{"id":227,"date":"2011-03-21T08:41:22","date_gmt":"2011-03-21T02:41:22","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/?p=227"},"modified":"2011-03-21T08:41:22","modified_gmt":"2011-03-21T02:41:22","slug":"discussions-sobre-centrals-nuclears-qui-garanteix-la-qualitat-i-rellevancia-de-la-informacio","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/2011\/03\/21\/discussions-sobre-centrals-nuclears-qui-garanteix-la-qualitat-i-rellevancia-de-la-informacio\/","title":{"rendered":"Discussions sobre centrals nuclears. Qui garanteix la qualitat i rellev\u00e0ncia de la informaci\u00f3?"},"content":{"rendered":"

Fa algun temps vaig assistir a les Grand Rounds a un gran Hospital de Nova York. Com de costum, un ponent havia resumit un tema m\u00e8dic important en vista de progressos recents, cosa seguida per una discussi\u00f3 general. Un senyor de l’audi\u00e8ncia va atacar les conclusions del ponent, el qual, visiblement enfadat, finalment va respondre amb el fatal \u00a0“I on ho ha llegit aix\u00f2 vost\u00e8?<\/em>” Sense pensar-s\u00b4ho, l’altre respongu\u00e9 “Al New York Times<\/em>”<\/p>\n

La rialla gaireb\u00e9 ensorr\u00e0 l’auditori. La resposta era ins\u00f2lita i per aix\u00f2 va fer riure, per\u00f2 ning\u00fa va pensar que el cas era absurd ni que la font citada no tingu\u00e9s autoritat. En temps recents els escriptors de divulgaci\u00f3 cient\u00edfica del Times han publicat articles\u00a0il\u00b7luminants sobre molts del temes m\u00e9s importants de la ci\u00e8ncia i medicina modernes, formulats en una forma que una persona culta pot entendre. Com s\u00b4ho fan? El secret \u00e9s que qualsevol periodista pot trucar al cient\u00edfic m\u00e9s fam\u00f3s del m\u00f3n \u00a0identificant-se com a\u00a0periodista\u00a0del Times, i tothom troba el temps per\u00a0parlar\u00a0amb ell\u00a0i explicar-li coses.<\/p>\n

Oferir coneixement al p\u00fablic \u00e9s una tasca fundamental. No hi ha ni llibertat ni democr\u00e0cia si la gent non\u00a0ent\u00e9n\u00a0qu\u00e8 \u00e9s el que voten. \u00a0El munt de persones que es passen la vida manipulant l’opini\u00f3 p\u00fablica prou que ho saben. Si es pot evitar que els ciutadans entenguin un problema o que puguin esbrinar a quin costat es troben els interessos del poble, \u00e9s f\u00e0cil escapar l’escrutini i mantenir la seva dominaci\u00f3.<\/p>\n

Com GE va millorar el disseny de les centrals nuclears<\/strong><\/p>\n

Ning\u00fa ho ent\u00e9n. Massa complicat. Nom\u00e9s els experts poden parlar-ne. El govern invariablement diu El que va passar al Jap\u00f3, no pot passar aqu\u00ed. Les nostres plantes s\u00f3n diferents i molt m\u00e9s segures. No hi ha ni el perill m\u00e9s remot.<\/em> No \u00e9s veritat mai<\/p>\n

Avui el NYTimes ens ha tornat a fer un altre favor amb un article breu i un dibuix publicat (almenys a Nova York) el diumenge a la secci\u00f3 amb el resum de la setmana. Us recomano que aneu a veure\u00b4l. Es pot llegir a l’Internet:<\/p>\n

http:\/\/www.nytimes.com\/interactive\/2011\/03\/19\/world\/asia\/reactordesign.html?ref=weekinreview<\/a><\/p>\n

Resulta que hi ha dos tipus principals de reactors, els de pressi\u00f3 i els d’aigua bullent. Tots els reactors americans actuals s\u00f3n, com el Japon\u00e8s, del tipus aigua bullent.<\/p>\n

Probablement tots els lectors saben que no es pot generar electricitat directament i sense intermediaris des d’un reactor de fissi\u00f3 nuclear. Electricitat industrial nom\u00e9s la sabem produir fent girar les rodes d’una turbina, igual que a les centrals\u00a0hidroel\u00e8ctriques o les que cremen carb\u00f3 o gas. Aleshores el que fa un reactor \u00e9s simplement escalfar l’aigua\u00a0continguda\u00a0a un sistema tancat que passa per l’interior, fent-la circular cap a \u00a0la turbina. Despr\u00e9s de fer la feina, l’aigua, ja menys calenta torna a l’interior del reactor a escalfar-se un altre cop i ja est\u00e0. Tot aix\u00f2 \u00e9s f\u00e0cil de dir, per\u00f2 construir un model que vagi b\u00e9 \u00e9s una altra hist\u00f2ria.<\/p>\n

Model d’abans i model d’ara<\/strong><\/p>\n

Les persones innocents es pensen que els canvis de disseny es fan per augmentar la seguretat, rendiment i <\/span>efici\u00e8ncia. En realitat gaireb\u00e9 sempre es tracta d’estalviar-se diners i fer pagar a l’usuari quie no ent\u00e9n res. La famosa GE \u00e9s una de les empreses constructores d’alta tecnologia m\u00e9s importants del m\u00f3n. Fan m\u00edssils, <\/span>sat\u00e8l\u00b7lits, sc\u00e0ners per l\u00b4Hospital, m\u00e0quines R\u00f6ntgen, neveres, microones, r\u00e0dios de butxaca. De tot. <\/span><\/p>\n

Els reactors originals, com el de Three Mile Islander eren del tipus d’aigua a pressi\u00f3,\u00a0intu\u00eftivament\u00a0el m\u00e9s simple, amb tubs d’aigua tancats herm\u00e8ticament i enterrament del reactor sota terra. Com que el model \u00e9s relativament petit, la cambra de conteniment (perqu\u00e8 radioactivitat no s’ha d’escapar en cap cas) t\u00e9 un preu acceptable. A TMI no fou ferit ning\u00fa i els danys materials foren\u00a0modests, o sigui que el sistema era molt segur.<\/p>\n

General Electric va canviar el model per raons que no venen al cas, per\u00f2 que no tenien res a veure amb seguretat, ben al contrari. Van aconseguir conv\u00e8ncer la NCR, una ag\u00e8ncia federal, que en vista del nou disseny i seguretat augmentada (!) es podrien estalviar diners en seguretat, deixar el reactor a l’exterior i fer una cambra de conteniment no tan forta com abans<\/p>\n

Des de fa temps tots els reactors nous s\u00f3n del tipus de l’aigua bullent. El que van fer fou introduir un torus<\/strong>, una forma geom\u00e8trica tridimensional amb forat, que sembla un donut molt ben fet. En f\u00edsica nuclear, un dels usos del torus seria el futur reactor de fusi\u00f3 (inventat per la figura de la guerra freda Andrej Sakharov), si \u00e9s que arriba algun dia per\u00f2 en aquest cas tot el que el Torus fa \u00e9s permetre als operadors controlar la pressi\u00f3 del vapor i per tant el voltatge\u00a0produ\u00eft. La resta seria igual com abans, excepte que afegir el torus ocupa molt espai, cosa que fa l’excavaci\u00f3 sota la terra dif\u00edcil i cara. La soluci\u00f3 \u00e9s soterrar NO el reactor, com es pensa tothom, sin\u00f3 el torus, deixant el reactor damunt el s\u00f2l. I aix\u00f2 no \u00e9s tot: cal posar la piscina amb els cilindres gastats a algun lloc i l’\u00fanic lloc que queda \u00e9s damunt del reactor. Potser alg\u00fa s’ha preguntat perqu\u00e8 al Jap\u00f3 aquestes piscines de magatzematge tan perilloses estaven al damunt i no al costat del reactor i ning\u00fa ha volgut explicar-ho. Amb aquest disseny no hi ha cap alternativa sense exposar-se a deixar escapar la radioactivitat a l’exterior. A m\u00e9s d’aix\u00f2 caldria afegir que la torre de la planta acaba essent molt m\u00e9s alta que la d’abans, i que a m\u00e9s a m\u00e9s\u00a0oscil\u00b7la molt durant un terratr\u00e8mol.<\/p>\n

L’estructaura de conteniment t’e una import\u00e0ncia enorme. A Txern\u00f2bil no n\u00b4hi havia i l’accident va acabar amb un desastre hist\u00f2ric. A Three Mile Island hi havia una estructura de conteniment fort\u00edssima al voltant del reactor que era subterrani i per aix\u00f2 no va passar res. Diuen que ni una bomba H explotant dintre hauria pogut trencar-la.<\/p>\n

I ara al Jap\u00f3, qu\u00e8? Doncs resulta que un i\u00a0probament\u00a0dos dels edificis de conteniment van ser\u00a0destru\u00efts\u00a0per explosions, deixant sortir radiaci\u00f3 a l’exterior, cosa que t\u00e9 i tindr\u00e0 encara moltes conseq\u00fc\u00e8ncies i\u00a0probablement\u00a0acabar\u00e0 fent construir un sarc\u00f2fag com a Txern\u00f2bil.<\/p>\n

Sabent tot i aix\u00f2, canviar el model dels reactors es va fer per augmentar la seguretat o per estalviar-se diners i feina? I aix\u00f2 no ho haurien de poder discutir els ciutadans que acaben pagant-ho tot sempre i rebent moltes vegades?<\/p>\n

Discussions racionals…<\/strong><\/p>\n

…nom\u00e9s s\u00f3n possibles quan \u00a0\u00e9s possible trobar tota la informaci\u00f3 rellevant sobre un problema a algun lloc accessible. Avui en dia sentim coses absurdes: qu\u00e8 preferiu, el perill tan remot, gaireb\u00e9 impossible, d’un accident nuclear o seguir pagant diners als saudites? No seria m\u00e9s f\u00e0cil que us atropell\u00e9s un cotxe? Que un accident greu \u00e9s cient\u00edficament impossible. Que ja hi ha al govern gent competent que vigilen.<\/p>\n

Seria molt m\u00e9s efectiu dividir el problema en parts i\u00a0estudiar-les una per una. Volem informaci\u00f3 sobre el tipus que reactors que tenim a casa, com funcionen i quants incidents han tingut. Despr\u00e9s les formes, avantatges i desavantatges \u00a0de cada tupus de central. Quin carburant usen i quant costa. Quin serien els pitjors problemes possibles. Hi ha prou t\u00e8cnics (com l’Homer Simpson) entrenats? Quina recerca s’est\u00e0 fent? Plans d’evacuaci\u00f3<\/strong> aprovats (molt\u00a0important\u00a0malgrat que ning\u00fa vol que se\u00b4n parli) Com est\u00e0 l’assumpte del magatzematge de residus? Fa anys deien que la reutilitzaci\u00f3 seria aviat total, despr\u00e9s que la reutilitzaci\u00f3 era un frac\u00e0s total, ara tornen a suggerir que la reutilitzaci\u00f3 va molt b\u00e9. Podria ensenyar alg\u00fa una taula amb els fets? Les nostres centrals encara conserven tots els cilindres gastats? Al final \u00e9s quan sabent-ho tot, seria possible votar sobre si volem o no volem reactors nuclears: Hi ha perills i hi ha beneficis. Cal comparar-los i decidir. Vull dir nosaltres, no pas els propietaris de centrals nuclears.<\/p>\n

Probablement\u00a0falten moltes coses a la llista. Per tallar en sec qualsevol possibilitat d’an\u00e0lisi pels usuaris nom\u00e9s cal confondre la gent amb dades contradict\u00f2ries que no volen dir res i guiar les discussions \u00a0a carrerons sense sortida.<\/p>\n

No \u00e9s veritat que la cosa sigui massa complicada per ser explicada i jo personalment no voldria deixar la resposta en mans de pol\u00edtics, que s\u00f3n els que entenen menys de tot, per\u00f2 es deixen sovint conv\u00e8ncer pels rics i poderosos. Qualsevol professor \u00a0sovint es troba en la situaci\u00f3 d’haver d’explicar coses dif\u00edcils a una classe d’estudiants que ho han d’aprendre. Hi ha professors que saben com fer-ho i hi ha professors que s\u00f3n impossibles d’entendre. Vet aqu\u00ed una funci\u00f3 nova per a la premsa: aclarir i explicar al p\u00fablic coses dif\u00edcils d’entendre, com la gent del NY Times saben fer. Hi ha qui ho ent\u00e9n: un altre diari a Barcelona ofereix blocs de ci\u00e8ncia diaris.<\/p>\n

El joc de les probabilitats: un, dos, tres<\/strong><\/p>\n

Es q\u00fcesti\u00f3 de temps fins que algun dels governants que patim a la pen\u00ednsula surti i ens asseguri que les mesures de seguretat a Catalunya i a l’Estat s\u00f3n tan impressionants que no poden fallar (com van fallar a pa\u00efsos tan poderosos com la URSS, els EUA o Jap\u00f3). M\u00e9s que falta de vericitat, el que passa \u00e9s que el mateix pol\u00edtic \u00a0que d\u00f3na aquestes assegurances NO HO SAP NI HO ENT\u00c9N ELL MATEIX. I professionalment, els pol\u00edtics s\u00f3n la gent que menteixen millor.<\/span><\/p>\n

Es veritat que totes les centrals \u00a0tenen \u00a0m\u00faltiple mecanismes protectius autom\u00e0tics que s’activen tots. Un per un \u00e9s poc probable que Nr 1 falli, per\u00f2 que aleshores falli el segon \u00e9s massa dif\u00edcil, gaireb\u00e9 impossible i encara el tercer seria un miracle sat\u00e0nic, absolutament impossible. L’accident \u00e9no pot passar. Tant el PSOE com el PP us ho <\/span>garanteixen. <\/span>Tothom a dormir tranquil.<\/p>\n

Aix\u00f2 ens porta al problema fam\u00f3s del <\/span>1, 2, 3 <\/strong>en seq\u00fc\u00e8ncia, que a molta gent es creu que donen seguretat absoluta. Si express\u00e9ssim aquesta probabilitat en n\u00fameros, resultaria que la probabilitat d’un accident <\/span>greu \u00e9s m\u00e9s gran que la de guanyar a la loteria. I molts que asseguren a la r\u00e0dio que 1,2,3 \u00e9s impossible no dubten en comprar participacions de loteria o anar a jugar al Casino, on encara \u00e9s molt m\u00e9s dif\u00edcuil guanyar, pensant que el m\u00f3n natural suspendr\u00e0 les lleis de la probabilitat matem\u00e0tica pel seu benefici. A m\u00e9s un cop 1 ja ha passat, les probabilitats que 2 arribi ja s\u00f3n incomparablement m\u00e9s grans, etc.<\/span><\/p>\n

I sobretot, \u00e9s que l’ 1,2,3 ja ha tingut lloc a tres centrals a tres pa\u00efsos diferents, on era igual d’impossible. Es de deb\u00f2 tan impossible com ens volen fer creure?<\/span><\/p>\n

Els accidents passen sovint per coses que a ning\u00fa se li havien acudit mai. Sempre \u00e9s una cosa nova. Hi ha altres coses molt m\u00e9s previsibles. Es pensa alg\u00fa que no es poden repetir?:<\/span><\/p>\n

*Els operadors vigilant dia i nit al control s\u00f3n pocs i <\/span>estan mal <\/span>preparats per tal d’estalviar diners (Tot arreu)<\/span><\/p>\n

*Triguen tres hores (de les quatre a les set del mat\u00ed) abans de trobar una persona competent per dirigir la resposta (Three Mile Island)<\/span><\/p>\n

*Els operadors fan coses temer\u00e0ries. (Txern\u00f2bil) Un problema freq\u00fcent. Qui <\/span>ent\u00e9n els conductors de cotxe tan perillosos que hi ha a les carreteres?<\/span><\/p>\n

*Treball de manteniment ajornat per falta de diners<\/span><\/p>\n

*Governants que no entenen res i donen a la premsa respostes estereotipades inventades sense relaci\u00f3 amb la realitat<\/span><\/p>\n

*L’empresa ha decidit que certa mesura de seguretat \u00e9s massa cara i en realitat no es necessita per res.<\/span><\/p>\n

Tornem a Nova York<\/strong><\/p>\n

Al meu post anterior ja havia mencionat el problema d’Indian Point, la central termonuclear al nord de Nova York, que ha <\/span>estat sempre l’objectiu preferent dels activistes ambientals. <\/span><\/p>\n

Es veu que els ge\u00f2legs de les universitats de NY estan fent hores extres, perqu\u00e8 ja havien dit que han trobat una <\/span>fault line<\/strong> (fractura en la placa <\/span>continental d’on surten els sismes) exactament sota el reactor. Ara ja resulta que s\u00f3n dues l\u00ednies que es creuen exactament sota la central, cosa que augmenta el perill i fa qualsevol sisme encara m\u00e9s amena\u00e7ador. \u00a0I perqu\u00e8 no poguem dormir en pau, tamb\u00e9 n\u00b4han trobat una altra dintre la ciutat, a Harlem, exactament sota el Carrer 125th, art\u00e8ria principal de Harlem.<\/span><\/p>\n

Ara fa uns dies el govern americ\u00e0 va aconsellar als compatriotes residents al Jap\u00f3 que no s’acostessin a m\u00e9s de 8o milles de la central avariada. Doncs mira, si \u00e9s que s\u00f3n conseq\u00fcents dintre aquest r\u00e0dius al voltant d’ Indian Point hi vivim vint-i-tants milions. On anir\u00edem? Podr\u00edeu ensenyar sisplau el pla d’evacuaci\u00f3? Fins i tot el cercle m\u00e9s \u00edntim al voltant de la central japonesa, totalment evacuat \u00a0on est\u00e0 prohibit entrar sense autoritzaci\u00f3, est\u00e0 ocupat per mig mili\u00f3.<\/span><\/p>\n

El moviment antinuclear a la ciutat ha estat sempre molt fort. Hi ha qui es recorda d’una manifestaci\u00f3 de m\u00e9s de mig mili\u00f3 de persones a la part baixa de Manhattan, fa anys quan encara hi havia Twin Towers. El moviment ressuscitar\u00e0. <\/span><\/p>\n

QUE NING\u00da ES DEIXI ENREDAR: TOTHOM T\u00c9 DRET A EXIGIR \u00a0QUE LI EXPLIQUIN CLARAMENT SITUACIONS QUE AFECTEN LA SEGURETAT P\u00daBLICA<\/span><\/p>\n

Saluts. Ben cordialment<\/span><\/p>\n

JOANOT<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Fa algun temps vaig assistir a les Grand Rounds a un gran Hospital de Nova York. Com de costum, un ponent havia resumit un tema m\u00e8dic important en vista de progressos recents, cosa seguida per una discussi\u00f3 general. Un senyor de l’audi\u00e8ncia va atacar les conclusions del ponent, el qual, visiblement enfadat, finalment va respondre […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[816],"tags":[],"class_list":["post-227","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-3F","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/227","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=227"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/227\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":229,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/227\/revisions\/229"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=227"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=227"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=227"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}