{"id":2381,"date":"2018-12-01T20:39:07","date_gmt":"2018-12-02T02:39:07","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/?p=2381"},"modified":"2018-12-03T16:08:19","modified_gmt":"2018-12-03T22:08:19","slug":"les-guerres-entre-els-indigenes-nord-americans-i-els-eua","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/2018\/12\/01\/les-guerres-entre-els-indigenes-nord-americans-i-els-eua\/","title":{"rendered":"Les Guerres entre els Ind\u00edgenes Nord-Americans i els EUA"},"content":{"rendered":"
\"\"

Cam\u00ed d’entrada als EUA al final de l’era glacial. El nivell de l’aigua de mar era molt mes baix.<\/p><\/div>\n

Un Concili cristi\u00e0 es va haver de\u00a0 reunir a Valladolid per debatre si els Indis<\/em> (un nom absurd) tenien \u00e0nima o no. Quin menysteniment tan gran! Avui sabem que\u00a0 homes d’origen asi\u00e0tic van entrar al continent americ\u00e0 cap al final de la darrera era glacial, potser fa 15 o 20,000 anys. En aquells temps quedaven a Am\u00e8rica encara dues glaceres o capes de gel enormes estenent-se des de Canad\u00e0 fins al Sud dels EUA i per tant el nivell \u00a0de l’aigua era molt m\u00e9s baix que ara. L’estret de Behring era un cam\u00ed sec connectant Sib\u00e8ria amb Am\u00e8rica. Hi havia un corredor sense gel entre les dues glaceres i per all\u00ed van entrar els protoamericans als EUA. Una mica m\u00e9s tard una segona onada humana baixant per la costa pac\u00edfica es va establir a Calif\u00f2rnia (s\u00f3n els Navajos, els Apaches, potser els Pueblo dels nostres dies). Com a resultat de l\u2019a\u00efllament de les tribus, van desenvolupar moltes fam\u00edlies de lleng\u00fces, mai escrites, sovint amb nom\u00e9s 2-3 vocals o fins i tot sols consonants.<\/p>\n

La majoria de les nacions eren nom\u00e0diques per\u00f2 hi havia excepcions Algunes tenien edificis per refugiar-s\u2019hi a l\u2019hivern. Els ind\u00edgenes de les planes centrals van desenvolupar centres religiosos similars a les pir\u00e0mides cerimonials asteques per\u00f2 no pas amb pir\u00e0mides fetes amb rocs que no tenien sin\u00f3 amb turons de terra. Al cim dels turons hi havia una mena de temples i alguna vegada enterraments. Unes quantes ciutats-tur\u00f3 han estat excavades a llocs diferents, la m\u00e9s gran amb milers de residents al sud d\u2019Illinois. Ning\u00fa sap perqu\u00e8 foren abandonades, probablement per canvis clim\u00e0tics.<\/p>\n

Quan van topar amb Europeus<\/strong><\/p>\n

El diguem-ne \u201cdescobridor\u201d d\u2019Am\u00e8rica fou el viking Erik el Roig,<\/em> que es va establir en 980 a Groenl\u00e0ndia i tamb\u00e9 a diferents llocs de la costa continental canadenca, sobretot al Labrador. Sembla que les relacions amb els nadius van anar malament i els vikings es van retirar. Est\u00e0 tot documentat amb excavacions i troballes.<\/p>\n

L\u2019encontre amb la segona ona d’invasors europeus introdu\u00efts pel segon descobridor Colomb seria molt m\u00e9s tr\u00e0gic i gaireb\u00e9 va causar l’extermini del grup. Es tractava de les epid\u00e8mies de variola, xarampi\u00f3 i mal\u00e0ria, contra les quals els ind\u00edgenes no tenien anticossos. \u00c9s considerat l’incident de salut p\u00fablica pitjor mai recordat a la hist\u00f2ria de la humanitat causant entre 3 o 4 milions de morts segons alguns autors optimistes i 18 milions segons un altre. Diuen que l’internament for\u00e7at a les Missions pel rentat de cervell creava contactes pr\u00f2xims que van empitjorar molt el problema. Un altre \u00a0cosa que fou molt important i sens dubte fou causada pels espanyols va ser la reintroducci\u00f3 dels cavalls al continent. Hist\u00f2ricament hom ho atribueix al robatori dels cavalls dels espanyols perqu\u00e8 no pugessin fugir de Santa Fe, per\u00f2 segur que coses similars van passar a molts llocs moltes vegades.El cas \u00e9s que ben aviat tots els indis anaven a cavall. El canvi va ser molt fort i tingu\u00e9 conseq\u00fc\u00e8ncies.<\/p>\n

La difer\u00e8ncia clau entre el pensament europeu i el dels l\u2019ind\u00edgenes<\/strong><\/p>\n

S\u00f3n dues coses no negociables que farien impossible un acord de conviv\u00e8ncia just, i costarien vides humanes:<\/p>\n

1) La gran majoria de nacions \u00edndies eren matriarcals<\/em> mentre que els europeus eren patriarcals<\/em> i tractaven les dones malament, cosa que els nadius no podien entendre.<\/p>\n

2) Les nacions ind\u00edgenes eren comunistes molt radicals que ni tan sols entenien qu\u00e8 vol dir propietat privada i ho compartien<\/em> absolutament tot per parts iguals. Per\u00f2 els colons havien vingut a adquirir terra i disparaven contra qui hi volgu\u00e9s entrar, veient els indis com salvatges, lladres i assassins. El gran l\u00edder Tecumseh (veieu m\u00e9s abaix) va espetar a un angl\u00e8s: Comprar la terra? Perqu\u00e8 no compres ni \u00a0l\u2019aire ni l\u2019aigua dels oc\u00e8ans?<\/em><\/p>\n

Aquestes foren les causes reals de la trag\u00e8dia que s\u2019acostava. El President Teddy Roosevelt va dir que els \u00fanics bons indis eren els que estaven morts.<\/p>\n

Evoluci\u00f3 de l\u2019actitud nord-americana<\/strong><\/p>\n

Va canviat molt\u00edssim depenent del moment social i pol\u00edtic. Els colons de parla anglesa que van fer la Revoluci\u00f3 no se’n preocupaven gaire i els veien com a ciutadans d\u2019un altre pa\u00eds i hi havia prou terra per a tothom. Per\u00f2 moltes petites guerres ja tenien lloc, com per exemple pels ca\u00e7adors de pell o l’acc\u00e9s a l’aigua. El mateix George Washington va rebre llenya de mala manera durant una confrontaci\u00f3 amb indis abans de la Revoluci\u00f3 i va tenir sort d\u2019escapar-se\u2019n amb vida.<\/p>\n

Despr\u00e9s de la Revoluci\u00f3, Washington va veure els indis com pobre gent sense civilitzar que caldria integrar com si fossin nou-arribats. Al poc temps el Congr\u00e9s es va sortir amb la idea que els ind\u00edgenes eren membres d\u2019una<\/em> naci\u00f3 separada amb la qual calia signar un tractat de pau (cosa que va tenint encara molta cua). En qualsevol ni eren ciutadans ni tenien dret a votar, ni pagarien impostos.<\/p>\n

Al cinema nom\u00e9s veiem els indis de l\u2019oest, per\u00f2 \u00e9s que a l\u2019est n\u2019hi havia molts m\u00e9s, entre ells les \u201ccinc tribus civilitzades\u201d<\/em>. Molts aquests s\u2019havien declarat cristians, vivien a pobles com els mexicans, acceptaven la propietat privada i sobre tot se\u2019ls havia exigit que tinguessin esclaus negres si volien viure al Sud. La tribu m\u00e9s important fou la dels Cherokees<\/em> que estava molt ben organitzada, era molt democr\u00e0tica i fins i tot tenia \u00a0una bona Constituci\u00f3. Els pobrets es pensaven que tenien un futur assegurat. No van veure com els blancs cada dia volien m\u00e9s terra conreada per esclaus negres per plantar-hi cot\u00f3. Aix\u00ed va arribar una ordre congressista d\u2019expulsi\u00f3 i relocaci\u00f3 que en principi es referia nom\u00e9s a ells, per\u00f2 a la qual s\u2019hi afegirien molts estats com Nova York o Maryland sempre per hostilitat. La idea era clara: cap indi tenia dret a viure a l\u2019est del riu Mississipi i calia fer-los fora a tots i enviar-los a un territori dintre el futur estat d\u2019Oklahoma a l’oest del Mississipi.<\/p>\n

La \u201cmarxa de les ll\u00e0grimes<\/em>!!\u201d havia comen\u00e7at. Els esclaus negres van haver de sortir amb els propietaris indis, tots mirant de sobreviure com poguessin i ajudant-se m\u00fatuament. Algunes relocacions organitzades per l\u2019ex\u00e8rcit van anar b\u00e9, altres van haver de ser fetes a peu, un guia incompetent va ficar el seu grup a una \u00e0rea amb fang, i aigua molt perillosa, on tots van morir, un trasllat d’una tribu per tren fou aturat per tot l\u2019hivern sense menjar. Hi devia haver milers de morts per\u00f2 el grup es va instal\u00b7lar al nou territori on encara viuen. Anys despr\u00e9s un pol\u00edtic desgraciat que anava pel nom d\u2019 \u201cAlphalpha Bill<\/em>\u201d va dirigir el proc\u00e9s de transformar el territori d’Oklahoma en un estat lliure i sobir\u00e0, com tots els altres de la Uni\u00f3, per\u00f2 se li va acudir dividir l\u2019estat en dos, un per indis i un altre per blancs creant una Constituci\u00f3 amb noms diferents. Va anar a explicar el seu projecte al President Thodore Roosevelt, un senyor mal parlat que sembla que va respondre amb una vulgaritat. Nom\u00e9s hi hauria una sola Oklahoma.<\/p>\n

La trag\u00e8dia no havia terminat perqu\u00e8 al comen\u00e7ament del segle XIX hi va haver una gran expansi\u00f3 dels colons cap l’Oest, cap els territoris adquirits amb la compra de Louisiana. Si els ind\u00edgenes se sentien molestats i es resistien, l’ex\u00e8rcit es presentava a resoldre els conflictes. Els indis quedaven cada dia m\u00e9s i m\u00e9s arraconats. Tractats eren ignorats i promeses oblidades.<\/p>\n

La idea de respectar les tribus com a estats sobirans va persistir i van firmar tractats de pau amb cerim\u00f2nies… sense deixar de prendre terreny. L\u2019ex\u00e8rcit tamb\u00e9 parlava molt de fer coses per necessitat. El Congr\u00e9s va fer una llei aclarint que s\u00ed que els indis eren nacions sobiranes amb autogovern total per\u00f2 que les reserves ind\u00edgenes eren part integral dels EUA i subjectes a l\u2019autoritat del govern federal. Al final tamb\u00e9 van ser declarats ciutadans americans amb el dret al vot per eleccions federals. Els indis en general diuen que ells nom\u00e9s es tracten amb el Govern federal i ignoren absolutament l\u2019estat on viuen. Altrament s\u00ed que tenen un nivell d\u00b4autogovern que per Catalunya voldr\u00edem i la judicatura \u00e9s seva.si alg\u00fa vol apel\u00b7lar una sent\u00e8ncia tribal ha d\u2019anar directament a un jutge federal. El govern ha reconegut i accepta m\u00e9s de 500 tribus, totes amb tractat de pau.<\/p>\n

Finalment poc despr\u00e9s de la II Guerra Mundial el President Truman va oferir als indis que volguessin fer-ho lliurement, ajut per instal\u00b7lar-se a la ciutat on vulguessin, cosa que va agradar molt. En l\u2019actualitat hi ha menys de 3 milions d\u2019indis a les reserves i uns 4 vivint pel seu compte a llocs diferents per\u00f2 mantenint la seva afiliaci\u00f3 i molts costums.<\/p>\n

Abans de plegar,cal fer un salut al glori\u00f3s Tecumseh<\/em> de l\u2019\u00e8tnia Shawnee, l\u2019home que gaireb\u00e9 \u00a0va arribar a imposar als EUA un verdader estat ind\u00edgena al sud dels Grans Llacs.<\/p>\n

Tecumseh era un gran oradori i l\u00edder militar. Tenia un germ\u00e0 petit que s\u2019havia \"\"autoproclamat Profeta i anunciava com l\u2019home blanc seria expulsat de la terra \u00edndia a canvi de certes pr\u00e0ctiques religioses. Tecumseh s\u2019hi va afegir exigint una Confederaci\u00f3\u00a0 de totes les nacions sota el seu comand. Va fundar una ciutat que els blancs mofant-se en deien \u201cProphetville\u201d que Tecumseh feia servir per crear un ex\u00e8rcit fins que al final els colons blancs i l\u2019ex\u00e8rcit federal van reeixir en cremar-la i fer-la desapar\u00e8ixer. La seva participaci\u00f3 en guerres esdevenia cada dia m\u00e9s perillosa. La\u00a0 gran oportunitat de Tecumseh fou l\u2019absurda guerra del 1812 entre els EUA i el Regne Unit. Tecumseh es va posar a la disposici\u00f3 dels brit\u00e0nics. Al seu costat, ell va entrar victoriosament a cavall a la ciutat de Detroit.<\/p>\n

Per\u00f2 hi va haver una altra batalla que els brit\u00e0nics perdrien i Tecumseh va caure. El seu cos fou mutilat i desacrat i no es va trobar la seva tomba. La Confederaci\u00f3 bastida per ell amb tant esfor\u00e7 es va disoldre en l\u2019acte. Al tractat de pau, els brit\u00e0nics van exigir que els EUA reconeguessin un estat indi entre l’Est i l’Oest amb la santa intenci\u00f3 de frenar l’expansio americana cap a l ‘Oest. No es va complir mai. Teecumseh esdevingue amb el temps un gran heroi nord-americ\u00e0 tant al Canad\u00e0 on tenen monedes seves i edificis p\u00fablics (els Canadencs anomenen els indis Primeres Nacions) <\/em>com a Washington.<\/p>\n

 <\/p>\n

Historietes recents que fan somriure<\/strong><\/p>\n

Fa uns anys un Consell tribal va decidir que essent sobirans tenien dret a crear passaports. Un dia un grapat d\u2019indis amb els nous passaports es van presentar a aeroports i passos fronterers amb Canad\u00e0. El cas era sense precedents i negociadors van haver de volar des de Washington. No senyor, el Tractat no els donava aquest dret.\"\"<\/p>\n

Un altre cas fou molt m\u00e9s complicat. L\u2019estat de Idaho \u00e9s un dels que m\u00e9s indis t\u00e9. A un County situat a la frontera amb Canad\u00e0 hi ha una tribu que dominant l\u2019art de moure\u2019s r\u00e0pidament entre els EUA i Canad\u00e0 no havia firmat mai un Tractat de Pau amb Washington. Molt \u00a0disgustats per la seva situaci\u00f3, van escriure i enviar per Correu una carta al President declarant la guerra<\/em> als EUA. Les hostilitats consistien en tallar amb barreres les carreteres que travessaven el seu territori i fer pagar\u00b4peatge. Aquest cop, els negociadors van haver d\u2019introduir al Congr\u00e9s un projecte de llei aprovant el tractat de pau i els van donar una reserva que estava b\u00e9.<\/p>\n

Potser en Borrell i altres han trobat a faltar les refer\u00e8ncies a cowboys i indis que Hollywood va popularitzar. Dubto molt que el Sr Borrell llegeixi aquest apunt, per\u00f2 \u00e9s que ja ent\u00e9n com \u00e9s de perill\u00f3s posar-se a parlar de coses que no ent\u00e9n? Sembla viure en un m\u00f3n simplificat on la realitat es deixa transformar i adoptar per coincidir amb la ideologia i conveni\u00e8ncia. Molts m\u00e9s de 4 ind\u00edgenes van morir en les guerres entre els EUA i els nadius.<\/p>\n

Joan Gil<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Un Concili cristi\u00e0 es va haver de\u00a0 reunir a Valladolid per debatre si els Indis (un nom absurd) tenien \u00e0nima o no. Quin menysteniment tan gran! Avui sabem que\u00a0 homes d’origen asi\u00e0tic van entrar al continent americ\u00e0 cap al final de la darrera era glacial, potser fa 15 o 20,000 anys. En aquells temps quedaven […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[816],"tags":[32697,32694,32698,32695,32696],"class_list":["post-2381","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-autogovern-indigens","tag-indigenes-americans","tag-protoamericans","tag-tecumseh","tag-war-of-1812"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-Cp","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2381","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2381"}],"version-history":[{"count":8,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2381\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2393,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2381\/revisions\/2393"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2381"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2381"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2381"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}