{"id":2199,"date":"2018-05-10T12:16:07","date_gmt":"2018-05-10T18:16:07","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/?p=2199"},"modified":"2018-05-22T14:22:13","modified_gmt":"2018-05-22T20:22:13","slug":"la-llico-de-la-democracia-americana-apresa-pels-carrers-de-washington-dc","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/2018\/05\/10\/la-llico-de-la-democracia-americana-apresa-pels-carrers-de-washington-dc\/","title":{"rendered":"La lli\u00e7\u00f3 de la democr\u00e0cia americana escrita pels carrers de Washington DC"},"content":{"rendered":"

\"\"\"\"Fa uns dies vaig anar a la capital federal a visitar la fam\u00edlia i es va donar el cas que era tamb\u00e9 el temps del fam\u00f3s festival anual dels arbres cirerers florits japonesos que atrau turistes de tot el m\u00f3n. Els arbres florals estan alineats a la National Mall (entre el Congres i el Monolit de Washington) i al voltant del Tidal Bassin, on es troben els monuments mes importants als herois, a les fetes i batalles dels EUA. Vaig aprofitar l’oportunitat per mirar-me i fotografiar els escrits permanents que es veuen en p\u00fablic pels carrers en lletres grans, considerats tan importants que els ciutadans els han de veure i recordar cada dia, i que tenen significat per a la Catalunya torturada dels nostres dies.<\/p>\n

Potser alg\u00fa dir\u00e0 que el govern americ\u00e0 no ha estat sempre tan exemplar com les inscripcions farien pensar. Jo respondria que en un sentit la pol\u00edtica es com la religi\u00f3: hi ha hagut sempre m\u00e9s pecadors que sants, pero els principis no canvien i la gent acaba tornant-hi i fins i tot \u00a0proselitzant. Per aix\u00f2 estan escrits pel carrer, perqu\u00e8 ning\u00fa els oblidi.<\/p>\n

A Constitution Avenue<\/strong><\/p>\n

\"\"\u00a0Est\u00e0 escrit en lletres molt grans a la paret d’una instituci\u00f3 p\u00fablica al barri del govern prop de la Mall. Vet aqu\u00ed que diu:<\/p>\n

El Congr\u00e9s no far\u00e0\u00a0cap llei limitant l’establiment d’una religi\u00f3\u00a0o prohibint la seva pr\u00e0ctica, o limitant la llibertat d’expressi\u00f3\u00a0de la premsa o el dret del poble a reunir-se pac\u00edficament\u00a0i demanar del govern la resposta als seus greuges.<\/em><\/p>\n

Cap jutge, cap periodista, cap ciutad\u00e0 t\u00e9 el dret d’oblidar-ho. Abans de comen\u00e7ar la Revoluci\u00f3 en 1776, el Congr\u00e9s Continental havia enviat a Londres un memorial de greuges (Impostos excessius, restriccions al comer\u00e7, govern autoritari sense representaci\u00f3 local). Sa Majestat a Londres se’n va fotre sense molestar-se a respondre. Ho va pagar car.<\/p>\n

El gran Thomas Jefferson<\/strong><\/p>\n

\"\"Tom\u00a0 Jefferson fou probablement l’home m\u00e9s important\u00a0 en la hist\u00f2ria de la naci\u00f3, l’autor de la teoria pol\u00edtica en qu\u00e8 tot est\u00e0 basat. No era tan impressionant en vida com el monument fa creure. Fou un latifundista a Virginia i es va casar b\u00e9 esdevenint potser l’home m\u00e9s ric de tot Virginia.\u00a0 Llegia molt i tenia molts llibres. Sabia de tot: era un escriptor, un estudi\u00f3s, un intel\u00b7lectual, un arquitecte, un bi\u00f2leg, un pol\u00edtic. Era una mica petit, no gaire simp\u00e0tic i parlava malament amb veu massa fina i nom\u00e9s els que el coneixien el prenien seriosamlent. Es va ficar a comit\u00e8s i impressionava sempre amb la seva comprensi\u00f3, l\u00f2gica i sentit com\u00fa. Aquell estiu de 1776 el Congres va decidir escriure la Declaraci\u00f3 d’Independ\u00e8ncia i van donar l’enc\u00e0rrec a John Adams, el m\u00e9s important despr\u00e8s del General Washington. Adams no s’ho va pensar gaire i va passar en l’acte l’enc\u00e0rrec a Tom Jefferson, que va escriure una obra mestra, dient que \u00e9s evident que tots els homes naixem iguals (volia dir que no ens cal per res tenir reis ni arist\u00f2crates), expressava sentiment per haver de trencar amb el Regne Unit no obstant els lla\u00e7os i lligams explicant les raons. Jo no em perdo mai l’oportunitat de visitar l’Arxiu dels EUA on els originals de la Declaraci\u00f3 (1776) i de la Constituci\u00f3 (1787) estan exposats (no deixen fer fotos) i hom veu com els nens d’escola i els grans s’ho miren amb la mateixa emoci\u00f3. La revoluci\u00f3 i la constituci\u00f3 havien donat drets a tothom, sense prohibir res.<\/p>\n

En Tom havia estudiat texts pol\u00edtics te\u00f2rics que ning\u00fa havia posat en for\u00e7a mai a cap pa\u00eds i els va adaptar a la nova realitat i esperit americans de forma meravellosa. El poder de l’estat sobre els drets que els individuals tenien el preocupava molt. No s’havia de permetre una reproducci\u00f3 de la monarquia. Va establir per primera vegada el principi de govern de la rep\u00fablica per elecci\u00f3 secreta universal, que no existia enlloc, drets individuals a la llibertat fort\u00edssims, la independ\u00e8ncia del poder judicial, els drets dels acusats que nom\u00e9s han de sotmetre’s a judici quan un gran jurat civil ho mana, dret a ser jutjat per ciutadans iguals que l’acusat, fiscals i jutges generalment elegits pel poble que depenen administrativament del govern pero apliquen la llei independentment sense haver d’obeir-lo, dret d’apel\u00b7laci\u00f3, respecte a les llibertats establertes per la Constituci\u00f3. Tot aix\u00f2 eren teories intel\u00b7lectuals que ning\u00fa havia posat en for\u00e7a.<\/p>\n

Politicament, fou una mica marruller i truculent amb massa enemics, per\u00f2 al final va esdevenir President dels EUA i amb la compra inesperada de l’immens territori de Louisiana, que Napole\u00f3 acabava de prendre d’Espanya, va establir per sempre qu\u00e8 esdevindrien els EUA.<\/p>\n

Permeteu-me traduir que diu la cita de Jefferson que el lector si t\u00e9 bona vista veur\u00e0 escrita a la paret a l’esquerra de la imatge:<\/p>\n

No estic a favor de fer canvis freq\u00fcents\u00a0en les lleis i constitucions, pero lleis i institucions han de seguir de prop el progr\u00e9s\u00a0de l’enteniment hum\u00e0\u00a0a mesura que esdev\u00e9\u00a0m\u00e9s desenvolupat, mes il\u00b7luminat\u00a0quan nous descobriments es fan, noves veritats s\u00f3n descobertes i els costums i opinions canvien amb el canvi de circumst\u00e0ncies. Les institucions tamb\u00e9\u00a0han d’aven\u00e7ar per adaptar-se als temps. Demanar a un home que es posi el mateix abric que duia quan era un noi seria igual com voler que una societat civilitzada restes per sempre sota el r\u00e8gim d’ancestrals\u00a0b\u00e0rbars.<\/em><\/p>\n

El web del congres de Madrid ensenya que hi ha hagut a l’estat ja 8 Constitucions, ignorant la de la Rep\u00fablica Federal Espa\u00f1ola (Primera Rep\u00fablica), per\u00f2 cap va disfrutar de l’adhesi\u00f3 tan entusi\u00e0stica del Sr Rajoy Brey per la dubtosa constituci\u00f3 de 1978. Jo crec que Jefferson no hi hauria estat gens d’acord. Antecessors barb\u00e0rics? No m’estranyaria.<\/p>\n

Parla Franklin Delano Roosevelt<\/strong><\/p>\n

\"\"<\/p>\n

El Emonument mes gran i espectacular al Tidal Basin \u00e9s el de Jefferson, molt merescut, per\u00f2 al costat seu hom troba el del segon Roosevelt, antic governador de Nova York i paralitzat per la polio a una cadira de rodes, elegit 4 vegades President (ara els terminis estan limitats a 2), que va acabar amb la Gran Recessi\u00f3 i va morir deixant la II Guerra Mundial ja gaireb\u00e9 resolta. Era un arist\u00f2crata amb pocs diners molt d’esquerres, creador de la Seguretat Social i molts drets, potser l’\u00fanic President progressiu que la naci\u00f3 ha tingut. Vet aqu\u00ed la traducci\u00f3<\/p>\n

Hem de guardar escrupolosament\u00a0els Drets Civils i les Llibertats Civils de tots els ciutadans, siguin qui siguin. Recordem que qualsevol opressi\u00f3, qualsevol injust\u00edcia, qualsevol odi, \u00e9s un atac a la nostra civilitzaci\u00f3.\u00a0<\/em><\/p>\n

No m’estranyaria que el Gobierno prohib\u00eds als ciutadans que llegeixen angl\u00e8s venir aqu\u00ed a veure coses tan subversives. Fa pensar massa en els nostres presos pol\u00edtics.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Al Cementiri Militar Nacional d’Arlington<\/strong><\/p>\n

Est\u00e0 situat naturalment a la ciutat d’Arlington, estat de Virginia, prop del Pent\u00e0gon pero hi arriba el metro de Washington (com hi arriba tamb\u00e9 al Pent\u00e0gon).<\/p>\n

Aquesta foto ensenya el mast original del vaixell Maine, enfonsat al port d’Havana despr\u00e9s d’una explosi\u00f3, cosa que va originar la guerra del 1898. Despr\u00e9s de la desfeta d’Espanya, fou recuperat i arreglat pels estatunidencs i plantat a Arlington envoltat per les tombes dels mariners i soldats morts.\u00a0Recordeu el Maine,<\/em> deien sempre els diaris exigint la guerra per alliberar les restes de l’Imperi espanyol com Puerto Rico, Cuba i les Filipines.<\/p>\n

Joan Gil<\/strong><\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Fa uns dies vaig anar a la capital federal a visitar la fam\u00edlia i es va donar el cas que era tamb\u00e9 el temps del fam\u00f3s festival anual dels arbres cirerers florits japonesos que atrau turistes de tot el m\u00f3n. Els arbres florals estan alineats a la National Mall (entre el Congres i el Monolit […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[816],"tags":[32637,32635,32636,32634,32633,32632],"class_list":["post-2199","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-blooming-cherry-trees","tag-franklin-roosevelt","tag-maine","tag-tom-jefferson","tag-usa-constitution","tag-washington-dc"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-zt","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2199","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2199"}],"version-history":[{"count":9,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2199\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2226,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2199\/revisions\/2226"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2199"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2199"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2199"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}