Voldria explicar aqu\u00ed una hist\u00f2ria producte del terror Stalinista durant els anys de la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica. En els darrers anys, molts autors russos estan aconseguint traduir a l’angl\u00e8s llibres que expliquen com va ser tot des de dintre durant el per\u00edode comunista, molt diferent de com se’ls presentava en la propaganda de la Guerra Freda. Aquesta hist\u00f2ria tan terrible de coses que van anar molt malament per\u00f2 van ser sovint ignorades per la majoria de la poblaci\u00f3, podria fer-nos entendre perqu\u00e8 les v\u00edctimes del terror franquista segueixen sota terra on els seus enemics les van deixar.<\/p>\n
El nou llibre explica la hist\u00f2ria d’un home que havia crescut a un orfanatge sovi\u00e8tic sense saber res dels seus pares. Arribat a l’edat adulta, en va sortir i va decidir lluitar per esbrinar la ra\u00f3 per la seva desgr\u00e0cia. Curiosament l’orfanatge havia preservat el seu verdader cognom, per\u00f2 no el patron\u00edmic derivat del seu pare (com ara Ivanovitx), usat socialment molt sovint pels russos. Al final va rebre una trucada d’un registre civil donant-li el nom d’una germana, de la que no sabia res. La URSS ja s’havia desintegrat i hi havia un nou govern.<\/p>\n
La germana era una dona bastant m\u00e9s gran que recordava haver tingut un germanet molt petit, quan un dia la policia es va presentar a casa i se’ls va endur a tots quatre sense que es coneguessin les raons. Els pares van desapar\u00e8ixer a camps de concentraci\u00f3 i la mare ja era morta. Els quatre van quedar dispersats sense saber perqu\u00e8. \u00a0Els germans es van entestar a averiguar com havia acabat el pare.<\/p>\n
No tenia res de f\u00e0cil, per\u00f2 van trobar la pres\u00f3-camp de concentraci\u00f3 on l’havien ficat i fins i tot el certificat de defunci\u00f3. Els germans haurien volgut retrobar les seves restes, per\u00f2 semblava impossible.<\/p>\n
Al final van trobar un senyor que els va aclarir unes quantes coses sobre certificats de defunci\u00f3 sovi\u00e8tics. La causa de mort era gaireb\u00e9 sempre falsa (sortien molts atacs de cor); el lloc de la defunci\u00f3 era inventat. L’\u00fanica cosa digna de confian\u00e7a en el certificat era la data de defunci\u00f3. Aquest amic els va ensenyar una altra cosa: llegint un grapat de certificats, cridava l’atenci\u00f3 quanta gent havia mort el mateix dia que el seu pare. Conclusi\u00f3? El seu pare havia mort en una execuci\u00f3 massiva stalinista.<\/p>\n
Al lloc de l’empresonament original aix\u00f2 no constava que s’hagu\u00e9s fet mai i de fet el pare havia estat traslladat a un altre camp on potser es feien nom\u00e9s execucions. Els germans hi van anar. Al final el nou govern del municipi on el camp estava situat es va declarar tresbalsat. No en sabien res. Despr\u00e9s d’una verdadera guerra burocr\u00e0tica, van poder entrar al recinte acompanyats d’una unitat militar equipada amb material per excavar.<\/p>\n
No va costar gaire feina. A un lloc pla era f\u00e0cil recon\u00e8ixer fosses d’enterrament, molt\u00edssimes.\u00a0En van excavar nom\u00e9s una, on van trobar a poca profunditat uns 20 esquelets d’homes i dones, tots amb un forat de bala al cap (era el m\u00e8tode d’execuci\u00f3 sovi\u00e8tic), llen\u00e7ats sense respecte de mala manera. Qu\u00e8 havien de fer? Van tornar a cobrir la troballa. Van comptar unes 350 fosses i el total nombre de v\u00edctimes eren uns quants milers, probablement 7,000. Seria impossible recon\u00e8ixer el pare. Al final la ciutat, que verdaderament no n’havia sabut res, va bastir un monument p\u00fablic amb tots els noms coneguts de v\u00edctimes i va arreglar i cobrir decentment les fosses sense obrir-les. Havien creat un cementiri memorial. Era el primer camp d’exterminaci\u00f3 no-militar trobat a R\u00fassia. \u00a0Altres camps d’exterminaci\u00f3 sovi\u00e8tics serien aviat descoberts. Els germans es pensaven que el descobriment seria una sensaci\u00f3, per\u00f2 no en va ser i la premsa en va parlar poc. La gent no volien \u00a0sentir-ne res.<\/p>\n
I aix\u00f2, qu\u00e8 t\u00e9 a veure amb Catalunya o Espanya? Molt senzill: el govern Putin no ha prohibit mai l’exposici\u00f3 d’aquests o altres casos similars, per\u00f2 els ignora. Eren temps molt dif\u00edcils. No serveix de res parlar-ne. Girem full.<\/p>\n
Com a la transici\u00f3 ib\u00e8rica, el r\u00e8gim sovi\u00e8tic no fou enderrocat per una poblaci\u00f3 amb set de llibertat i just\u00edcia i esperit democr\u00e0tic sin\u00f3 que el sistema fou volunt\u00e0riament desfet, comen\u00e7ant pel fam\u00f3s discurs de la Perestroika del President Gorbatxev i acabant amb la dissoluci\u00f3 de la URSS, oferint al poble Rus un nou estat amb votacions control\u00b7lables, lleis, la fi dels pitjors casos d’arbitrarietat, certes llibertats i drets… mentre la llibertat d’acci\u00f3 i el poder de l’antiga classe dominant i els seus successors qued\u00e9s preservada. Ara tenen m\u00e9s poder i guanyen molts m\u00e9s diners que durant el r\u00e8gim sovi\u00e8tic.<\/p>\n
I la conclusi\u00f3 final, tan v\u00e0lida a Espanya com a R\u00fassia:<\/p>\n
Sense poder marcar el final d’un per\u00edode amb una l\u00ednia roja clarament visible separant el passat del present, no hi pot haver mem\u00f2ria hist\u00f2rica, perqu\u00e8 el passat continua.<\/em><\/p>\n I tant que continua! Prou que ho demostren els presos pol\u00edtics. I els antics botxins no tenen cap vergonya.<\/p>\n Joan Gil<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Voldria explicar aqu\u00ed una hist\u00f2ria producte del terror Stalinista durant els anys de la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica. En els darrers anys, molts autors russos estan aconseguint traduir a l’angl\u00e8s llibres que expliquen com va ser tot des de dintre durant el per\u00edode comunista, molt diferent de com se’ls presentava en la propaganda de la Guerra Freda. […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[32601,816,275,32599,31791],"tags":[],"class_list":["post-2099","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-fosses-comuns","category-general","category-russia","category-terror-stalinista","category-transicio"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-xR","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2099","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2099"}],"version-history":[{"count":9,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2099\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2108,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2099\/revisions\/2108"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2099"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2099"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2099"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}