{"id":2421,"date":"2019-01-16T18:13:40","date_gmt":"2019-01-17T00:13:40","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/?p=2421"},"modified":"2019-01-16T18:13:40","modified_gmt":"2019-01-17T00:13:40","slug":"el-president-andrew-jackson-el-gran-populista","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/2019\/01\/16\/el-president-andrew-jackson-el-gran-populista\/","title":{"rendered":"El President Andrew Jackson, el gran Populista"},"content":{"rendered":"

Una cita del President Populista Jackson:<\/strong><\/p>\n

El Congr\u00e9s, l’Executiu i el Tribunal Suprem han de ser guiats per la seva pr\u00f2pia interpretaci\u00f3 de la Constituci\u00f3. Els governants que han jurat obeir la Constituci\u00f3, ho han fet pensant en la Constituci\u00f3\u00a0tal com ells l’entenen, i no com altres la interpreten. L’opini\u00f3 dels jutges no t\u00e9 m\u00e9s autoritat sobre el Congr\u00e9s que l’autoritat que el Congr\u00e9s te sobre els jutges i en aix\u00f2\u00a0el President \u00e9s independent de tots dos. <\/em>(Missatge al Senat, Juliol 1831)<\/p>\n

En una altra ocasi\u00f3, despr\u00e9s de con\u00e8ixer una nova sent\u00e8ncia del Suprem va comentar:\u00a0Si el Suprem ha fet una nova llei, ara que la facin complir ells mateixos.<\/em><\/p>\n

Populisme i\u00a0Democr\u00e0cia<\/b><\/span><\/p>\n

\"\"Enlloc de discutir qu\u00e8 vol dir el Populisme, ens caldria debatre qu\u00e8 \u00e9s la Democr\u00e0cia i si l’entenem b\u00e9 o no. Els comentaristes semblen pensar que qualsevol govern o parlament elegit per sufragi universal i secret \u00e9s democr\u00e0tic i per un per\u00edode de quatre anys t\u00e9 dret a fer com vulgui. El vot universal lliure \u00e9s la primera condici\u00f3, pero no ho \u00e9s tot. Ara que els r\u00e8gims totalitaris dels feixistes o de Stalin ja no es poden repetir, resulta que gaireb\u00e9 tots els pa\u00efsos industrialitzats del m\u00f3n s\u00f3n democratics, perqu\u00e8 fan eleccions: Erdogan, Putin, Maduro, Ortega, Orban, Sissi i molt\u00edssims altres (com Espanya o Italia). I aquests governs poden comportar-se com feien altres sabent que hom pot manipular les eleccions, sigui amb abusos grollers, amb mentides, premsa controlada o amb l’Internet.<\/p>\n

Molts obliden que nom\u00e9s el poble i no pas els governants elegits, \u00e9s i t\u00e9 el dret de seguir sent sobir\u00e0 i no perd la sobirania entre eleccions. Mentre que les constitucions en general estableixen proteccions considerables per als drets civils individuals, cap protegeix els drets col\u00b7lectius i \u00e8tics del poble i la necessitat d’acceptar i seguir la voluntat popular. Nom\u00e9s un fil\u00f2sof ho va intentar a Fran\u00e7a al segle XIX i ning\u00fa el va voler sentir. Si la immensa majoria del poble vol quelcom i ha votat per aconseguir-lo, quin dret t\u00e9 el govern a rebutjar? Les enquestes d’opini\u00f3 p\u00fablica s\u00f3n una burla: nom\u00e9s pregunten als ciutadans certes coses, pero no pas les coses candents que la gent voldria i el govern ignora sempre els resultats. \u00c9s possible respectar els drets individuals de cada catal\u00e0 i ignorar els seus desitjos col\u00b7lectius? De fet, als parlaments de l’estat, els caps de partit poden fins i tot ignorar les opinions dels seus diputats i manar com han de votar. La Constituci\u00f3 en general es una descripci\u00f3 de drets: nom\u00e9s a Espanya se li pot acudir fer-la servir per negar drets i rebutjar negociacions. Les fronteres no haurien de ser vistes com si fossin les parets d’una pres\u00f3 de la que ning\u00fa pot sortir.<\/p>\n

Jackson entra a la pol\u00edtica federal<\/strong><\/p>\n

Reconegut a tota la nacio com al gran heroi que havia derrotat els Anglesos a Nova Orleans i conquerit tot sol la Florida pels EUA (com explicava el darrer apunt), Jackson va tornar a casa assumint molts c\u00e0rrecs p\u00fablics, inclos el de jutge i va esdevenint\u00a0 Congressista a Washington. Despr\u00e9s de tot aix\u00f2 l’home, exhaurit,\u00a0 gaireb\u00e9 va fer figa en 1822. Duia dues bales al cos i tossia sang. Aix\u00ed i tot, va acceptar el c\u00e0rrec de Senador Federal per Tennessee. Seria el comen\u00e7ament de la seva marxa a la Casa Blanca.<\/p>\n

Jackson va recon\u00e8ixer molts problemes. Els governants eren corruptes, els bancs abusaven i robaven, la gent senzilla, all\u00f2 anomenat “home com\u00fa” no tenia representaci\u00f3, els drets dels estats eren violats, el govern afavoria comer\u00e7 amb l’estranger sobre proteccionisme, els aranzels eren extravagants. Sobretot Jackson tenia mania al Banc Federal que nom\u00e9s feia mal a tothom i havia causat una crisi econ\u00f2mica grav\u00edssima el 1819 limitant el cr\u00e8dit, els diners dels impostos s’usaven per projectes in\u00fatils, ell estava contra qualsevol mena de pol\u00edtica o relacions amb pa\u00efsos estrangers… Calia al\u00e7ar la veu en nom del poble per acabar amb una situaci\u00f3 tan dolenta. Jackson es veia com l’\u00fanic home que podia arribar a unir tota la naci\u00f3 americana darrere seu.<\/p>\n

Avui en dia molta gent veu el populisme com una reacci\u00f3 contra els partits, pero no pas Jackson: en aquells temps els partits que hi havia no passaven de ser clubs per debats i reunions de pol\u00edtics, per\u00f2 no manaven. Era l’Era of Good Feelings.\u00a0<\/em>La gent votava pels candidats que els agradaven o els feien m\u00e9s feli\u00e7os i el President no viatjava fent campanya sin\u00f3 que es deixava representar i defensar per periodistes i amics. Jackson pensava ell mateix totes les coses que deia.<\/p>\n

La primera campanya presidencial contra John Quincy Adams (JQA) en 1824<\/strong><\/p>\n

Adams, fill de John Adams, un dels pares fundadors de la Uni\u00f3 m\u00e9s importants i estimats, seria el seu adversari. Probablement molts lectors els coneixen sense saber-ho. Si han vist el film Libertad<\/em> de Spielberg sobre la sublevaci\u00f3 a un vaixell d’un grup d’esclaus negres de propietat espanyola de cam\u00ed a ser venuts\u00a0 a Cuba, JQA, en aquell moment un Congressista, fou l’advocat nord-americ\u00e0 que els va defensar.<\/p>\n

Les campanyes, sovint sota la influ\u00e8ncia de periodistes sensacionalistes, eren molt brutes. Jackson ja va comen\u00e7ar a llegir insults i refer\u00e8ncies grolleres a la seva uni\u00f3 amb la seva estimada Rachel Donelson, que havia estat casada encara amb un altre home i sense divorci degut segons ell a una malentesa. En qualsevol cas, immediatament despr\u00e9s de l’elecci\u00f3 Jackson es va pensar que havia guanyat.<\/p>\n

La Constituci\u00f3 americana deixa ben clar que el President \u00e9s elegit pels estats i no pas directament pel poble. En aquells temps els delegats al Col\u00b7legi Electoral eren nomenats pels Parlaments dels Estats enlloc de ser elegits pel poble com ara. Sortien sempre uns quants candidats a la Presid\u00e8ncia, no pas dos com passa ara, i el Col\u00b7legi Electoral s’havia de reunir f\u00edsicament a la Capital per discutir el vot. Els que estaven en minoria negociaven per passar el suport a un altre candidat. En Jackson va guanyar amb una considerable majoria de vots, sense arribar no obstant a la majoria absoluta. En aquest cas, la Constituci\u00f3 ho diu molt clar: l’elecci\u00f3 l’ha de fer la Cambra de Representants triant un dels tres candidats que havien estat m\u00e9s votats. Naturalment, tothom es pensava que Jackson guanyaria, pero no va ser aix\u00ed, degut a maquinacions i actuacions pol\u00edtiques d’adversaris.<\/p>\n

En aquest cas, els Congressistes no voten individualment per triar el President, sin\u00f3 que s’han d’agrupar en una delegaci\u00f3 \u00fanica del seu estat amb un sol vol. Si per exemple hi ha, diguem 10 diputats de l’estat de NY, s’ho han de fer entre ells per decidir PER qui volen votar, pero nom\u00e9s tindran un sol vot, com tots els altres estats.<\/p>\n

Els Representants van triar John Quincy Adams enmig de l’ultratge general. En Quincy, un home conservador i bastant mediocre,\u00a0 partidari d’enfortir el govern de Washington contra els estats, seria un fracassat. Subvencionava carreteres i canals de navegaci\u00f3 amb impostos federals causant indignaci\u00f3 general i va introduir una llei d’aranzels contra importacions horrorosa que crearia\u00a0 un problema gaireb\u00e9 tr\u00e0gic per al seu successor i a m\u00e9s seguia enfortint el Banc Federal que el poble odiava. Per\u00f2 quatre anys passen de pressa. La segona topada amb Jackson tindria lloc en 1828.<\/p>\n

Jackson \u00e9s elegit President en 1828 i 1832<\/strong><\/p>\n

La legislatura de Tennessee, indignada per l’elecci\u00f3 de JQA, va nomenar Jackson candidat a la Presid\u00e8ncia immediatament despr\u00e9s\u00a0 i Jackson es va passar tres anys fent campanya. Va patir molt pero valia la pena.<\/p>\n

Campanyes electorals s\u00f3n sovint brutes per\u00f2 la del 1828 va superar tots els records i probablement no ser\u00e0 igualada mai. Els partidaris d’Adams van escriure insults personals i es van inventar les difamacions contra Jackson m\u00e9s impossibles. A Jackson el van ferir especialment les refer\u00e8ncies a la seva estimada Rachel (b\u00edgama, prostituta, ad\u00faltera) que no tenien res a veure amb l’elecci\u00f3. A Jackson li deien que la seva mare havia estat una prostituta i el seu pare un mulato amb sang negra. Jackson, deien ells, havia estat un can\u00edbal que es menjava la carn dels indis que havia mort en batalla i era en secret un negociant d’esclaus cruel. Hom recordava com ell havia executat deu desertors l’endem\u00e0 de la batalla de Nova Orleans. Els jacksonians, m\u00e9s ben educats,\u00a0 van fer saber que quan era ambaixador a Russia, John Quincy Adams havia subministrat una esclava negra al Czar.<\/p>\n

Jackson va guanyar amb una majoria impressionant. L’\u00fanica v\u00edctima fou la seva Rachel, que havia patit molt amb els insults personals i va morir d’un atac de cor poques setmanes abans de la presa de possessi\u00f3 de Jackson a Washington. Jackson necessitaria una First Lady i no va voler mai tornar a casar-se. Va atorgar el c\u00e0rrec i el t\u00edtol a una neboda de la Rachel. L’animositat del President sortint JQA era tan gran que es va negar a assistir al jurament de Jackson. Ni tan sols va voler trobar-se i parlar amb ell.<\/p>\n

Populisme<\/b><\/span>\u00a0Triomfant: El Partit <\/b>Dem\u00f2crata<\/b><\/span>\u00a0neix<\/b><\/p>\n

Per primera vegada, Jackson va jurar el c\u00e0rrec no pas a l’interior del Capitoli, com tots els Presidents abans d’ell havien fet, sin\u00f3 a l’exterior, davant del parc i dels ciutadans, com\u00a0 es fa fins ara. A m\u00e9s dels washingtonians de sempre, havien arribat molta gent del Sud i sobretot dels estats a la frontera com el Tennessee de Jackson, que es van sentir representats per primera vegada.<\/p>\n

A Jackson se li va acudir, potser en mala hora, obrir la Casa Blanca al p\u00fablic repartint begudes gratis a l’exterior. El resultat fou un aldarull amb destrosses. Probablement els efectes d’aquesta casa oberta van ser exagerats, pero es veu que Jackson va haver de comprar molts plats i gots i ganivets despr\u00e9s de l’esdeveniment.<\/p>\n

Durant l’elecci\u00f3 els camps es van anar delimitant. Els conservadors, pares del Partit rep\u00fablica actual s’anaven agrupant al voltant del president JQ Adams, mentre que els amics de Jackson buscaven una llar nova i van acabar fundant el Partit Dem\u00f2crata. El Partit dels Treballadors, ja existent, s’hi va afegir. Jackson els va donar el burro com a emblema en mem\u00f2ria dels qui l’ havien anomenat jackass<\/em> (ase) enlloc de Jackson.<\/p>\n

Acci\u00f3 de Govern<\/strong><\/p>\n

El primer que va fer fou tancar el Banc Federal. Potser \u00e9s dif\u00edcil d’entendre avui pero hist\u00f2ricament molts americans havien estat contra un Banc estatal, dient com Jackson, que monedes d’or i plata eren l’\u00fanic mitja de pagament segur i escaient i que el paper era una estafa i que amb els bancs privats ja n’hi havia prou. Va haver de superar una crisi greu amb especulaci\u00f3 de terreny i inflaci\u00f3 molt gran, pero ell va tirar endavant.<\/p>\n

Va crear una cosa desconeguda fins aquell moment: el Gabinet de Cuina<\/em>. Jackson va triar ignorar els caps de Departament oficials i resoldre els seus problemes amb un grup d’amics respectats, que entraven a la Casa Blanca per la cuina, les ordres dels quals els Secretaris havien d’acceptar. El Gabinet era el verdader Govern.<\/p>\n

Un problema rid\u00edcul que va\u00a0 acabar en una crisi pol\u00edtica fenomenal i molt evitable fou l’anomenat\u00a0Esc\u00e0ndol dels Petticoats,<\/em> l’Afer de les Dones d’Alta Societat, en el qual Jackson es va empatollar i complicar molt la vida sense cap necessitat. El cas era que el Secretari de Guerra s’acabava de casar amb una viuda jove que havia crescut fent de cambrera al bar molt conegut del seu pare a Washington. Les dones d’alta societat es van negar a rebre-la\u00a0 a ella o el marit dient que tos dos havien tingut relacions abans de la mort del primer marit i que la noia havia suplementat els seus ingressos amb prostituci\u00f3. Era tot veritat, per\u00f2 a Jackson li va sonar malament perqu\u00e8 recordava com la gent havien insultat la seva Rachel per haver viscut amb ell mentre estava encara casada amb un altre home. Enrabiat va acabar destituint i fent fora a puntades de peu tots els participants al boicot social, els marits dintre del Govern, i fins i tot la seva neboda que li feia de First Lady. Va haver de formar un nou govern. Era possible?<\/p>\n

Va resoldre for\u00e7a be conflictes financers existents des de feia molts anys amb\u00a0el Regne Unit i Fran\u00e7a derivats de les guerres i revolucions que hi havia hagut i va aconseguir obrir al comer\u00e7 molts ports brit\u00e0nics, que havia estat impossible.<\/p>\n

El cas de Texas el va preocupar. La sublevaci\u00f3 dels colons americans texans contra M\u00e8xic estava a la vista. Jackson va oferir comprar l’estat a M\u00e8xic, que ho va rebutjar. Durant la guerra d’independ\u00e8ncia de Texas Jackson es va negar a ajudar oficialment els compatriotes tement un conflicte militar amb M\u00e8xic. Al final, va recon\u00e8ixer la independ\u00e8ncia de Texas i hi va enviar un ambaixador.<\/p>\n

La q\u00fcesti\u00f3 dels drets dels estats contra els drets i poder federals el va preocupar molt\u00a0 probablement a tothom en aquells temps, com passa encara. Els partidaris dels estats, sobretot al Sud, anaven prenent posicions extremes i Jackson va acabar ensumant per primera vegada el conflicte que duria a la Guerra Civil, pero en aquell moment el problema era la nulificaci\u00f3<\/em>, que volia dir el dret dels parlaments i governs d’estats individuals a anul\u00b7lar lleis federals que no els convenien. El govern federal naturalment no podia acceptar.<\/p>\n

El cas va arribar a l’estat de Carolina del Sud, que no podia tolerar els aranzels federals imposats a ind\u00fastries de les que depenien i va nulificar\u00a0 al Parlament la Llei federal que els havia imposat. El Parlament i el seu governador van declarar que la Constituci\u00f3 els permetia fer-ho i que si Washington rebutjava, se separarien de la Uni\u00f3 i van aprovar fons per comprar armes i reclutar soldats. Jackson s’ho va prendre amb calma. Va enviar dos vaixells de guerra al port de Charleston per\u00f2 tamb\u00e9 va negociar directament. Els aranzels foren rebaixats substanciosament i la pau va tornar a l’estat de Carolina del Sud sense viol\u00e8ncia ni detinguts.<\/p>\n

Els abolicionistes contra l’esclavatge cada dia parlaven m\u00e9s fort i enviaven molts pamflets per correu, que sovint el servei de correus rebutjava i no volia transmetre. Al final Jackson, ell mateix propietari d’esclaus, va accedir a prohibir aquests correus.<\/p>\n

Va acabar amb les subvencions al transport del seu predecessor. Deia que carreteres eren un problema interior de cada estat i que ell no pagaria per obres connectant estats diferents.<\/p>\n

Hi va haver l’afer dels anomenats SPOILS, (les coses que els guanyadors troben al terreny de batalla despr\u00e9s de guanyar), que li va donar el dret de nomenar gent seva als c\u00e0rrecs importants, cosa que se segueix fent fins als nostres dies, cada dia mes.<\/p>\n

 <\/p>\n

The March of Tears (la <\/b>Marxa<\/b><\/span>\u00a0de les <\/b>Ll\u00e0grimes<\/b><\/span>)<\/b><\/p>\n

Es sens dubte el cap\u00edtol m\u00e9s negre del mandat de Jackson. Ell no odiava als indis i n’havia adoptat dos com a fills per\u00f2 li semblava sempre que els ind\u00edgenes tenien l’obligaci\u00f3 de sotmetre’s a la dominaci\u00f3 blanca i obeir sense resist\u00e8ncia totes les ordres que rebien, esdevenint blancs i vivint com els blancs, cosa que alguns indis acceptaven plenament, per\u00f2 altres no. En aquells moments el problema era l’arribada de m\u00e9s i m\u00e9s colons blancs que buscaven terra de conreu (de cot\u00f3 sobretot al Sud) i minerals com or a territoris atorgats als indis per Tractat. Molts indis havien abandonat la vida anterior i s’havien establert a poblacions blanques vivint a cases i acceptant (per ordres rebudes) tenir esclaus negres, pero el racisme i la hostilitat constant creaven problemes i encara esclataven petites guerres i viol\u00e8ncia. Jackson es va plegar a l’exig\u00e8ncia de molts blancs d’expulsar tots els ind\u00edgenes que vivien a l’Est del Mississipi, obligant-los a establir-se exclusivament a un territori designat a l’oest del Mississipi, en general a Oklahoma.<\/p>\n

Jackson i el Congr\u00e9s van legislar la deportaci\u00f3 massiva per for\u00e7a de tots els indis que vivien a l’Est del riu Mississipi amb certes indemnitzacions modestes. Va acabar en un episodi cruel i vergony\u00f3s recordat en els nostres dies encara pels indigenes com a la Marxa de les Ll\u00e0grimes<\/em>, que sobretot va afectar als Cherokees que havien viscut per segles a Georgia. Foren expulsats del seu territori ancestral per nouvinguts. Algunes expedicions de deportats van ser dures per\u00f2 exitoses, moltes altres van resultar en grans patiments i morts cruels, a m\u00e9s de perdre el patrimoni. Fins i tot ind\u00edgenes de Nova York foren deportats. La mem\u00f2ria d’aquell ultratge persisteix a la consci\u00e8ncia dels milions d’ind\u00edgenes americans actuals.<\/p>\n

Final<\/strong><\/p>\n

Jackson fou un president excel\u00b7lent que verdaderament va redefinir la pol\u00edtica americana. Cap de les tres vegades es va voler presentar al c\u00e0rrec de President com a membre d’un partit pero al final tothom ho tenia clar que ell era el cap i fundador del Partit Dem\u00f2crata i que el seu successor triat per ell mateix, Martin Van Buren, seria el candidat dels Dem\u00f2crates. De fet, el bipartidisme que duraria fins al present havia nascut. El Populisme de Jackson havia acabat en la formaci\u00f3 d’un nou partit molt fort i poder\u00f3s.<\/p>\n

 <\/p>\n

Joan Gil<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Una cita del President Populista Jackson: El Congr\u00e9s, l’Executiu i el Tribunal Suprem han de ser guiats per la seva pr\u00f2pia interpretaci\u00f3 de la Constituci\u00f3. Els governants que han jurat obeir la Constituci\u00f3, ho han fet pensant en la Constituci\u00f3\u00a0tal com ells l’entenen, i no com altres la interpreten. L’opini\u00f3 dels jutges no t\u00e9 m\u00e9s […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[816],"tags":[32709,32716,32714,32718,32717,32715],"class_list":["post-2421","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-andrew-jackson","tag-banc-federal-dels-eua","tag-marxa-de-les-llagrimes","tag-nul-lificacio","tag-rachel-donelson","tag-republica-de-texas"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-D3","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2421","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2421"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2421\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2426,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2421\/revisions\/2426"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2421"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2421"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2421"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}