{"id":210,"date":"2011-03-19T09:18:29","date_gmt":"2011-03-19T03:18:29","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/?p=210"},"modified":"2011-03-19T19:32:25","modified_gmt":"2011-03-19T13:32:25","slug":"nova-york-i-les-centrals-nuclears-el-problem-que-ningu-sap-resoldre","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/2011\/03\/19\/nova-york-i-les-centrals-nuclears-el-problem-que-ningu-sap-resoldre\/","title":{"rendered":"Nova York i les seves centrals nuclears"},"content":{"rendered":"

Records personals de Three Mile Island (TMI)<\/strong><\/p>\n

<\/strong>Feia poc que jo havia arribat als EUA i treballava a una Universitat de Filad\u00e8lfia, l’antiga capital dels EUA, que \u00e9s la ciutat m\u00e9s gran de Pennsilv\u00e0nia. La seu del govern de l’estat \u00e9s Harrisburg, a cent milles. Als voltants d’aquesta ciutat hi havia una central nuclear molt admirada i moderna anomenada Three Mile Island. Aquell memorable 28 de mar\u00e7 de 1979 a les quatre de la matinada el m\u00f3n va aprendre a tenir por dels \u00e0toms.
\nL’accident, com el que va tenir lloc Txern\u00f2bil pocs anys despr\u00e9s, si alg\u00fa s’hi interessa, est\u00e0 ben descrit a la Wikip\u00e8dia americana i no cal ser un f\u00edsic nuclear per entendre qu\u00e8 va passar. Hi\u00a0ha\u00a0un aspecte que \u00e9s\u00a0mon\u00f2ton\u00a0i s’ha repetit sempre a\u00a0tot arreu, sigui quina sigui a causa: degut a raons no sempre conegudes \u00a0el reactor fa l’scram<\/em> autom\u00e0tic que atura (o intenta aturar) en l’acte la reacci\u00f3 nuclear \u00a0introduint\u00a0certs cilindres a l’interior de la pila. Aix\u00f2 probablement passa sovint i no t\u00e9 cap significat amb la condici\u00f3 que la refrigeraci\u00f3 d’emerg\u00e8ncia\u00a0alimentada\u00a0per generadors s’inicii immediatament, diguem als 5 o 10 segons. Si la refrigeraci\u00f3 no funciona, el combustible nuclear segueix escalfant-se i es pot arribar a fondre com si fos un liquid esp\u00e8s a milers de graus de temperatura, esdevenint una font de radiaci\u00f3 a l’exterior grav\u00edssima que els\u00a0t\u00e8cnics\u00a0no saben com aturar. La crisi es pot desenvolupar de formes molt diferents i els detalls varien molt, per\u00f2 l’arrel del drama es sempre el que queda exposat.
\nAquella matinada, un dels reactors de TMI estava aturat per bescanviar els cilindres que contenen el carburant radiactiu, treient els gastats i inserint-ne de nous. Quan inesperadament el reactor s’atura (scram<\/em>) <\/strong>les bombes d’emerg\u00e8ncia del liquid refrigerant s’han de posar en marxa normalment i despres de trobar la causa de l’incident, els operadors poden resoldre-ho tot. El drama va comencar quan una v\u00e0lvula (l’anomenada PORV<\/strong>) que no hauria hagut de participar en la resposta immediata per res, es va obrir, cosa que ning\u00fa va saber diagnosticar (llegiu m\u00e9s abaix) establint una\u00a0comunicaci\u00f3\u00a0entre el refrigerant i un sistema de buit. Per aquell forat es va escapar r\u00e0pidament tot el liquid refrigerant del reactor en dificultats on l’scram<\/em> (atur) d’un reactor acabava de tenir lloc, deixant el reactor sec i escalfant-se r\u00e0pidament. Aleshores es va activar de forma\u00a0autom\u00e0tica\u00a0un tercer\u00a0mecanisme, obrint comunicacions entre les tub\u00e0ries ja seques del reactor en funcions amb un\u00a0 ltre sistema, el qual\u00a0dissortadament\u00a0estava buit degut al canvi de les barres d’urani en proc\u00e9s \u00a0(una violaci\u00f3 greu de mesures de seguretat). Amb aix\u00f2, el reactor, impossible de refredar va guanyar\u00a0 la iniciativa mentre els operadors\u00a0 seguien de b\u00f2lit sense saber qu\u00e8 fer, ni entendre que havia passat. Veien que la situaci\u00f3 era amena\u00e7adora sense entendre perqu\u00e8. Ja eren les set del mat\u00ed, tres hores mes tard, quan un enginyer competent va entrar finalment a la sala de control a fer-se’n c\u00e0rrec. Una mica tard,\u00a0perqu\u00e8\u00a0una\u00a0fusi\u00f3\u00a0parcial\u00a0 irreparable de les barres radioactives ja havia tingut lloc. Cal dir que tot va acabar bastant b\u00e9 sense morts ni ferits i amb p\u00e8rdues materials modestes.<\/p>\n

Vull deixar de banda la q\u00fcesti\u00f3 de la compet\u00e8ncia dels operadors en servei aquella matinada. S’en recorda alg\u00fa que el genial Homer Simpson<\/strong> es guanya la vida treballant a una central nuclear? Cal mencionar no obstant l’assumpte del man\u00f2metre encallat que va enredar tothom. La\u00a0pel\u00b7l\u00edcula\u00a0The China Syndrome<\/em> de l’admirada Jane Fonda s’havia estrenat amb un cert \u00e8xit \u00a0tres setmanes abans quan la gent encara no es preocupava gaire de l’energia\u00a0at\u00f2mica. Resulta que els operadors de TMI van repetir sent\u00e8ncies i situacions que sortien al film (gl\u00f2ria eterna als assessors t\u00e8cnics de la Jane). Fins i tot en una cosa que havia semblat\u00a0rid\u00edcula\u00a0als espectadors.<\/p>\n

L’instrument de control que va fallar<\/strong>
\nCal poder tenir confian\u00e7a en els indicadors. Si entres a l’ascensor i prems el bot\u00f3 per anar\u00a0 cinqu\u00e8 pis, esperes anar nomes al cinqu\u00e8 i no al tercer o al terrat o a un altre lloc. La companyia que el va construir no ho havia fet b\u00e9. A la pel\u00b7licula un dels actors assenyala una mena de man\u00f2metre anal\u00f2gic de paret amb agulla dient que els valors s\u00f3n normals i per tant no passa res. Aleshores un altre actor arriba, cava un cop de puny a l’instrument, l’agulla es desencalla i assenyala mesuraments cr\u00edtics desastrosos. Cal recordar que els anys setanta no hi havia gaireb\u00e9 res que fos digital i que la tecnologia\u00a0 ara ens faria riure.
\nEl que va passar a TMI fou diferent per\u00f2 semblant. Era l’indicador de l’anomenat PORV<\/strong>, que era la v\u00e0lvula connectant una refrigeraci\u00f3 normal amb el buit, que ning\u00fa sabia que estigu\u00e9s oberta i era el problema d’arrel en aquell moment. L’indicador semblava completament normal, per\u00f2 \u00e9s perqu\u00e8 els operadors no s’havien ent\u00e8s mai amb el fabricant Wilcox & Babcok. De fet l’indicador nom\u00e9s anunciava que la v\u00e0lvula era inactiva<\/em>, no si estava oberta o tancada.<\/em> En aquell moment era inactiva per\u00f2 estava oberta, cosa que ning\u00fa sabia. Aix\u00f2 i la falta de coneixements dels operadors fou probablement la causa principal del desastre.<\/p>\n

Informaci\u00f3: el Govern sempre tan optimista<\/strong>
\nJo estava dormint encara quan una parenta a Barcelona em va telefonar per preguntar si jo i els meus encara est\u00e0vem vius, perqu\u00e8 es temia que l’accident acab\u00e9s amb una explosi\u00f3 nuclear apocal\u00edptica que es podria estendre per tot el m\u00f3n en segons.
\nCaram, ning\u00fa ho hauria dit escoltant la nostra r\u00e0dio local o llegint els diaris. Deien que s\u00ed que hi havia hagut un accident lamentable, per\u00f2 que tot estava sota control. L’endem\u00e0, tranquil\u00b7litzant, ja anunciaven que probablement no hi hauria cap explosi\u00f3 nuclear perqu\u00e8 la concentraci\u00f3 del combustible era massa petita, i que possiblement el n\u00favol de radioactivitat afectaria poc la nostra gran ciutat, i que, com tot anava tan b\u00e9, era nomes per acabar amb el problema, per exc\u00e9s de prud\u00e8ncia, que estaven organitzant l’evacuaci\u00f3 de Harrisburg. De moment, ning\u00fa sabia on estava el Governador i els parlamentaris havien tornat prudentment a casa seva. Cap ra\u00f3 per preocupar-se. Van fer com el Franco despr\u00e9s de la bomba at\u00f2mica caiguda a Palomares. Tot eren mentides escampades per la propaganda comunista i “l’Anti-Espa\u00f1a de siempre”. Deu ser que els governs disfruten mentint. Ells volen que estiguem tranquils i no ens preocupem de res.<\/p>\n

I Txern\u00f2bil, qu\u00e8?<\/strong>
\nUna trag\u00e8dia horrorosa perqu\u00e8 aquesta vegada s\u00ed que van morir i quedar malferits molts i una ciutat fou esborrada del mapa. Sempre m’ha impressionat sobretot que tanta gent va estar disposada a oferir a seva vida per acabar a una desgr\u00e0cia causada per la incompet\u00e8ncia i temeritat dels operadors. El cas fou molt diferent.
\nLes centrals sovi\u00e8tiques velles eren perilloses. A l’estranger ho deia tothom, ficant el dit a les nafres d’un enemic, amb un somriure feli\u00e7 dintre del marc ideol\u00f2gic de la guerra freda. Els comunistes no podien fer b\u00e9 res delgut a a maldat intr\u00ednsica del sistema. Els guerrers freds es fregavn les mans de satisfacci\u00f3 esperant un accident. En el cas de Txern\u00f2bil, els operadors locals de la central es mossegaven els llavis. El perill, que era real, el patien tamb\u00e9 ells i els seus fillets. Diuen que tamb\u00e9 s’hi feia plutoni per als m\u00edssils continentals, cosa que no canviava res.<\/p>\n

Un experiment fatal<\/strong>
\nEl problema pitjor de Txern\u00f2bil era el temps que havia de transc\u00f3rrer (entre 60 i 70 segons) entre l’ scram d’urg\u00e8ncia (l’apagada del reactor), comen\u00e7ament invariable de qualsevol accident i el funcionament de les bombes de refrigeraci\u00f3 di\u00e8sel independents de la xarxa, que segons sembla eren gaireb\u00e9 70 segons, cosa que els especialistes, tant comunistes com capitalistes, un\u00e0nimement declaraven massa lent, inacceptable i molt perill\u00f3s. Per\u00f2 a Txern\u00f2bil tenien el sistema que tenien i prou que sabien que el govern no el voldria canviar. Van comen\u00e7ar a buscar solucions pel seu compte. Se’ls havia acudit que el temps d’espera es podria reduir potser a 15 segons utilitzant la in\u00e8rcia de les rodes de la turbina que generava l’electricitat, les quals seguien girant una estona despr\u00e9s de l’apagada. Ho van provar tres vegades fracassant totalment. A la quarta va anar a ven\u00e7uda.
\nEs evident que els operadors tenien bones intencions per\u00f2 diuen que als inferns \u00e9s on acaben les bones intencions. En primer lloc no havien demanat perm\u00eds ni estudiat el projecte amb experts independents, no obstant haver fallat tres vegades consecutives. La seva actuaci\u00f3 aquell 26 d’abril de 1975 fou a successi\u00f3 de disbarats, imprud\u00e8ncies i temeritats.
\nEl govern, com de costum en aquests casos, va mentir sens vergonya. Probablement no tenien cap intenci\u00f3 de notificar a ning\u00fa, per\u00f2 als tres dies un observatori suec, a gaireb\u00e9 2000 qm de dist\u00e0ncia, va exigir molt indignat explicacions del govern sovi\u00e8tic. Van manar l’evacuaci\u00f3 de tota la ciutat dient a la gent que era una precauci\u00f3 provisional i que tots tornarien a casa en dos o tres dies… que es farien molt llargs. Ni un sol resident hi tornaria mai. A ciutat est\u00e0 abandonada i tancada com una Pompeii moderna. Molta gent van anar conscientment a la mort en un acte de servei, com ara aviadors, bombers, els bucejadors que van obrir a les fosques gaireb\u00e9 despullats les v\u00e0lvules de drenatge d’una piscina molt contaminada a punt d’explotar. Mis\u00e8ria de mis\u00e8ries… Qui podria pagar per haver causat aquesta desgr\u00e0cia?<\/p>\n

A la ciutat de Nova York<\/strong>
\nAls EUA funcionen en l’actualitat 104 centrals nuclears. La m\u00e9s antiga la tenim prop d’aqu\u00ed, a unes 80 milles al sud (1 milla=1,6 qm) de la ciutat, localitzada (com no podia ser altrament) al gran estat ve\u00ed de Nova Jersei. No hi ha forma d’escapar-se de les burles: qualsevol cosa que \u00e9s estranya, rara, estrafol\u00e0ria, lletja, absurda o c\u00f2mica ha d’estar sempre a NJ. La gent ja riu nomes de sentir el nom. Aquesta central anomenada Oyster Creek (riera de les ostres) t\u00e9 poca pot\u00e8ncia i ser\u00e0 apagada aviat sense remei. La gent s’en preocupa poc actualment.
\nSobre la q\u00fcesti\u00f3 de l’edat d’un reactor nuclear, la Comissi\u00f3 Regulat\u00f2ria de l’Energia Nuclear (NRC) respon sempre que no t\u00e9 cap import\u00e0ncia perqu\u00e8 totes les parts s\u00f3n substitu\u00efdes i millorades continuament i\u00a0 que de fet aquests reactors vells per dintre son els mes nous.<\/p>\n

El cas d’Indian Point…<\/strong>…<\/p>\n

\u00e9s molt m\u00e9s greu. Situat a la vora del riu Hudson, a uns 38 qm al nord de la ciutat, suministra un 30% de l’energia que necessita Nova York. A m\u00e9s dels seus advantatges culturals i intel\u00b7lectuals, cal afegir que Nova York, una ciutat amb tants gratacels, hospitals famosos i operacions financeres i de cr\u00e8dit universals (cada vegada que alg\u00fa utilitza una Master Card o Visa, el perm\u00eds surt d’un edifici a Nova Jersei, a l’altre costat del Hudson), doncs aquesta ciutat no pot tolerar ni patir tallades el\u00e8ctriques. Aixo s’aconsegueix organitzant de forma escaient les xarxes el\u00e8ctriques adjuntes dels estats de Nova Jersei i Nova York. Aquesta xarxa el\u00e8ctrica en general, malgrat algun blackout fam\u00f3s, funciona molt b\u00e9. Contrasta molt amb les tallades breus que son tan freq\u00fcents a moltes altres ciutats. I la metr\u00f2poli es veu a a la nit des de l’espai planetari, de tanta energia com podem malbaratar.
\nIndian Point, que ha funcionat sempre molt b\u00e9, ha estat sovint l’objectiu directe de tot el moviment medi ambiental local des de fa molts anys. Cal tenir en compte que dintre d’un cercle d’un radi de 25 milles (m\u00e9s petit que l’\u00e0rea evacuada al Jap\u00f3) viuen vint milions de persones! Jo soc un d’ells. No fem bromes.
\nAra a la companyia d’energia li ha sortit un problema molt pitjor defensant Indian Point. Resulta que exactament sota la central hi ha una “fault line” abans desconeguda, una l\u00ednia de ruptura de la placa continental des d’on es generen els terratr\u00e8mols (veieu el meu apunt sobre el sisme hist\u00f2ric de New Madrid, Missouri al segle XIX publicat el 2 de mar\u00e7 de 2010). Els ge\u00f2legs expliquen que l’\u00faltim sisme a NY va arribar a 4.5 de l’escala Richter per\u00f2 que estad\u00edsticament aviat ens tocar\u00e0 un altre. Segons la companyia, un sisme del 4,5 no faria ni pessigolles a Indian Point. Cap bon novaiorqu\u00e9s deixa passar una oportunitat de cridar exigint el tancament immediat d’Indian Point. Ara estan demanant la renovaci\u00f3 de la llic\u00e8ncia i tindran problemes. Cada dia ho repeteixen per radio i TV.<\/p>\n

El cas absurd de Shoreham, a Long Island<\/strong>
\nLa companyia del llum es va entestar el 1973 en construir una central nuclear a Long Island. Aquesta illa comen\u00e7a al terme municipal de NY (Brooklyn i Queens) i s’est\u00e9n com un dit a l’est de la costa atl\u00e0ntica fins a a zona feudal de super-milionaris dels East Hampton’s i el cap de Montauk. Long Island, el primer suburbi planificat dels EUA, est\u00e0 molt poblada. S’hi viu molt b\u00e9 per\u00f2 per sortir-se’n nom\u00e9s hi ha un tren, un petit aeroport, uns ferrys cap a Connecticut i tres autopistes permanentment atascades que han de creuar la ciutat de NY, on la velocitat efectiva m\u00e0xima de circulaci\u00f3 no deu passar gaire de 15 o 20 milles per hora.
\nResulta que ning\u00fa necessita perm\u00eds de la Comissi\u00f3 Regulat\u00f2ria Federal Nuclear (NRC) per construir una central nuclear, per\u00f2 s\u00ed per obrir-la. Estava previst que Shoreham costaria mil milions de d\u00f2lars, per\u00f2 va excedir els dos mil milions. Els propietaris sempre s’havien pensat que acabarien treient la llic\u00e8ncia, per\u00f2 el p\u00fablic, malgrat la propaganda, cada dia estava m\u00e9s molest. L’any 1984, despr\u00e9s d’onze anys de construcci\u00f3, ja estava tot acabat. Fins i tot hi avien fet proves amb un reactor petit. Tot havia anat molt b\u00e9.
\nLes il\u00b7lusions se’ls van acabar en una audi\u00e8ncia davant el NRC, que exigia un pla d’evacuaci\u00f3 de Long Island aprovat pel govern estatal com a condici\u00f3 absoluta per concedir el perm\u00eds d’operacio. Els delegats del governador, que hauria hagut de firmar un tal pla, van declarar que no, que no i que no, que era una imbecil\u00b7litat tan sols parlar d’evacuar Long Island i que ni l’actual governador ni cap successor ho farien mai, mai, mai. I que s’ho prenguessin com volguessin.
\nLa companyia va llan\u00e7ar la tovallola. Van vendre la central, nova, maca i per estrenar per la suma de $1 a una companyia p\u00fablica creada pel sol objecte de desfer i liquidar el complexe.<\/p>\n

El ciutad\u00e0 ha d’aguantar moltes coses en aquest pa\u00eds per\u00f2 no \u00e9s sempre impotent. Imagineu-vos que alg\u00fa volia evacuar Long Island! Ni amb sentit de l’humor! Apa macos!!!<\/p>\n

JOANOT<\/strong><\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Records personals de Three Mile Island (TMI) Feia poc que jo havia arribat als EUA i treballava a una Universitat de Filad\u00e8lfia, l’antiga capital dels EUA, que \u00e9s la ciutat m\u00e9s gran de Pennsilv\u00e0nia. La seu del govern de l’estat \u00e9s Harrisburg, a cent milles. Als voltants d’aquesta ciutat hi havia una central nuclear molt […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[44,25898,25899,25897,25900,25901],"tags":[32251,32252,32250,25902],"class_list":["post-210","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-44","category-indian-point","category-oyster-creek","category-shoreham","category-three-mile-island","category-txernobil","tag-indian-point","tag-oyster-creek","tag-shoreham","tag-txern"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-3o","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/210","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=210"}],"version-history":[{"count":15,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/210\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":225,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/210\/revisions\/225"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=210"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=210"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=210"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}