Acaba de sortir a la llum publica l’informe d’un Gran Jurat de l’estat de Pennsilv\u00e0nia sobre com sis de les vuit di\u00f2ceses de l’estat han tractat el problema de la pedof\u00edlia de capellans durant els darrers 60 o 70 anys. Altres estats semblen voler seguir el mateix cam\u00ed i encara en sentirem parlar m\u00e9s. Aquest cop, el Papa Francesc ha estat obligat a demanar perd\u00f3 i sembla haver acceptat finalment all\u00f2 que semblava impossible: que els Bisbes i Cardenals poguin ser investigats i castigats com tothom. Demanar perd\u00f3 sense fer reformes no satisf\u00e0.<\/p>\n
L’informe ha trobat uns mil casos d\u2019ab\u00fas a menors per uns 300 capellans, tot conegut per la di\u00f2cesi i amagat, amb l’informe final a vegades tancat a una caixa per la qual nom\u00e9s el Bisbe tenia una clau. Els culpables foren encoberts i simplement re-assignats. Sempre igual: encobriment i toler\u00e0ncia d’una cosa tan intolerable. \u00c9s el mateix que fidels de tot el m\u00f3n denuncien, als EUA, com a Irlanda, com a \u00c0ustria, com a Austr\u00e0lia, com a… Considerant la doctrina cat\u00f2lica i la llei civil sobre el cas, com ha estat possible que tants bisbes per tot el m\u00f3n per tant de temps amb tan poques excepcions fessin el mateix? Els nous bisbes han d’anar a Roma a fer un curset abans de prendre possessi\u00f3. Que els explicaven sobre el problema?<\/p>\n
El comen\u00e7ament: la den\u00fancia <\/b>in\u00fatil<\/b><\/span>\u00a0del monjo benedict\u00ed AW Richard Sipe<\/b><\/p>\n La crisi es d’origen nord-americ\u00e0. Va comen\u00e7ar a Boston. Qui vulgui pot llegir el meu apunt publicat el 21 de juliol de 2017, que ho explica. Una mare s’havia queixat al Bisbat contra un capell\u00e0. Li van assegurar que el cas era rar\u00edssim i que ja prendrien mesures, pero que no en parl\u00e9s perqu\u00e8 hi ha gent dolenta que nom\u00e9s volen fer mal a l’esgl\u00e9sia i sobretot que no deman\u00e9s diners. Un temps despr\u00e9s la dona va anar per casualitat a una altra parr\u00f2quia i es va sentir ultratjada trobant el mateix capell\u00e0 en contacte amb nens. Va anar al diari GLOBE de Boston, on van encetar una investigaci\u00f3 contra l’administraci\u00f3 del Cardenal Bernard Law, que en aquells moments era considerat un “papable”. La investigaci\u00f3 va resultar en un proc\u00e9s criminal contra cinc capellans, entre ells Paul Shanley, l’individu que havia organitzat una mena de grup social afavorint “l’amor entre nens i adults” i sobretot John Geoghan, culpable de 130 violacions de nens. Al judici, el fiscal es va encarar amb el Cardenal i li va dir que li sabia greu que la llei no li permet\u00e9s enviar-lo a la pres\u00f3 com es mereixia per haver encobert i fet possible aquests crims. El poble li girava l’esquena a la Catedral i es feien manifestacions contra ell. Va dimitir i anar a Roma, on el Papa Wojtyla el va rebre molt b\u00e9, donant-li la ciutadania vaticana i fent-lo rector nominal d’una de les millors parr\u00f2quies de Roma i membre de comit\u00e9s importants, residint a palaus de l’esgl\u00e9sia fins la seva mort.<\/p>\n L’esc\u00e0ndol es va posar en marxa i aviat s’estendria per tot el m\u00f3n. El Vatic\u00e0 va adoptar posicions insostenibles, impedint sobretot qualsevol investigaci\u00f3 dels bisbes que ho havien fet possible, els quals eren intocables. Tot eren sempre mentides, cal\u00famnies i ganes de treure diners i fer mal, deien sempre.<\/p>\n Sembla impossible que ning\u00fa fora del sistema s’hagu\u00e9s adonat i de fet hi va haver intents que van ser immediatament combatuts i apagats. Entre ells destaca sobretot l’ex-benedict\u00ed Richard Sipe, que va morir fa uns dies. Havia nascut a una fam\u00edlia acomodada molt cat\u00f2lica i despr\u00e9s d’anar a l’escola\u00a0 immediatament va entrar a l’orde benedictina i fou ordenat sacerdot en 1959.\u00a0 Es va esverar quan servint de pare confessor a una escola va comen\u00e7ar a sentir hist\u00f2ries associant capellans amb nens i parelles adultes de tots dos sexes. Va comen\u00e7ar a fer investigacions fora dels confessionals i sense poder aguantar m\u00e9s, es va sortir del sacerdoci en 1970 i es va casar i tenir fills. Va treballar continuant la seva feina a un institut psiqui\u00e0tric fent de conseller i terapista.<\/p>\n Les conclusions de Sipe eren esfere\u00efdores: segons els seus papers fins als anys 80 SIS<\/strong> per cent de tots els capellans eren pederastes i molestaven nens i nom\u00e9s CINQUANTA<\/strong> per cent respectaven el celibat!!!\u00a0 Ell veia una relaci\u00f3 entre el celibat i la pedof\u00edlia (cosa que hom ha discutit molt i segueix discutint) Per ell, el celibat violat creava una situaci\u00f3 de secretisme, complicitat, toler\u00e0ncia i hipocresia entre dirigents que feia la pr\u00e0ctica i encobriment de la pedof\u00edlia possible, com si fos un “pecadillo” sense import\u00e0ncia o conseq\u00fc\u00e8ncies que es podia tolerar.<\/p>\n Ing\u00e8nuament, en Sipe es va pensar que els Bisbes i les autoritats acceptarien agra\u00efts immediatament el seu informe, publicat en forma de llibre, i es posarien a corregir el problema immediatament. Es va sorprendre quan tots se li van tirar al damunt intentant desacreditar-lo. Havia esdevingut un tra\u00efdor i calumniador. Pel que fa a les xifres donades per Sipe, per extraordinari que pugui semblar, estaven for\u00e7a b\u00e9. Alguns estudis han rebaixat el nombre d’eclesi\u00e0stics culpables del 6 al 4%, encara que a alguns llocs, sobretot a l’Am\u00e8rica Llatina i Austr\u00e0lia, ha arribat al 7%. Sobre el 50% de no observ\u00e0ncia del celibat, ning\u00fa n’ha volgut parlar mai, encara que a difer\u00e8ncia de la pedof\u00edlia \u00e9s un assumpte entre adults que han consentit i t\u00e9 poc inter\u00e9s p\u00fablic.<\/p>\n Sipe va participar a discussions amb els reporters que van exposar el cas del Cardenal Law a Boston guiant-los i explicant coses, i si no m’equivoco, sortia al film Spotlight<\/strong> sobre el cas que va guanyar algun \u00d2scar. El seu llibre principal es diu “A Secret World: Sexuality and the Search for Celibacy”<\/em><\/p>\n El problema de fons<\/strong><\/p>\n La toler\u00e0ncia del Bisbes \u00e9s notable considerant els ensenyaments tan radicals de l’esgl\u00e9sia prohibint esterilitzaci\u00f3, divorci, avortament, contracepci\u00f3, homosexualitat, casaments gays, \u00a0 concepci\u00f3 artificial i qualsevol altra cosa nova que surti.<\/p>\n Els Bisbes i la C\u00faria vaticana nom\u00e9s veien el cas com un pecat i una feblesa dels homes que treballaven per l’esgl\u00e9sia, que calia protegir. Cal confessar i els pecats es perdonen. Hom no pot condemnar un home per un sol error, deien. Que li expliquin aix\u00f2 a la policia o a un jutge. Anar a la pres\u00f3 per un sol robatori de banc? No semblen haver ent\u00e9s mai que la peder\u00e0stia no \u00e9s sols un pecat sin\u00f3 un crim legal, que fa molt de mal als pares i que posa en perill el desenvolupament normal del nen afectat. Qui es pot pensar que aix\u00f2 s’arregla amb una confessi\u00f3 i canviant de parr\u00f2quia? En aquest sentit la societat civil t\u00e9 una queixa molt gran. La C\u00faria va prendre la posici\u00f3 que els Bisbes eren intocables i que tots els atacs eren cal\u00famnies i intents de fer mal a l’esgl\u00e9sia, per\u00f2 eren ells els que feien molt de mal a l’esgl\u00e9sia.<\/p>\n El cas de l’Ex-Cardenal McCarrick, finalment destitu\u00eft i expulsat del Cardenalici pel Papa Francesc sembla important. Jo vivia a Nova Jersey a un suburbi de Nova York al territori de la seva di\u00f2cesi de Newark quan fou anomenat pel Papa Wojtyla Arquebisbe. Va substituir un home ja vell, molt progressiu i estimat per tothom. McCarrick es va presentar com un home dur ultraconservador dels que Wojtyla ficava a tot arreu per parlar sobretot cada diumenge d’avortaments i homosexualitat, i per tant predicava tesis no compartides. C\u00ednicament va ser membre destacat de la primera Comissi\u00f3 episcopal que va estudiar sota pressi\u00f3 el problema de la pedof\u00edlia i quines recomanacions calia fer. Va fer carrera arribant a Cardenal-Arquebisbe de la capital federal Washington DC, que \u00e9s probablement el c\u00e0rrec principal al que un eclesi\u00e0stic americ\u00e0 pot aspirar. Potser hem arribat al moment on el Vatic\u00e0 es decideix\u00a0 a acceptar i prendre responsabilitat. El Cardenal Wuerl, el seu successor a Washington, ja est\u00e0 essent investigat per encobriment a la di\u00f2cesi de Pittsburgh, on havia estat Bisbe. Un Grand Jury a Pittsburgh\u00a0 sembla haver-lo declarat culpable d’encobriment i no \u00e9s impossible que acabi jutjat.<\/p>\n Avui, 3 de Setembre \u00e9s la Festa del Treball. Ahir durant el serm\u00f3 a la Catedral de Washington, el Cardenal Wuerl va patir la primera confrontaci\u00f3. Un feligr\u00e8s li va cridar Shame on You! (Vergonya)<\/em> I una dona que parlava es va creuar de bra\u00e7os i d’esquena al Cardenal, va exigir que dimit\u00eds. Jo crec que els seus dies estan comptats.<\/p>\n Irlanda \u00e9s potser el pitjor exemple d’ab\u00fas eclesi\u00e0stic. No van ser sols els abusos sexuals a nens; les dones solteres embarassades eren obligades a donar \u00a0els seus nadons a desconeguts per adopci\u00f3 i sovint quedaven tancades sota la vigil\u00e0ncia de monges a bugaderies, rentant roba tota la vida per pagar per un pecat que els cl\u00e8rics tamb\u00e9 cometien \u00a0amb impunitat. Tamb\u00e9 hi va haver tractes violents a les escoles, enterraments a llocs estranys, clericalisme i ab\u00fas extrem d’influ\u00e8ncia pol\u00edtica. Ara els irlandesos han dit prou i no quedaran satisfets amb paraules demanant perd\u00f3. A molts els sembla que l’Esgl\u00e9sia necessitaria una segona Reformaci\u00f3, sortint totalment de la pol\u00edtica, reduint els dirigents a l’estil de vida d’altres persones amb responsabilitat enlloc de viure com s\u00e0trapes orientals i sobretot ajudant als homes i dones en els seus problemes, hores de tristor i por o patiments, promovent just\u00edcia social i tornant als principis de l’Evangeli. I acabant en l’acte amb el celibat dels capellans. A m\u00e9s d\u2019ordenar les dones.<\/p>\n Ser\u00e0 veritat?<\/p>\n <\/p>\n Joan Gil<\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Acaba de sortir a la llum publica l’informe d’un Gran Jurat de l’estat de Pennsilv\u00e0nia sobre com sis de les vuit di\u00f2ceses de l’estat han tractat el problema de la pedof\u00edlia de capellans durant els darrers 60 o 70 anys. Altres estats semblen voler seguir el mateix cam\u00ed i encara en sentirem parlar m\u00e9s. Aquest […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[32668,32667,816,32666],"tags":[],"class_list":["post-2285","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cardenal-mccarrick","category-esglesia-catolica-2","category-general","category-pedofilia-2"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-AR","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2285","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2285"}],"version-history":[{"count":8,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2285\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2294,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2285\/revisions\/2294"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2285"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2285"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2285"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}