{"id":2153,"date":"2018-03-13T15:18:33","date_gmt":"2018-03-13T21:18:33","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/?p=2153"},"modified":"2018-03-14T15:41:55","modified_gmt":"2018-03-14T21:41:55","slug":"recordant-la-republica-federal-espanyola-de-1873-74","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/2018\/03\/13\/recordant-la-republica-federal-espanyola-de-1873-74\/","title":{"rendered":"Recordant la Republica Federal Espanyola de 1873-74"},"content":{"rendered":"

\"\"Vet aqu\u00ed un llistat de VUIT<\/strong> anys:\u00a0 \u00a01812, 1834, 1837, 1845, 1869, 1876, 1931, 1978<\/p>\n

Aquests anys tenen una cosa en com\u00fa: son les dates de promulgaci\u00f3 pel Congr\u00e9s de Diputats de Madrid de vuit<\/strong> Constitucions diferents de l’Estat Espanyol. El portal web del Congr\u00e9s en fa un breu resum, una mica tendenci\u00f3s, i ofereix el text \u00edntegre de cadascuna d’aquestes Constitucions, comen\u00e7ant amb la PEPA (publicada el dia de St Josep) de 1812 i acabant amb la sagrada i intocable del 1978.\u00a0 Jo visc a un pais on nom\u00e9s n’hi ha hagut una, amb unes quantes petites esmenes, des del 1787. Altrament no es f\u00e0cil trobar aquests texts. Fins ara, els pol\u00edtics consideraven nom\u00e9s que la Constituci\u00f3 no passava de ser una llei important que es podia canviar quan fes falta i no la veien com un document etern i intocable que es pot utilitzar per fer presos pol\u00edtics. \u00c9s\u00a0 molt interessant perqu\u00e8 la lectura d’aquests texts documenta la lluita interminable dels pobles espanyols contra una monarquia que insistia\u00a0 en que la sobirania nacional rau \u00fanicament i exclusiva en el rei i volia governar de forma totalit\u00e0ria. Veiem les pujades i abaixades,\u00a0 com tamb\u00e9 les il\u00b7lusions perdudes, les coses constants i els desenganys. Hom pot treure la conclusi\u00f3 que la llibertat pol\u00edtica a Espanya ha estat sempre molt dif\u00edcil d’aconseguir i defensar, durant uns pocs anys. L’enlla\u00e7 a la p\u00e0gina del web dels congressistes \u00e9s<\/p>\n

http:\/\/www.congreso.es\/portal\/page\/portal\/Congreso\/Congreso\/Hist_Normas\/ConstEsp1812_1978<\/a><\/p>\n

\u00c9s molt m\u00e9s interessant i actual parlar\u00a0 tamb\u00e9 de la Constituci\u00f3 de la Rep\u00fablica Federal Espanyola de 1873 que el web del Congr\u00e9s prefereix ignorar (per\u00f2 qui vulgui pot anar a la Viquip\u00e8dia i buscar l’entrada “Primera Rep\u00fablica Espa\u00f1ola” de la que he tret les il\u00b7lustracions) Ara hi ha molta gent que parla del federalisme, pero de la Primera Rep\u00fablica no parla ning\u00fa.<\/p>\n

7 de Juny de 1873<\/strong><\/p>\n

“Art\u00edculo: La forma de Gobierno de la naci\u00f3n espa<\/em>\u00f1ola es la Rep\u00fablica Democr\u00e1tica Federal”<\/em><\/p>\n

Abans de morir assassinat, el General Prim havia donat la corona a un pr\u00edncep de la Casa Reial de Savoia, de tradicions m\u00e9s liberals que els borbons, que regnaria amb el nom\u00a0 Amadeo I. El rei Amadeo era ben triat, un home profundament liberal i democr\u00e0tic, per\u00f2 no va poder aguantar el drama pol\u00edtic i les pressions cont\u00ednues a Espanya i va plegar volunt\u00e0riament, deixant la mem\u00f2ria d’haver estat un rei respectat i liberal. Era el Febrer de 1873. El gran orador Emilio Castelar va explicar molt b\u00e9 la situaci\u00f3 al Congr\u00e9s:<\/p>\n

“Se\u00f1ores, con\u00a0Fernando VII<\/a>\u00a0muri\u00f3 la\u00a0monarqu\u00eda tradicional<\/a>; con la fuga de\u00a0Isabel II<\/a>, la\u00a0monarqu\u00eda parlamentaria<\/a>; con la renuncia de don\u00a0Amadeo de Saboya<\/a>, la\u00a0monarqu\u00eda democr\u00e1tica<\/a>; nadie ha acabado con ella, ha muerto por s\u00ed misma; nadie trae la Rep\u00fablica, la traen todas las circunstancias, la trae una conjuraci\u00f3n de la sociedad, de la naturaleza y de la Historia. Se\u00f1ores, salud\u00e9mosla como el sol que se levanta por su propia fuerza en el cielo de nuestra Patria.”<\/p>\n

\"\"\"\"<\/p>\n

La not\u00edcia de la proclamaci\u00f3 fou rebuda amb gran alegria i entusiasme, com passaria anys despr\u00e9s el 14 d’abril de 1931 amb la Segona Rep\u00fablica. La marxa de Riego esdevingu\u00e9 l’himne nacional per primera vegada. Les il\u00b7lustracions ensenyen el moment de la proclamaci\u00f3, gaireb\u00e9 per unanimitat a Madrid, i els ciutadans a Barcelona celebrant davant la Generalitat. La Diputaci\u00f3 de Barcelona immediatament va proclamar l’estat Catal\u00e0, com faria el President\u00a0 Companys molts anys despr\u00e9s, per\u00f2 aquesta primera vegada la reacci\u00f3 de Madrid fou molt diferent. Ja hi havia un Govern presidit pel barcelon\u00ed Estanislau Figueras (primer catal\u00e0 que va esdevenir Cap d’Estat espanyol) amb el gran Francesc Pi i Margall (que aviat esdevindria el segon i darrer) de Ministre de l’Interior. Tots dos es van posar en contacte amb els Catalans i el President fins i tot va venir, demanant que esperessin la Constituci\u00f3, que quedarien satisfets. No van ficar ning\u00fa a la pres\u00f3.<\/p>\n

\"\"\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \"\"<\/p>\n

Francesc Pi i Margall (veieu la foto) fou un intel\u00b7lectual, periodista i pol\u00edtic molt important, exponent cabdal del llibertarianisme, de la solidaritat social i la democr\u00e0cia en el seu temps. Havia tradu\u00eft al castell\u00e0 obres del franc\u00e8s Proudhon, considerat com a pare del llibertarianisme. Proudhon havia estat un amic de Marx (i coneixia personalment en Pi i Margall,) per\u00f2 els seus camins s’havien separat radicalment. Marx anunciava la inevitabilitat de la revoluci\u00f3 obrera mundial, mentre que Proudhon parlava de l’evoluci\u00f3 o revoluci\u00f3 pacifica de la situaci\u00f3 de la classe treballadora i rebutjava viol\u00e8ncia.\u00a0 Pi i Margall creia no obstant com Proudhon en la legitimitat dels pronunciaments populars, cosa que acabaria costant-li molt cara (llegiu abaix)<\/p>\n

El primer President de la Rep\u00fablica fou el catal\u00e0 Estanislau Figueras i de Moragas, que nom\u00e9s va poder aguantar al c\u00e0rrec uns quants mesos. Al\u00a0 final a una reuni\u00f3 amb les discussions, crits i baralles di\u00e0ries va anunciar al grup segons sembla en catal\u00e0 que ja en tenia prou i no podia aguantar m\u00e9s. “I estic fins als collons de tots N<\/strong>OSALTRES” Va tornar a l’oficina i va deixar damunt la taula la carta de dimissi\u00f3. Va anar a passejar pel Parc del Buen Retiro per darrera vegada i va prendre el primer tren cap a la frontera francesa. Pensant en les baralles actuals dels pol\u00edtics, caldria meditar sobre aquest episodi. El bon rei Amadeo havia fet el mateix.<\/p>\n

L’embolic era tan gran que el Congr\u00e9s no podia triar un substitut. Sembla que tal com ja havia passat anteriorment i passaria molt m\u00e9s tard, la Gu\u00e0rdia Civil es va presentar anunciant que d’all\u00ed no sortia ning\u00fa fins que hi hagu\u00e9s un nou President. Els moderats van triar inesperadament en Pi, Ministre de l’Interior fins aquell moment, que semblava un federalista amb principis i ideals molt democr\u00e0tics. En\u00a0 bon catal\u00e0, semblava un home de seny. Fou elegit amb una gran majoria. Una mica estabornit l’home va acceptar, tot i declarant a l’assemblea que ell no s’havia presentat a res i que no tenia cap projecte pol\u00edtic per formular en aquell moment davant la cambra.<\/p>\n

Per\u00f2 va formular\u00a0 el pla per a la creaci\u00f3 dels nous “estats” membres de la futura Federaci\u00f3 que podeu veure m\u00e9s amunt, pero que inclo\u00efen tamb\u00e9 Puerto Rico i Cuba. A m\u00e9s va escriure una declaraci\u00f3 de pol\u00edtica social que seria encara en els nostres dies un gran exemple per a\u00a0 qualsevol\u00a0 partit progressiu. Va fracassar degut a la immaduresa i inestabilitat de la naci\u00f3 que no volia sentir parlar de raons ni tenia seny, un problema cr\u00f2nic a Espanya que fins ara no ha estat resolt.<\/p>\n

Pi i Margall va afrontar tres problemes insolubles que li van destrossar tot: 1) La Tercera Guerra Carlista, desfermada per l’abdicaci\u00f3 del rei Amadeo, que va prendre control del Pa\u00eds Basc, Navarra i Catalunya i no volia saber res de liberalisme, preconitzant el retorn a la monarquia totalit\u00e0ria dels borbons; 2) una guerra colonial fatal a Cuba, on els rebels semblaven a punt de guanyar i hi havia un problema amb els esclaus que Pi nom\u00e9s va poder resoldre a Puerto Rico pero no pas a Cuba, on els propietaris es resistien; i 3) la cat\u00e0strofe de la\u00a0rebel\u00b7li\u00f3<\/b><\/span>\u00a0cantonal.<\/b><\/p>\n

La sublevaci\u00f3 cantonal al sud de la\u00a0<\/strong>pen\u00ednsula<\/b><\/span><\/p>\n

Va comen\u00e7ar quan Pi i Margall encara era ministre de l’Interior. En Pi, a m\u00e9s del seu ideari social progressiu,\u00a0 reconeixia el \"\"principi de la sobirania popular\u00a0 i el dret a l’autogovern local dintre d’un federalisme pactat, cosa que compartia amb Proudhon. A la pen\u00ednsula l’exercici d’aquest dret va esdevenir una bestiesa intolerable que feia ingovernable al pa\u00eds, sobretot al Sud. El problema va durar des de juliol del 1873 a febrer del 1874. Ho van comen\u00e7ar tot els federalistes radicals sovint associats amb el partit de Pi i Margall, per\u00f2 que havien esdevingut impacients amb el proc\u00e9s de federalitzaci\u00f3 que tirava endavant\u00a0 poquet a poquet amb seny i molta prud\u00e8ncia (i oposici\u00f3). Ell va definir molt be el seu problema cabdal: calia fer els canvis des d’amunt cap avall i no a l’ inrev\u00e8s.<\/em> Els radicals en canvi van intentar transformar l’estat des d’avall immediatament amb sublevacions sobiranistes llibert\u00e0ries locals. Cal afegir que aquests radicals que van promoure els cantons no tenien cap desig ni intenci\u00f3 de desintegrar l’estat i que els cantons independents volien ser part d’una rep\u00fablica federal espanyola que pretenien accelerar. Per\u00f2 molta gent havien ent\u00e8s malament que \u00e9s la llibertat i qu\u00e8 seria el federalisme pactat. \u00c9s molt dif\u00edcil controlar als qui han pres el poder. I que consti que la revoluci\u00f3 cantonal no va passar mai a Catalunya sin\u00f3 a les parts del pa\u00eds que tant creuen en la unitat espanyola en els nostres dies. He trobat no obstant un web espanyolista que afirma (amb l’horror habitual) que Catalunya es va fer independent. A Catalunya com a Euskadi i Navarra no vam tenir mai ni un sol cant\u00f3. El que va estar m\u00e9s prop es trobava a Castell\u00f3 de la Plana.<\/p>\n

Com ensenya el mapa, on es poden veure al nord els territoris ocupats pels ex\u00e8rcits carlins, els llocs principals de les sublevacions cantonals estan marcats amb flames. El drama va comen\u00e7ar quan en Pi era encara Ministre i es van exacerbar de mala manera durant la seva breu presid\u00e8ncia. Va intentar tractar amb els cabdills que hi havia a les ciutats sublevades i fins i tot va exigir Impostos amb el resultat que hom es pot imaginar. L’\u00fanic recurs que quedava era la for\u00e7a militar pero en Pi i Margall, reconeixent potser que el cas era una c\u00f2pia dolenta i mal feta dels seus principis, dubtava molt i no volia cap repressi\u00f3 violenta. El van fer fora acusant-lo de feblesa. Calia fer la guerra als tres fronts.<\/p>\n

Pi i Margall, que es va exiliar per\u00f2 va acabar tornant despr\u00e9s de la restauraci\u00f3 borb\u00f2nica esdevenint diputat per Figueres, va guanyar una gran reputaci\u00f3. Els grans pensadors no s\u00f3n sempre els millors pol\u00edtics. Amb el temps es van formar partits que van adoptar la filosofia llibert\u00e0ria i pactista de Proudhon i Pi i Margall com a ideologia te\u00f2rica dels moviments anarquistes, cosa que Pi, un intel\u00b7lectual molt moderat i dialogant, sempre va rebutjar amb energia. En qualsevol cas, hi va haver molts partits llibertaris i sindicalistes completament diferents i\u00a0 generalment igual de pac\u00edfics o no com el socialisme. Aquests partits van inventar coses com el sindicalisme modern i cooperativisme abans de desapar\u00e8ixer. Hi ha hagut sempre llibertaris de dretes i d’esquerres que s\u00f3n molt diferents i en aquest moment estan tornant tots dos. Aquest autor creu que els llibertaris en formes noves prendran el centre de la vida pol\u00edtica a molts llocs del m\u00f3n com estan fent ja en els moviments populistes.<\/p>\n

Hi ha diferent versions de quines ciutats havien estat les primeres en declarar-se cantons lliures i sobirans.\u00a0 Als Pa\u00efsos Catalans el primer lloc fou Val\u00e8ncia, seguida de Castell\u00f3. Tamb\u00e9 alguns llocs a M\u00farcia i Albacete. A l’altre costat de la pen\u00ednsula, la revoluci\u00f3 va comen\u00e7ar a ciutats andaluses com Sevilla i Almeria\u00a0 i tamb\u00e9 a Extremadura arribant fins a Salamanca i \u00c0vila.<\/p>\n

Per\u00f2 la sublevaci\u00f3 cantonal que va durar m\u00e9s temps i va fer m\u00e9s nosa fou la de Cartagena, dirigida per un home anomenat Antonio G\u00e1lvez Arce “Antonete<\/em>” El seu grup va arribar a prendre control d’un territori gran\u00a0 i sobretot dels millors vaixells de la flota de guerra espanyola. Sota ordres de l’Antonete, els vaixells van salpar cap a ports andalusos buscant diners i partidaris, sovint desembarcant i atacant llocs. En vista del caos i enrenou produ\u00efts al Mediterrani, el govern de Madrid els va declarar vaixells pirates. Dues fragates estrangeres, una brit\u00e0nica i l’altre alemanya els van empaitar, capturar i fer presoners. L’Antonete encara va durar bastant temps. Cartagena va arribar a crear una moneda pr\u00f2pia, el duro cantonal<\/em>. Al final va formar un ex\u00e8rcit que va sucumbir a una batalla campal contra l’ex\u00e8rcit espanyol. En aquell moment la Rep\u00fablica Federal ja havia estat enderrocada per l’ex\u00e8rcit despr\u00e9s d’una breu dictadura militar. De fet el cant\u00f3 de Cartagena havia sobreviscut la Rep\u00fablica Federal per un mes.<\/p>\n

Joan Gil<\/strong><\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Vet aqu\u00ed un llistat de VUIT anys:\u00a0 \u00a01812, 1834, 1837, 1845, 1869, 1876, 1931, 1978 Aquests anys tenen una cosa en com\u00fa: son les dates de promulgaci\u00f3 pel Congr\u00e9s de Diputats de Madrid de vuit Constitucions diferents de l’Estat Espanyol. El portal web del Congr\u00e9s en fa un breu resum, una mica tendenci\u00f3s, i ofereix […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[32621,32619,32618,816,32615,32616,32620,32617],"tags":[],"class_list":["post-2153","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-antonete","category-cartagena","category-franesc-pi-i-margall","category-general","category-primera-republica","category-republica-federal-espanola","category-restauracio-borbonica","category-revolucio-cantonal"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-yJ","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2153","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2153"}],"version-history":[{"count":9,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2153\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2164,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2153\/revisions\/2164"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2153"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2153"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2153"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}