![\"\"](\"http:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/files\/2018\/02\/download-1.jpg\")
La Kitti era una filla d’immigrants italians que vivien a Kew Gardens. Un dia la mare es va espantar molt veient un crim i la fam\u00edlia va decidir marxar a un poble m\u00e9s segur a Connecticut, per\u00f2 la Kitti ja havia acabat High School i va triar quedar-se a la ciutat a fer la seva vida. Es va casar molt jove, per\u00f2 el matrimoni fou anul\u00b7lat. La Kitti va trobar una noia que l’estimava molt i van viure juntes fins el dia del crim.<\/p>\n
La noia va comen\u00e7ar a treballar de cambrera a bars i restaurants, on va cridar l’atenci\u00f3 pel bon car\u00e0cter, seriositat i la confian\u00e7a que inspirava. De fet, molt jove encara, la van fer encarregada d’un bar bastant gran a un barri treballador, feina de responsabilitat que va fer de molt bon grat. En aquells temps, la Mafia era una part integral de la societat. No venien drogues encara, sin\u00f3 que cobraven “protecci\u00f3” dels negocis i locals, organitzaven prostituci\u00f3 (il\u00b7legal a NY tant ara com llavors) i sobretot acceptaven apostes esportives igualment il\u00b7legals. Un dia la Kitti fou enxampada per la policia amb diners i papers d’apostes de cam\u00ed a trobar-se amb un boss mafi\u00f3s. Va passar una nit a la Comissaria per\u00f2 l’endem\u00e0 un advocat la va treure i els que la coneixien nom\u00e9s van riure. La gent ho entenia tot. La M\u00e0fia era una part de la societat i les apostes agradaven a tothom.<\/p>\n
El crim, a la matinada del 13\/03\/1964<\/strong><\/p>\n Un dels problemes de ser l’encarregada d’un bar \u00e9s que s’hi havia de quedar fins les dues de la matinada per tancar i havia de tornar a casa quan els carrers estaven buits i era fosc. La Kitti va tornar com de costum en el seu petit cotxe, que deixava sempre de franc a l’aparcament de l’estaci\u00f3 de trens de Long Island, nom\u00e9s a uns 30 m. de l’entrada del seu edifici. A la cantonada un home assegut al seu cotxe la va veure i va sortir del vehicle molt aprop amb un ganivet a la m\u00e0. La Kitti el va veure i va apretar a c\u00f3rrer cap a casa. L’home la va enxampar quan ja estava sota la paret del bloc on vivia, i sense dir res, la va apunyalar greument al pit causant el col\u00b7lapse d’un pulm\u00f3.<\/p>\n La Kitti va cridar a la desesperada demanant ajut. Una finestra es va obrir i un home va cridar: “Deixa en pau aquesta noia” El criminal, preocupat, es va retirar al seu cotxe, mentre la finestra es tancava i el ve\u00ed molestat tornava al llit. La Kitti va aconseguir aixecar-se, sempre cridant i demanant auxili i va poder girar a peu o arrossegant-se la cantonada cap a casa. L’assass\u00ed s’ho va mirar tot i va veure que els llums s’havien apagat i no se sentia ni passava res. Podia tirar endavant. Als 30 minuts va sortir de l’auto a fer la segona part i acabar la feina. Va haver de buscar la Kitti, desapareguda al voltant de la cantonada, per\u00f2 la va trobar a l’entrada del seu edifici. Com passa sovint a NY, l’edifici tenia dues portes i per obrir la segona cal tenir una clau que la dona, malferida i mig inconscient, no va poder trobar, quedant atrapada, per\u00f2 sempre cridant. Ning\u00fa havia sortit. \u00a0L’assass\u00ed la va trobar, ferint-la m\u00e9s i violant-la sense que ning\u00fa reaccion\u00e9s ni al soroll ni als crits. Hi havia un entrep\u00eds prop de la porta, i un ve\u00ed ho havia sentit tot a trav\u00e9s de la porta tancada posant-se a tremolar amb por de sortir per\u00f2 sense trucar la policia. La seva mare el va descobrir i va entreobrir la porta, veient el final de la trag\u00e8dia manant a l’home trucar la policia. Va ser ella qui va sortir i confortar la pobre Kitti ja agonitzant, que va morir a l’ambul\u00e0ncia.<\/p>\n La policia va interrogar ve\u00efns que ho havien vist per\u00f2 no van fer res. Al final van trobar un home lleter que a aquelles hores repartia llet fresca a certes botigues que va dir que havia vist un home sospit\u00f3s. El va descriure creant un dibuix que fou extraordin\u00e0riament ben fet.<\/p>\n L’assass\u00ed \u00e9s detingut set dies despr\u00e9s per dos vellets retirats<\/strong><\/p>\n Un home gran anava passejant prenent el sol per la tarda per un carrer d’Ozone Park, a un barri treballador mixt, blanc i negre, amb cases petites individuals, humils per\u00f2 maques i ben cuidades que haurien estat el somni i l’enveja de molts treballadors pel m\u00f3n. El senyor va trobar un home negre (en Winston Moseley) que estava traient un televisor (molt car en aquells temps) i altres estris d’una casa on no hi havia ning\u00fa i ficant-lo al seu cotxe. Li va semblar que estava presenciant un robatori molt descarat en viu i va tenir el coratge d’interpel\u00b7lar el lladre, preguntant-li qu\u00e8 feia. No, ell nom\u00e9s estava ajudant els propietaris a mudar-se. I tan tranquil va tornar a entrar a la casa a seguir robant. El passejant va veure un ve\u00ed tamb\u00e9 d’edat aven\u00e7ada que sortia a la porta i li va preguntar si era veritat que els seus ve\u00efns es mudaven. No! El segon anci\u00e0 es va girar, manant un fill a l’interior trucar la policia. Per\u00f2 i si el lladre fugia amb el cotxe? Ah, no, el primer vellet sabia com evitar-ho. Va al\u00e7ar la capota del cotxe i va arrencar els cables de les bugies (que el lector consideri que aix\u00f2 era f\u00e0cil en cotxes dels 1960). El lladre va sortir i efectivament va intentar en va engegar el cotxe. Reconeixent la gravetat de la situaci\u00f3, va apretar a c\u00f3rrer, amb el segon jubilat corrent al darrere seu fins que es van presentar dos policies.<\/p>\n La policia<\/strong><\/p>\n Els policies havien escrit\u00a0 una p\u00e0gina desagradable l’endem\u00e0 del crim. Van dur a la comissaria la companyona de Kitti a interrogar-la amb q\u00fcestions \u00edntimes i suposicions. L’homosexualitat per se<\/em> no era cap crim, per\u00f2 hi havia una ombra sobre els homosexuals de ser gent viciosa, indesitjable i perillosa, possiblement criminals, i van fer patir molt per hores aquella noia tan tresbalsada i absurdament acusada. Molts policies van recon\u00e8ixer que havien escrit una p\u00e0gina vergonyosa.<\/p>\n Com que el crim de Winston Moseley (robar televisions) semblava poca cosa, el va entrevistar un detectiu jove, el qual es va admirar molt que una persona tan ben establerta, amb fam\u00edlia, respectat i amb alguns diners rob\u00e9s televisions. Aix\u00f2 ho fan gent molt diferent. Qu\u00e8 ja ho havia fet abans? \u00a0S\u00ed, unes quaranta vegades, va confessar en Winston tranquil\u00b7lament. Ara s\u00ed que el detectiu es va amoscar i va comen\u00e7ar a buscar fitxers amb casos de robatoris recents amb assalts i violacions de dones que podrien estar relacionats. En Winston va recon\u00e8ixer orgullosament que s\u00ed que ho havia fet tot i m\u00e9s i podia oferir detalls.<\/p>\n El detectiu va anar a buscar els altres investigadors responsables pel cas de la Kitti, encara sense aclarir. Es va mirar el dibuix fet amb indicacions del lleter i va dir que si buscaven aquest home, ja el tenia detingut. L’acusat va confessar f\u00e0cilment. Era un necr\u00f2fil. Li agradava matar dones perqu\u00e8 eren m\u00e9s f\u00e0cils que els homes. Havia assassinat la Kitti perqu\u00e8 aquell vespre simplement havia tingut ganes de matar alg\u00fa.<\/p>\n La policia es va trobar un altre problema molt gran. En Winston Moseley admitia i descrivia dos assassinats previs. El segon era particularment odi\u00f3s i la premsa n’havia parlat molt (com ell volia). \u00a0En Moseley, passejant de matinada com sempre en el seu cotxe havia vist una dona que per la ra\u00f3 que fos havia sortit a l’exterior de la seva casa, mentre la fam\u00edlia dormia al primer pis. En Moseley la va malferir i violar. Enlloc d’anar-se’n fugint, va ficar la v\u00edctima a l’interior de la casa calant foc a l’edifici. Hi havia un problema greu, perqu\u00e8 en aquell moment un altre home ja havia estat detingut i estava essent jutjat per aquest assassinat amb violaci\u00f3 i la crema d’una casa amb residents dintre, que hauria significat la pena de mort segura. Com era la seva obligaci\u00f3, els policies van anar a parlar amb el fiscal, l’advocat defensor i van declarar com a testimonis explicant que l’home processat no podia ser el culpable. El fiscal es va molestar molt perqu\u00e8 l’acusat que ell tenia no era cap angelet, sin\u00f3 que havia estat mirant d’empresonar-lo per temps i no ho va voler acceptar.\u00a0 El desgraciat fou sentenciat. No he pogut saber mai com va acabar. Probablement alg\u00fa el va indultar o commutar la sent\u00e8ncia, qui sap.<\/p>\n Sent\u00e8ncia de mort<\/strong><\/p>\n Winston Moseley fou jutjat i condemnat a ser executat a Sing-Sing. Els seus advocats van apel\u00b7lar a la segona inst\u00e0ncia al\u00b7legant una formalitat t\u00e8cnica i la sent\u00e8ncia fou commutada per presidi a perpetu\u00eftat. Al poc temps de estar empresonat prop de Buffalo, es va escapar. Va envair una resid\u00e8ncia, lligant el marit i violant la dona en la seva pres\u00e8ncia. Poc despr\u00e9s va tornar a violar una altra dona. Fou re-arrestat i va rebre 15 anys addicionals per cadascun dels dos nous crims. Despr\u00e9s d’aix\u00f2 va fer bondat i va viure a la pres\u00f3 51 anys, un r\u00e8cord absolut per l’Estat de Nova York. Va morir en Mar\u00e7 de 2016, cosa que Fou publicada al NYTimes i a molts altres diaris.<\/p>\n Den\u00fancia d’un home amb consci\u00e8ncia<\/strong><\/p>\n Suposo que a Catalunya hom deu poder veure la s\u00e8rie televisiva Blue Bloods on surt el Police Commissioner de Nova York (cap de policia) que a vegades es molesta quan reconeix coses que no li semblen b\u00e9. Aix\u00f2 va passar en 1964 despr\u00e9s de la mort de Kitti Genovese. El cap de la policia de NY, molt indignat, va passar la llista de ve\u00efns interrogats que van admetre haver sentit els crits sense fer res a un periodista prominent del NYTimes, que ho va publicar a la primera p\u00e0gina, afirmant que 38 ciutadans havien negat assist\u00e8ncia a una jove que estava essent assassinada. La indignaci\u00f3, l’esc\u00e0ndol i l’horror es van escampar per tota la naci\u00f3. Al final soci\u00f2legs i psicologistes ho van discutir. La reacci\u00f3 d’un grup (dit bystander effect<\/em> o\u00a0tamb\u00e9 Kitti Genovese syndrome<\/em> a Am\u00e8rica) fou l’actitud del p\u00fablic que calia esperar, pensant que un altre dels que ho veien ja hauria d’intervenir i no indicava manca de solidaritat. \u00c9s un mecanisme social que persisteix i no pot ser evitat f\u00e0cilment. Potser algun lector hi pensar\u00e0 i ho far\u00e0 millor, si el cas se li presenta.<\/p>\n Per cert, el NYT va haver de rectificar una mica. Van ser algunes menys de 38 les\u00a0 persones indiferents que havien ignorat els crits agonitzants de la Kitti durant mitja hora. Dues van de fet trucar la policia, que va respondre que devia ser una de les baralles familiars freq\u00fcents i que no se’n preocupessin.<\/p>\n Joan Gil<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Vull explicar exactament qu\u00e8 em va passar fa uns mesos a la ciutat de Dallas. Era un dia maco i vaig decidir anar a Dallas amb el tren suburb\u00e0 i transbordar a un dels cinc trens lleugers o tramvies radials que cobreixen tot el centre d’aquesta ciutat. Volia visitar el meravell\u00f3s parc zool\u00f2gic que recomano […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[32603,816,32602,32604],"tags":[],"class_list":["post-2109","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-bystander-effect","category-general","category-kittie-genovese","category-psicopata-criminal"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-y1","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2109","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2109"}],"version-history":[{"count":12,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2109\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2123,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2109\/revisions\/2123"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2109"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2109"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2109"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}![\"\"](\"http:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/files\/2018\/02\/assassi.jpg\")
El criminal es deia Winston Moseley i tenia 29 anys. Tot feia creure que no seria trobat mai. Ell fou un dels pitjors i m\u00e9s odiosos psic\u00f2pates criminals mai vists a la ciutat, gent que cometen crims per divertir-se i no senten res per ning\u00fa. Vivia a Ozone Park, un altre barri de Queens i tenia molt bona vida. Tenia una feina molt bona on era molt respectat, estava casat amb una infermera, tenia tres fillets petits i era propietari de la casa on vivia amb la seva mare, la muller i els nens. A la nit sortia de casa i pujava al cotxe per anar de cacera. Ning\u00fa, ni la policia, podria creure que fos un criminal tan perill\u00f3s. Un dels elements m\u00e9s freq\u00fcents dels psic\u00f2pates \u00e9s la necessitat que senten de burlar-se de la policia i de tothom i de fer coses a la vista d’altre gent. Aix\u00ed \u00e9s com va caure.<\/p>\n