u00b7legal o violent. Aix\u00ed i tot, set van ser condemnats a mort.<\/p>\n

Van apel\u00b7lar al Tribunal Suprem de l\u2019Estat d\u2019Illinois que va fallar contra ells. Despr\u00e9s van apel\u00b7lar al Tribunal Suprem dels EUA que va respondre que en aquell cas la jurisdicci\u00f3 era exclusivament de l\u2019Estat i que no els tocava ficar-s’hi. Diuen que al Regne Unit, on el cas se seguia apassionadament, en George Bernard Shaw va declarar que si volien executar a alg\u00fa, ja tenien aquests jutges per comen\u00e7ar.<\/p>\n

No obstant l\u2019horror d\u2019Europa, on ja hi havia pa\u00efsos sensibles a l’ab\u00fas de just\u00edcia per tribunals, una data fou fixada per a l\u2019execuci\u00f3 de cinc anarquistes, mentre que dos van ser commutats. Aquest temps final a la pres\u00f3 no va deixar de tenir les seves curiositats. Tots podien donar entrevistes a periodistes que escrivien articles melodram\u00e0tics. A un dels condemnats li va n\u00e0ixer un fillet. En Spies es va casar per poders amb una n\u00favia, en Parsons va vendre les seves mem\u00f2ries a un periodista i per ajudar la fam\u00edlia, va\u00a0 fer un bot de fusta amb un ganivet (!) que es va vendre per $150. M\u00e9s incomprensible encara \u00e9s la forma com es va poder su\u00efcidar el dia abans de l\u2019execuci\u00f3 un dels sentenciats: alg\u00fa li va portar un explosiu que ell es va ficar a la boca i va explosionar.<\/p>\n

\"\"<\/a> L\u2019execuci\u00f3 dels quatre sobrevivents tingu\u00e9 lloc\u00a0 l\u00b411 de Novembre de 1887. Els condemnats van ser conduits a la forca vestits en t\u00faniques i caputxes blanques. Tots van cridar\u00a0Hooray for Anarchy<\/strong>, el crit de combat de l\u2019anarquisme militant a Am\u00e8rica. En Parsons va intentar dir unes paraules finals per\u00f2 van obrir la plataforma i van quedar tots penjats abans que pogu\u00e9s acabar la primera sent\u00e8ncia. Hi havia uns 170 testimonis. A l\u2019exterior, do-religionaris cantaven la Marsellesa. La Chicago Tribune ho va resumir tot: \u201cVan morir com a Infidels i Anarquistes\u201d<\/em>. El cap de policia de Chicago es va vanagloriar: havia decapitat els moviments reivindicatius obrers per 50 anys. L’home era massa modest: havia eliminat l’anarco-sindicalisme als EUA per sempre.<\/p>\n

Enterrament. L\u2019odi s\u2019institucionalitza<\/strong><\/p>\n

Un xic incongruentment, les autoritats van permetre una gran process\u00f3 funeral des del centre de Chicago fins al cementiri alemany de Waldheim (avui en dia a Forest Hills, en cas que alg\u00fa vulgui anar-hi). Hi havia banderes, pendons, cors, can\u00e7ons alemanyes i americanes, etc. Al cementiri, el Capit\u00e0 Black, l\u2019advocat defensor, va pronunciar una eul\u00f2gia commovedora. Les v\u00edctimes havien somniat en un futur millor a un m\u00f3n diferent, per\u00f2 no havien volgut ni predicat cap revoluci\u00f3 violenta. \u00a0Fou seguit per discursos funeraris en alemany i angl\u00e8s.<\/p>\n

Com va acabar tot? No ha acabat encara. Dos enemics s\u2019havien trobar cara a cara, i tots dos havien vessat sang i volien tenir ra\u00f3. El Haymarket aviat fou embellit amb una gran est\u00e0tua de bronze del primer policia mort representat amb un bra\u00e7 en alt, inaugurada pel seu fillet petit. Va ser molts anys abans del salut feixista, per\u00f2 aquest bra\u00e7\u00a0molestava a tothom. \u00a0El lloc va esdevenir el centre d\u2019una commemoraci\u00f3 anual de la dreta a favor de l\u2019ordre i la llei. Els policies hi dipositaven flors, corones, disparaven salves d\u2019escopeta, feien discursos. Les fam\u00edlies dels policies morts sempre hi assistien. El monument del policia esdevingu\u00e9 un s\u00edmbol, un magnet per als dos b\u00e0ndols. A primers del S XX un tramviaire entrant intencionalment a una corba amb el tramvia a gran velocitat va fer xocar intencionalment el seu tramvia amb l\u2019est\u00e0tua i la va enderrocar. Ja en tenia prou de veure-la cada dia amb el bra\u00e7 enlaire, va explicar. La ciutat la va reconstruir. Despr\u00e9s van venir les pintades, la brut\u00edcia. Durant la guerra del Vietnam, radicals van explosionar una bomba entre els peus i la van fer malb\u00e9. La ciutat la va reconstruir per segona vegada. El mateix grup la va tornar a fer saltar. Fou reconstru\u00efda per tercera vegada, per\u00f2 aquesta vegada la van posar al pati de l\u2019escola de policia de Chicago, on segueix fins al present. Al final\u2026 ja ho veurem despr\u00e9s.<\/p>\n

Tamb\u00e9 el cementiri\u00a0 de Waldheim esdevingu\u00e9 un lloc de pelegrinatges i homenatges anuals, aquest cop de l\u2019esquerra. Hi van construir un monument amb una escultura de la just\u00edcia amb el cap cobert per una caputxa en horror. Fou inaugurat pel fillet de l\u2019Albert Parsons. El paral\u00b7lelisme amb el policia del Haymarket era pal\u00e8s. L’esquerra tamb\u00e9 hi anava cada any.<\/p>\n

Al final el govern va decidir que despr\u00e9s de 110 anys, m\u00e9s valia fer les paus. Els Federals van posar una placa al cementiri declarant que els fets del Haymarket tenien inter\u00e8s hist\u00f2ric nacional en la hist\u00f2ria dels moviments pel treball als EUA. I la ciutat va bastir al Haymarket un monument als sindicalistes: una reproducci\u00f3 del carro des del que havien parlat aquell vespre tan fatal. I el policia lleig amb el salut pre-feixista del bra\u00e7 al\u00e7at es va quedar per sempre a l’acad\u00e8mia de policia.<\/p>\n

Despr\u00e9s d\u2019aix\u00f2 i amb la Guerra Freda ja agonitzant, un grupet d\u00b4historiadors va anar als arxius a estudiar els documents del cas. Es van endur una sorpresa memorable: no en quedaven\u00a0 perqu\u00e8 en circumst\u00e0ncies desconegudes havien estat traslladats a un altre arxiu a la ciutat de Berlin Oriental, capital de la desapareguda Rep\u00fablica Democr\u00e0tica Alemanya. Com va anar aix\u00f2? Un altre misteri<\/p>\n

Jane Addams o el Paternalisme Triomfant<\/strong><\/p>\n

La Jane Addams era una noia de paternalisme notable,\u00a0 filla d\u2019un banquer molt ric, que al final va arreglar el problema de les vuit hores a Chicago. S\u2019estimava molt les dones de la classe obrera. A vegades menjava amb elles i es passava un dia treballant volunt\u00e0riament\u00a0 a una f\u00e0brica. Sempre deia que tot es pot resoldre amb amor, bona voluntat, comprensi\u00f3 i caritat. Enlloc de confrontacions i viol\u00e8ncia, calia parlar b\u00e9 amb els responsables i fer-los entendre com s\u00f3n les coses, pobrets obrers. Al poc temps, la Chicago Tribune ja declarava que ara sense anarquistes ja es podia parlar seriosament de les vuit hores. I aix\u00ed, gr\u00e0cies a aquesta santa dona, el problema de les vuit hores va quedar resolt a Chicago.<\/p>\n

El 1 de Maig, esdev\u00e9 festa del treball a proposta dels EUA<\/strong><\/p>\n

El 1889, el cap de la nova confederaci\u00f3 americana del treball AFL, Samuel Gompers va escriure al Congr\u00e9s de la Segona Internacional, que s\u2019acabava de reunir a Paris que havia decidit organitzar una gran manifestaci\u00f3 a tots els Estats Units a favor de les vuit hores que tindria lloc el proper 1 de Maig en mem\u00f2ria dels \u201cm\u00e0rtirs<\/em>\u201d de Chicago i que demanava que el Congr\u00e9s de la Internacional s’hi afeg\u00eds. Els assembleistes van aprovar immediatament. Havia de ser una festa l\u00fadica del treball all\u00f2 que volien, per\u00f2 era evident que tots tenien a la mem\u00f2ria la trag\u00e8dia recent del Haymarket, i la tria del dia era una commemoraci\u00f3 dels americans morts. Les manifestacions del 1 de Maig a tot el m\u00f3n industrialitzat van ser un \u00e8xit tan aclaparador que es va decidir repetir-les anualment.<\/p>\n

El 1889 ja hi havia una dissensi\u00f3 creixent i irreparable entre socialistes i anarquistes, que ja era oberta i p\u00fablica i els anarquistes no eren ja membres de la Internacional.<\/p>\n

Amb el temps molta gent ha intentat apropiar-se la mem\u00f2ria dels homes del Haymarket: primer els anarquistes que aviat desapareixerien de l\u2019escena, despr\u00e9s els comunistes i els socialistes. Qu\u00e8 devien voler aquests del Berlin Oriental que es van quedar amb tota la documentaci\u00f3? Quan el 1 de Maig esdevingu\u00e9 festa oficial a la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica stalinista, el Congr\u00e9s Americ\u00e0 va dedicar el 1 de Maig com a \u201dDia de la Lleialtat\u201d <\/em>(durant la Guerra Freda “lleial” era una paraula codi volent dir anticomunista) i va confirmar que la festa americana del treball (Labor Day) se celebraria per sempre m\u00e9s el primer dilluns de Setembre, marcant la fi de l’estiu. Avui en dia, pocs americans saben res del cas del Haymarket. Si pregunteu, us respondran sempre que el \u201dMay Day\u201d \u00e9s una festa comunista. Despr\u00e9s Pius XII la va convertir en la festa de Sant Josep Artes\u00e0 i fins i tot un Dictador espanyol el nom del qual no vull ni recordar, en va fer una festa oficial amb jocs obrers que tenien lloc davant seu a l\u2019estadi de Chamart\u00edn del Real Madrid. I molts partits socialistes del m\u00f3n es pensen i afirmen per hostilitat a l’anarquisme que la diada es deriva de la festa popular anglesa del Maypole que tenia els seus or\u00edgens en temps prehist\u00f2rics i que fins i tot els primers immigrants a Am\u00e8rica ja la celebraven.<\/p>\n

Per\u00f2 el drama de les vuit hores, almenys a la mateixa feina, ja s\u00b4ha acabat.<\/p>\n

El resultat de tot<\/strong><\/p>\n

Del Haymarket i de les execucions se’n va parlar a tot el m\u00f3n excepte als EUA en general amb una simpatia considerable deguda a la causa justa de les vuit hores. La v\u00edctima m\u00e9s gran fou sens cap dubte el moviment anarquista, que havia anat de pujada fins aquell moment. Els seus enemics van aconseguir retratar-los en la visi\u00f3 popular com a gent violenta, anti-americana i sense seny. La caricatura tan exitosa de l\u2019anarquista com a un home descerebrat amb gorra de treballador duent una bomba encesa a la m\u00e0 dreta, que tothom coneix, publicada originalment per la Chicago Tribune, ho va dir tot i ha marcat la percepci\u00f3 d\u2019aquest moviment fins al present. Avui en dia anomenen sovint \u00a8anarquistes\u00a8a la TV qualsevol organitzaci\u00f3 violenta. No \u00e9s que no hi hagu\u00e9s hagut mai gent violenta entre els anarquistes, que s\u00ed que en va haver, per\u00f2 aquesta caracteritzaci\u00f3 no la mereixen m\u00e9s que diguem els socialistes o la patronal, que tamb\u00e9 van produir molts terroristes i en qualsevol cas els del 1 de Maig no havien fet res. A m\u00e9s hi va haver organitzacions anarquistes d’orientacions molt diferents. L’odi dels comunistes i socialistes tamb\u00e9 va malferir la seva reputaci\u00f3.<\/p>\n

 <\/p>\n

Joan Gil<\/strong><\/p>\n<\/div>\n

\n

<\/h2>\n

\u00a0<\/strong><\/p>\n<\/div>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n<\/div>\n

\n

<\/h2>\n

\u00a0<\/strong><\/p>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Com faig cada dos anys, permeteu-me tornar a publicar la versi\u00f3 aut\u00e8ntica de l’origen del 1 de Maig, treta de l’Arxiu de la Societat Hist\u00f2rica de la Ciutat de Chicago. La festa \u00e9s molt Nord-Americana, resultat d’una lluita social dirigida per l’Anarco-Sindicalisme i no pas pels marxistes, socialistes i comunistes que cada any intenten apropiar-se’n. […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[32463,32205,32203,816],"tags":[],"class_list":["post-2546","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-1-maig-1886","category-anarco-sindicalistes","category-anarquistes","category-general"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-F4","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2546","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2546"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2546\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2549,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2546\/revisions\/2549"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2546"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2546"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2546"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}