En un moment quan els ciutadans necess\u00e0riament parlen d’eleccions, escau comparar el que es fa a la Pen\u00ednsula Ib\u00e8rica amb les enlluernants (i car\u00edssimes) eleccions nord-americanes, que s\u00f3n molt diferents.<\/p>\n
En primer lloc, no hi hagut mai ni eleccions ni lleis electorals federals nord-americanes. Cada dos anys tota la Cambra de Representants i un ter\u00e7 del Senat han de ser renovats i cada quatre anys cal triar un President. Tots aquests s\u00f3n elegits independentment el mateix dia pels 50 estats membres de la Uni\u00f3 segons les lleis estatals que corresponguin, no pas pel govern federal. Els federals sols garanteixen el dret universal al vot i els drets civils de tots els participants com estan descrits a la Constituci\u00f3 dels EUA, pero com cal fer l’elecci\u00f3 es una q\u00fcesti\u00f3 interna de cada estat que no pot ser homogene\u00eftzada. Passen coses molt diferents. A\u00a0 Oregon no tenen col\u00b7legis electorals: la gent rep les paperetes per correu i les diposita a certes b\u00fasties guardades als centres de les ciutats. Les paperetes i els ordinadors s\u00f3n molt diferents als estats. Ara molts ja no deixen votar directament a l’ordinador, sin\u00f3 que despr\u00e8s que el votant hagi triat, imprimeixen els vots en paper que la mesa fica a un esc\u00e0ner per ser primer llegits oficialment per\u00f2 fent possibles els recomptes quan hi ha queixes. Com que s\u00f3c vell, a mi a Texas dues setmanes abans m’envien les butlletes per correu que torno igual (he de pagar el segell de tornada) i no em cal anar enlloc. A la majoria d’estats, els locals s’obren per anticipat una o dues setmanes abans del dia del vot, a vegades cada dia o nom\u00e9s els caps de setmana. A Nova York no ho han volgut fer mai no obstant les cues i el caos als col\u00b7legis. Els horaris s\u00f3n tamb\u00e9 molt diferents.<\/p>\n
El vot, com la majoria de coses que importen als ciutadans comuns, com ara la llei i els jutges civils i criminals, lleis socials, etc s\u00f3n facultats EXCLUSIVES dels estats, que per aquesta ra\u00f3 es declaren a les seves Constitucions i es veuen com a estats lliures i sobirans, sense ser independents. El govern central es sobir\u00e0 en certes coses, i en altres ho son els estats membres de la Uni\u00f3. Funciona perfectament.\u00a0 Hi ha tamb\u00e9 una jurisdicci\u00f3 federal separada sobre certes coses que rarament interessen els ciutadans normals. Tots els jutges estatals i de districte o municipals\u00a0 han de ser elegits localment. Els mecanismes de destituci\u00f3 existeixen i s\u00f3n variables. Fa un parell de dies els votants\u00a0 Californians van fer fora un jutge que havia condemnat un jove culpable de violar una noia inconscient a nom\u00e9s 6 mesos! El poble li va fer pagar car. Oi que estaria b\u00e9 poder fer aix\u00f2 a Catalunya? Els jutges federals en canvi han de ser triats pel President i confirmats pel Senat. Per ser destitu\u00efts per for\u00e7a han de ser jutjats pel Senat en p\u00fablic, que fa anys que no passa.<\/p>\n
El President t\u00e9 dret a indultar qui vulgui sempre que hagi estat condemnat per un tribunal federal, per\u00f2 els condemnats per un estat nom\u00e9s poden ser indultats pel seu Governador. Fan riure els que diuen que les an\u00e8miques autonomies administratives peninsulars s\u00f3n entre les que tenen m\u00e9s poder al m\u00f3n. I ara!<\/p>\n
Les eleccions <\/b>prim\u00e0ries<\/b><\/span>\u00a0als EUA<\/b><\/p>\n Jo m’he pensat moltes vegades que s\u00f3n sobrevalorades i mal enteses. Es van crear com a mitj\u00e0 per evitar que els dirigents d’un partit elegissin tots sols els candidats sense donar opcions a la ciutadania, per\u00f2 no s\u00f3n organitzades com a Espanya pels partits sin\u00f3 pels 50 estats com una obligaci\u00f3 oficial i per a tothom. Com de costum les regles s\u00f3n molt diferents a cada estat i hi ha de tot. Cal recordar que la butlleta de registraci\u00f3 com a votant diu si vols votar com a dem\u00f2crata, republic\u00e0 o independent. En canvi, no hi ha carnets de membre ni quotes de cap partit. A Nova York i Texas nom\u00e9s deixen votar al partit que has triat al registrar-te, per\u00f2 hi ha altres llocs on pots votar nom\u00e9s un partit pero et deixen triar quin (molt utilitzat pels adversaris per sabotejar). Finalment a Calif\u00f2rnia i Washington van anar m\u00e9s lluny: prohibeixen als partits cap participaci\u00f3 al proc\u00e9s electoral i el votant es troba amb una llista \u00fanica de candidats que no poden identificar la seva\u00a0 \u00a0 afiliaci\u00f3 a la butlleta. Aleshores declaren guanyadors als dos candidats amb m\u00e9s vots, tant si s\u00f3n del mateix com de diferent partits. L’elecci\u00f3 general pot acabar sent entre dos dem\u00f2crates o dos republicans. Aquest sistema ha fet molt de mal a les jerarquies sacrosantes dels partits i afavorit moltes insurg\u00e8ncies (d’all\u00f2 que ara en diuen populistes<\/em>).<\/p>\n I la participaci\u00f3 general? \u00c9s molt diferent els anys presidencials, quan arriba al 40% i algun cop m\u00e9s quan l’inter\u00e8s \u00e9s molt gran. Als anys sense elecci\u00f3 Presidencial com aquest, les prim\u00e0ries alguna vegada no arriben al 1%. Hi ha excepcions, sobretot quan un sector descontent fort de la poblaci\u00f3 vol fer fora un Senador o Representant. Un problema molt clar que tothom ha reconegut \u00e9s que la majoria de votants a les prim\u00e0ries s\u00f3n els militants incondicionals i m\u00e9s entusiastes, que sempre s\u00f3n una minoria insignificant a l’elecci\u00f3 general. Aix\u00ed i tot, el sistema esta molt arrelat, encara que molta gent parla de reformar-lo. Ja fa anys que en parlen.<\/p>\n Darrera noticia: L’Estat de Maine acaba d’introduir i aplicat per primera vegada un m\u00e8tode nou de fer prim\u00e0ries. Accepten prim\u00e0ries separades per als dos partits, pero enlloc de posar una creu, els votants han d’establir un ordre, des de 1,2… fins a l’\u00faltim candidat. Compten naturalment el primer, pero si no arriba a la meitat dels votants, eliminen el darrer de la llista i redistribueixen els altres n\u00fameros dels votants del candidat eliminat. I si cal, ho tornen a fer fins que algun candidat guanyi la majoria absoluta. Aix\u00f2 s’anomena ranking <\/em>i hi ha qui ho vol fer a totes les eleccions per evitar repesques.<\/p>\n El Tribunal Suprem dels EUA i els judicis estatals<\/strong><\/p>\n \u00c9s un altre aspecte de la vida americana molt mal ent\u00e8s a Europa. Hom llegeix a la premsa que un cas ha arribat al Tribunal Suprem dels EUA i es pensa que \u00e9s com a cert pa\u00eds europeu on els jutges poden canviar sentencies, encausar i empresonar gent o alliberar condemnats a mort. \u00c9s una idea absurda: en la majoria de judicis, l’autoritat de l’estat originari \u00e9s exclusiva i els Suprems l’ han de respectar. En aquests casos, els advocats d’un condemnat es presenten dient que han esgotat els tr\u00e0mits al seu estat i que durant el judici drets fonamentals de l’acusat protegits per la Constituci\u00f3 Federal han estat violats. L’argument no t\u00e9 res a veure amb la q\u00fcesti\u00f3 de fons, sin\u00f3 que es tracta d’una violaci\u00f3 dels drets de l’acusat que el jutge original hauria tingut l’obligaci\u00f3 de protegir. Si els Just\u00edcies Suprems es deixen conv\u00e8ncer, que no \u00e9s f\u00e0cil, el que fan \u00e9s enviar al tribunal estatal una ordre de repetir el judici considerant com cal els drets constitucionals de l’acusat.<\/p>\n Les penes de mort han disminu\u00eft molt els darrers anys, pero encara n’hi ha, sobretot a Texas i Luisiana. Sovint sentim dir que esgotats tots els recursos locals, que sempre inclouen el Tribunal Suprem de l’estat original, els advocats defensors van a Washington a demanar que els federals aturin l’execuci\u00f3, al\u00b7legant com de costum que el jutge original va violar drets fonamentals o que l’acusat \u00e9s innocent. El Just\u00edcia mes desagradable de tots, Clarence Thomas, li va espetar la resposta a un advocat: “Si el condemnat \u00e9s innocent o no, no ens importa”\u00a0 Un comentari desagradable, pero cert: els Suprems no poden tornar a jutjar ni anular la decisi\u00f3 d’un jurat popular. Poden manar que es repeteixi el proc\u00e9s, per\u00f2 aix\u00f2 es tot. Sols un jutjat popular pot decidir si un acusat \u00e9s culpable o no.<\/p>\n Alguna vegada, em recordo que el Gobierno del nostre estat ha anat a Washington a protestar l’execuci\u00f3 d’un ciutad\u00e0 espanyol, esperant que el Govern federal l’alliber\u00e9s o canvi\u00e9s la sent\u00e8ncia. La gesti\u00f3 era rid\u00edcula. El President no t\u00e9 dret a indultar mai un home condemnat pels tribunals d’un Estat, nom\u00e9s els condemnats per un Tribunal federal. El Gobierno hauria hagut de posar-se en contacte amb el Governador de l’estat, l’\u00fanic que tindria dret a fer-ho. Per\u00f2 a Madrid nom\u00e9s volen parlar amb altres entitats independents de la mateixa categoria que ells.<\/p>\n <\/p>\n Joan Gil<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" En un moment quan els ciutadans necess\u00e0riament parlen d’eleccions, escau comparar el que es fa a la Pen\u00ednsula Ib\u00e8rica amb les enlluernants (i car\u00edssimes) eleccions nord-americanes, que s\u00f3n molt diferents. En primer lloc, no hi hagut mai ni eleccions ni lleis electorals federals nord-americanes. Cada dos anys tota la Cambra de Representants i un ter\u00e7 […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[32647,724,816,32648,32649],"tags":[],"class_list":["post-2245","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-eleccions-federals","category-estats-units","category-general","category-poder-exclusiu-dels-estats","category-primaries-2"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-Ad","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2245","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2245"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2245\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2248,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2245\/revisions\/2248"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2245"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2245"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2245"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}