Parlant amb l’excitaci\u00f3 causada pel Judici als presoners pol\u00edtics i molts altres problemes, pot passar f\u00e0cilment que hom oblidi la verdadera causa i origen del problema i exactament per quina ra\u00f3 est\u00e0 passant. Aquest diumenge 3 de mar\u00e7 el New York Times ho ha explicat clarament en un article no del mediocre Raphael Minder, sin\u00f3 del notable jove periodista Patrick Kingsley. Kingsley \u00e9s un angl\u00e8s que es va fer con\u00e8ixer pels articles articles i el llibre sobre la immigraci\u00f3 a Europa escrits originalment per al diari GUARDIAN. Actualment \u00e9s el corresponsal principal del NEW YORK TIMES a Europa i est\u00e0 basat a Berl\u00edn.<\/p>\n\n\n\n
A l’article Roots of Spain’s Crisis: One Word Fought Over in its Constitution<\/strong> (Arrels de la crisi espanyola: Un mot disputat a la seva Constituci\u00f3) ens ho explica. Partint d’una entrevista amb el pare de la Constituci\u00f3 Miquel Roca, recordem com la Constituci\u00f3 del 78 fou escrita al voltant d’una taula verda per set homes, dos Catalans (Miquel Roca i Jordi Sol\u00e9 Tura) i cinc espanyols, incl\u00f2s un ex-ministre de Franco. Aviat es van veure les difer\u00e8ncies d’opini\u00f3 sobre la q\u00fcesti\u00f3 multinacional que estan explotant en els nostres dies: els dos Catalans exigien l’autogovern per a les tres nacions hist\u00f2riques, Catalunya, Euskadi i Gal\u00edcia, mentre que els espanyols no en volien saber res. Ja he llegit m\u00e9s d’una vegada a altres llocs que hi va haver trucades de tel\u00e8fon des de Madrid a aquests pares de la Constituci\u00f3 donant ordres i aclarint dubtes sobre l’assumpte. <\/p>\n\n\n\n Al final es van passar un mes sencer discutint l’\u00fas de la paraula naci\u00f3<\/em> que els espanyols de Madrid es negaven a acceptar i al final van acabar designant regiones y nacionalidades<\/em>. Kingsley explica que Roca no s’havia imaginat mai que aix\u00f2 acabaria esdevenint una camisa de for\u00e7a per reprimir les aspiracions nacionals de Catalunya, per\u00f2 ens fa notar que aquest fou l’argument principal usat pel Tribunal Constitucional que va mutilar el darrer Estatut, argumentant que Catalunya era sols una nacionalitat i una regi\u00f3 amb opcions d’autogovern molt limitades o inexistents, com volia la Constituci\u00f3. Aix\u00f2 va obrir la crisi. Espanya amb els seus cinc pares de la Constituci\u00f3 havia imposat una altra vegada la dominaci\u00f3 total de Castella amb les seves regions assimilades. Els espanyols van comentar sempre que la Transici\u00f3 havia estat un exemple meravell\u00f3s de reconciliaci\u00f3, harmonia i acord entre antics enemics, pero fou m\u00e9s aviat una altra conquesta de Barcelona per l’ex\u00e8rcit borb\u00f2nic, per temps il\u00b7limitat.<\/p>\n\n\n\n Kingsley apunta a moltes altres insufici\u00e8ncies constitucionals amb promeses vagues sobre habitatge, pensions, feina i asseguran\u00e7a de malaltia. Completa l’article amb descripcions molt exactes sobre els punts de vista de la dreta i l’esquerra espanyoles amb breus intervencions dels Srs Guerra, Casado i una m\u00e9s llarga del Sr Rufian, dient les coses que el lector ja es pot imaginar. Curiosament Casado repeteix que el Refer\u00e8ndum fou una trama per tapar la corrupci\u00f3 a Catalunya. Dissortadament ning\u00fa ha aconseguit eliminar la corrupci\u00f3 per\u00f2 comparats amb el PP de Rajoy, estem molt b\u00e9 a Catalunya. La queixa de Rufian \u00e9s colpidora: Vam tenir 40 anys de Dictadura per\u00f2 no hem tingut cap judici de N\u00fcremberg. L’anomenada Transici\u00f3 fou una mentida<\/em>. Al final en Zapatero aclareix que Espanya \u00e9s un dels pa\u00efsos m\u00e9s tolerants del m\u00f3n. Quina imaginaci\u00f3! Per\u00f2 Zapatero acaba afegint que el PP es divertia m\u00e9s amb l’enfrontament que amb el reconeixement honest de la diversitat espanyola. L’\u00fanica soluci\u00f3, ens diu el de Valladolid, seria la co-exist\u00e8ncia. Ho va fer ell quan estava al poder? La fatal sent\u00e8ncia del TC de la jutgessa Casas va tenir lloc durant el seu mandat de President i no va fer res.<\/p>\n\n\n\n Aix\u00ed acaba aquest notable article. Diu que Espanya havia estat venuda a Europa fa anys com un model de conciliaci\u00f3 i democr\u00e0cia a seguir i ara torna a ser un model del caos en qu\u00e8 s’est\u00e0 ensorrant la Uni\u00f3 Europea.<\/p>\n\n\n\n Per\u00f2 oi que estaria be si tothom (inclosos els jutges) deix\u00e9s d’insultar i ofendre i es pos\u00e9s a parlar seriosament del problema de fons i de com es podria resoldre? El model de negociaci\u00f3 de les Nacions Unides en general ve en tres estadis:<\/p>\n\n\n\n Primer, acabar amb l\u00b4hostilitat i les repressions i empresonaments o ocupacions amb una aministia general, restaurant la pau.<\/p>\n\n\n\n Segon, el govern central ofereix adicional autogovern despr\u00e9s de pactar-lo amb els locals, a veure si el p\u00fablic tria quedar-se on estan enlloc de fer-se independent. Aix\u00f2 va anar molt b\u00e9 per al govern central al Qu\u00e9bec i a Esc\u00f2cia, per\u00f2 els espanyols no volen oferir res.<\/p>\n\n\n\n Tercer i final, fixaci\u00f3 d’una data per a un refer\u00e8ndum d’autodeterminaci\u00f3, en general un, dos o tres anys despr\u00e9s de la restauraci\u00f3 de la pau.<\/p>\n\n\n\n Caldria un mediador? Les NU i altres organitzacions en ofereixen. La trag\u00e8dia d\u2019Irlanda del Nord potser no s\u2019hauria resolt sense el Senador Americ\u00e0 Mitchell. En general s\u00ed. Acceptaria Espanya? No pas a menys que alg\u00fa comenci a explicar la veritat i la situaci\u00f3 ara i al futur, que no sembla probable. Diuen que som ciutadans, per\u00f2 com es que ens insulten i provoquen cada dia aprofintant que som indefensos? Es fa aix\u00ed amb la fam\u00edlia?<\/p>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n Joan Gil<\/p>\n\n\n\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Parlant amb l’excitaci\u00f3 causada pel Judici als presoners pol\u00edtics i molts altres problemes, pot passar f\u00e0cilment que hom oblidi la verdadera causa i origen del problema i exactament per quina ra\u00f3 est\u00e0 passant. Aquest diumenge 3 de mar\u00e7 el New York Times ho ha explicat clarament en un article no del mediocre Raphael Minder, sin\u00f3 […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[816],"tags":[],"class_list":["post-2478","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-DY","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2478","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2478"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2478\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2489,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2478\/revisions\/2489"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2478"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2478"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2478"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}