{"id":244,"date":"2011-04-09T03:01:23","date_gmt":"2011-04-08T21:01:23","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/?p=244"},"modified":"2011-04-28T21:54:23","modified_gmt":"2011-04-28T15:54:23","slug":"volen-tancar-un-pederasta-al-manicomi-i-llencar-la-clau-i-12-ciutadans-han-de-firmar-que-el-govern-te-rao","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/2011\/04\/09\/volen-tancar-un-pederasta-al-manicomi-i-llencar-la-clau-i-12-ciutadans-han-de-firmar-que-el-govern-te-rao\/","title":{"rendered":"Volen tancar un pederasta al manicomi i llan\u00e7ar la clau i 12 ciutadans han de firmar que el Govern t\u00e9 ra\u00f3."},"content":{"rendered":"

Qu\u00e8 cal fer amb un pederasta perill\u00f3s <\/strong><\/p>\n

Jo vivia feli\u00e7ment al meu pis a Manhattan sense embolicar-me en res ni complicar-me la vida quan un dia inesperadament el Fiscal General de l’Estat de Nova York em va demanar perm\u00eds <\/strong>per tancar un criminal perill\u00f3s a una g\u00e0bia per sempre m\u00e9s. No hi ha dret. Potser \u00e9s escaient que aix\u00f2 es faci i potser a Catalunya caldria fer el mateix per\u00f2 no veig perqu\u00e8 ha de ser una responsabilitat meva.<\/p>\n

El sistema americ\u00e0 de jurats<\/strong><\/p>\n

La Constituci\u00f3 Federal americana diu expressament que tothom t\u00e9 el dret de ser jutjat pels seus iguals. Si un acusat ho prefereix, pot renunciar al dret i acceptar ser jutjat per un sol jutge, cosa que pocs volen. L’\u00fanic problema amb el sistema \u00e9s que cal\u00a0 trobar els jurats i assegurar-se que s\u00f3n imparcials. I se’n necessiten molts cada dia.<\/p>\n

No expliquen mai com trien els noms dels jurats potencials. Diuen que utilitzen les llistes de votants, els carnets de conduir i\u00a0 la declaraci\u00f3 de la renda. \u00a0Jo surto a les tres. A poca gent li agrada fer de jurat perqu\u00e8 fan perdre molt de temps, com a m\u00ednim dos dies. Si reps la carta (molt f\u00e0cil d’identificar sense haver-la d’obrir) et deixen negociar les dates per\u00f2 \u00e9s molt dif\u00edcil sortir-se\u00b4n. Ara fa uns anys li va tocar a Bill Clinton que es va presentar al jutjat somrient tan content, com fa sempre. No el van triar per cap dels processos que\u00a0comen\u00e7aven\u00a0aquell dia. Si alg\u00fa no es presenta, s’exposa a una multa de $1000 o m\u00e9s i dos mesos de pres\u00f3. Durant el temps de servei, hom perd la llibertat personal i cal obeir com si estigu\u00e9ssim a l’ex\u00e8rcit. Si el ciutad\u00e0 jurat perd dies de sou, l’Estat el compensar\u00e0 amb un m\u00e0xim de $40 al dia. La situaci\u00f3 em recorda la dels esclaus. Et fan anar a un lloc, et prohibeixen parlar del cas ni amb els companys ni amb la fam\u00edlia, hi ha una pausa i t\u00b4has de tornar a presentar als 40 minuts i despr\u00e9s una de dues hores i has de tornar l’endem\u00e0 i no demanen perd\u00f3 mai. Has de tornar de deb\u00f2 l’endem\u00e0? Com que no ho sap ning\u00fa, el\u00a0 jurat t\u00e9 l’obligaci\u00f3 de trucar un n\u00famero de tel\u00e8fon el vespre\u00a0 i un ordinador et donar\u00e0 instruccions. El sistema legal americ\u00e0 segueix sempre les tradicions medievals anglo-saxones de la monarquia anglesa. Fa anys escrivien a la citaci\u00f3 “en el nom del vostre senyor (dux) us manem que us presenteu…” L’Estat com a \u00a0un successor dels reis d’Anglaterra \u00e9s el nostre senyor ara. Per\u00f2 amb ordinadors i tanta policia, aquest d’ara s\u00f3n molt mes perillosos.<\/p>\n

Un cop arribat, com funciona?<\/strong><\/p>\n

Al carrer cal passar per la seguretat amb detectors de metall, inbterrogacions i de tot. Un cop dintre del jutjat, tothom s’aplega a una gran sala d’espera amb tele, ordinadors, Wi-Fi, m\u00e0quines venedores, lavabos, etc. La senyora en c\u00e0rrec de la sala simplement diu que esperem, fins que alg\u00fa es presenti a cridar-nos. Impossible obtenir cap informaci\u00f3 addicional sobre res. Est\u00e0 clar, el nostre senyor feudal ens ha manat seure i callar o si no fem bondat, rebrem.<\/p>\n

Al nostre Estat, als processos criminals hi ha 12 jurats amb un m\u00e0xim de sis suplents, a les accions civils s\u00f3n 6 amb tres o quatre substituts. Al palau de just\u00edcia on hem quedat empresonats fan les dues coses o sigui que cal esperar a veure qu\u00e8 passa.<\/p>\n

Poc a poc es presenten policies judicials uniformats venint de la part d’un jutge que est\u00e0 a punt de comen\u00e7ar un proc\u00e9s. Cada agent ha vingut a buscar un ramat d’uns seixanta possibles jurats que l’hauran de seguir-lo a una sala d’audi\u00e8ncies. La idea \u00e9s que amb 60 n’hi haura prou per poder triar-ne els 18 o 10 que de deb\u00f2 fan falta. Al moment que el jutge ja ha triat tots els jurats que necessita, engega a tots els que no han estat elegits, que han de tornar a la sala d’espera a veure si alg\u00fa els vol prendre. S’estan guanyant els $40.<\/p>\n

Com de costum la saleta \u00e9s massa petita i no hi cabem els 60, per\u00f2 els policies ens troben un seient inc\u00f2mode a tots. Aleshores el jutge ja assegut al seu p\u00falpit tan alt i vestit amb una toga negra, ens saluda i explica de qu\u00e8 va.<\/p>\n

Presentaci\u00f3 d’un indesitjable<\/strong><\/p>\n

Aix\u00f2 s\u00ed que ning\u00fa s\u00b4ho esperava. No es tracta de condemnar a ning\u00fa sin\u00f3 d’adjudicar una queixa d’un criminal ja condemnat contra el Departament de Just\u00edcia de l’Estat de Nova York que ha manat que l’individu sigui tancat per la resta de la seva vida natural a un manicomi per a gent perillosa (“for the criminally insane”). El demandant, en canvi, exigeix ser alliberat un cop hagi servit la sent\u00e8ncia. Potser seria el moment d’explicar que a aquest estat l’Attorney General, o Conseller de Just\u00edcia, que \u00e9s membre del Govern de l’Estat no \u00e9s anomenat pel Governador sin\u00f3 elegit pel poble per 4 anys. Amb aix\u00f2 se\u00b4l fa independent dels pol\u00edtics.<\/p>\n

El jutge fa que l’home s’aixequi perqu\u00e8 tots els veiem. Ell mira de somriure per\u00f2 aviat tothom se\u00b4l mirar\u00e0 amb f\u00e0stic.\u00a0Ning\u00fa\u00a0li dirigira la paraula, encara que molts parlaran d’ell en to vexatori. Quina situaci\u00f3! Va vestit de presidiari, de color taronja. Al seu costat t\u00e9 una lletrada, darrere seu tres policies. Es un home gran, prim, d’\u00e8tnia dif\u00edcil d’identificar.<\/p>\n

El cas<\/strong><\/p>\n

El demandant \u00e9s un pederasta violent i repetidor ja condemnat tres vegades. La primera vegada, havia sedu\u00eft nens, la segona havia utilitzat amenaces i forca, a la tercera havia estat ja molt violent arribant a raptar la seva v\u00edctima, un malson molt gran per als pares de la\u00a0v\u00edctima. Potser, avisava el jutge, al proc\u00e9s caldria ensenyar detalls expl\u00edcits dels crims per\u00f2 en cap cas haur\u00edem de decidir si l’home era culpable perqu\u00e8 ell ja ho havia confessat tot i havia estat sentenciat.<\/p>\n

La decisi\u00f3 del Fiscal General…<\/strong><\/p>\n

…<\/strong>havia estat que aquest individu, un pederasta violent, patia d’un defecte mental que li feia impossible conviure com un home lliure a la societat, per la qual cosa ell sempre representaria una amena\u00e7a intolerable. Enlloc de servir una sent\u00e8ncia i ser alliberat, hauria de ser tancat per sempre a una instituci\u00f3 per a malalts mentals d’instints criminals. Segons vaig entendre, la llei de l’estat de Nova York li permetia queixar-se contra la Conselleria i demanar que un jurat anul\u00b7l\u00e9s la condemna. I aix\u00f2 seria la feina dels jurats en aquest cas. Com que el proc\u00e9s era criminal, la sent\u00e8ncia sobre si tenia un defecte mental o no hauria de ser per unanimitat. No hi havia forma d’escapar-se. Tots els jurats havien de firmar o si nom\u00e9s un es negava, l’individu guanyaria.<\/p>\n

En aquest moment jo ja m’imagino la totalitat dels lectors cridant que molt ben fet i que a Catalunya caldria fer el mateix i que en el nostre lloc ning\u00fa dubtaria a votar contra el presidiari.<\/p>\n

A m\u00ed tamb\u00e9 em sembla b\u00e9 per\u00f2 francament preferiria que s\u00b4ho fessin sense la meva participaci\u00f3. \u00c9s que cal jurar que la decisi\u00f3 es basar\u00e0 exclusivament en les proves presentades sense cap mena de prejudici i que en qualsevol cas, la responsabilitat \u00e9s molt gran. Tothom dir\u00e0 quan li preguntin (veieu m\u00e9s avall) que com a jurat ser\u00e0 responsable i imparcial per\u00f2 penso que tothom mentir\u00e0. Potser s\u00b4ho pensen de deb\u00f2 els companys d’aventura per\u00f2 les deliberacions seran una forma legal de linxament. Ser\u00e0 aix\u00ed com ha de ser? L’individu demandant no inspira cap compassi\u00f3. Fa f\u00e0stic i evito mirar-lo.<\/p>\n

L’al\u00b7legaci\u00f3 de l’Estat de NY i les complicacions<\/strong><\/p>\n

L’Estat no afirma de cap manera que el criminal estigui malalt<\/em>. Per diagnosticar una malaltia cal anar al metge i no pas a un tribunal de just\u00edcia i la cosa no interessaria gens al govern.<\/p>\n

El Fiscal General diu que es tracta d’un defecte mental<\/em>. Es com un client que ha comprat un article i troba que ve amb un defecte de f\u00e0brica i no funciona. Decideix tornar-lo a la botiga. Igualment, aquest home t\u00e9 un cervell que no \u00e9s normal sin\u00f3 que funciona malament i per tal de protegir la societat no se li pot permetre sortir en llibertat al carrer. Faria mal a innocents, sense remei o esperan\u00e7a de millora. T\u00e9 la culpa o no de les salvatjades que ha fet? No es pot resoldre ni t\u00e9 inter\u00e8s. Cal retirar-lo de la circulaci\u00f3 perqu\u00e8 \u00e9s un perill p\u00fablic. Certs portadors d’infeccions tamb\u00e9 poden ser tancats contra la seva voluntat per tal de protegir el p\u00fablic encara que siguin innocents. Penseu si us plau en el cas de la Typhoid Mary <\/strong><\/em>(apunt a aquest bloc del 8 Novembre de 2008), una cuinera immigrant irlandesa innocent que acab\u00e0 tancada per tota la vida a una illa amb un Hospital del Bronx perqu\u00e8 sense estar malalta era portadora del tifus sense saber-ho.<\/p>\n

El voir dire<\/em> o exhibicionisme p\u00fablic obligatori<\/strong><\/p>\n

Aix\u00ed mateix s’anomena, voir dire<\/em>, en franc\u00e8s i correctament pronunciat (que passa poc). Els jurats potencials s\u00f3n cridats i un per un han de seure a la caixa dels jurats i respondre preguntes del jutge i dels advocats de les dues parts. Algunes preguntes estan b\u00e9, altres em semblen tafaneria, per divertir els espectadors. On has nascut, on vius, si vius sol (em sorpr\u00e8n veure quanta gent respon que viuen amb un company o companyona; deu ser molt com\u00fa a Manhattan), si alg\u00fa de la fam\u00edlia ha estat v\u00edctima d’un crim, on treballes, si et far\u00e0 ang\u00fania sentir una descripci\u00f3 de crims contra nens, si et sembla que pots ser imparcial… Els advocats prenen notes, per\u00f2 a m\u00e9s sovint tenen experts en selecci\u00f3 de jurats que prediuen com cadasc\u00fa votar\u00e0 i aconsella acceptar o rebutjar cada candidat. Dos dels testimonis s\u00f3n evidentment inacceptables: una noia \u00e9s una fiscal del departament de lluita contra les drogues, un altre \u00e9s un professor de Dret retirat. Es impossible que els prenguin, per\u00f2 han hagut de venir i aguantar-se com tothom.<\/p>\n

La psiquiatria<\/strong> vista pel p\u00fablic<\/strong><\/p>\n

El jutge adverteix que els \u00fanics testimonis que hi haur\u00e0 seran experts psiquiatres que declararan sobre l’estat mental del criminal i que probablement el jurat haur\u00e0 de prendre una decisi\u00f3 basada en aix\u00f2 nom\u00e9s. Estarien els jurats disposats a acceptar testimoni de psiquiatres? La pregunta em sembla una bestiesa, per\u00f2 resulta que el jutge coneix el p\u00fablic de Nova York millor que jo. Hi ha rialles a la sala. Molts ni en fas cas dels psiquiatres, que no saben mai ni de qu\u00e8 parlen. Tot \u00e9s teatre i no entenen res. Quina difer\u00e8ncia hi ha entre psicologia i psiquiatria? Parlen de la psiquiatria com si fos una secta religiosa. Jo crec que estan influenciats pel que veuen a la tele i al cinema. No hi ha dret. Si em criden, protestar\u00e9. Quatre anys de Facultat de Medicina, tres o quatre anys de resid\u00e8ncia, un o dos de fellowship<\/em> i els psiquiatres han d’aguantar ser tractats d’aquesta manera? Tenen la culpa que les seves malalties siguin sovint incurables? Qu\u00e8 farien les fam\u00edlies dels malalts si no hi hagu\u00e9s psiquiatres? Si em criden, protestar\u00e9 en\u00e8rgicament.<\/p>\n

Intents d’escapar-se<\/strong><\/p>\n

Despr\u00e9s de les explicacions inicials, el jutge va dir abans d’aixecar la sessi\u00f3 que ai a alg\u00fa li semblava, havent escoltat de qu\u00e8 va, que no podia ser un bon jurat per raons personals, que es qued\u00e9s a parlar amb ell. Vaig decidir provar-ho. Resulta que hi havia una cua enorme. Dels 60, gaireb\u00e9 40 volien parlar amb el jutge per sortir-se\u00b4n. Es que aquest cas, francament…<\/p>\n

Jo em pensava que em farien entrar al despatx del jutge per parlar en privat amb ell, per\u00f2 res d’aix\u00f2. Entro a la sala i veig el jutge assegut a la trona, amb tots els advocats i policies i el criminal mirant-s\u00b4ho tot i una dona al costat meu prenent notes de tot el que dic. El jutge ha fet acordonar el passad\u00eds central i cal parlar amb ell en veu molt alta davant de tothom. Immediatament canvio el tema i no vull dir en aquestes condicions el que tenia pensat dir. El jutge gaireb\u00e9 no em deixa parlar. Per\u00f2 vost\u00e8 pot ser objectiu i imparcial o no? Doncs a fer punyetes. S\u00ed, amo i senyor, com vost\u00e8 mani…<\/p>\n

Consideracions finals<\/strong><\/p>\n

El meu nom no va sortir mai. Despr\u00e9s d’aguantar per dos dies, em van certificar que ja havia servit sense fer res i me’n vaig anar. Les coses que pensava me les vaig haver de guardar.<\/p>\n

El proc\u00e9s estic segur que s’ha acabat i no m\u00b4he preocupat mai d’investigar com va anar la sent\u00e8ncia, per\u00f2 prou que m\u00b4ho imagino. Estic segur que aquest home ja no tornar\u00e0 a molestar cap nen i el m\u00e9s probable \u00e9s que la gran majoria de ciutadans pensi que el govern ha fet b\u00e9 de tancar-lo per sempre. Jo tamb\u00e9 hi estic d’acord. S\u00b4ha demostrat moltes vegades que els pederastes s\u00f3n incurables. Gaireb\u00e9 sense excepcions tornen a repetir. Si a m\u00e9s s\u00f3n violents. com aquest home sembla que era, el cas \u00e9s sense\u00a0 esperan\u00e7a. Precisament \u00e9s aix\u00f2 all\u00f2 que l’Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica sembla que no pugui entendre. Quan denunciaven a un Bisbe que un capell\u00e0 era un pederasta, li semblava que aix\u00f2 era com un pecadet i que el bisbe tenia el dret d’absoldre i fer-li prometre que no ho faria m\u00e9s i que tot estava acabat. Per\u00f2 encara que el ped\u00f2fil juri amb bones intencions que no ho far\u00e0 mai m\u00e9s, el perill de qu\u00e8 ho faci \u00e9s molt gran. Com a m\u00ednim, si se\u00b4l deixa anar, cal posar-lo a un lloc fora de temptacions i sota vigil\u00e0ncia. Fer resar un parenostre no resol res ni satisf\u00e0 les obligacions d’un superior. Si el pederasta resulta que \u00e9s violent i ha ferit f\u00edsicament o segrestat les v\u00edctimes, dissortadament al meu parer cal protegir d’alguna forma la societat perqu\u00e8 l’home \u00e9s massa perill\u00f3s. Hauria estat jo un jurat imparcial?<\/p>\n

Per\u00f2 el cas fa reflexionar molt<\/strong><\/p>\n

Qu\u00e8 deu voler dir que un home t\u00e9 un defecte mental<\/em>? \u00c9s una cosa de naixement?<\/p>\n

Tots els nadons s\u00f3n molt macos… Hi ha alguna forma de saber si t\u00e9 el cervell d’un \u00e9sser hum\u00e0 normal o defectu\u00f3s? Potser amb an\u00e0lisi de l’ADN. Si hi hagu\u00e9s alguna forma, es podria fer una intervenci\u00f3 preventiva, com deixar-lo viure lliurement per uns anys i despr\u00e9s tancar-lo abans que pogu\u00e9s fer mal? Recentment, vaig veure una pel\u00b7l\u00edcula on el govern prevenia crims enxampant el futur criminal abans<\/em> que pass\u00e9s res. I els altres drets que un home t\u00e9, se li haurien de prendre tamb\u00e9’ Podria casar-se? Votar? Viatjar o treballar on volgu\u00e9s? I qu\u00e8 passaria amb els r\u00e8gims pol\u00edtics opressius? Adversaris pol\u00edtics han estat sotm\u00e8s per for\u00e7a a tractaments psiqui\u00e0trics a molts llocs. La Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica em ve a la mem\u00f2ria<\/p>\n

Quan hom parla ‘aquestes coses, sempre surt alg\u00fa que pregunta si \u00e9s leg\u00edtim enviar a la pres\u00f3 un home que ha fet certes coses perqu\u00e8 est\u00e0 malament del cap, volent dir que caldria fer-lo tractar per metges\u00a0 enlloc de castigar-lo. Amb el sistema americ\u00e0, aix\u00f2 no pot passar mai, perqu\u00e8 la llei nom\u00e9s pregunta al jurat si el culpable podia distingir entre el b\u00e9 i el mal. <\/em>Per molt malalt que estigui, si un home sap que all\u00f2 que fa \u00e9s dolent i est\u00e0 prohibit, no es pot escapar del c\u00e0stig. De fet pr\u00e0cticament tots els criminals que fan salvatjades incomprensibles com ara obrir foc en p\u00fablic sobre desconeguts, o matar estudiants o pol\u00edtics. s\u00f3n gaireb\u00e9 tots esquizofr\u00e8nics. Rarament s’escapen d’una condemna com a criminals comuns.<\/p>\n

Per\u00f2 per dir-ho tot, vista la formulaci\u00f3 d’aquest cas del qu\u00e8 he parlat, hi havia sobretot una cosa que em molestava: si es tractava de determinar que l’individu tenia un defecte mental, vistes les conseq\u00fc\u00e8ncies tan greus d’aquesta determinaci\u00f3, a m\u00ed em sembla que caldria un sistema millor de fer-ho que no pas triar casualment dotze ciutadans i fer-los votar. Es que un ciutad\u00e0, encara que estigui a favor de la pena de mort, pot ser obligat a fer de botx\u00ed?<\/p>\n

I que a mi em semblaria que el govern m’estava utilitzant per cobrir una cosa que ells ja havien decidit fer. Em vaig quedar amb les ganes de dir-li al jutge.<\/p>\n

Joanot<\/strong><\/p>\n

<\/em><\/p>\n


\n<\/strong><\/p>\n

wq<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Qu\u00e8 cal fer amb un pederasta perill\u00f3s Jo vivia feli\u00e7ment al meu pis a Manhattan sense embolicar-me en res ni complicar-me la vida quan un dia inesperadament el Fiscal General de l’Estat de Nova York em va demanar perm\u00eds per tancar un criminal perill\u00f3s a una g\u00e0bia per sempre m\u00e9s. No hi ha dret. Potser […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[2317,816,25905,1148,25906],"tags":[],"class_list":["post-244","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-eleccions-americanes","category-general","category-jurats-americans","category-nova-york","category-pederastes"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-3W","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/244","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=244"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/244\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":293,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/244\/revisions\/293"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=244"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=244"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=244"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}