{"id":2351,"date":"2018-11-01T16:07:14","date_gmt":"2018-11-01T22:07:14","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/?p=2351"},"modified":"2018-11-05T13:42:08","modified_gmt":"2018-11-05T19:42:08","slug":"pronostic-electoral-el-6-de-novembre-als-eua","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/2018\/11\/01\/pronostic-electoral-el-6-de-novembre-als-eua\/","title":{"rendered":"Pron\u00f2stic electoral: el 6 de novembre als EUA"},"content":{"rendered":"

Difer\u00e8ncies entre els sistemes europeu i nord-americ\u00e0 <\/strong><\/p>\n

Als EUA els pronosticadors (“pollsters”) se les passen molt morades, excepte potser en les eleccions locals quan l’elecci\u00f3 \u00e9s nom\u00e9s entre dues persones al mateix districte. Un dels problemes \u00e9s el pes enorme dels estats relacionat amb el federalisme. A Catalunya \u00e9s molt m\u00e9s f\u00e0cil: diguem que 40% dels ciutadans triaran el Partit A, el qual en traur\u00e0 uns 40 diputats i podria formar govern i ja est\u00e0. Si fos tan senzill aqu\u00ed! Diuen que aquest any el nombre d’enquestes ha caigut verticalment pels desenganys fa dos anys.<\/p>\n

Enquestes (“polls”) nom\u00e9s van b\u00e9 amb els sistemes amb llistes de partit com a Catalunya, per\u00f2 no quan els diputats o senadors s\u00f3n triats individualment. Els elegits o candidats al Congr\u00e9s Federal (la Cambra de Representants, popularment nomenada “la Casa<\/em>” http:\/\/house.gov<\/a>) o el Senat (http:\/\/www.senate.gov<\/a>) han de fer campanya pel seu compte amb molt poca cooperaci\u00f3 del Comit\u00e8 Central del Partit i sense programa coordinat. Aquest any, mentre que els Trumpistes tenen un pla, els Dem\u00f2crates estan dividits entre un grup considerable de progressius i de “moderats centristes”, (massa semblants als Republicans, una mica com el PSOE amb el PP) i apart de pronunciar-se i denunciar els abusos, perills i mentides de Trump, no fan sin\u00f3 promeses vagues.<\/p>\n

La participaci\u00f3 electoral \u00e9s sovint feble i els votants han de registrar-se volunt\u00e0riament. Si no \u00e9s durant l’elecci\u00f3 presidencial, la participaci\u00f3 rarament arriba als o passa del 40% i a vegades, sobretot quan no s’elegeix un President com aquest any) molt menys. Aquest any sembla una excepci\u00f3. Hi ha cues a tots els collegis anticipats. A la Florida, ahir ja havien votat 1.500.000 ciutadans, 6 dies abans de la final. Diuen que als estats on hi ha vot anticipat ja han votat uns 38 (!!) milions, en molts casos m\u00e9s del doble de l\u2019elecci\u00f3 fa dos anys. En general, aquest col\u00b7legis van tancar ahir divendres al vespre. Ara sols queda la gran final el dimarts.<\/p>\n

El nombre de Representants est\u00e0 fixat per llei amb un m\u00e0xim i un m\u00ednim i en aquest moment tenen el m\u00e0xim de 435 escons. Els membres de la Casa han de ser renovats cada dos anys, sempre el primer dimarts de Novembre de cada any parell. Cada deu anys cal fer un cens i els estats han de crear districtes amb el mateix nombre de votants. Noteu que els Representants s\u00f3n directament triats pel poble i que els estats amb m\u00e9s poblaci\u00f3 envien molts m\u00e9s Representants al Congr\u00e9s que els estats petits o amb pocs residents.<\/p>\n

El Senat americ\u00e0 \u00e9s molt diferent dels senats rid\u00edculs i in\u00fatils que hi ha\u00a0 a certs pa\u00efsos. Cadascun dels 50 estats, tingui la superf\u00edcie i els residents que vulgui, envia per separat sempre dos<\/strong> senadors a Washington, per un total de 100. Tenen un mandat de sis anys i en cada vot general cal elegir o reeligir-ne el 33%. Aquest sistema revela el car\u00e0cter profundament federal de la Uni\u00f3, que fou fundada pels 13 estats independents sortits de la Revoluci\u00f3 antimon\u00e0rquica que va dur a la independ\u00e8ncia el 1716. La Constituci\u00f3 final va decidir preservar la personalitat, atribucions i drets dels estats, que perdien la independ\u00e8ncia pero seguirien sent lliures i sobirans. Serien els estats qui governaria la Uni\u00f3. El problema \u00e9s que aquest sistema afavoreix molt els estats petits. Un estat min\u00fascul com Rhode Island o gran per\u00f2 amb pocs habitants com Montana o Wyoming t\u00e9 els mateixos dos vots al Senat com Nova York,\u00a0 Calif\u00f2rnia o Illinois. Des del punt de vista de la legislaci\u00f3, les dues cambres s\u00f3n id\u00e8ntiques. Si no es poden posar d’acord sobre una llei, hi ha un anomenat “parlamentari” professional, no elegit, que convoca i dirigeix un comit\u00e8 de negociaci\u00f3. Per\u00f2 el Senat t\u00e9 atribucions que la Casa no t\u00e9, com nomenar i confirmar (i en certs casos destituir) tots els membres del Govern, els ambaixadors, tots els jutges federals i tamb\u00e9 sentenciar i expulsar el President en cas d’un impeachment<\/em>) Hom sovint considera el Senat com la cambra m\u00e9s poderosa de les dues, encara que totes dues s\u00f3n iguals i titulars de la sobirania dels EUA.<\/p>\n

El cas de les reeleccions<\/strong><\/p>\n

Sense saber-ho no es pot entendre el resultat. No es tracta MAI de saber com volen votar la majoria de ciutadans. Si 60% es declaressin dem\u00f2crates, per exemple, vol dir que aquest partit prendria 60% dels escons a la Casa? De cap manera!<\/p>\n

La majoria de membres del Congr\u00e9s en general volen ser reelegits despr\u00e9s de nom\u00e9s 2 anys de servei. Tots han de mantenir una oficina amb empleats al districte, han de respondre correus, anar a town meetings<\/em> a parlar dels problemes que hi ha i justificar els seus vots, respondre preguntes del seus constituents sovint mirar de trobar diners federals per fer obres o eliminar problemes locals. Si \u00e9s que no ho ha fet malament i no s’ha empatollat amb res o ha acceptat diners foscs, \u00e9s pr\u00e0cticament segur que ser\u00e0 reelegit amb molt poca campanya. L’altre partit sovint no pot trobar una persona de prestigi per fer el rid\u00edcul inevitable. En un cas actual local similar els Dem\u00f2crates no podien trobar ning\u00fa per competir amb la reelecci\u00f3 segura del nostre Governador Abbott. Nom\u00e9s desconeguts es van presentar a la prim\u00e0ria, que va guanyar una pobra dona anomenada Lupe Valdez que havia estat sheriff de Dallas. No hi ha ni competici\u00f3 ni dubtes. En el cas dels representants que esperen ser reelegits amb poca o cap campanya aquest any, representen prop dels 400 escons dels dos partits ocupats per gent que en principi se sent molt segura, encara que hom no sap mai i hi ha hagut sorpreses. Sempre hi ha algun risc. Prop d\u2019on visc al Nordest de Dallas hi ha un congressista veter\u00e0 molt poder\u00f3s a Washington. Inesperadament li va sortir un altre candidat poc conegut, un senyor m\u00e9s jove, negre i progressiu i ara est\u00e0 a punt o en perill grav\u00edssim de perdre l\u2019esc\u00f3. No se sap mai.<\/p>\n

La lluita electoral es concentra nom\u00e9s en els escons en disputa perqu\u00e8 l’ocupant s’ha mort o es jubila, o en t\u00e9 prou o ha fet un disbarat molt gran. O tamb\u00e9 perqu\u00e8 al seu districte hi ha hagut una immigraci\u00f3 forta de gent diferent que podrien ser de l’altre partit. A la ciutat de NY rarament v\u00e8iem propaganda electoral perqu\u00e8 gaireb\u00e9 tots els votants eren dem\u00f2crates, mentre que a altres llocs en disputa els anuncis de TV es veuen cont\u00ednuament. Els pollsters<\/em> professionals dels dos partits s\u00f3n els qui detecten immediatament a quins districtes existeix una situaci\u00f3 competitiva que podria canviar la balan\u00e7a de poder a Washington. Aquesta vegada per primera vegada el nombre de dones presentant-se i volent votar ha pujat espectacularment. Hom parla de gaireb\u00e9 totes les dones educades dels suburbis que odien en Trump. Hi ha sempre un esfor\u00e7 molt gran per fer anar a votar tamb\u00e9 els negres i mexicans, pero \u00e9s molt dif\u00edcil i els esfor\u00e7os han fallat moltes vegades. Els llatinoamericans venen de pa\u00efsos hom no pot esperar res de bo del govern. Potser aquests els insults grollers de Trump ajudaran.<\/p>\n

<\/b>Pron\u00f2stic<\/b><\/span>: la Casa dels Representants<\/b><\/p>\n

Per guanyar la majoria els Dem\u00f2crates necessiten 23 escons i \u00e9s a aquests districtes competitius on es concentra la lluita. El pron\u00f2stic actual \u00e9s que els Dem\u00f2crates guanyaran entre 20 i 35 escons. En necessiten 23 per recuperar la majoria i totes les enquestes els afavoreixen. Per estar-ne segur, cal esperar fins el dimarts.<\/p>\n

Pron\u00f2stic: el Senat<\/strong><\/p>\n

Aquest any, dissortadament uns 10 republicans en escons no competitius es presenten a la reelecci\u00f3, molts d’estats pobres o agriculturals on la poblaci\u00f3 afavoreix Trump. Avui entre reeleccions segures, i senadors en funcions que no s’han de presentar, els Republicans ja compten gaireb\u00e9 de segur amb 49 escons i els Dem\u00f2crates nom\u00e9s amb 45. Els estats en joc ja estan identificats. Amb 50 escons, els vots quedarien empatats pero el Vicepresident pot aplicar el seu vot de qualitat i els Republicans tamb\u00e9 guanyarien , o sigui que els Dem\u00f2crates per prendre control en necessitarien 51. Veiem cada dia a la TV i als diaris els pron\u00f2stics als 6 estats que estan en joc. Misteriosament en Trump s’ha presentat\u00a04<\/strong> vegades a fer campanya a l’insignificant estat de Montana que t\u00e9 menys d’un mili\u00f3 d’habitants on un senador republic\u00e0 se les passa negres. Tot sembla indicar que els republicans probablement guanyaran un o dos senadors extra. Per\u00f2 hi ha sorpreses. Fins al dimarts al vespre no s’ha perdut res.<\/p>\n

La lluita electoral es concentra en uns pocs llocs.<\/p>\n

M’havia descuidat: els dos temes principals que preocupen m\u00e9s s\u00f3n l’asseguran\u00e7a de malaltia i la immigraci\u00f3 il\u00b7legal. Fa anys Obama va escriure una llei d’immigraci\u00f3 molt ben preparada per\u00f2 els Republicans boicotejaven sense discussi\u00f3 totes les seves iniciatives. L’economia \u00e9s bona per\u00f2 el nivell de vida dels treballadors ha caigut i segueix essent m\u00e9s baix que als anys 70′. Els aranzels de Trump afavoreixen alguns estats per\u00f2 perjudiquen altres.<\/p>\n

Darrer dia: l\u2019emoci\u00f3 i la magnitud i les cues amb 38 milions de vots anticipats als estats on es permet, les mobilitzacions per fer votar, else nous votants entre joves \u00a0i dones no s\u2019havien vist mai. Acabo de veure un pollster del fam\u00f3s Cook Report anunciant que els Dem\u00f2crates guanyaran 40 o 50 escons a la Casa per\u00f2 que el Senat no es pot vaticinar afavorint els Republicans. Diuen que els independents decidiran. Fins dem\u00e0 no sabrem res.<\/p>\n

Joan Gil<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Difer\u00e8ncies entre els sistemes europeu i nord-americ\u00e0 Als EUA els pronosticadors (“pollsters”) se les passen molt morades, excepte potser en les eleccions locals quan l’elecci\u00f3 \u00e9s nom\u00e9s entre dues persones al mateix districte. Un dels problemes \u00e9s el pes enorme dels estats relacionat amb el federalisme. A Catalunya \u00e9s molt m\u00e9s f\u00e0cil: diguem que 40% […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[816],"tags":[32681,32392,32683,32455],"class_list":["post-2351","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-cambra-de-representants","tag-eleccions-eua","tag-reeleccio","tag-senat-dels-eua"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-BV","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2351","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2351"}],"version-history":[{"count":8,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2351\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2354,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2351\/revisions\/2354"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2351"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2351"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2351"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}