Un article publicat avui a l’edici\u00f3 nord-americana del New York Times ha sumariat la situaci\u00f3 actual al Quebec poc abans de les eleccions, a les quals per primera vegada en m\u00e9s de 20 anys, ning\u00fa, incl\u00f2s el Parti Quebecois, ha volgut parlar de la independ\u00e8ncia. \u00c9s escaient comparar la reacci\u00f3 del Regne Federal del Canada davant les demandes quebequeses i els dos refer\u00e8ndums fallits (1980 i 1995, aquest darrer perdut per nom\u00e9s 50.58%) amb la trista situaci\u00f3 sense sortida previsible i l’ocupaci\u00f3 policial patida i repressi\u00f3 amb empresonaments pol\u00edtics a Catalunya. Els resultats s\u00f3n ben diferents<\/p>\n
El moviment independentista quebequ\u00e8s t\u00e9 com el catal\u00e0 una arrel molt profunda en all\u00f2 que hom anomena angoixa cultural. <\/strong>Si hom no feia res, la llengua desapareixeria, els ciutadans perdrien la seva identitat i el Qu\u00e9bec desapareixeria com a naci\u00f3 separada. Encara que tots els problemes nacionals s\u00f3n diferents en els detalls, en aix\u00f2 sempre s\u00f3n id\u00e8ntics.<\/p>\n No \u00e9s dif\u00edcil imaginar-se com els quebequesos veien el seu pa\u00eds fins als anys 70: la llengua francesa era gaireb\u00e9 insultada i ignorada com un dialecte de camperols (recorda alg\u00fa el fam\u00f3s “Habla cristiano” dels temps del feixisme, equivalent en angles a “Speak White”, parla la llengua dels blancs); la llengua no es veia per molts carrers, els immigrants exigien aprendre l’angl\u00e8s enlloc del franc\u00e8s, gent a Montr\u00e9al o no sabien o es negaven a parlar franc\u00e8s, els peri\u00f2dics en angl\u00e8s eren preferits.<\/p>\n Finalment el 1977 el Parti Quebecois va guanyar les eleccions i va aprovar al seu Parlament immediatament la famosa Llei 101<\/strong>, sobre el r\u00e8gim ling\u00fc\u00edstic encara vigent: franc\u00e8s esdevindria la llengua del govern, dels tribunals, de les escoles i del comer\u00e7. Aix\u00ed mateix, sense qualificatius. La llei fou denunciada amb gran hostilitat i insults a gaireb\u00e9 tot l’estat canadenc i a l’estranger, per\u00f2 el Govern central no tenia autoritat per ficar-s\u00b4hi Com a Catalunya, moltes firmes comercials se’n van anar, sovint per sempre, del Qu\u00e9bec. Sembla familiar? All\u00f2 que no ens \u00e9s familiar del tot fou la resposta raonable i respectuosa del Govern Federal unionista, dirigit en aquells temps pel Premier Elliott Trudeau, pare de l’actual Justin, que tamb\u00e9 era quebequ\u00e8s i parlava l’angl\u00e8s amb una mica d’accent. I entenia el problema i les arrels que tenia.<\/p>\n Trudeau pare va intentar explicar el problema i trobar reivindicacions culturals i pol\u00edtiques on calia i es podia fer concessions i adaptar-se a una nova realitat. La majoria dels governs provincials no en volien saber res com a Espanya, per\u00f2 Trudeau va fer aprovar una nova Constituci\u00f3 Federal plena de possibilitats. Ell parlava clar contra la independ\u00e8ncia per\u00f2 ni insultava ni amena\u00e7ava ni feia ficar ning\u00fa a la pres\u00f3 i va fer concessions reals.<\/p>\n Avui en dia, a ning\u00fa se li acudiria derogar la famosa Llei 101, que ha esdevingut part integral de Qu\u00e9bec. Molts ciutadans, probablement la gran majoria parlen b\u00e9 o almenys es defensen amb l’Angl\u00e8s i visiten sovint els webs en angl\u00e8s per descarregar pel\u00b7l\u00edcules. Vaig seguir a la Tele la primera visita del Premier Justin Trudeau a la Casa Blanca. Va fer mig discurs en angl\u00e8s i mig en franc\u00e8s al costat de Trump, que va haver d’usar la traducci\u00f3 autom\u00e0tica. Els\u00a0 periodistes canadencs van fer preguntes en les dues lleng\u00fces. Fa poc un pol\u00edtic canadenc va declarar que renunciava a aspirar a la Presid\u00e8ncia perqu\u00e8 no sabia prou franc\u00e8s. La llengua \u00e9s no sols tolerada sin\u00f3 oficial a tot el Canad\u00e0 (hi ha frac\u00f2fons a molts llocs). La r\u00e0dio p\u00fablica transmet programes en franc\u00e8s a tot el pa\u00eds. El govern quebequ\u00e9s ha rebut molt autogovern addicional, les finances han millorat, hi ha uns quants partits al parlament quebequ\u00e8s i ning\u00fa veu cap ra\u00f3 per demanar la independ\u00e8ncia, donat que han assolit gran part del que volien. La llei 101 no sols no era opressiva, sin\u00f3 que va reafirmar la identitat del pa\u00eds i va crear una situaci\u00f3 satisfact\u00f2ria. L’angoixa cultural s’havia acabat, i l’estat ja no se’n preocupa. El Parti diu que no hi haur\u00e0 cap altre refer\u00e8ndum fins almenys el 2022. La naci\u00f3 canadenca es va quedar tan tranquil\u00b7la com el Qu\u00e9bec.<\/p>\n Com es compara aix\u00f2 amb Catalunya, amb persecuci\u00f3 judicial, presos pol\u00edtics insults i amenaces feixistes pel carrer constants, limitacions de la llibertat d’expressi\u00f3, exposici\u00f3 de la manca de judicatura\u00a0 lliure i el rid\u00edcul a tot Europa?\u00a0 A quants pa\u00efsos europeus s’han posat en evid\u00e8ncia acusacions falses de viol\u00e8ncia (venint de gent sovint molt violenta),\u00a0 de cops d’estat (!), de voler destrossar Espanya, de trencar la Constituci\u00f3, d’empresonament de pol\u00edtics? El problema ve de molt lluny. El nostre problema es molt diferent del quebequ\u00e8s principalment perqu\u00e8 al Canada no hi havia ni Rajoys, ni Casados, ni Riveras. Potser \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil d’entendre mirant el cas de Gibraltar. Qu\u00e9bec no \u00e9s diferent de Catalunya, per\u00f2 Espanya s\u00ed que \u00e9s molt diferent del Canad\u00e0. Els espanyols ni entenen ni volen tolerar cap forma d\u2019autodeterminaci\u00f3 i demanen obedi\u00e8ncia, no pas sobirania popular.<\/p>\n Com negocia Espanya amb el Regne Unit sobre Gibraltar<\/strong><\/p>\n Com negocien l’estat espanyol i el Regne Unit el futur de Gibraltar? L\u2019\u00fanic problema \u00e9s que Espanya es nega a tolerar cap mena d\u2019autodeterminaci\u00f3. La llei, tant la seva vuitena Constituci\u00f3 actual com el Tratat d\u2019Utrecht est\u00e0 sempre al seu costat. Els espanyols volen acabar amb el Gibraltar lliure i democr\u00e0tic a l’esquena de la poblaci\u00f3, imposant un canvi de sobirania i de forma de govern acordats entre el Regne Unit i Espanya, sense que els gibraltarencs tinguin cap dret a expressar-se. En el segle XXI cap estat democr\u00e0tic com el Regne Unit acceptaria aquest disbarat, i no es aix\u00ed com l’Imperi Brit\u00e0nic fou dissolt. Durant els anys d’Aznar Espanya va fer clar que no toleraria mai que un gibraltarenc segu\u00e9s a la taula de discussions. Durant els anys del PSOE, en un moment donat els espanyols van permetre a representants del govern local entrar a la sala i seure separats dels brit\u00e0nics, sense poder dir gran cosa ni decidir res. Mariano Rajoy va acabar amb aquest ab\u00fas inconcebible i pretenent que l’afer afecta nom\u00e9s E i el UK. Sempre parlen del tractat d’Utrecht firmat a primers del segle XVIII, quan encara hi havia monarquies absolutes i un m\u00f3n molt diferent. Diferent nom\u00e9s per gent amb pensament democr\u00e0tic, no pas per a tothom. A Gibraltar hi ha uns 35,000 residents, tots ciutadans brit\u00e0nics, vivint oficialment en un territori brit\u00e0nic d’ultramar<\/em>, amb una forma d’autogovern govern molt democr\u00e0tica que Espanya posaria en perill. El Regne Unit nom\u00e9s ha retingut autoritat sobre Gibraltar en els afers estrangers i la defensa. La resta, sense excepcions \u00e9s compet\u00e8ncia \u00fanica final\u00a0 i exclusiva del govern gibraltarenc. Es pensa alg\u00fa que Espanya, el pa\u00eds de les semi-autonomies esquifides podria recon\u00e8ixer aix\u00f2? Nom\u00e9s Utrecht compta per tots els segles. Qu\u00e8 m\u00e9s voldrien els Catalans!<\/p>\n Per segles, el govern brit\u00e0nic havia vist Gibraltar simplement com una base militar estrat\u00e8gica on vivien alguns civils sota l’autoritat de Londres i de l’ex\u00e8rcit local. La Segona Guerra Mundial ho canviaria tot. Degut al perill transparent que Franco entr\u00e9s a la Guerra com ell volia al costat de Hitler i estant indefensos contra atacs aeris nazis, les autoritats van manar l’evacuaci\u00f3 obligat\u00f2ria de tota la poblaci\u00f3 civil a llocs ex\u00f2tics, com el Marroc, Jamaica, Bermuda,… Acabada la guerra, els civils van ser repatriats per\u00f2 malament i massa poc a poc. Molts van pensar que aix\u00f2 havia passat per culpa de no tenir autogovern i la pol\u00edtica va entrar oficialment al Penyal. El RU els va atorgar des de Londres una mena de Constituci\u00f3 gen\u00e8rica i un primer Parlament va obrir les portes. Espanya, horroritzada,\u00a0 va formular expl\u00edcitament les seves exig\u00e8ncies basades en Utrecht. Van arribar a acordar una sobirania compartida amb el Regne Unit sense entrar en detalls. Els brit\u00e0nics, no obstant, van insistir en fer un refer\u00e8ndum al Penyal ignorant queixes i amenaces espanyoles. El projecte fou molt mal rebut perqu\u00e8 la gent sospitava que acabaria amb una invasi\u00f3 de Gibraltar i establiment d’una administraci\u00f3 sat\u00e8l\u00b7lit no elegida obeint ordres de Madrid. Hi hauria democracia, aix\u00f2 s\u00ed, per\u00f2 amb el vot gibraltarenc com Catalunya dilu\u00eft l\u2019oc\u00e8an de l\u2019Espanya centralista dominant. En 2002 el Refer\u00e8ndum va tenir lloc. Nom\u00e9s un grapat petitet de ciutadans va votar a favor. La idea de la sobirania compartida havia mort, com hauria passat amb l’autogovern i la llibertat pol\u00edtica. Els espanyols es van indignar, arribant a dir que el Refer\u00e8ndum era il\u00b7legal (!!!), violava els drets sacrosants d’Espanya i fins i tot de la Carta de les Nacions Unides. Oi que sona familiar? Les negociacions amb Londres es van concloure. Segons els brit\u00e0nics el Penyal podria declarar la independ\u00e8ncia si volia, per\u00f2 que ells no podrien fer res per evitar una annexi\u00f3 for\u00e7ada a Espanya. Els gibraltarencs en 2006 van fer un altre refer\u00e8ndum constitucional, aquesta vegada per enfortir l’obligaci\u00f3 de Londres de protegir el dret a l’autodeterminaci\u00f3 local, que fou ratificat a Londres. Els votants i la Gran Bretanya hi van estar d’acord i el cas fou mes o menys arxivat. No se sent parlar gaire sobre negociacions i en qualsevol cas el Gobierno de Madrid, tant si \u00e9s PP o PSOE s’oposar\u00e0 sempre a qualsevol forma d’autodeterminaci\u00f3. Nom\u00e9s volen parlar del Tractat d’Utrecht. I de la Constituci\u00f3 del 78. No som els \u00fanics.<\/p>\n I ara hem arribat al punt decisiu. Espanya no reconeix de fet cap forma de poder sorgit del poble, insistint que tothom ha de doblegar el genoll davant el govern\u00a0 de tal forma que els Gibraltarencs no puguin fer res sin\u00f3 obeir les ordres espanyoles “sense privilegis” per sempre m\u00e9s. I com ells sempre controlen les majories a Espanya, no hi ha cap perill que aquest i altres problemes puguin ser resolts democr\u00e0ticament<\/p>\n Opcions democr\u00e0tiques<\/strong><\/p>\n N’hi ha alguna a Catalunya? La hist\u00f2ria i l’actualitat demostren una Catalanof\u00f2bia forta amb immobilisme absolut per la major part de l’estat. A difer\u00e8ncia de la majoria de nacions europees, a Espanya no ha existit mai un moviment democr\u00e0tic o una revoluci\u00f3 trimfant de base, que hagu\u00e9s reafirmat la sobirania popular. Hi ha hagut guerres al segles XIX i XX, revolucions i 8 o 9 Constitucions diferents, per\u00f2 hom no troba cap inst\u00e0ncia on un govern democr\u00e0tic hagi pujat al poder de forma estable amb verdader suport popular. Sempre han acabat guanyant els poderosos capa\u00e7os de controlar i manipular les opinions i els resultats electorals, on el\u00a0 vot catal\u00e0 queda dilu\u00eft i marginat per ser sempre minoritari. I ens fan el serm\u00f3 de sempre explicant que aquest mecanisme, vot manipulat i sense opcions que dura ja mes de tres segles, es la democr\u00e0cia.<\/p>\n Reflexionant sobre l’experi\u00e8ncia quebequesa, cal recon\u00e8ixer que \u00e9s la vict\u00f2ria electoral local de l’independentisme i la famosa llei 101 la que ha fet possible una evoluci\u00f3 lliure i pac\u00edfica. L’autor de l’article mencionat al NYTimes ho diu expl\u00edcitament: compareu com ha anat al Qu\u00e9bec, on gaireb\u00e9 totes les aspiracions culturals i pol\u00edtiques han estat ateses i com est\u00e0 anant a Catalunya on el Gobierno segueix retallant el poc autogovern que ten\u00edem. Pels carrers de Catalunya grups violents\u00a0 afins a un cert partit, que utilitzen Catalunya i la Catalanof\u00f2bia tan esteses per Espanya com a un instrument per arribar al poder a Madrid, la pol\u00edtica tant a Barcelona com a Madrid ha esdevingut un caos total i tothom en surt perjudicat. Quin futur tenim i quants patiments addicionals rebrem? Al Qu\u00e9bec en canvi la gran majoria viuen contents. Canad\u00e0 era diferent.<\/p>\n Durant la Transici\u00f3 per un moment va semblar com si alguna cosa havia canviat a Espanya, com si tot an\u00e9s a ser resolt amb converses civilitzades. Per\u00f2 la Transici\u00f3 fou nom\u00e9s un encobriment amb poca substancia que garantia la superviv\u00e8ncia de la classe dirigent del r\u00e8gim franquista amb impunitat i per a nosaltres no significava gran cosa enll\u00e0 d’il\u00b7lusions que acabarien en desengany. No era el resultat de cap moviment democr\u00e0tic de base sin\u00f3 un altre cop de for\u00e7a del poder centralista i el seu “ordeno y mando”<\/p>\n PSOE i PP<\/strong><\/p>\n El PP representa la vella dreta reaccion\u00e0ria espanyola tradicional que ja existia al segle XIX, amb arrels fort\u00edssimes i sense escr\u00fapols. I el PSOE qu\u00e8? Podria o voldria resoldre el problema de les nacionalitats espanyoles irredemptes?<\/p>\n Cal mirar la hist\u00f2ria. El PSOE original de Iglesias era sens dubte un partit socialista d’esquerres defensant les capes m\u00e9s humils i indefenses de la poblaci\u00f3 amb voluntat d’establir-hi un cert nivell de just\u00edcia social, sempre dintre del marc de l’espanyolisme m\u00e9s tronat. Queden refer\u00e8ncies del temps de la guerra civil. “Espa\u00f1a, antes roja que rota”. I que una dictadura militar no es tan dolenta, “perqu\u00e8 nom\u00e9s dura uns anys, per\u00f2 que si Catalunya es feia independent, seria per sempre” Aquesta actitud trencava el caire suposadament democr\u00e0tic del partit, que s’oposava frontalment, abans com ara, a qualsevol forma d’autodeterminaci\u00f3 o politica al nivell de base. Nom\u00e9s volien all\u00f2 que els dirigents manaven. Alguns d’ells tenien bona voluntat a Madrid, per\u00f2 altres no en tenien gens ni mica i la gesti\u00f3 de la Segona Rep\u00fablica per aquest partit fou un desastre.<\/p>\n No era la primera deriva autorit\u00e0ria del partit. Incre\u00efblement, es va aliar amb el govern d’Alfonso XIII per formar i sostenir la Dictadura de Primo de Rivera pro Mussolini, a la qual alguns peixos grassos del PSOE van poder alimentar-se b\u00e9. El Partit sempre fou i es molt centralista. Perqu\u00e8 van suportar sense cap mena de criticisme o retic\u00e8ncia tot el paquet anticatal\u00e0 del PP? Amb el 155 i les detencions pol\u00edtiques d’antics companys al Parlament sens dubte han creuat una l\u00ednia roja que ser\u00e0 dif\u00edcil d’oblidar. En l’actualitat el PSOE ha deixat de ser un partit d’esquerres dedicat a la millora econ\u00f2mica i social de la classe treballadora. Ells diuen que fan pol\u00edtica “progressista” per\u00f2 volen dir nom\u00e9s mesures de caire general que estan be i ajuden alguna gent per\u00f2 no tenen ni la m\u00e9s remota possibilitat de canviar substancialment la condici\u00f3 de la classe treballadora. Se’ls veu com an club pol\u00edtic competint pel poder amb l’altre club de dretes del PP. Son instruments de la globalitzaci\u00f3 i l’estil autoritari antidemocr\u00e0tic i centralista de la hist\u00f2ria d’Espanya. Verdaderament el PPSOE viu i governa permanentment! No \u00e9s \u00a0ni socialista ni obrer i veu la classe treballadora com una propietat personal que ells necessiten per pujar al poder.<\/p>\n Pel que fa a la Transici\u00f3, caldria debatre si el PSOE simplement fou eviscerat i utilitzat per la Dreta que necessitava alg\u00fa per mantenir sense perill l\u2019aparen\u00e7a d\u2019alternan\u00e7a al Gobierno, per\u00f2 en qualsevol cas tot el paquet Catalanof\u00f2bic havia quedat incorporat fins als nostres dies. Almenys per aquest costat, la discussi\u00f3 pacifica\u00a0 que havia resolt el problema del Qu\u00e9bec, seria impossible. El Partit simplement jugaria la carta anticatalana a les eleccions com feia el PP. On anirem? Si el problema de l’angoixa cultural no pot ser resolt, cada dia hi haur\u00e0 m\u00e9s perills de conviv\u00e8ncia i fins i tot de viol\u00e8ncia, sense que aix\u00f2 dugui enlloc. Els Catalans podem estar orgullosos d’haver evitat el perill de la viol\u00e8ncia oberta i les provocacions dels grups que ens voldrien fer creure que al pa\u00eds hi ha confrontacions. Hi ha diferent opinions com a tots els pa\u00efsos quan els comicis s’acosten, per\u00f2 cap confrontaci\u00f3. Tant de bo que el nostre exemple sigui reconegut i que la gent que pateix abusos i amenaces pel carrer obtingui el reconeixement que mereix.<\/p>\n Joan Gil<\/p>\n Afegit: sobre el Sr S\u00e1nchez<\/p>\n El Presidente S\u00e1nchez acaba d\u2019il\u00b7luminar la naci\u00f3 explicant que l\u2019exili dels pol\u00edtics Catalans elegits a pa\u00efsos lliures europeus seria \u201ccom el Governador de Nova York fugint al Qu\u00e9bec\u201d Probablement si el Governador de NY declar\u00e9s la independ\u00e8ncia, l\u2019\u00fanic lloc on es podria refugiar seria un manicomi. Doncs miri, Sr S\u00e1nchez, durant la Revoluci\u00f3 Americana els Articles de Confederaci\u00f3 escrits per l\u2019Assemblea Continental (f\u00e0cils de trobar a l\u2019Internet) a l\u2019article 2 establien que els tretze estats originals de l\u2019Uni\u00f3 eren LLIURES, SOBIRANS i INDEPENDENTS (NY incl\u00f2s). Com que la Confederaci\u00f3 funcionava malament, en 1787 van escriure la Constituci\u00f3 Federal en for\u00e7a, segons la qual i segons les Constitucions dels Estats membres, els Estats deixaven de ser independents per\u00f2 seguien essent lliures i sobirans, perqu\u00e8 exerceixen les seves atribucions de forma exclusiva sense que els Federals s\u2019hi puguin ficar. Les compet\u00e8ncies estan clarament dividides. La sobirania \u00e9s compartida per\u00f2 molt real. Els novaiorquesos s\u00f3n ciutadans orgullosos dels EUA sense queixes de la natura de les dels Catalans. Qualsevol demanda d\u2019independ\u00e8ncia de l\u2019Estat de NY faria riure com una bestiesa. I els nostres exiliats estan a pa\u00efsos europeus que a difer\u00e8ncia del Qu\u00e9bec s\u00f3n independents. On veu aquest oportunista d\u2019opinions variables de la Moncloa la semblan\u00e7a? Diu que \u00e9s un doctor? Torna a demostrar la profundidat, ignor\u00e0ncia i irracionalitat dels prejudicis anticatalans del PSOE<\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Un article publicat avui a l’edici\u00f3 nord-americana del New York Times ha sumariat la situaci\u00f3 actual al Quebec poc abans de les eleccions, a les quals per primera vegada en m\u00e9s de 20 anys, ning\u00fa, incl\u00f2s el Parti Quebecois, ha volgut parlar de la independ\u00e8ncia. \u00c9s escaient comparar la reacci\u00f3 del Regne Federal del Canada […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[816],"tags":[32674,530,877,556,4955,32645,86,29995,32554],"class_list":["post-2310","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-32674","tag-autodeterminacio","tag-catalunya","tag-espanyolisme","tag-gibraltar","tag-pedro-sanchez","tag-psoe","tag-quebec","tag-violencia-politica"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-Bg","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2310","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2310"}],"version-history":[{"count":9,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2310\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2321,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2310\/revisions\/2321"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2310"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2310"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2310"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}