{"id":2432,"date":"2019-01-27T12:23:54","date_gmt":"2019-01-27T18:23:54","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/?p=2432"},"modified":"2019-01-30T08:11:15","modified_gmt":"2019-01-30T14:11:15","slug":"es-la-democracia-sempre-democratica","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/2019\/01\/27\/es-la-democracia-sempre-democratica\/","title":{"rendered":"Desenc\u00eds: la Democr\u00e0cia no \u00e9s sempre Democr\u00e0tica"},"content":{"rendered":"\n

Potser els que som grans hauriem de parlar mes dels quaranta-tants<\/em> d’anys d’en\u00e7\u00e0 del nostre naixement fins que la dictadura es va acabar: les mentides i els insults diaris a la r\u00e0dio i els diaris, les filles de Capitans Generals “de la Cuarta Regi\u00f3n Militar” (que \u00e9s com van anomenar Catalunya als anys 50) presidint “Juegos Florales” en castell\u00e0, les prohibicions, la indefensi\u00f3 legal, les discriminacions, la immersi\u00f3 total en la llengua castellana a les escoles i la prohibici\u00f3 de parlar-hi catal\u00e0, els generals en c\u00e0rrec d’empreses, els bisbes castellanoparlants de Barcelona… Ho dic per recordar que tot aix\u00f2 era perfectament legal i consistent amb la legislaci\u00f3 espanyola del temps i el Fuero de los Espa\u00f1oles i que els jutges que ho imposaven eren tan leg\u00edtims com a qualsevol altre pa\u00eds. Tan leg\u00edtims com ara. Tots havien jurat respectar i imposar la llei existent. I ho feien b\u00e9 en casos civils i criminals, pero ni defensaven les llibertats p\u00fabliques ni s’oposaven a l’opressi\u00f3 de Catalunya.<\/p>\n\n\n\n

Tots els r\u00e8gims tenen lleis que s\u00f3n obligat\u00f2ries i inescapables tant si agraden com si no, per\u00f2 jo recordo el lema pres d’un cl\u00e0ssic llat\u00ed que tenia una Universitat Americana on vaig treballar a l’escut: LEGES SINE MORES VANAE<\/strong>, que jo traduiria com LES LLEIS S\u00d3N IN\u00daTILS SI NO VAN ACOMPANYADES DE RESPECTE ALS BONS COSTUMS, que vol dir la moral i el respecte a la visi\u00f3, drets i sentiment del poble.<\/p>\n\n\n\n

Per molts segles i fins temps recents hi havia pel m\u00f3n dictadures brutals, on ciutadans eren arrestats i condemnats a mort, pobles eren deportats o exterminats, les eleccions, si en feien eren burles, cap diari podia escriure la veritat i tots eren obligats a difondre mentides, el dictador es podia quedar fins la mort, als seus parlaments es debatia nom\u00e9s all\u00f2 que l’amo permetia, la policia intimidava i amena\u00e7ava. Alguna vegada acceptaven den\u00fancies, altres vegades no. Molts, Franco incl\u00f2s, van tenir camps de concentraci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Quina il\u00b7lusi\u00f3 o quin somni ten\u00edem els qui vam haver de cr\u00e8ixer i viure en aquells anys? Sobretot una molt gran: tenir eleccions generals lliures i secretes i un parlament elegit que tri\u00e9s el cap de govern. Ens pens\u00e0vem que aix\u00f2 tot sol seria la democr\u00e0cia i ho resoldria tot. Una infravaloraci\u00f3 molt gran dels recursos dels poderosos. Pero les eleccions eren nom\u00e9s el comen\u00e7ament, no pas l’objectiu final.<\/p>\n\n\n\n

Els sistemes de Hitler, Mussolini, Franco, Stalin, Oliveira Salazar (del Portugal) eren antiquats i absurdament violents, incivilitzats, fins i tot salvatges. Recentment els poderosos contemporanis han descobert que es podien mantenir al poder escrivint una Constituci\u00f3 dictada o vigilada per ells i establint un sistema de partits amb un nombre suficient i controlador de mitjans de comunicaci\u00f3 i darrerament acc\u00e9s gener\u00f2s a les plataformes socials. Ho van fer a la Transici\u00f3n i en els nostres dies ho fan a molts llocs. Els r\u00e8gims a R\u00fassia, Vene\u00e7uela, Turquia, Iran, Pol\u00f2nia, Egipte, Hongria s\u00f3n perfectament constitucionals amb lleis aprovades pels seus parlaments. Amb jutges nomenats pels que manen. Fins i tot el President Maduro de Vene\u00e7uela, despr\u00e9s de robar una elecci\u00f3, ha declarat que no en pot convocar una altra perqu\u00e8 ho prohibeix la Constituci\u00f3. \u00c9s un Constitucionalista tan ferm com Rajoy, Ciutadans i Vox.<\/p>\n\n\n\n

Estem llegint ja denunciacions a aquesta deriva antidemocr\u00e0tica de les democr\u00e0cies parlament\u00e0ries nominals que hi ha ara. Els per\u00edodes de govern de 4 anys han esdevingut dictadures de 4 anys. Sobretot, hom troba a faltar a les Constitucions respecte als drets col\u00b7lectius i al sentiment de la poblaci\u00f3. Fan enquestes, pero no pregunten quan no volen saber la resposta i no fan cas mai dels resultats. Sobretot, mentre totes les Constitucions estableixen i defensen la independ\u00e8ncia judicial, n’hi ha molt poques o cap que defineixen la forma com els jutges han de ser triats per evitar que esdevinguin instruments de certes actituds i filosofies pol\u00edtiques. S\u00f3n independents de poder defensar les idees i regles de qui els va nomenar. I no \u00e9s aquesta la idea.<\/p>\n\n\n\n

Alguns tenim dificultats entenent que la UE es negui a suportar Catalunya i condemnar els detinguts politics i en la mateixa vena, perqu\u00e8 Pol\u00f2nia i Hongria no en s\u00f3n expulsades. Al comen\u00e7ament ens deien que la nova Europa defensaria les tradicions democr\u00e0tiques del continent, per\u00f2 nom\u00e9s es preocupen d’interessos econ\u00f2mics, sobretot alemanys. Vull acabar amb cites amena\u00e7adores del govern Orba: “La naci\u00f3 hongaresa no \u00e9s un grup d’individus sin\u00f3 una comunitat que necessita ser organitzada: El nou estat que estem construint a Hongria \u00e9s un Estat il\u00b7liberal, un Estat no liberal… La democr\u00e0cia liberal afavoreix multiculturalisme, mentre la democr\u00e0cia cristiana dona prioritat a una elit cristiana…La Democr\u00e0cia cristiana s’oposa a la immigraci\u00f3” “Ho fan tot legalment. No hi haur\u00e0 mai res il\u00b7legal. Per aix\u00f2 la UE no pot fer res.”<\/p>\n\n\n\n

Hongria no \u00e9s l’\u00fanic pa\u00eds on coses aix\u00ed passen.<\/p>\n\n\n\n

Espanya sempre ha tingut problemes escrivint una bona Constitucio i per aix\u00f2 n’hi ha hagut tantes. El web del Congr\u00e9s ofereix el text de vuit Constitucions per\u00f2 ignora la de la Primera Rep\u00fablica (Rep\u00fablica Federal Espa\u00f1ola) i el Fuero de los Espa\u00f1oles franquista, i probablement m\u00e9s. No han tingut mai cap \u00e8xit. La del 1978 ni tan sols \u00e9s de les millors. La de la Rep\u00fablica del 1931 reconeixia almenys que era possible donar Estatuts especials a Catalunya, Euskadi i Galicia. No s’havien inventat el “caf\u00e9 para todos”<\/p>\n\n\n\n

Joan Gil<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Potser els que som grans hauriem de parlar mes dels quaranta-tants d’anys d’en\u00e7\u00e0 del nostre naixement fins que la dictadura es va acabar: les mentides i els insults diaris a la r\u00e0dio i els diaris, les filles de Capitans Generals “de la Cuarta Regi\u00f3n Militar” (que \u00e9s com van anomenar Catalunya als anys 50) presidint […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[816],"tags":[],"class_list":["post-2432","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-De","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2432","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2432"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2432\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2439,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2432\/revisions\/2439"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2432"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2432"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2432"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}