![\"\"](\"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/files\/2019\/01\/andrew-jacksonnnnn.jpg\")
Andrew Jackson, President Populista dels EUA i Fundador del Partit Dem\u00f2crata<\/p><\/div>\n
m\u00e9s recordat, sobre tot en l’era del populisme . Havent guanyat la Batalla de Nova Orleans, sense ser militar, va rebre una medalla d’or del Congr\u00e9s per una fita militar grandiosa i considerat una heroi nacional, per\u00f2 ell va procedir a fer-ne una altra encara m\u00e9s grossa i espectacular, fent fora sense ordres el govern espanyol de la Florida i ocupant-la pel seu compte. Tamb\u00e9 va derrotar militarment\u00a0 els ind\u00edgenes anomenats pels blancs Creek <\/em>que en el seu dia abans que arrib\u00e9s Colomb havien poblat i viscut feli\u00e7ment a tot l’estat de Ge\u00f2rgia. Jackson va engrandir tot sol la superf\u00edcie dels Estats Units, fou un dels fundadors de l’estat de Tennessee, va esdevenir Senador federal, , fou elegit dues vegades President dels EUA (1829-1837) com a independent, oposant la corrupci\u00f3, acabant amb el govern de grups foscos, exigint proteccionisme econ\u00f2mic, participaci\u00f3 popular, m\u00e9s drets pel poble i per l’home com\u00fa i m\u00e9s gl\u00f2ria per als EUA.\u00a0 Com molts populistes, va acabar fundant un partit propi, que tots els lectors probablement coneixen: El Partit Dem\u00f2crata dels EUA. Els seus enemics per ofendre’l li canviaven el nom a\u00a0\u00a0Jackass\u00a0<\/em>enlloc de Jackson, un sin\u00f2nim d’ase\u00a0<\/em>que en bon angl\u00e8s designa simplement un ase mascle, per\u00f2 que \u00e9s vist als EUA com un insult molt fort. Encantat, en Jackson va triar l’ase, un animal simp\u00e0tic com a s\u00edmbol del seu nou partit, que l’ha mantingut fins al dia d’avui. Quina empenta tenia! Ha sortit alguna vegada al cinema i la literatura per l’extraordinari amor i devoci\u00f3 que va sentir sempre per la seva parella Rachel (una hist\u00f2ria molt complicada, com veureu si seguiu llegint)<\/p>\n Com \u00e9s que hom no parla m\u00e9s de Jackson, sobretot quan el populisme contra l’establiment s’est\u00e0 estenent pel m\u00f3n? Potser pel seu car\u00e0cter: era un home molt fort, gaireb\u00e9 de ferro i invencible, en general fair i just. Nom\u00e9s que barallar-se amb ell era molt perill\u00f3s i uns quants ho van pagar amb la vida. I tenia 150 esclaus a la seva hisenda anomenada\u00a0Heritage<\/i>, que qualsevol turista pot visitar a Nashville, estat de Tennessee. Potser la ciutat podria bastir-hi un monument al Populisme triomfant.<\/p>\n <\/b>Origen<\/b><\/span>\u00a0<\/b>dur\u00edssim<\/b><\/span>\u00a0d’un futur heroi nacional<\/b><\/p>\n Nascut ja als EUA, Andrew fou el tercer fill d’un matrimoni d’immigrants escocesos que havien triat anar a la nova frontera dels EUA a crear un futur. El pare es va morir a un accident tallant arbres quan Andrew era molt petit, per\u00f2 la mare, una dona encara m\u00e9s dura i forta, va saber tirar endavant tota sola.<\/p>\n Durant la Revoluci\u00f3 de 1776<\/i>\u00a0(all\u00f2 que a Europa hom anomena falsament Guerra de la Independ\u00e8ncia), els dos germans Jackson, encara molt joves, van lluitar amb els patriotes americans contra la monarquia anglesa i van caure presoners. Un oficial brit\u00e0nic va manar a Andrew que li neteg\u00e9s les botes, i Andrew s’hi va negar. L’oficial es va treure l’espasa i li va marcar la cara amb ferides que van deixar cicatrius visibles. Al final, els anglesos\u00a0 pagarien molt car aquest ultratge. Andrew i el germ\u00e0 van caure malalts de la variola. La seva mare es va presentar al camp exigint el seu alliberament, que va aconseguir. Com que nom\u00e9s tenien dos cavalls i el germ\u00e0 s’estava morint, Andrew, malalt com seguia estant, va seguir els cavalls de la mare i el germ\u00e0 a peu per m\u00e9s de cent quil\u00f2metres. Arribats a casa, el germ\u00e0 va morir mentre Andrew sobreviuria. Al poc temps la mare va sentir que malalts de c\u00f2lera s’estaven morint tots sols sense assist\u00e8ncia a dos vaixells i es va presentar volunt\u00e0riament a fer d’infermera, cosa que li va costar la vida al poc temps. Era un fam\u00edlia que no s’espantava de res. L’Andrew ho va aprendre.<\/p>\n Andrew va aconseguir aprendre l’ofici d’advocat de dos lletrats prominents i va comen\u00e7ar a ficar-se en pol\u00edtica amb \u00e8xit, esdevenint jutge i membre del Parlament que va fundar l’estat de Tennessee i escriure la seva Constituci\u00f3. Va esdevenir Fiscal General de Tennessee. Els negocis tamb\u00e9 li van anar b\u00e9. Ning\u00fa el va poder acusar mai de corrupci\u00f3 per\u00f2 es va comprar la propietat anomenada Heritage amb nom\u00e9s deu esclaus i aviat hi va afegir terreny pel conreu de cot\u00f3 i va arribar als 150 esclaus. Els va tractar millor que altres esclavistes, per\u00f2 ai las si no obe\u00efen o intentaven fugir!<\/p>\n Inesperadament el van anomenar Comandant en cap de la mil\u00edcia (ex\u00e8rcit) del nou estat, encara que no sabia res de guerres i aquest grup era una mena de societat civil d’amics importants, fins l’esclat de la primera guerra amb els ind\u00edgenes Creek. El problema amb aquesta i totes les \u00e8tnies ind\u00edgenes era sempre en mateix: el govern havia firmat una pau reconeixent territori exclusiu als indis, per\u00f2 els colons blancs s’hi ficaven a prendre possessi\u00f3 i l’ex\u00e8rcit apareixia sempre a ajudar-los a arraconar o matar els indis. Probablement en aquest moment Jackson aprengu\u00e9 com es feia la guerra. Ell i la seva dona Rachel van adoptar com a fills dos nens indis. En Jackson no odiava ning\u00fa per ser indi per\u00f2 insistia que es sotmetessin i comencessin a viure com feien els blancs, cosa que per cert Washington ja havia dit i molts indis havien comen\u00e7at a fer, per\u00f2 no pas la majoria. El problema era que els blancs no els toleraven en cap forma.<\/p>\n El Problema amb la Rachel<\/strong><\/p>\n Andrew Jackson la va con\u00e8ixer durant una visita social. El problema era que ja estava casada. Tots dos van iniciar una relaci\u00f3 i Andrew se la va endur tot seguit a l’Hermitage. Cal dir que a la frontera en aquells temps si una parella vivien junts i estaven contents, ning\u00fa es preocupava gaire de les formalitats i els semblava que casar-se no servia de res. El marit de la Rachel sembla que va anar a Virg\u00ednia a sol.licitar un divorci. El Parlament de Virginia li va respondre autoritzant-lo a demanar un divorci<\/em>, cosa molt diferent d’atorgar un divorci, per\u00f2 Jackson va decidir que la Rachel ja estava divorciada. Va marxar amb la dona al territori encara espanyol de Louisiana i va anunciar a tothom a la tornada que s’havien casat a una Hisenda espanyola a la ciutat de\u00a0Natchez. Q\u00fcesti\u00f3 resolta!<\/p>\n Res estava resolt. Algun temps despr\u00e9s el marit va parlar amb un periodista que va publicar un article denunciant que a Natchez ning\u00fa recordava o sabia res de cap matrimoni i que la Rachel era una ad\u00faltera i una b\u00edgama. Un insult a la Rachel? El periodista s’estava jugant la vida i la perdria.<\/p>\n En Jackson ja havia participat en dos duels (perfectament legals) que s’havien arreglat sense vessament de sang, per\u00f2 el tercer amb el periodista era pitjor i havia d’acabar malament. El problema de Jackson era que el periodista era conegut com un tirador amb punteria notable i Jackson en canvi no. L’Andrew s’ho va pensar un estona: per molt b\u00e9 que sapigu\u00e9s tirar, un home en perill de mort que es gira de cop sentint les ordres del jutge d’honor i ha de disparar en l’acte, no pot apuntar b\u00e9. Jackson va decidir deixar disparar primer al periodista, jugant-s’hi la vida. El periodista va disparar immediatament i va ferir Jackson al pit pero sense gravetat. Normalment, aix\u00f2 hauria hagut degut marcar el final del duel, per\u00f2 Jackson, veient l’adversari dempeus a poques passes amb una pistola ja buida a la m\u00e0, va aixecar lentament la seva arma, va apuntar al periodista imm\u00f2bil i va disparar. L’home va caure mort en l’acte.<\/p>\n Aquesta demostraci\u00f3 extrema de sang freda i concentraci\u00f3 no van passar desapercebudes. Jackson era un home perill\u00f3s amb una determinaci\u00f3, sang freda i fe en ell mateix que pocs homes tenen. Pel seus enemics, el resultat fou una violaci\u00f3 de les regles d’honor del duel i un assassinat. Aquest cas diu molt sobre Andrew Jackson.<\/p>\n Al final, el marit verdader de la Rachel va aconseguir divorciar-se i Andrew i Rachel van contraure matrimoni oficial. La devoci\u00f3 que ell va sentir per aquesta dona \u00e9s commovedora. Rachel es va morir d’un atac de cor setmanes despr\u00e9s de la primera elecci\u00f3 de Jackson a la Presid\u00e8ncia, abans de la presa de possessi\u00f3 i no va poder entrar mai a la Casa Blanca. Diuen que els funeraris van haver d’arrencar l’Andrew per for\u00e7a i cridant del cos de la difunta. No se li coneix cap altra companyona i va triar una\u00a0 neboda per fer-li de First Lady.<\/p>\n Jackson no havia oblidat mai els insults a la seva estimada i aix\u00f2 va influir en la seva reacci\u00f3, completament absurda, a l’anomenat “Affair dels Peticoats<\/em>“, que ell va decidir veure com un altre cas de prejudici social contra una dona independent i poc convencional, una opini\u00f3 molt equivocada en aquest cas. El cas ser\u00e0 presentat m\u00e9s tard descrivint la\u00a0 Presid\u00e8ncia i qui vulgui podr\u00e0 llegir-hi una breu narraci\u00f3.<\/p>\n La Gloriosa Batalla de Nova Orleans<\/strong><\/p>\n L’any 1812 els EUA havien declarat una guerra absurda al Regne Unit, que acabava de guanyar la contesa contra Napole\u00f3 i havia esdevingut ja la superpot\u00e8ncia mundial indiscutible. Els Americans es pensaven que si Washington enviava ex\u00e8rcits al Canad\u00e0, els residents se sublevarien en l’acte contra la corona anglesa. Un error molt greu. De fet els Canadencs veuen en aquesta guerra i aquest atac l’origen del Canad\u00e0 com a naci\u00f3. Els franc\u00f2fons i angl\u00f2fons van lluitar com germans contra els ex\u00e8rcits enviats pels EUA. Al Sud dels Grans Llacs els ind\u00edgenes aglutinats pel gran Tecumseh i\u00a0 aliats amb el regne Unit van intentar crear un estat indi lliure.<\/p>\n Cap al final del desastre in\u00fatil (les fronteres i gaireb\u00e9 tot va quedar igual) vaixells anglesos amb un ex\u00e8rcit de 10,000 homes veterans de les guerres napole\u00f2niques es dirigia a Nova Orleans. Andrew Jackson va organitzar la defensa. Va anunciar que si el Parlament de Luisiana discutia negociacions, el dissoldria i que si un pol\u00edtic gosava parlar amb els anglesos, el penjaria en p\u00fablic. No obstant els seus bravados poc justificats no passava de tenir 5,000 voluntaris, mal entrenats, sense uniformes, amb poques armes. Va acceptar a la mil\u00edcia tothom: esclaus, indis, desemparats… Era un ex\u00e8rcit de descamisats abocats a un desastre total.<\/p>\n Nova Orleans no est\u00e0 a la costa del Carib sin\u00f3 a l’interior. Els anglesos havien d’aven\u00e7ar al costat del riu Mississippi cap a la ciutat. Jackson va bastir tres muralles defensives, una darrere l’altre. Ning\u00fa li reconeixia ni la m\u00e9s petita possibilitat de resistir. Per\u00f2 diuen que la Fortuna somriu als bojos o est\u00e0 feta a les seves mides.<\/p>\n El dia de la batalla el temps era dolent i hi havia boira. El primer grup d’atacants anglesos contra la primera muralla de Jackson es va aturar inesperadament. La muralla estava ben feta i tenia dos canons. Indignat, al General angl\u00e8s se li va acudir el disbarat d’anar ell en persona a la primera fila a veure perqu\u00e8 s’havien aturat. Un franctirador americ\u00e0 el va enxampar i el General va caure mort. Mentre la boira augmentava, el desgavell mes gran s’estenia per les files angleses. Ning\u00fa sabia qu\u00e8 havia passat, qui manava, no hi havia instruccions, els contactes estaven desorganitzats. Els Americans de Jackson van saltar la muralla a l’atac i van comen\u00e7ar a massacrar soldats brit\u00e0nics, que es van haver de fugar cap als vaixells. Un m\u00f3n incr\u00e8dul es va assabentar que Jackson amb quatre morts de gana havia destrossat un ex\u00e8rcit professional brit\u00e0nic. No obstant les festes de celebraci\u00f3, Jackson va fer executar deu dels seus fugitius o desertors, cosa que hom li va retreure per molts anys.<\/p>\n La batalla de Nova Orleans va enorgullir molt als Americans que ho necessitaven, per\u00f2 havia estat in\u00fatil: el tractat de pau havia estat signat a Europa uns setmana abans de la batalla. Els morts havien caigut per res. Jackson, declarat heroi nacional, fou rebut gloriosament a Washington i va rebre una medalla d’or i aviat un segon enc\u00e0rrec.<\/p>\n Molta gent quedarien satisfets despr\u00e9s d’haver assolit la gl\u00f2ria una vegada, pero no pas en Jackson: estava a punt de fer-ne una altra encara de m\u00e9s grossa: conquerir pel seu compte la Florida.<\/p>\n Jackson allibera la Florida<\/strong><\/p>\n Hi havia moltes queixes venint de la Florida, que seguia essent una colonia espanyola. Despr\u00e9s de la vict\u00f2ria\u00a0 del General Wellington contra Napole\u00f3 a la Guerra Peninsular (anomenada pels espanyols Guerra de la Independ\u00e8ncia) Espanya s’havia alliberat del jou franc\u00e8s quedant en canvi sota forta influ\u00e8ncia brit\u00e0nica i a la seva \u00f2rbita. Les autoritats espanyoles a la Florida oferien refugi als esclaus americans fugitius i ajudaven els indis Creek en la seva guerra de superviv\u00e8ncia contra els colons nord-americans. Aquesta vegada els Creek, probablement influenciats per la mem\u00f2ria del ja difunt Tecumseh, l’home que havia entrat victoriosament al front del seu exercit ind\u00edgena a la ciutat de Detroit, estaven molt ben organitzats, presentaven batalla ben armats\u00a0en formaci\u00f3 quasi militar i havien constru\u00eft un fort que Jackson no va poder prendre tot sol (de tot aix\u00f2 segur que el Ministre Borrell no en sabia res).<\/p>\n Era evident que els Creek no tenien cap possibilitat de resistir l’embranzida de Jackson, per\u00f2 qu\u00e8 passaria amb les unitats militars espanyoles que els havien ajudat? Jackson no tenia ni ordres ni instruccions de fer-ho, per\u00f2 va atacar totes les posicions espanyoles expulsant les seves unitats militars de tot el s\u00f2l nord-americ\u00e0 per sempre m\u00e9s. Acabava de prendre la Florida a Espanya en nom dels Estats Units, deixant l’imperi espanyol al bord del precipici.<\/p>\n Com es van prendre a Washington aquesta not\u00edcia tan inesperada? Al comen\u00e7ament amb indignaci\u00f3. Els EUA no estaven en guerra amb Espanya i Jackson no tenia l’autoritat per expulsar els espanyols i aix\u00f2 era un\u00a0afer exclusiu pel Govern federal i no pas per Jackson i els seus milicians.<\/p>\n Ara que ben pensat, la Florida estava molt b\u00e9 i els EUA encara desitjaven m\u00e9s territori. Al poc temps, una Espanya sense opcions va accedir a vendre tota la Florida als Estats Units d’Am\u00e8rica.<\/p>\n =========================================================<\/p>\n Ara seguiria la q\u00fcesti\u00f3<\/span>\u00a0del populisme militant de Jackson, la fundaci\u00f3<\/span>\u00a0del Partit Dem\u00f2crata<\/span>\u00a0i els seus dos mandats amb molts blanquinegres. Com que aix\u00f2<\/span>\u00a0seria molt llarg, ho descriur\u00e9 la setmana vinent, si els lectors s’hi interessen. Com es va transformar el populisme victori\u00f3s<\/span>\u00a0d’Andrew Jackson?\u00a0 Crec que valdr\u00e0 la pena llegir-ho, si us plau. Us ho recomano.<\/em><\/p>\n Vaig escriure el meu primer apunt al web d’un AVUI ja moribund en 2008. Fa onze anys sense\u00a0<\/b><\/em>interrupci\u00f3<\/i><\/b><\/span>! A tots els qui m’han seguit i segueixen <\/b>llegint<\/b><\/span>\u00a0les meves entrades tant velles com actuals, vull expressar <\/b>agra\u00efment<\/b><\/span>\u00a0\u00a0i enviar els meus millors desitjos per a tothom. Sobretot, per\u00f2, per als\u00a0 que segueixen patint una pres\u00f3 injusta i han perdut la llibertat pel seu servei a Catalunya. Un any millor us desitja<\/b><\/em><\/p>\n JOAN GIL<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Ha sentit parlar algun lector del gran Andrew Jackson? Hi hauria raons per voler que fos m\u00e9s recordat, sobre tot en l’era del populisme . Havent guanyat la Batalla de Nova Orleans, sense ser militar, va rebre una medalla d’or del Congr\u00e9s per una fita militar grandiosa i considerat una heroi nacional, per\u00f2 ell va […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[816],"tags":[32709,17373,32712,25602,1837,32710],"class_list":["post-2410","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-andrew-jackson","tag-florida","tag-guerra-de-1812","tag-partit-democrata","tag-populisme","tag-tennessee"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-CS","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2410","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2410"}],"version-history":[{"count":8,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2410\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2419,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2410\/revisions\/2419"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2410"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2410"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2410"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}