El dilluns 15 de gener de 2018 l’avi\u00f3 del Papa Francesc aterrir\u00e0 a Santiago de Xile. Quan la seva visita fou anunciada en novembre un grup emmascarat va atacar un autob\u00fas distribuint volants contra l’esgl\u00e9sia i personalment contra en Francesc. Ara \u00e9s pitjor: fa un dia desconeguts van explosionar tres bombes incendi\u00e0ries a l’exterior d’esgl\u00e9sies amb octavilles denunciant en Francesc, els bisbes xilens i amena\u00e7ant de mort el Sant Pare. La policia va aconseguir trobar a temps i desactivar tres bombes m\u00e9s. Un volant encl\u00f2s anunciava que la propera bomba petaria a la casulla del Sant Pare. La Presidenta Bachelet va haver\u00a0 de sortir als mitjans demanant calma, respecte i solidaritat amb el Papa i ha hagut de mobilitzar forces de seguretat. Sobretot per la Missa que Francesc presidir\u00e0 el dijous a Temuco, la capital dels ind\u00edgenes Maputxe del sud (“Araucans” en temps colonials, inventat pels espanyols, \u00e9s un nom que ara es considera insultant, encara que el nom oficial del territori es Araucar\u00eda). Hi hauran d’anar 4000 policies addicionals amb forces i equipaments especials.<\/p>\n
(Afegit 16 Gener 2018: Al final el nombre total de bombes que \u00a0van explotar a l\u2018exterior de parr\u00f2quies va arribar a nou. La majoria va fer poc mal excepte les dues dipositades a esgl\u00e9sies al territori Maputxe on van quedar totalment destru\u00efdes. Els Maputxes tenen una religi\u00f3 ancestral molt diferent)<\/p>\n
Sabent que el Papa Francesc ha guanyat a pols una reputaci\u00f3 d’home pacific, solidari i tolerant, ple de compassi\u00f3 pels pobres, pels refugiats i pels que pateixen, molt m\u00e9s que els seus predecessors, perqu\u00e8 est\u00e0 passant aix\u00f2? Precisament volia anar a visitar i dir Missa a Temaco per denunciar la mis\u00e8ria dels ind\u00edgenes. Xile \u00e9s un pa\u00eds majorit\u00e0riament cat\u00f2lic, encara que el nombre de cat\u00f2lics ha baixat darrerement.<\/p>\n
Els volants que han aparegut amb les bombes semblen explicar-ho. L’hostilitat ve de tres direccions diferents, possiblement de tres grups independents. Primer, dels greuges no satisfets de la comunitat ind\u00edgena dels Maputxes que segueixen queixant-se del tracte que reben i la pol\u00edtica d\u2018assimilaci\u00f3 cultural i econ\u00f2mica;\u00a0segon, la insatisfacci\u00f3 de sectors importants per la resposta de l’esgl\u00e9sia romana i \u00a0a casos escandalosos de pedof\u00edlia i la negativa de l’esgl\u00e9sia de castigar o fer responsables als bisbes; tercer dels grups que no volen tolerar els ensenyaments cat\u00f2lics sobre mat\u00e8ries sexuals, sobretot els avortaments, contracepci\u00f3, la homosexualitat i els transsexuals. Ara el Parlament xil\u00e8 est\u00e0 a punt de discutir una llei sobre l’adjudicaci\u00f3 de g\u00e8nere i els transsexuals. Prudentment, la cambra ha ajornat el debat fins la marxa de Francesc.<\/p>\n
Cal recordar que Francesc es va negar a reformar en res la doctrina sobre aquests assumptes, per\u00f2 va canviar molt la forma de tractar-los, acabant amb l’obsessi\u00f3 de certs clergues i ultraconservadors, per exemple, amb l’avortament, que en els temps del Papa Wojtyla semblava haver esdevingut la primera i m\u00e9s important preocupaci\u00f3 de l’esgl\u00e9sia. Amb en Francesc sembla ser la just\u00edcia social. I l’amenacen amb un assassinat? \u00c9s un problema que s’ha vist molt. A vegades hi ha revoltes, revolucions i eleccions que porten al poder homes que han prom\u00e8s canviar-ho tot i acabar amb abusos, cosa sempre rebuda amb il\u00b7lusi\u00f3 i entusiasme pels seguidors, que es pensen que tot canviar\u00e0. F\u00e0cil de dir i molt dif\u00edcil de fer. La dreta no tolera que li canvi\u00efn el discurs i aturin la guerra abans d’assolir la vict\u00f2ria; l’esquerra es queixa que amb bones paraules no ha canviat res i que no es veu res a punt de canviar. Francesc nom\u00e9s havia canviat el discurs i la forma de parlar, irritant els dos b\u00e0ndols.<\/p>\n
En els darrers anys tot el continent americ\u00e0 ha experimentat una revifalla molt gran dels moviments reivindicatius ind\u00edgenes, encara no recuperats de\u00a0 l’explotaci\u00f3 colonial, sovint encara en conflicte amb les autoritats estatals. Als EUA la posici\u00f3 pol\u00edtica dels ind\u00edgenes es cada dia m\u00e9s forta. Fa poc es van afegir a les organitzacions negres que exigien retirar d’espais p\u00fablics est\u00e0tues de personatges i militars sudistes que havien lluitat per mantenir l’esclavatge, que han obtingut \u00e8xits molts grans.\u00a0 Els ind\u00edgenes volen fer desapar\u00e8ixer de llocs p\u00fablics les est\u00e0tues de colonialistes europeus. Un dels seus recents objectius \u00e9s la pla\u00e7a de Colom a Manhattan amb una gran est\u00e0tua del navegador i esclavista dempeus sobre una columna al bell mig. Volien que la ciutat envi\u00e9s l’est\u00e0tua a un museu i canvi\u00e9s el nom de la pla\u00e7a. Al final, l’alcalde DiBlasio s’ha negat despr\u00e9s de\u00a0 molt debat, per\u00f2 diu que posar\u00e0 plaques i cartells informatius al voltant explicant la injust\u00edcia, genocidi i destrucci\u00f3 de la cultura i llengua patida per les diverses nacions ind\u00edgenes que van sorgir de la colonitzaci\u00f3 ib\u00e8rica. Els grups italians s’identifiquen molt amb Colom\u00a0 i el van salvar.<\/p>\n
Els Maputxes s\u00f3n una naci\u00f3 important que ha defensat la seva cultura, personalitat, costums, les seves lleng\u00fces, religi\u00f3 i economia dels espanyols en una guerra molt llarga (ells diuen 350 anys amb interrupcions) i finalment tamb\u00e9 dels governs de Xile i Argentina. Havien estat ramaders i agricultors fins que els invasors van desforestar el pa\u00eds i van haver de fer-se tots agricultors.\u00a0 En l’actualitat tenen queixes molt importants contra els agricultors i companyies de fusta, a mes de problemes amb escoles, opressi\u00f3 cultural, i detinguts pol\u00edtics. (Sona familiar?)<\/p>\n
Originalment els Maputxe estaven repartits pel nord i sud de Xile a m\u00e9s de parts d’Argentina, per\u00f2 ara estan concentrats al sud, amb capital a Temuco, uns 700 qm al sud de Santiago. Tamb\u00e9 n’hi ha a l’Argentina. El nou govern de la Rep\u00fablica de Xile va trigar temps a preocupar-se d’ells i en va resultar una altra guerra molt dura.<\/p>\n
I aix\u00f2 que t\u00e9 a veure amb el Papa Francesc? El que sembla, \u00e9s que els ind\u00edgenes, no sempre Cristians, donen la culpa de la seva explotaci\u00f3, patiment i mis\u00e8ria\u00a0 a grups associats amb la jerarquia cat\u00f2lica, de la qual Francesc \u00e9s el cap nominal. Ha passat a molts altres llocs aix\u00f2 tamb\u00e9. Parlant i predicant amor, just\u00edcia social i toler\u00e0ncia est\u00e0 molt be, per\u00f2 no resol sempre els problemes. A m\u00e9s, sospito jo,\u00a0 dona als Maputxes una oportunitat per fer-se notar al mon.<\/p>\n
Em va molestar que a Myanmar Francesc per cortesia envers els burmesos, es negu\u00e9s a usar la paraula Rohingya, cosa que negava fins i tot l’exist\u00e8ncia d’aquest poble tan malaurat. Em va recordar que en els anys 1940 i 50 la censura feixista prohibia escriure el nom Catalunya a cap diari, anomenant-la en canvi “Cuarta Regi\u00f3n Militar” Ho van fer per molts anys. Qui vulgui, pot mirar els arxius dels diaris del temps i ho veur\u00e0.<\/p>\n
2) La peder\u00e0stia<\/strong><\/p>\n No \u00e9s la primera vegada que el problema torna a sortir. A Xile hi va haver un problema molt greu amb un rector de parr\u00f2quia anomenat Fernando Karadima, que tenia uns feligresos molt afluents i fou patrocinador de molts capellans i bisbes que va abusar cruelment nens per molts anys amb la ignor\u00e0ncia culpable o indifer\u00e8ncia de bisbes que haurien pogut aturar-lo i evitar-ho. Molts altres cases de pedof\u00edlia clerical foren reconeguts. L’home fou dut a Roma i condemnat per un tribunal eclesi\u00e0stic a una vida de preg\u00e0ria i penit\u00e8ncia en privat. Amb aix\u00f2 als Vaticans curials els semblava que tot estava arreglat. Oblidaven\u00a0 que pedof\u00edlia no \u00e9s sols un pecat que ells tindrien dret a perdonar sin\u00f3 un crim que perjudica molt i amarga la vida de les v\u00edctimes i que tots els culpables han de ser duts a la just\u00edcia i pagar indemnitzacions. Res d’aix\u00f2 va passar. El Papa va fer Bisbe a un protegit i associat conegut del P Karadima, conegut per haver ignorat culpablement el cas, no obstant les protestes de la comunitat xilena. A l’ordenaci\u00f3 episcopal els assistents van girar l’esquena a l’altar. Francesc ho va veure a un v\u00eddeo i un assistent li va sentir dir que eren tots “izquierdistas” A vegades dona la impressi\u00f3 que Francesc, com els predecessors, tampoc ha ent\u00e8s be el problema, que als EUA ja ha costat a l’Esgl\u00e9sia uns dos mil milions de d\u00f2lars i molt desprestigi i desconfian\u00e7a. En qualsevol cas, la C\u00faria no acceptar\u00e0 mai que els bisbes tolerants i culpables puguin ser investigats o castigats i Francesc hi est\u00e0 d’acord. Per atenuar el problema creixent que tenia amb el seu bisbe, va oferir enviar-lo de sabbatical (vacances) a un altre lloc per dos o tres anys i tot quedaria arreglat. Es pensava de deb\u00f2 que amb un petit gest s’arreglava la cosa? \u00a0No \u00e9s pas aix\u00f2 el que els Cat\u00f2lics xilens volien.<\/p>\n 3) Els ensenyaments sexuals de l’Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica.<\/strong><\/p>\n Fins i tot coneixent els efectes devastadors de les doctrines de Sant Agust\u00ed, un ex-llibert\u00ed,\u00a0 sobre el tema, hom troba dif\u00edcil entendre l’obsessi\u00f3 malaltissa del Vatic\u00e0 amb el tema, un que observant les regles de conducta personal, els clergues ni entenen ni estan qualificats per opinar. En qualsevol cas, la majoria d’humans ho veuen com un aspecte important\u00edssim de la psicologia i vida humanes, que no pot ser regulat a cops de decret i que probablement no importa a ning\u00fa m\u00e9s. En el conjunt de la moral i \u00e8tica no passa de ser nom\u00e9s una de moltes coses, algunes de les quals podrien ser m\u00e9s importants i menys controvertides per a la comunitat.<\/p>\n Quan jo era petit, Pius XII tenia una mania prohibint absolutament i sense excepcions el divorci i en feia parlar molt as sermons. Prohibit, sense excepcions. Recordo al Col\u00b7legi una discussi\u00f3 sobre el drama d’un jutge cat\u00f2lic obligat a presidir sobre un cas de divorci. Quina crueltat tan gran! Hi havia les “anulacions”, accessible sobretot a la gent rica i prominent. No han canviat mai la doctrina, per\u00f2 almenys ja no es passen el temps parlant-ne. Igualment, qualsevol forma de contacte sexual extramatrimonial sense excepcions era declarada pecaminosa. De fet, alguns te\u00f2legs cat\u00f2lics han dubtat que el matrimoni sigui un sagrament. On ho diu l’Evangeli?<\/p>\n Despr\u00e9s van venir altres coses: Pius XII per sorpresa tamb\u00e9 va prohibir les esterilitzacions tant de dones com homes. I despr\u00e9s tota mena de fecundacions o inseminacions artificials. Sota el franquisme com a conseq\u00fc\u00e8ncia del Concordat del nacionalcatolicisme amb el Vatic\u00e0 tots aquests decrets eren civilment obligatoris. Quan en aquell temps van sortir el primers anticonceptius farmacol\u00f2gics per dones, mal anomenats en aquells dies “anti-baby p\u00edndoles”, \u00a0el Pastor Angelicus (que es com es deixava anomenar Pius XII) es va afanyar a prohibir-les. Tot aix\u00f2 segueix als llibres a Roma.<\/p>\n En els temps moderns, l’Esgl\u00e9sia segueix mantenint una opini\u00f3 completament tancada sobre el cas tan complicat dels avortaments i els intents d’imposar la prohibici\u00f3 a tota la poblaci\u00f3 de qualsevol o cap religi\u00f3. No reconeixen cap excepci\u00f3, ni tan sols per violaci\u00f3. En Wojtyla als EUA sembla haver triat bisbes disposats a iniciar campanyes pol\u00edtiques per fer-los prohibir i era una de les coses que aparentment el preocupaven m\u00e9s. De fet molts bisbes feien el primer discurs a la nova di\u00f2cesi demanant una intensificaci\u00f3 de la lluita contra avortaments. Van introduir un llenguatge absurd i incendiari: que maten beb\u00e8s, que un fetus ja \u00e9s un \u00e9sser hum\u00e0 amb plenitud de drets civils, que la vida s’inicia en el moment de la concepci\u00f3 (que no era de cap manera un ensenyament cat\u00f2lic establert). Francesc va acabar amb aquesta obsessi\u00f3 sense tocar en res la prohibici\u00f3, pensant que aix\u00f2 satisfaria a tothom. Naturalment, no ha satisfet a ning\u00fa.<\/p>\n Igualment, com era d’esperar, s’han oposat tamb\u00e9 a les fecundacions in vitro, a la subrogaci\u00f3 i a qualsevol altra cosa que vagi sortint. Pel que fa als homosexuals, com que aix\u00f2 \u00e9s una emoci\u00f3, no \u00e9s pecat ni s’hi pot fer res, mentre les v\u00edctimes acceptin el celibat absolut.<\/p>\n Moltes d’aquestes coses acaben ser violacions de drets individuals o causen resultats i conflictes socials ominosos i el poble acaba veient tot aix\u00f2 com hipocresies, i acaben despertant ressentiment contra el cap de l’Esgl\u00e9sia.<\/p>\n Naturalment, el Sant Pare ser\u00e0 aclamat per la gran majoria de xilens, fins i tot a la capital Maputxe, Tamuco, i complir\u00e0 la seva missi\u00f3 abans de continuar cap a Per\u00fa. Per\u00f2 caldria reflexionar. No s’hi val sempre dir a la gent que s’han d’estimar i oblidar sense resoldre els problemes. Hi ha pel m\u00f3n m\u00e9s v\u00edctimes que victimistes.<\/p>\n Es veu que molts argentins estan ja de cam\u00ed per avi\u00f3, tren i cotxe creuant els Andes amb l’esperan\u00e7a de veure el seu compatriota. Francesc, que ha visitat tants pa\u00efsos llatinoamericans fins ara s’ha negat a posar els peus a la seva Argentina natal, no obstant haver rebut ja dos Presidents argentins al Vatic\u00e0. Diuen que el problema \u00e9s pol\u00edtic per\u00f2 no ho ha explicat mai.<\/p>\n Joan Gil<\/strong><\/p>\n Afegit<\/p>\n El Sant Pare ja ha marxat cap a Per\u00fa, aquesta vegada no pas tan feli\u00e7 com en altres ocasions. La premsa nota la defensa que va fer del Bisbe que havia fet possible i tolerat els abusos del P Karadima, dient irritat que no hi havia proves contra ell i que sense proves tot eren cal\u00famnies. Despr\u00e9s de dir “calumnia” va afegit “Queda claro?” I va girar l’esquena. \u00a0Per\u00f2 algunes v\u00edctimes diuen que aquest bisbe va presenciar en persona els abusos de Karima i que hi ha acusacions contra un total de 80 capellans cat\u00f2lics. S’han passat anys presentant proves. La gent sembla haver-s\u2019ho pres malament. Es veu que la C\u00faria no tolerar\u00e0 mai que un Bisbe sigui castigat.<\/p>\n Entre els Maputxes, abans de la seva arribada activistes van cremar una altra esgl\u00e9sia cat\u00f2lica, tres helic\u00f2pters, uns quants camions i una escola. Va dir Missa a una base militar que havia servit de centre de tortura durant el r\u00e8gim de Pinochet i que els ind\u00edgenes afirmen que \u00e9s territori robat a la seva naci\u00f3. Al seu serm\u00f3 Francesc va dir que la viol\u00e8ncia genera viol\u00e8ncia i que una causa justa perd legitimitat. Fins i tot la Presidenta Bachelet va demanar perd\u00f3 pels mals tractes.<\/p>\n On s\u2019havia ficat en Francesc! Li van interrompre el serm\u00f3 fent sonar en to molt alt instruments musicals maputxes. Sembla que els mitjans internacionals han fet un seguiment m\u00ednim del cas. Els somriures i demanar perd\u00f3 no ho arreglen tot<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" El dilluns 15 de gener de 2018 l’avi\u00f3 del Papa Francesc aterrir\u00e0 a Santiago de Xile. Quan la seva visita fou anunciada en novembre un grup emmascarat va atacar un autob\u00fas distribuint volants contra l’esgl\u00e9sia i personalment contra en Francesc. Ara \u00e9s pitjor: fa un dia desconeguts van explosionar tres bombes incendi\u00e0ries a l’exterior d’esgl\u00e9sies […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[816,2798,32595,32596,4111],"tags":[],"class_list":["post-2081","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","category-indigenes","category-maputxes","category-santiago-de-xile","category-xile"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-xz","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2081","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2081"}],"version-history":[{"count":13,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2081\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2095,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2081\/revisions\/2095"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2081"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2081"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2081"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}