{"id":22,"date":"2008-12-29T20:21:13","date_gmt":"2008-12-29T18:21:13","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/2008\/12\/29\/ground-zero-i-times-square\/"},"modified":"2009-01-05T04:12:19","modified_gmt":"2009-01-05T02:12:19","slug":"ground-zero-i-times-square","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/2008\/12\/29\/ground-zero-i-times-square\/","title":{"rendered":"GROUND ZERO i TIMES SQUARE"},"content":{"rendered":"

UNA EXCUSA: El teclat espanyol que tenia se m’ha declarat en vaga i per ara no el puc substituir. Ja havia tingut problemes amb entrades anteriors, per\u00f2 aquest cop ho he hagut de deixar c\u00f3rrer despr\u00e9s d’una hora. Aix\u00f2 vol dir que nomes puc escriure amb el teclat americ\u00e0 i el corrector catal\u00e0 de Google que moltes coses no les fa i a vegades ni tan sols funciona. Oi que m’ho disculpareu?<\/strong><\/em><\/p>\n

+++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++<\/p>\n

La Geografia de Manhattan: Una Orientaci\u00f3<\/strong><\/em><\/p>\n

Els turistes que visiten Manhattan sovint es desorienten per\u00a0 les mides de la ciutat per\u00f2 el principi es senzill: Amb els carrers cal dir sempre East o West. La frontera esta situada a la Cinquena Avinguda, o sigui que les dues cases als dos costats de l’Avinguda son anomenades respectivament 1 EastXth Street i 1 WestXth Street. Les Avingudes van de Nord a Sud i els carrers d’Est a Oest.\u00a0 El sistema per entendre la cantonada mes pr\u00f2xima a un numero de casa no es f\u00e0cil de descriure. La frontera entre Nord i Sud jo mateix no l’he entesa mai. L’unica Avinguda que jo conec que s’anomeni Sud es Park Avenue South que arrenca de Grand Central. Les dues coses de que vull parlar estan a l’Oest, Ground Zero definitivament al Sud i Times Square al Nord<\/p>\n

Jo vull parlar primer del Ground Zero, lloc de l’atemptat terrible de l’11 de Setembre de 2001 i una de les visites obligades dels turistes. Despr\u00e9s acabar\u00e9 amb una passejada al vespre per Times Square.<\/p>\n

Trobant Ground Zero<\/strong><\/em><\/p>\n

Gran com es, cal saber com trobar-lo. Esta al Districte Financer de la ciutat, a l’Est del fragment de Broadway entre l’Ajuntament i Wall Street. Jo personalment comen\u00e7o la visita sempre a la Pl. de l’Ajuntament, que es un petit edifici neocl\u00e0ssic situat al mig d’una Placa i es el final de la l\u00ednia 6 verda del metro. Abans que arribes el terror i la seguretat, era una placeta deliciosa. Te una font amb llums de gas, molts bancs i arbres, gespa i un medall\u00f3 pel terra inscrit amb la historia de la ciutat. Ara el que passa es que la policia te tancat i defensat militarment tot el per\u00edmetre de City Hall i intimida molt, per\u00f2 l’Alcalde Bloomberg deu sentir-se molt segur. Noteu que l’edifici de City Hall esta orientat completament cara al Sud. El van construir despr\u00e9s d’enderrocar l’antic Ajuntament a Wall Street, primera seu del Govern Federal (que estava al lloc de l’actual Federal Hall) i mira cap al Sud perqu\u00e8 cap al Nord nomes hi havia pagesos i vaques.<\/p>\n

En qualsevol cas per arribar a Ground Zero cal sortir de la placeta i prendre Broadway nomes per una cantonada cap al Sud. En arribar a una Esgl\u00e9sia d’estil colonial episcopaliana (anglicana) anomenada St Vincent cal creuar Broadway i darrere l’esgl\u00e9sia trobareu Ground Zero. Tamb\u00e9 hi ha estacions de metro (Fulton Street).<\/p>\n

La Reconstrucci\u00f3 Lenta de Ground Zero<\/strong><\/em><\/p>\n

Si arribeu pel cami que he dit (i us eviteu la temptacio d’entrar als Grans Magatzems de\u00a0 preus al discount, anomenats Century 21, una parada gaireb\u00e9 obligat\u00f2ria dels visitants), el primer lloc amb que topareu es l’entrada provisional a l’estaci\u00f3 del tren del PATH, un dels metros que van a Nova York.<\/p>\n

El projecte final per a l’estaci\u00f3 que diuen que algun dia es construir\u00e0 es de l’arquitecte valenci\u00e0 Calatrava, que fa molts anys que viu i treballa a tres cases contig\u00fces a Park Ave. En Calatrava, a mes d’arquitecte de ponts i edificis es un escultor, cosa que es nota molt als seus edificis. El seu projecte per a l’estaci\u00f3 del PATH esta culminat per dues grans ales d’ocell que s’enlairen cap al cel i haurien hagut de tenir un mecanisme que els permetria bellugar-se. En Calatrava insisteix que els edificis amb parts m\u00f2bils tenen un futur molt gran. Manhattan ha patit d’enca de la Guerra Mundial d’edificis alts, mediocres, vulgars i avorrits i potser per aix\u00f2 el projecte e Calatrava fou rebut amb un entusiasme extraordinari. Un altre aspecte era el gran espai subterrani que connectaria tots els trens, que en dies especials (l’aniversari, dies assolellats) s’obriria deixant entrar el sol. Meravell\u00f3s, per\u00f2 ai las, molt car. Ja li han tallat i redu\u00eft de mides les grans ales (se les volien tallar del tot) i potser la galeria subterr\u00e0nia podria tenir alguna columneta petita, que diuen que no molestaria gens i hi abaratiria tot. I no cal pas obrir el sostre, i ara! Ja veurem si aquesta estaci\u00f3 la construeixen o no.<\/p>\n

Per cert, quan li pregunten, en Calatrava diu sempre que viu a Nova York perqu\u00e8 els ponts s’estan fent molt vells i ell esta clar, ha dissenyat ponts molt macos. L’Obama diu que vol construir infrastructures, o sigui que ja veurem. Pero en Calatrava patira molt a Nova York.<\/p>\n

Pel que fa als edicifis, se n’han de construir set. Al comencament hi va haver baralles molt greus entre la Port Authority, propiet\u00e0ria del terreny i de les desaparegudes Torres Bessones i un senyor molt ric anomenat Silverstein que era propietari del “lease” de les Torres Bessones, el dret a explotar-les comercialment per molts anys, que de fet era com si en fos el propietari de tot el lloc i l’asseguran\u00e7a estava al seu nom. Es veu que en Silverstein i el public no tenien es mateixos interessos per\u00f2 el bon senyor insistia que era ell l’unic que tenia dret a edificar. Despr\u00e9s de molts anys, l’Assemblea de l’Estat d’Albany va fer una llei distribuint la propietat entre tots dos i tancant la baralla. En Silverstein ja ha terminat dos gratacels enormes, les organitzacions publiques amb prou feines han comen\u00e7at.<\/p>\n

Tothom que ve pregunta per que del retr\u00e0s i no es f\u00e0cil respondre.\u00a0\u00a0 El problema sembla ser la falta de coordinaci\u00f3 entre les diferents organitzacions dels governs locals. S’han gastat diners i diners i diners… Aix\u00f2 passa a vegades amb les necessitats dels diferents projectes, el monument i museu (dues piscines al peu del que foren les torres amb unmuseu subterrani), l’estaci\u00f3 i les noves torres, sobre tot l’emblem\u00e0tica Libery Tower. Topen l’un amb l’altre i cal aturar-ho tot fins que s’entenguin. Aleshores els agents de la seguretat venen i diuen que una certa coseta no es fer per por dels terroristes i les associacions de v\u00edctimes es queixen, etc, etc.<\/p>\n

Els concursos p\u00fablics per dirigir la reconstrucci\u00f3 van acabar tots molt malament. Hi va haver dos finalistes per al projecte d’urbanitzaci\u00f3, un d’ells el fam\u00f3s arquitecte David Libeskind (el del Museu Jueu de Berl\u00edn), que es natural de Brooklyn. A hores d’ara, anys despr\u00e9s, encara no esta gens clar qui dels dos va guanyar. Hi ha una barreja de tot. Despr\u00e9s hi va haver un concurs per construir la Liberty Tower, que va guanyar, aquest cop clarament, el Libeskind, amb un edifici que tindria exactament 1776 peus d’altura (es l’any de la Revoluci\u00f3 Americana contra el Rei Georges). Per\u00f2 despr\u00e9s van venir la gent de la seguretat, i una altra firma va ser encarregada amb “modificacions” i ara en Libeskind ha renegat del projecte. Un altre que havia perdut al concurs era el gran Norman Foster. L’edifici que van rebutjar, modificat, ja ha estat inaugurat fa anys prop de Carnegie Hall a la seu principal de l’editorial Hearst i es un dels meus millors nous edificis fets a NY els \u00faltims anys. Ara resulta que en Foster construir\u00e0 un segon edifici al Ground Zero.<\/p>\n

Un altre problema que ho va complicar tot, fou el cas de l’edifici de la Deutsche Bank, davant per\u00f2 fora de les Torres Bessones. L’edifici no fou destru\u00eft pels terroristes per\u00f2 va quedar cremat i malparat, o sigui que calia enderrocar-lo. Per\u00f2 hi ha corrupci\u00f3 a tot arreu. A la companyia d’enderrocament se li va acudir tancar l’aigua i les sortides d’emerg\u00e8ncia. Es va declarar un incendi i dos bombers van morir. Les querelles civils i la investigaci\u00f3 criminal van durar molts anys. Ara al final l’estan enderrocant de deb\u00f2 i sembla que aix\u00f2 permet moltes coses.<\/p>\n

Times Square, la Nuit<\/em><\/strong><\/p>\n

Times Square es una placa de forma molt estranya perqu\u00e8 esta situada a la intersecci\u00f3 de Broadway, que es obliqua amb la Setena Avinguda. Es molt allargada i estreta. Fa anys era un centre de pornografia i de prostituci\u00f3. La cosa havia arribat al punt que un frare francisc\u00e0, el P Richter havia fundat una obra per assistir als menors que eren explotats al lloc. El Pare Richter aviat va esdevenir un dels sants oficials vivents de la ciutat fins que un dia van sortir els primers rumors que un noi s’estava queixant d’abusos contra ell i despr\u00e9s un altre i despr\u00e9s hi va resultar que hi havia irregularitats amb els contractes. Una historia trista perqu\u00e8 l’obra era bona i ha seguit endevant. Ara ja fa molts anys que es dirigida per una monja. El Pare Richter es va retirar a una caseta petitona a Upstate New York, al camp. Va habilitar una habitacio amb una finestra per la que es veia la torre de l’esgl’esia com a capella i hi va dir missa cada dia fins la mort.<\/p>\n

Per\u00f3 tornant a Times Square, d’aquesta etapa tan dolenta del barri ja no queda gaireb\u00e9 res. Tots els gratacels son moderns i estan coberts de grans cartells lluminosos. Abans d’aquests cartells n’hi havia per tota la ciutat per\u00f2 molestaven els ve\u00efns, o sigui que ara nomes estan permesos a Times Square. N’hi molts, sovint amb pantalles de televisi\u00f3 grandioses que a vegades transmeten programes en viu de cable. N’hi que estan un damunt de l’altre, fins arribar molt amunt. La NASDAQ ofereix preus d’accions, per qui encara no estigui escarmentat. Cal anar-hi al vespre, per\u00f2 el llum a mi em sembla excessiu i m’amo\u00efna una mica.<\/p>\n

Les voravies estan tan plenes de gent que costa caminar. Sovint son fam\u00edlies de turistes senceres amb nens que s’aturen a mirar coses. Els locals rarament hi anem. Una novetat aquest any son els venedors ambulants d’entrades als espectacles dels teatres que hi ha al voltant. Altres anys, calia patir molt per trobar entrades aquesta \u00e8poca de l’any. Ara les ofereixen pel carrer a bon preu.<\/p>\n

Al nord de Times Square hi ha la famosa guixeta que ven entrades de teatre per al mateix dia a mig preu. Al darrere hi han bastit una escala de grades amb seients que al vespre s’il.lumina de vermell. Va sortir fotografiada el dissabte a la secci\u00f3 d’Opini\u00f3 de l’Avui perqu\u00e8 hi havia un concurs de parelles fent-se petonets. L’escala amb els graons per seure es permanent i ofereix una vista molt bona de tot Times Square. A mi em molesta nomes una est\u00e0tua vella de bronze que hi ha al davant d’un capella que ning\u00fa ja no sap qui era.<\/p>\n

Adeu siau, Any 2008<\/strong><\/em><\/p>\n

Vistes i videos de Times Square surten a tot el mon el vespre de Cap d’Any. Times Square pren el seu nom del diari New York Times, que ara esta situat a un gratacels gran, a prop per\u00f2 ja no a Times Square. L’antic edifici, que ara sembla molt petitet, si que esta conservat i es al damunt seu on hi ha el mastec del que cau la bola un minut abans de mitja nit i toca fons a mitjanit. Ning\u00fa no sap ben be d’on ve el costum. Hi ha qui diu que era un senyal antic als vaixells que tot anava be a la ciutat i podien entrar. Per\u00f3 l’opini\u00f3 dominant es que no se sap res.<\/p>\n

La placa queda tancada tot el 31 amb grans mesures de seguretat i barreres i molta policia. Aixi i tot ja hi ha gent que es presenta abans de migdia per assegurar-se un lloc. El total d’assistents es al voltant d’un milio (!!!) Aquest any ha nevat una miqueta de no res durant el dia pero a la nit fara un fed que pelara. La temperatura anunciada es de 17 graus\u00a0Fahrenheit,\u00a0que se\u00a0 quants Celisus son, pero probablement 5 o 6 sota zero. \u00a0Cal\u00a0aguantar dret, esta prohibit entrar amb cap mena d’alcohol\u00a0per escalfar-se i hi ha espectacles i videos. La gent es posen barrets de broma i ulleres amb el numero de l’any, i\u00a0bufen a joguines que fan tu-tut i criden i aplaudeixen i es fan petonets i ho troben fantastatic. Miren de sortir a la TV cridant, ballant i fent senyals.<\/p>\n

Aquest any a l’alcalde Bloomberg encara li queda un any. Altrament, com que el seu termini comenca a mitjanit de l’1 de Gener, sovint pren el jurament a Times Square. Pero l’alcalde te el privilegi d’apretar el buto que engega la bola de mitjanit. Aquest any ha convidat en Bill i la Hillary Clinton a que vinguin a ajudar-lo. Potser li cal ajut perque el buto deu ser molt dur d’apretar. Segur que els Clintons no venen amb barrets de paper ni bufaran tut-tuts<\/p>\n

Es veritat que molts dels participants son turistes pero tambe n’hi ha molts de locals. Es que a vegades, els Novaiorquesos son dif\u00edcils d’entendre…<\/p>\n

JOANOT <\/strong><\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

UNA EXCUSA: El teclat espanyol que tenia se m’ha declarat en vaga i per ara no el puc substituir. Ja havia tingut problemes amb entrades anteriors, per\u00f2 aquest cop ho he hagut de deixar c\u00f3rrer despr\u00e9s d’una hora. Aix\u00f2 vol dir que nomes puc escriure amb el teclat americ\u00e0 i el corrector catal\u00e0 de Google […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[816],"tags":[2733,32242,3001,3000],"class_list":["post-22","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-cap-dany","tag-general","tag-ground-zero","tag-times-square"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-m","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=22"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=22"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=22"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=22"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}