{"id":2361,"date":"2018-11-10T21:26:14","date_gmt":"2018-11-11T03:26:14","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/?p=2361"},"modified":"2018-11-12T09:03:00","modified_gmt":"2018-11-12T15:03:00","slug":"el-desastre-que-va-seguir-la-primera-guerra-mundial","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/2018\/11\/10\/el-desastre-que-va-seguir-la-primera-guerra-mundial\/","title":{"rendered":"El desastre que va seguir la Primera Guerra Mundial"},"content":{"rendered":"

Quina gran festa aquest Centenari de la Gran Guerra! Fins i tot Donald Trump ha estat invitat a la gran celebraci\u00f3! Imagineu-vos l’esdeveniment: entre el 28 de juliol de 1914 i l’11 de Novembre de 1918 (avui commemorat), 70 milions de soldats foren mobilitzats. Nou milions de combatents i uns set milions de ciutadans civils van morir -potser alguns de la grip espanyola- i uns quants genocidis van tenir lloc. Un total de 21 milions van ser ferits.<\/p>\n

Jo visc a una ciutat on l’ex\u00e8rcit \u00e9s fort i t\u00e9 prestigi, i un carrer pel qual passejo sovint es diu Foch en honor del Mariscal que fou comandant suprem dels ex\u00e8rcits aliats victoriosos de Fran\u00e7a, el Regne Unit i els Estats Units. Hi ha qui es pensa que Foch era catal\u00e0, que no \u00e9s veritat: havia nascut a la petita ciutat occitana de Tarba a la Gascunya, al noroest de la Vall d’Aran i al nord de Lorda. Fou ell qui va acceptar la rendici\u00f3 total d’Alemanya al seu vag\u00f3 de tren privat aparcat al bosc Compi\u00e8gne. Es mereix aquest home ser recordat en gl\u00f2ria i aclamat com un heroi? Cal considerar primer les conseq\u00fc\u00e8ncies de les condicions que va dictar a Alemanya, que aviat durien a un cataclisme encara pitjor.<\/p>\n

La<\/strong> Guerra<\/strong><\/p>\n

Va comen\u00e7ar degut a un embolic horror\u00f3s tan complicat com dif\u00edcil d’explicar provocat per\u00a0 l’assassinat per un terrorista a\u00efllat de l’Arxiduc Ferran, hereu del tro austro-hongar\u00e8s a Sarajevo. A diferencia de la Segona Guerra Mundial \u00e9s dif\u00edcil fins i tot entendre de qu\u00e8 anava: Fran\u00e7a, R\u00fassia\u00a0 i el Regne Unit estaven units contra Alemanya, \u00c0ustria i It\u00e0lia, com dues colles d’enemics violents que havien decidit veure’s les cares per la dominaci\u00f3 d’Europa. Els objectius no van estar clars mai. Era tot molt patri\u00f2tic, pero hom no pot resumir en un rengle perqu\u00e8 van haver de morir 16 milions d’\u00e9ssers humans. Un incident notable i digne de ser recordat \u00e9s que un geni de la f\u00edsica, enemic molt ben conegut d’Albert Einstein, va inventar i utilitzar per primera vegada els gasos de guerra, que els militars veien com una alternativa humanit\u00e0ria a les armes de foc.<\/p>\n

Sembla que es dif\u00edcil entrar amb un ex\u00e8rcit d’Alemanya a Fran\u00e7a degut al mal terreny i per aix\u00f2 tot va comen\u00e7ar amb l’ocupaci\u00f3 de B\u00e8lgica. Despr\u00e9s, tot fou una guerra de trinxeres. aproximadament en una l\u00ednia anant de B\u00e8lgica a Su\u00efssa. A R\u00fassia despr\u00e9s de la presa de poder pels bolxevics, Lenin va firmar una pau separada molt avantatjosa per Alemanya que va poder finalment enviar tots els soldats al front franc\u00e8s, obrint un forat i acostant-se a Paris. La not\u00edcia notificada al poble en persona pel Kaiser va ser molt celebrada per\u00f2 l’alegria duraria molt poc. Les trinxeres encara funcionaven i hi quedaven soldats, per\u00f2 tots els generals havien vist que l’ex\u00e8rcit alemany estava ja destrossat i havia esdevingut impotent mentre que els francesos, brit\u00e0nics i nord-americans eren cada dia m\u00e9s forts. El comandant alemany Ludendorff va demanar i obtenir assist\u00e8ncia m\u00e8dica psiqui\u00e0trica i va fugir del pais amb ulleres negres i una barba de pega. El Kaiser Guillem II va\u00a0 fugir d’Alemanya establint-se a Holanda i els seus militars finalment van haver de demanar a Foch les condicions d’un armistici. Tres cotxes alemanys amb la llum encesa i bandera blanca van creuar les l\u00ednies alemanya i francesa acostant-se al lloc on Foch havia aparcat el seu vag\u00f3 de tren, el bosc de Compi\u00e8gne. Venien a demanar condicions honorables i la cessaci\u00f3 immediata dels combats. No aconseguirien cap de les dues coses.<\/p>\n

Les condicions del Mariscal\u00a0 Ferdinand Foch<\/strong><\/p>\n

    \n
  1. Retirada immediata i incondicional de les tropes alemanyes.<\/li>\n
  2. Als\u00e0cia i Lorena, augmentades en territori, esdevindrien prov\u00edncies franceses.<\/li>\n
  3. El Rheinland, un centre industrial molt important pels alemanys seria ocupat per les tropes vencedores per temps indefinit.<\/li>\n
  4. Els alemanys estaven obligats a entregar immediatament als vencedors no sols tota l’amunici\u00f2, canons, armes, vaixells de guerra, passatgers o de transport, avions, submarins sin\u00f3 tamb\u00e9 5000 camions, 5000 locomotores i 100000 vagons de tren<\/li>\n
  5. Un Congr\u00e9s posterior (que es va reunir a Versailles) dictaria compensacions i pagaments addicionals alt\u00edssims.<\/li>\n
  6. Foch no ho va especificar, per\u00f2 a Alemanya es patia fam degut al bloqueig mar\u00edtim total per la Navy brit\u00e0nica, una collita de patates fou perduda i els aliats boicotejaven tota mena d’ajut internacional fins que Alemanya firm\u00e9s un tractat de pau final, sens dubte encara a molts mesos de dist\u00e0ncia. Finalment els EUA ignorant la mala voluntat dels seus aliats van distribuir tones de menjar gaireb\u00e9 per for\u00e7a. Van dir que no havien vingut a fer la guerra als nens alemanys.<\/li>\n<\/ol>\n

    Els militars alemanys van demanar un alto-el-foc immediat per\u00f2 Foch es va negar. Parlaven de coses com assegurar el terreny conquerit, gastar les bales i tota mena de provisions. Absurdament, la carnisseria va continuar per setmanes fins l’onze de Novembre. Foch havia decidit que la rendici\u00f3 i l’atur de les hostilitats tindria lloc el dia 11 del mes 11 a les 11 del mati. Li devia fer gr\u00e0cia.<\/p>\n

    Conseq\u00fc\u00e8ncies<\/b><\/span><\/p>\n

    Quan els alemanys van demanar l’armistici, tot estava ja molt clar, per\u00f2 Foch es va negar en absolut a acceptar l’alto-el-foc, cosa que va costar la vida in\u00fatilment a 67500 homes dels dos b\u00e0ndols, mentre uns 15000 van ser ferits. Perqu\u00e8? De fet les hostilitats s\u2019havien accelerat.<\/p>\n

    Quan va arribar l’11 de novembre, els alemanys van anunciar que ho acceptaven tot a les 2 de la matinada, per\u00f2 Foch va fer esperar fins les 11, i aquell dia 2300 homes van caure morts per res, esperant que el rellotge toqu\u00e9s les 11. Fins i tot despr\u00e9s de la firma oficial a les 11, Foch no va manar aturar les hostilitats fins 6 hores m\u00e9s tard. Volia donar una lli\u00e7\u00f3 a l’enemic.<\/p>\n

    Hi ha mem\u00f2ria del darrer americ\u00e0 que va morir. El dia 11 tot sol va voler assaltar tot sol heroicament un niu de metralladores alemany amb la baioneta. Els alemanys li van cridar que se n\u2019an\u00e9s \u00a0perqu\u00e8 la guerra s\u2019havia acabat. Va morir a les 10:59.<\/p>\n

    Reacci\u00f3<\/b><\/span>\u00a0dels alemanys<\/strong><\/p>\n

    Quan els diaris van informar de les condicions, el poble alemany va quedar estabornit, perplex. Resulta que el seu govern havia mentit cont\u00ednuament sense explicar com estaven les coses. El Kaiser mateix havia assegurat que el pitjor ja estava superat i l’ex\u00e8rcit glori\u00f3s seguia avencant cap a Paris. Quan els militars sobrevivents es van retirar tornant a les ciutats en formacions perfectes, molts alemanys van pensar que havien estat tra\u00efts per soldats i militars covards. La r\u00e0bia i la set de venjan\u00e7a els van posseir. El Kaiser havia declarat la guerra, per\u00f2 el poble alemany havia de patir les conseq\u00fc\u00e8ncies i la humiliaci\u00f3. La classe obrera no ho toleraria.<\/p>\n

    Qu\u00e8 va passar<\/strong><\/p>\n

    A St Petersburg el nou govern bolxevic presidit per Lenin esperava, seguint la seva interpretaci\u00f3 pr\u00f2pia del marxisme, que una gran revoluci\u00f3 comunista tindria lloc immediatament a tots els pa\u00efsos industrialitzats, comen\u00e7ant per Alemanya. Aquesta creen\u00e7a era com una mena de religi\u00f3 i es pensaven que Marx ho havia predit.<\/p>\n

    Gaireb\u00e9 aix\u00f2 va passar a Alemanya. Grups de treballadors i ciutadans van comen\u00e7ar a proclamar la R\u00e4terepublik (que vol dir Rep\u00fablica popular dirigida per comit\u00e8s locals de consellers elegits, com Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica) a diverses ciutats i regions com havia passat a R\u00fassia. La R\u00e4terepublik \u00a0m\u00e9s notable i de m\u00e9s conseq\u00fc\u00e8ncia fou la de Baviera. Un petit caporal sobrevivent anomenat Adolf Hitler feia de missatger i contacte entre el govern i ex\u00e8rcit \u00a0diguem-ne oficials i els treballadors revoltats que exercien el poder als R\u00e4te locals.<\/p>\n

    Totes les “rep\u00fabliques” foren esclafades i parlamentaris de la nova Rep\u00fablica de Weimar van escriure una constituci\u00f3. Era democr\u00e0tica? En principi, s\u00ed, per\u00f2 el caos i el desacord i partidisme eren tan grans que van afegir perilloses cl\u00e0usules donant poders extraordinaris al President en cas de necessitat. El tamb\u00e9 Mariscal Hindenburg fou elegit President. Era ja gran, militar, molt conservador, aliat amb els cercles de dretes i de la ind\u00fastria. No hi havia forma de formar un govern amb majoria parlament\u00e0ria i acabava sempre designant ell mateix un Canceller amb pocs diputats. Al final en va triar un anomenat Adolf Hitler que no havia guanyat cap elecci\u00f3 per\u00f2 prenia el poder de forma constitucional. Semblava un home massa exaltat i una mica radical, per\u00f2 Hindenburg va dir a amics que ell ja sabria com controlar-lo… si \u00e9s que volia fer-ho. Va morir aviat i Hitler es va proclamar F\u00fchrer. Els nazis van fer seva la set de venjan\u00e7a. I al final el gran Foch havia obert la porta a una nova trag\u00e8dia encara pitjor.<\/p>\n

    De pas, els Imperis alemany i austro-hongar\u00e8s van deixar d’existir, el comunisme es va consolidar a R\u00fassia. Pol\u00f2nia, Finl\u00e0ndia i de moment els Pa\u00efsos B\u00e0ltics van esdevenir independents de R\u00fassia, a Europa de l’Est es van desenvolupar conflictes \u00e8tnics insolubles i l’Imperi Otom\u00e0 va deixar d’existir substitu\u00eft per Turquia creant pa\u00efsos \u00e0rabs artificials i conflictes interminables que encara patim.<\/p>\n

    Verdaderament l’onze de novembre a les onze fou un moment molt hist\u00f2ric que dissortadament no va resoldre res i ning\u00fa aconseguiria oblidar.<\/p>\n

     <\/p>\n

    Joan Gil<\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

    Quina gran festa aquest Centenari de la Gran Guerra! Fins i tot Donald Trump ha estat invitat a la gran celebraci\u00f3! Imagineu-vos l’esdeveniment: entre el 28 de juliol de 1914 i l’11 de Novembre de 1918 (avui commemorat), 70 milions de soldats foren mobilitzats. Nou milions de combatents i uns set milions de ciutadans civils […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[816],"tags":[32688,32684,32687,32685,32686],"class_list":["post-2361","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-adolf-hitler","tag-ferdinand-foch","tag-gran-guerra","tag-hindenburg","tag-primera-guerra-mundial"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-C5","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2361","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2361"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2361\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2368,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2361\/revisions\/2368"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2361"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2361"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2361"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}