{"id":21,"date":"2008-12-16T04:59:40","date_gmt":"2008-12-16T02:59:40","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/2008\/12\/16\/un-dia-al-tribunal-federal-acabat-amb-una-passejada-pel-columbus-park\/"},"modified":"2008-12-22T06:13:23","modified_gmt":"2008-12-22T04:13:23","slug":"un-dia-al-tribunal-federal-acabat-amb-una-passejada-pel-columbus-park","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/2008\/12\/16\/un-dia-al-tribunal-federal-acabat-amb-una-passejada-pel-columbus-park\/","title":{"rendered":"UN DIA AL TRIBUNAL FEDERAL, ACABAT AMB UNA PASSEJADA PEL COLUMBUS PARK"},"content":{"rendered":"

Quan un Jurat no \u00e9s jurat<\/strong><\/em><\/p>\n

Una de les obligacions m\u00e9s serioses i sovint desagradables dels ciutadans nord-americans \u00e9s\u00a0haver de respondre si es\u00a0cridat per haver-se de presentar a un dels Tribunals de la\u00a0justicia a veure si et volen prendre de jurat. La Constituci\u00f3 diu que un acusat t\u00e9 el dret sacrosant de ser jutjat en p\u00fablic pels seus iguals. O sigui que est\u00e0s a casa tan tranquil i\u00a0trobes al correu un sobre verd, \u00a0ja saps que has rebut. Cal presentar-se molt d\u00b4hora all\u00e0 on et diuen amb pocs dies d’anticipaci\u00f3, potser una setmana o deu dies. Si no et presentes, et podrien posar una multa o fins i tot enviar-te a la pres\u00f3.<\/p>\n

Hi ha raons valides per negar-se, per\u00f2 no pas les que a mi em semblen mes raonables: Mirin, senyors, es que jo soc una persona de poc seny, o que els pobrets acusats sempre em fan pena o que em quedo dormit per seure\u00a0 massa estona a una cadira escoltant per\u00f2 sense fer res mes.<\/p>\n

No he sabut mai d’on es treuen els noms dels ciutadans afavorits amb la feina perqu\u00e8 no ho expliquen. Hi ha qui diu que \u00e9s de les llistes de votants, altres es pensen que potser dels permisos de conduir.\u00a0 En el meu cas \u00e9s irritant perqu\u00e8 degut a circumst\u00e0ncies que no s\u00f3n del cas, \u00e9s poc probable que em prenguin.<\/p>\n

Et fan omplir i enviar un formulari per correu als cinc dies de ser notificat. T’has de presentar puntualment on et diguin, el caldr\u00e0 passar per la seguretat del jutjat com si fossis a l’aeroport i haur\u00e0s de seure i seure i seure fins que tinguin pietat.<\/p>\n

L’empresa no et pot acomiadar per estar a un jurat, per\u00f2 evidentment si no et presentes a treballar, no tenen cap obligaci\u00f3 de pagar-te el sou. Per aix\u00f2, las jurats estatals pots demanar que te’l paguin, el m\u00ednim almenys. Els jurats federals son molt mes generosos: et donen $40\/dia, tant si l’empresa et paga com si no. A mes et fan dir on vius i et calculen ells mateixos (i reemborsen) el preu de la transportaci\u00f3 al palau de just\u00edcia.<\/p>\n

Per estar segurs que poden triar jurats que els convinguin, criden tres vegades m\u00e9s gent de la que necessiten. Et fan seure a una sala sense dir res, per\u00f2 et deixen anar a la comuna (gracies a Deu perqu\u00e8 hi ha senyors d’una certa edat) Al final una dona crida noms. Si el teu surt, cal formar en fila com al Cole i una senyora\u00a0 condueix el ramat de ciutadans a una sala d’audi\u00e8ncies. Un altre senyor treu noms d’una mena de bombo i si el teu surt, has de sortir endavant, seure a un dels seients del jurat i aguantar un interrogatori del jutge en p\u00fablic i veu alta. Despr\u00e9s d’aix\u00f2 el jutge conferencia amb els advocats i fan fora tots els candidats que no necessiten. I cal tornar a la sala d’espera, a esperar que despr\u00e9s d’una espera tot torni a comen\u00e7ar.<\/p>\n

Un cop terminat t’envien a casa i tens immunitat per quatre anys. Visca el Govern<\/p>\n

Jutges Federals i Jutges de l’Estat de Nova York
\n<\/strong><\/em><\/p>\n

A difer\u00e8ncia del que passa a l’Estat on vaig n\u00e9ixer, els Federals no tenen cap jurisdicci\u00f3 sobre els assumptes de compet\u00e8ncia estatal. Gaireb\u00e9 totes les q\u00fcestions de dret civil, familiar i criminal han d’anar als tribunals de l\u00b4Estat, que a Nova York pomposament s’anomenen “Tribunals Suprems de l’Estat de Nova York”, encara que nom\u00e9s s\u00f3n tribunals ordinaris. Si no est\u00e0s d’acord amb una sent\u00e8ncia de l’Estat pots anar al tribunal d’Apel\u00b7lacions de l’Estat,\u00a0 o fins i tot al Tribunal Suprem de l’Estat de Nova York per\u00f2 mai a un Tribunal Federal, que s’ocupa de coses molt diferents.<\/p>\n

Per als ciutadans \u00e9s molt diferent anar a un o a l’altre. Els jutges federals s\u00f3n gent molt important, anomenats per vida pel President dels EUA i\u00a0 confirmats pel Senat. Els Presidents Republicans sempre trien gent ultraconservadora, que estiguin contra els avortaments, l’activisme judicial\u00a0i els drets civils en general (fins al punt on es pot sense ensenyar les banyes). Aquest Jutge Federal que veig avui es jove i el Bush ha estat a la Casa Blanca vuit anys. Segur que ha estat anomenat per reaccionari. Ja m’ha caigut malament.<\/p>\n

Els jutges estatals, que s\u00f3n els que surten a Law & Order i a la TV americana en general s\u00f3n molt diferents. S\u00f3n triats pels ciutadans els dies d’elecci\u00f3 general. Si no passa alguna cosa rara, els candidats no s\u00f3n partidistes: han estat seleccionats per un comit\u00e8 pels seus m\u00e8rits i el mateix nom d’un candidat a jutge surt a totes les llistes de partit. El seu termini dura uns quants anys nom\u00e9s i s’han de presentar a la reelecci\u00f3.<\/p>\n

Tornem a la Sala d’Audi\u00e8ncies<\/strong><\/p>\n

El cas davant nostre \u00e9s una querella d’un presoner contra tres guardians de pres\u00f3 i contra el Fiscal General de Nova York per ab\u00fas de poder. Es f\u00e0cil entendre perqu\u00e8 el cas ha anat a parar a un Tribunal Federal: el presoner evidentment est\u00e0 invocant violaci\u00f3 dels drets civils que li atorga la Constituci\u00f3. No en sabr\u00e9 mai els detalls.<\/p>\n

Hi ha tribunals on els advocats interroguen els jurats potencials per triar-los. Aquest jutge d’avui no vol i ho fa nom\u00e9s ell. Els jutges poden fer com volen. Al comen\u00e7ament fa aixecar-se un per un perque els coneixem a tots els involucrats en el cas i els identifica per nom: el presoner s’aixeca i ens mira fixament. Aquest home em faria por si me\u00b4l trob\u00e9s pel carrer a les fosques.\u00a0 Que vol, que l’aplaudim? Apa, seu maco. Despr\u00e9s els tres guardians de la pres\u00f3 (dos d’ells calbs)\u00a0 i els seus advocats respectius, que s\u00f3n molts i van vestits molt millor que els guardians.\u00a0 El presoner deu estar demanant una fortuna per\u00f2 tampoc ho sabr\u00e9 mai. Una de les seves advocades, com a la TV, \u00e9s una senyoreta d’aspecte molt agradable i ben vestida.<\/p>\n

El Sr Jutge es pensa que \u00e9s un home graci\u00f3s, per\u00f2 all\u00f2 que es,\u00a0 nom\u00e9s \u00e9s poder\u00f3s. Li agrada fer brometes. Em pregunta on visc, si s\u00f3c propietari del pis o llogo, de qu\u00e8 treballo i des de fa quants anys, si he estat ja a un jurat, si he estat v\u00edctima d’un crim, qu\u00e8 faig al temps de lleure. Qu\u00e8 l’importa tot aix\u00f2? Despr\u00e9s em pregunta quina \u00e9s la meva persona m\u00e9s admirada. M\u00b4ho penso. Potser en Messi o Pep Guardiola? Per\u00f2 aqu\u00ed ning\u00fa sap res de futbol. M\u00e9s val no fer bromes amb certa gent. Quan parlo els advocats prenen notes i no riuen gens. Contesto que el president Electe Obama i hi ha rialles a la sala. El jutge i els advocats tamb\u00e9 riuen. I si hagu\u00e9s contestat que en Fidel Castro? A part que m\u00e9s val no fer bromes, hauria mentit. La just\u00edcia social no ha d’estar en conflicte amb drets c\u00edvics i humans elementals. I l’Osama bin Laden? Ai no, ja soc massa gran per\u00f2 trobo que no m’hauria hagut de preguntar xafarderies que no fan al cas. La Constitucio garanteix el dret de lliure expressio, pero nomes serveix ples qui expressen lliurement opinions acceptades per tothom. Pel qui digui coses impopulars, hi ha mes llenya que proteccio.<\/p>\n

Despr\u00e9s el jutge interroga els altres candidats. Les respostes tenen un cert inter\u00e8s per\u00f2 no s\u00e9 si a tothom li fa gr\u00e0cia despullar-se en p\u00fablic. Una senyora explica que t\u00e9 un fill a la pres\u00f3 des de fa deu anys i que el visita cada setmana. El jutge l’acomiada en l’acte. Un senyor jove molt ben vestit declara que comparteix un pis amb el seu company de tota la vida. Un senyor m\u00e9s gran diu que el pis el comparteix amb una amiga\u00a0 molt ferma i agradable. Algun fins i tot esta casat. Un home explica que ell va estar a la preso quatre mesos pero que tot era un malentes. Dona una explicacio molt dificil d’entendre. Gaireb\u00e9 tots s\u00f3n classe obrera. Una dona diu que t\u00e9 parents que s\u00f3n guardians de pres\u00f3 i policies. El jutge tamb\u00e9 la fot fora en l’acte. Una dona darrere meva, amb nom clarament jueu es queixa que nomes pugui triar entre gent admirada que estiguin vius. Preferiria Mois\u00e8s? El jutge la ignora i li fa triar un nom de persona viva, per\u00f2 no se qui es. La majoria han triat cantants o actors. Quina superficialitat.<\/p>\n

Hi ha gent a Catalunya que es pensa que els jurats sempre tenen dotze membres. Es per culpa d’una pel\u00b7l\u00edcula de Henry Fonda. El nombre de jurats dep\u00e8n. En aquest cas s\u00f3n vuit, sense suplents. Altres vegades s\u00f3n dotze o sis, amb suplents.<\/p>\n

La interrogaci\u00f3 ha acabat. Sembla que els advocats cars tenen consultants de jurat que es miren els candidats i escoltant les respostes decideixen si serien favorables a la querella o no. No es pot deixar res a la casualitat, a la fortuna… o a la just\u00edcia que ning\u00fa no sap que es. Hi ha un ajornament. El jutge torna a la sala seguit pels advocats. Un senyor crida que ens posem dempeus, cosa que jo faig amb certa dificultat temporal i se\u00b4m cau la gavardina per terra. Tinc por que el jutge se senti of\u00e8s.\u00a0A m\u00ed no em prenen i em fan tornar a la sala d’espera. Prou que m’ho esperava.<\/p>\n

Sortint al Columbus Park<\/strong><\/em><\/p>\n

Anant una mica despistat, surto del Palau de Just\u00edcia Federal (500 Pearl Street) per la porta de la Worth Street al Columbus Park, un dels llocs m\u00e9s centrals i amagats del Chinatown de Manhattan. Aqu\u00ed no es veuen turistes, nom\u00e9s cantonesos. Per als qui ens interessem per la hist\u00f2ria de la ciutat, aquest lloc \u00e9s fam\u00f3s.<\/p>\n

El sinistre Barri de les Cinc Cantonades<\/em><\/strong><\/p>\n

Fa uns anys, el gran novaiorqu\u00e8s Martin Scorsese va fer una pel\u00b7l\u00edcula monstre amb el Leonardo di Caprio, el David Lewis-Day i la Cameron Diaz que s’anomenava Els Gangs de Nova York<\/em>. Fou un frac\u00e0s de p\u00fablic per\u00f2 explicava una hist\u00f2ria verdadera. Vull dir que tenia alguna cosa de veritat, no exagerem.<\/p>\n

Al lloc on est\u00e0 el parc (i en part sota l’Edifici de Tribunal de l’Estat que surt sempre a Law & Order) hi havia el segle XIX un barri principalment irland\u00e8s, de mis\u00e8ria, desesperaci\u00f3 i crim anomenat “Les Cinc Cantonades” Hi havia una cerveseria, cellers foscos, crims, gangs i una hist\u00f2ria de viol\u00e8ncia. El barri esdevingu\u00e9 l’objectiu predilecte dels qui venien a denunciar la mis\u00e8ria i falta de just\u00edcia social de la nova naci\u00f3 . En Charles Dickens s’hi va passar temps i va escriure articles pels diaris esfere\u00efdors i… lucratius. I altres tamb\u00e9. Probablement venien turistes a mirar-se’l.<\/p>\n

La ciutat de Nova York no era gens indiferent i va intentar moltes coses per arreglar-ho sense \u00e8xit. Al final un periodista local fam\u00f3s, en Jacob Riis va escriure la s\u00e8rie d’articles finals. Prou, va respondre la ciutat. S’havia d’acabar.<\/p>\n

Els planificadors municipals van trobar la soluci\u00f3: les Cinc Cantonades fou urbanitzada fora d’exist\u00e8ncia. En el seu lloc van apar\u00e8ixer carrers, aquest Columbus Park i un palau de just\u00edcia. A ja ja ning\u00fa se\u00b4n recorda. Nom\u00e9s l\u00b4Scorsese (i jo)<\/p>\n

Despr\u00e9s van arribar els xinesos de Hong Kong i el barri va sofrir el seu darrer canvi.<\/p>\n

Els Xinesos fan coses al Parc<\/em><\/strong><\/p>\n

Al bell mig del parc hi ha una cantxa de b\u00e0squet. Al centre, una dona tota sola, per\u00f2 vestida amb jeans i una camisola d’aspecte oriental, balla amb una gran espasa a la m\u00e0, del m\u00e0nec de la qual penja un fest\u00f3. Me la miro. Ella tamb\u00e9 se’m mira. Em vol empaitar amb l’espasa, em pregunto alarmat? Potser no la mirava ning\u00fa fins ara. Un artista sense espectadors no es res. Es veu que intenta bellugar-se harmoniosament per\u00f2 no ho aconsegueix. Ja millorar\u00e0. En qualsevol cas, jo tinc gana.<\/p>\n

A l’esquerra veig un edifici maco, ben fet, relativament petit que em sembla que deu ser un temple xin\u00e8s. M\u00b4hi acosto. Ai, no, \u00e9s un WC p\u00fablic. Quin dia de desenganys!<\/p>\n

Al final del parc s\u00b4hi veu una glorieta elevada gran amb bancs que est\u00e0 plena de vellets i velletes xinesos, jugant, parlant. Se\u00b4ls veu contents. Ara que hi ha molts mes vellets que velletes.<\/p>\n

La Mort que a Tothom Espera<\/em><\/strong><\/p>\n

Al carrer, davant per\u00f2 fora del parc hi ha dues funer\u00e0ries. Una de les dues es veu que t\u00e9 un enterrament de luxe. Un banda de cinc m\u00fasics vestits de negre creuen el carrer i es posicionen en un rengle al parc, davant d’una de les funer\u00e0ries. Toquen r\u00edtmicament dos tambors molt grans i clarinets i fan un soroll estrany, com si estiguessin rascant la panxa a alg\u00fa. Fent sorolls desagradables es veu que es pensen que el difunt al final sortira.Deu ser trist haver de ser acomiadat amb aquests sorolls.\u00a0 A l’esquerra, l’altra funer\u00e0ria t\u00e9 un cas m\u00e9s modest. Quatre homes vestits de carrer per\u00f2 amb una mena de faixa blanca al cinyell estan carregant flors al cotxe funerari. Riuen entre ells. Estic segur, tan aviat com apareixi el ta\u00fct canviaran i faran una cara trista.<\/p>\n

Un dels dos difunts se\u00b4n va amb bitllet de primera i l’altre de segona… o tercera. Jo me’n vaig amb el metro.<\/p>\n

JOANOT<\/strong><\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Quan un Jurat no \u00e9s jurat Una de les obligacions m\u00e9s serioses i sovint desagradables dels ciutadans nord-americans \u00e9s\u00a0haver de respondre si es\u00a0cridat per haver-se de presentar a un dels Tribunals de la\u00a0justicia a veure si et volen prendre de jurat. La Constituci\u00f3 diu que un acusat t\u00e9 el dret sacrosant de ser jutjat en […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[816],"tags":[2931],"class_list":["post-21","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-nova-york-chinatown-jurats-justicia"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-l","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/21","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=21"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/21\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=21"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=21"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=21"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}