{"id":2449,"date":"2019-02-20T14:36:26","date_gmt":"2019-02-20T20:36:26","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/?p=2449"},"modified":"2019-03-09T15:33:19","modified_gmt":"2019-03-09T21:33:19","slug":"experiencia-nord-americana-quan-els-jutges-fan-mal","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/2019\/02\/20\/experiencia-nord-americana-quan-els-jutges-fan-mal\/","title":{"rendered":"Experi\u00e8ncia Nord-Americana: Quan els Jutges fan Mal"},"content":{"rendered":"\n

Mentre Catalunya sencera seu a la banqueta dels acusats defensant orgullosament la seva \u00e0nsia de llibertat, n’hem sentit una altra de molt interessant. Segons l’actual resident de la Zarzuela, “hom no pot apel\u00b7lar a una suposada<\/em> democr\u00e0cia per damunt del dret” All\u00f2 que ell anomena dret<\/em> \u00e9s l’expressi\u00f3 de la voluntat dels poderosos escrita en paper. La voluntat popular que la democr\u00e0cia defensa ha deixat d’existir i no \u00e9s reconeguda com un argument v\u00e0lid. Prou que ho va demostrar el pare d’aquest senyor quan va declarar a les Corts franquistes davant el No+Do i els micr\u00f2fons que la seva legitimitat no es derivava de la seva nissaga sin\u00f3 dels Principios del Glorioso Movimiento Nacional<\/em>. Encara em recordo de com el Dictador va saltar d’alegria al seu seient sentint-ho. Potser va tenir un orgasme.<\/p>\n\n\n\n

Els EUA fou un dels primers, sino el primer pa\u00eds en recon\u00e8ixer la independ\u00e8ncia judicial com a bra\u00e7 separat del govern, ja proposada per alguns autors i intel\u00b7lectuals progressius, a la seva Constituci\u00f3. Jutges i els Tribunals Suprems tant dels Estats com sobretot del Suprem Federal han jugat un paper important en la hist\u00f2ria d’aquest pa\u00eds. Per\u00f2 no tothom est\u00e0 d’acord amb el que fan. Una mem\u00f2ria vergonyosa i anguniosa en la hist\u00f2ria de la naci\u00f3 fou la sent\u00e8ncia del Suprem de 1856 coneguda com a Cas Dred Scott contra Sandford. <\/em>Si algun lector s\u00b4hi interessa pot llegir l’apunt que jo vaig publicar el 25 de juny de 2010 en aquest blog (entrant Dred Scott a la finestreta de recerca). Es tractava d’un esclau que demanava la llibertat per haver viscut a Montana, on l’esclavatge ja estava prohibit per la llei. El cas va fer soroll. El Govern estava controlat a tot el Sud per esclavistes rics que dominaven l ‘opini\u00f3 p\u00fablica mentre que l’oposici\u00f3 al Nord ja bullia i la Guerra Civil es veia venir. Els esclavistes volien que el Tribunal reafirm\u00e9s la legitimitat absoluta de l’esclavitud en aquest cas i per sempre, acabant amb qualsevol discussi\u00f3. Els Just\u00edcies del Suprem ho van fer en la forma m\u00e9s cruel, insultant i desvergonyida que hom es pot imaginar, escrivint la p\u00e0gina m\u00e9s negra de la hist\u00f2ria judicial dels EUA. La sent\u00e8ncia cont\u00e9 una expressi\u00f3 notable de drets i privilegis dels ciutadans (segons ells els negres eren \u00e9ssers subjugats que no tenien dret als privilegis de la ra\u00e7a dominant <\/em>) que val la pena reproduir:<\/p>\n\n\n\n

“Si els negres poguessin ser ciutadans <\/em>tindrien el dret d’entrar a qualsevol Estat quan volguessin, tindrien llibertat per parlar en p\u00fablic o en privat de les mateixes coses que els ciutadans, podrien organitzar m\u00edtings en p\u00fablic i PORTAR ARMES\u201d <\/p>\n\n\n\n

Posseir qualsevol mena<\/em> d’armes de foc? Vol dir aquest text que reconeixen la possessi\u00f3 d’armes com un dret fonamental dels ciutadans, com la llibertat d\u2019expressi\u00f3? Doncs s\u00ed: esdevindria un dret universal de tots els ciutadans gr\u00e0cies als Jutges del Tribunal Suprem Federal.<\/p>\n\n\n\n

El Bill of Rights<\/em> i la Segona Esmena de la Constituci\u00f3 Federal<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Quan al final deu anys despres de la Revoluci\u00f3 contra la monarquia brit\u00e0nica fou possible escriure una Constituci\u00f3 Federal, alguns pares fundadors es preocupaven per la manca de garanties de llibertat i drets individuals dels ciutadans al texte original. Semblava com si la Constituci\u00f3 garant\u00eds i regul\u00e9s nom\u00e9s els drets dels Estats. Aix\u00ed \u00e9s com el primer Congr\u00e9s va estudiar i aprovar conjuntament una series de deu esmenes constitucionals separades anomenades col\u00b7lectivament el “Bill of Rights” que foren immediatament ratificades tant per les dues cambres com per la majoria dels estats.<\/p>\n\n\n\n

La Segona Esmena acabaria causant un problema fins als nostres dies. Diu literalment: “Posat que una mil\u00edcia ben regulada es necess\u00e0ria per garantir la seguretat d’un Estat lliure, el dret del poble a tenir i dur armes no ser\u00e0 violat”<\/p>\n\n\n\n

Ai, com canvien els temps! All\u00f2 que els pares fundadors deien era simplement que com que no hi havia ex\u00e8rcit i tenien poca policia, alguna vegada el govern per protegir-se havia de convocar a tots els ciutadans a presentar-se armats a formar una mil\u00edcia per restaurar la pau i l’ordre. Era en el fons el mateix que el sometent catal\u00e0. No hauria servit de res si els ciutadans no duien armes.<\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2 ja fa temps que aix\u00f2 s’ha acabat, la policia est\u00e0 ben regulada i el govern t\u00e9 mitjans molt forts per protegir-se. Els immigrants del segle XVIII sens dubte tenien i necessitaven armes. Durant la Guerra Civil al segle XIX, els ex\u00e8rcits necessitaven moltes armes i una ind\u00fastria de l’armament molt poderosa es va desenvolupar. Estaven en perill de perdre el negoci despres de la guerra, per\u00f2 van descobrir que en aquell moment es popularitzaven novel\u00b7les gr\u00e0fiques glorificant els cowboys i pistolers de l’Oest. Els Americans se sentien homes forts i aventurers, disposats a confrontar el perill i lluitar a trets per la llibertat. Aix\u00f2 i els anuncis publicitaris d’una gran f\u00e0brica d\u2019armes anomenada Remington<\/em> van invitar a tothom a comprar pistoles i rifles considerats un atribut de la personalitat americana.<\/p>\n\n\n\n

Aviat es van produir incidents i molts estats van intentar prohibir certs usos d’armes de foc. Els conflictes van arribar al Tribunal Suprem, que ho va arreglar molt malament: el dret a tenir armes era absolut i no tenia res a veure amb si es necessitaven mil\u00edcies regulades o no. De sobte, els afeccionats a les armes van comen\u00e7ar a cridar que ells eren patriotes llibertaris defensant la Segona Esmena de la Constituci\u00f3 i les llibertats americanes, com segueixen dient. Va apar\u00e8ixer la National Rifle Association (NRA) que va formar una lobby poderos\u00edssima a Washington amb els diners dels fabricants d’armes per seguir protegint la Constituci\u00f3 i la llibertat, de forma tan sospitosa com els Constitucionalistes espanyols quan ataquen Catalunya.<\/p>\n\n\n\n

Poc a poc, moltes restriccions i intents de regular van anar caient gr\u00e0cies als diners de l’NRA. A alg\u00fa se li va acudir que almenys calia prohibir les armes llargues , com els Kalishnikovs o AR-47 autom\u00e0tics, que eren armes de guerra. Els Suprems van decidir que la Constituci\u00f3 no especifica quines armes han d’estar autoritzades, o sigui que totes eren iguals (l’ex\u00e8rcit i el Pent\u00e0gon van aconseguir prohibir les armes completament autom\u00e0tiques, deixant al mercat lliure en canvi les semiautom\u00e0tiques-quan cal pr\u00e9mer el gallet cada vegada per disparar-). I els ciutadans tenen el dret de dur armes pel carrer fins i tot de forma visible. Diuen que un 60% de la poblaci\u00f3 potser no voldria prohibir les armes per\u00f2 afavoriria un cert control efectiu, per\u00f2 els Suprems no en volen saber res. Els pol\u00edtics primer deien que no cal prohibir les armes sin\u00f3 perseguir els criminals. Quan es va veure que la majoria d’assassinats en massa eren causats per malalts mentals, van decidir que calia un servei de la salut mental nacional per evitar-ho. Quan van comen\u00e7ar a atacar escoles i assassinar nens, van decidir que calia posar guardes armats i detectors met\u00e0l\u00b7lics a les portes i que els mestres d’escola haurien de dur pistoles. I sempre anaven a les comunicats que havien patit a recomanar que preguessin a D\u00e9u i reforcessin els lla\u00e7os familiars per superar el seu dol. Les mares de nens morts a trets a l\u2019escola…<\/p>\n\n\n\n

Ben aviat, els Suprems van prohibir les restriccions que la ciutat de Chicago, on hi ha un nombre r\u00e8cord d’assassinats als barris pobres, havia imposat, i aviat van fer el mateix amb la ciutat de Washington DC. Actualment estan estudiant una queixa similar contra les regulacions de la ciutat de Nova York.<\/p>\n\n\n\n

I els su\u00efcidis, alguna vegada d’adolescents i fins i tot nens, que son tan f\u00e0cils i segurs tenint una pistola carregada a casa? L’any passat vam tenir uns 39000 morts per arma de foc, 2\/3 parts per su\u00efcidi, i armes de foc s\u00f3n la segona causa m\u00e9s importat de morts de menors.<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

Els Republicans han aconseguit ficar al Suprem dis jutges ultraconservadors, Gorsuch i Kavanaugh. El jutge Kavanaugh ja va escriure una vegada qu\u00e8 pensa: les necessitats de mantenir l’ordre p\u00fablic no tenen res a veure amb drets constitucionals i costums tradicionals. No cal esperar res d’ell.<\/p>\n\n\n\n

Conclusi\u00f3<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Escrivint aquest apunt, a vegades pensava que donaria una idea falsa i equivocada de la viol\u00e8ncia a aquesta Uni\u00f3, que seria exagerat. No vivim en por. Cal considerar que el pa\u00eds \u00e9s molt gran i la veritat \u00e9s que la immensa majoria de ciutadans ni hem patit agressions ni amenaces i vivim lluny dels llocs on trag\u00e8dies han tingut lloc. I que el problema existeix tamb\u00e9 en uns quants pa\u00efsos del m\u00f3n en altres formes. Per\u00f2 jo veig les noticies de la TV conjunta de Dallas i Fort Worth, que cobreix un territori de m\u00e9s de 7 milions i mig de residents. Qu\u00e8 hi veig? Cada dos per tres un tiroteig amb o sense v\u00edctimes. Un boig que acabava de sortir de l’ex\u00e8rcit va matar cinc policies a Dallas. Dos ve\u00efns es barallen per un aparcament, i un dels dos mor a trets. Un guarda de seguretat truca a la policia veient un lladre de mercaderies a una botiga molt important: hi moren dos homes i una dona es malferida. Policies que responen a incidents i baralles dom\u00e8stics poden acabar ferits o morts. I sento dir que els nens a l’escola han de practicar qu\u00e8 cal fer si hi ha un tiroteig a l’escola.<\/p>\n\n\n\n

Jo i probablement molts altres, en tenim prou. Per\u00f2 no hi ha res a fer. Ho vol la Constituci\u00f3 interpretada molt malament per algun jutge ja fa un segle. La Segona Esmena mal interpretada, com els sospitosos Constitucionalistes espanyols, segueix en vida.<\/p>\n\n\n\n

AFEGIT 08\/03\/2019:<\/strong> Els diaris publiquen avui les estad\u00edstiques finals de l’any 2017. Valorant-les, cal tenir en compte que probablement als EUA som uns 330 milions de residents. L’estad\u00edstica mes esfere\u00efdora \u00e9s la que fa refer\u00e8ncia a morts auto-infligides, per un total de 150,000 morts. D’aquests 2\/3 parts foren causades per alcoholisme o ab\u00fas de drogues, tant comprades pel carrer com receptades per metges imprudents. Fentanyl es la substancia mes destacada. Ara be: 47,173 morts foren su\u00efcidis, que es la tercera part del total. D’aquests su\u00efcidis, la meitat fou per arma de foc, que es massa accessible sota un impuls. Hi ha molta gent que se senten desesperats i tenen una pistola a un calaix. Si ho haguessin deixat c\u00f3rrer, potser setmanes despres potser tot estaria oblidat.<\/p>\n\n\n\n

Joan Gil<\/strong><\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Mentre Catalunya sencera seu a la banqueta dels acusats defensant orgullosament la seva \u00e0nsia de llibertat, n’hem sentit una altra de molt interessant. Segons l’actual resident de la Zarzuela, “hom no pot apel\u00b7lar a una suposada democr\u00e0cia per damunt del dret” All\u00f2 que ell anomena dret \u00e9s l’expressi\u00f3 de la voluntat dels poderosos escrita en […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[816],"tags":[],"class_list":["post-2449","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-Dv","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2449","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2449"}],"version-history":[{"count":12,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2449\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2497,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2449\/revisions\/2497"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2449"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2449"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2449"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}