Molts Catalans diuen que l’\u00fanic estatut que necessitem \u00e9s el que t\u00e9 Portugal. Potser seria l’hora de recordar quina fou la hist\u00f2ria de Portugal quan estava sotm\u00e8s als reis de la branca espanyola dels Habsburgs i com va recuperar la independ\u00e8ncia.<\/p>\n
Durant el regnat a Espanya de Felipe II, fill de l’emperador Carles V, el rei de Portugal va morir sense successors, i va pujar al tro un monjo de la fam\u00edlia que tamb\u00e9 va morir als dos anys sense hereus.<\/p>\n
El rei Manuel difunt no va deixar fills, pero va resultar que tenia molta fam\u00edlia, i van apar\u00e8ixer a molts llocs uns quants arist\u00f2crates que eren de la fam\u00edlia de Manuel I. Un d’ells va aconseguir instal\u00b7lar-se a Portugal com a rei, per\u00f2 un altre era el\u00a0 poder\u00f3s Felipe II d’Espanya, el qual va enviar el seu Duc d’Alba a Portugal amb un fort ex\u00e8rcit, que va destruir f\u00e0cilment la resist\u00e8ncia portuguesa. Era l’any 1580 i per 60 anys sota tres Felipes (II, III, i IV) Portugal esdevindria un m\u00e9s dels regnes propietat de la corona de Gran Castella, com Catalunya, Val\u00e8ncia, Arag\u00f3 i altres.<\/p>\n
El Duc d’Alba esdevingu\u00e9 Virrei de Portugal i Felipe II introdu\u00ed m\u00e9s o menys el mateix r\u00e8gim que tenien els altres regnes sota el seu domini, que avui en dia es definirien com a una Confederaci\u00f3. Portugal va gaudir molts privilegis i astutament el rei\u00a0 va facilitar als nobles l’acc\u00e9s a Madrid i va distribuir coses i propietats entre ells per tenir-los contents. \u00a0El govern de Lisboa tenia autoritat final en gaireb\u00e9 tot excepte en Pol\u00edtica Exterior i Ex\u00e8rcit. Fins i tot els van permetre seguir encunyant la moneda pr\u00f2pia. Ja ho voldr\u00edem els Catalans tot aix\u00f2. Perqu\u00e8 va acabar malament?<\/p>\n
Sembla que els assumptes estrangers no haurien de preocupar massa a ning\u00fa, pero dep\u00e8n.\u00a0 A vegades s\u00ed. Portugal ja era un imperi molt lucratiu basat en les seves col\u00f2nies i excel\u00b7lents xarxes comercials\u00a0 que s’estenien per \u00c0sia, molt superiors a les espanyoles. A m\u00e9s Portugal havia tingut des de l’Edat Mitjana un fort tractat d’amistat amb Gran Bretanya, que aquest pais comprensiblement\u00a0 ja no respectava d’en\u00e7\u00e0 que havien esdevingut espanyols. Espanya semblava indiferent i no se’n preocupava ni defensava els interessos\u00a0 comercials i econ\u00f2mics dels lusitans, que veien com tot el seu tinglat s’ensorrava per manca de protecci\u00f3 reial. Holanda estava creant un nou imperi a costa seva i ja els Portuguesos havien perdut tot el nord del Brasil sense que Espanya hagu\u00e9s fet gran cosa. La corona estava preocupada amb assumptes europeus i religiosos, guerres religioses i explotaci\u00f3 de les seves pr\u00f2pies col\u00f2nies i la noblesa portuguesa perdia diners i el pais \u00a0A difer\u00e8ncia de Catalunya, on el poble es va sublevar, a Portugal va fer el mateix la classe aristocr\u00e0tica dominant.<\/p>\n
La Guerra dels Segadors complica la Guerra dels 30 Anys<\/strong><\/p>\n La Guerra dels 30 anyss fou una verdadera guerra mundial europea, te\u00f2ricament entre els cat\u00f2lics i els protestants -si es que alg\u00fa s’ho vol creure- De fet s’acabaria gr\u00e0cies a la intervenci\u00f3 de Fran\u00e7a, governada pel Cardenal Richelieu a favor dels protestants!<\/p>\n Espanya havia entrat a la guerra contra els francesos que ja havien pres posicions fortes al nord dels Pirineus. El Gobierno molt centralista del Comte-Duc d’Olivares sota Felipe IV havia enviat a Catalunya un ex\u00e8rcit, que robava i molestava molt als Catalans i pretenia reclutar soldats en violaci\u00f3 de tots els nostres Estatuts i Lleis. El descontent popular de la classe treballadora i agr\u00edcola i l’oposici\u00f3 al Comte-Duc van cr\u00e9ixer fortament. Qu\u00e8 importava als rabassaires pagesos catalans\u00a0 la Guerra dels 30 Anys i perqu\u00e8 havien d’aguantar abusos, alimentar i allotjar soldats a casa seva?<\/p>\n En 1640, la poblaci\u00f3 treballadors i rural de Catalunya es va al\u00e7ar en armes, assassinant (probablement) el Virrei i donant lloc a la Guerra dels Segadors dirigida tant contra Madrid com contra sectors de la noblesa i la burgesia local. L’ex\u00e8rcit catal\u00e0 va derrotar decisivament el primer ex\u00e8rcit espanyol dirigit per un arist\u00f2crata espanyol incompetent a la batalla de Montju\u00efc, per\u00f2 evidentment a la llarga no podien contra la corona i van acabar oferint el Comtat de Barcelona al rei de Fran\u00e7a. Amb aix\u00f2, el perill per a Espanya era tan greu que es van veure obligats a abandonar altres conflictes i concentrar-se en combatre l’amena\u00e7a franco-catalana. Portugal se n’aprofitaria.<\/p>\n Portugal s\u2019en aprofita i torna a esdevenir un pais lliure<\/strong> en 164o<\/strong><\/p>\n Les hostilitats, l\u2019anomenada Guerra de Restauraci\u00f3, ja havien comen\u00e7at \u00a0abans de la Guerra dels Segadors a l’altre costat de la pen\u00ednsula. La noblesa, m\u00e9s que el poble com passava a Catalunya, molt preocupada pel declivi econ\u00f2mic,\u00a0 es va organitzar al voltant del Duc de Braganza que tamb\u00e9 deia que era un altre descendent de Manuel I i va encetar accions militars. Normalment el Comte-Duc els hauria pogut derrotar, per\u00f2 tot l’ex\u00e8rcit espanyol tenia massa feina a Catalunya. Per exemple fins i tot el gran escriptor Calder\u00f3n de la Barca estava orgull\u00f3s d’haver passat tres anys a l’ex\u00e8rcit lluitant contra els Catalans.<\/p>\n A finals de 1640 despr\u00e9s d’una lluita oportunista molt ben condu\u00efda, el Duc de Braganza fou coronat com a\u00a0 Rei Joan IV del Portugal restaurat i independent. La dominaci\u00f3 espanyola s’havia acabat. En mans del seu n\u00e9t Pedro, Portugal esdevindria per segles un pa\u00eds poder\u00f3s i riqu\u00edssim. Els espanyols van trigar m\u00e9s de 20 anys a recon\u00e8ixer la independ\u00e8ncia dels lusitans. Recentment, no obstant, en temps d’Alfonso XIII, amb el seu dictador Primo de Rivera, el Mussolini espanyol com l\u2019anomenava el rei, \u00a0Portugal ja havia esdevingut un pa\u00eds d\u00e8bil i inestable, hi va haver intrigues a Madrid per restaurar l’anomenada Uni\u00f3 Ib\u00e8rica. I Franco va visitar el tamb\u00e9 Dictador feixista Oliveira Salazar per firmar un Pacte Ib\u00e8ric.<\/p>\n En Resum, els Catalans tenim ra\u00f3 de mirar Portugal i esperar amistat i suport, perqu\u00e8 en un moment cr\u00edtic no vam tenir l’oportunitat de lluitar junts per\u00f2 s\u00ed que els vam ajudar.<\/p>\n El Resultat de la Guerra dels Segadors<\/strong><\/p>\n Com de costum en totes les guerres, els Catalans van patir molt. V\u00e0rem aconseguir fer saltar a Madrid l\u2019odiat Comte-Duc d’Olivares, i el Rei Felipe IV va venir a Barcelona a jurar tots els privilegis, lleis i estatuts Catalans. I ai, las, v\u00e0rem perdre els territoris al nord dels Pirineus, sobretot el Rossell\u00f3. Fran\u00e7a ja havia intentat manta vegada prendre’ns-el. La primera vegada fou durant la Guerra Civil Catalana del Segle XIV, quan el Rei Joan II de la Corona d\u2019Arag\u00f3 va quedar tancat a Perpiny\u00e0 envoltat per l’exercit franc\u00e8s. El va salvar en una\u00a0 de les seves primeres gestes militars el seu jove fillet Fernando, despr\u00e9s anomenat “Cat\u00f2lic,” que es va presentar davant de Perpiny\u00e0 amb un ex\u00e8rcit per aixecar el setge i alliberar el seu pare. Per\u00f2 el Rossell\u00f3 i els Pirineus com a frontera tenien una atracci\u00f3 irresistible pels francesos.<\/p>\n <\/p>\n Joan Gil<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Molts Catalans diuen que l’\u00fanic estatut que necessitem \u00e9s el que t\u00e9 Portugal. Potser seria l’hora de recordar quina fou la hist\u00f2ria de Portugal quan estava sotm\u00e8s als reis de la branca espanyola dels Habsburgs i com va recuperar la independ\u00e8ncia. Durant el regnat a Espanya de Felipe II, fill de l’emperador Carles V, el […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[32651,816,32652,32653,32650],"tags":[],"class_list":["post-2250","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-duc-de-braganza","category-general","category-guerra-dels-segadors","category-guerra-dels-trenta-anys","category-portugal"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-Ai","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2250","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2250"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2250\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2255,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2250\/revisions\/2255"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2250"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2250"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2250"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}