Aquell vespre marcaria el renaixement del catalanisme pol\u00edtic que conduiria a l\u2019establiment d\u2019una semblan\u00e7a d\u2019autogovern i llibertat a Catalunya despr\u00e9s de la deixa del Caudillo feixista.<\/p>\n
L\u2019alcalde de Barcelona era un home anomenat Josep M de Porcioles, representant de la burgesia catalana de dretes i pro-franquista sortida de la guerra civil, que creia que el r\u00e8gim estava b\u00e9 i que amb somriures i bones cares i petonets l\u2019odi anticatal\u00e0 i l\u2019opressi\u00f3 cultural de Madrid es podrien millorar. Molts altres s\u2019ho han pensat. El Dictador havia acceptat una miqueta la campanya del seu fidel servidor Porcioles i havia vingut a Barcelona a presidir un dels seus Consejos de Ministros, ens va tornat el Castell de Montju\u00efc per primera vegada (jo crec que el van haver de tornar moltes vegades), va acceptar una Carta Municipal i sobretot va autoritzar que tingu\u00e9s lloc al Palau un homenatge a Joan Maragall amb motiu del seu centenari. El Dictador no hi assistiria, aix\u00f2 hauria estat massa, per\u00f2 hi va enviar ministres presidits pel futur dem\u00f2crata del PP, Manuel Fraga Iribarne, que pocs anys despr\u00e9s comen\u00e7aria a referir-se als pol\u00edtics catalans com pitufos<\/em>.\u00a0 Tan importants com els de Madrid no hem estat mai, per\u00f2 \u00a0en Fraga va acabar de pitufo gallec.<\/p>\n Degut a l\u2019autoritarisme i intoler\u00e0ncia dels governants d’aquells temps dolents, van crear un conflicte innecessari que acabaria esdevenint hist\u00f2ric. L\u2019Orfe\u00f3 Catal\u00e0 tenia i segueix tenint el costum d\u2018interpretar \u00a0El Cant de la Senyera,<\/em> el seu himne oficial, al final de les funcions. En aquest cas, cal recordar a m\u00e9s que la lletra fou escrita per Joan Maragall. Hi va haver discussions entre els dirigents feixistes, que probablement ni sabien qui era Maragall. El nivell d\u2019opressi\u00f3 i vigil\u00e0ncia que pat\u00edem en aquell temps tan terrible faria semblar el 155 actual com unes vacances primaverals. El Governador Civil del r\u00e8gim a Barcelona, un home dif\u00edcil d\u20190blidar, va prohibir interpretar el Cant de la Senyera. Perqu\u00e8?<\/p>\n Als pocs minuts de comen\u00e7ar el concert, uns joves valents es van posar dempeus i van comen\u00e7ar a cantar-lo repartint a m\u00e9s uns volants escrits per Jordi Pujol descrivint de forma escaient i acurada \u00a0qui era el Caudillo Franco. Es veu que s\u2019ho estaven esperant, perqu\u00e8 immediatament les portes es van obrir i els policies grisos (nacionals) amb la porra la m\u00e0 van entrar repartint cops i bastonades, maltractant tant als activistes com als altres espectadors, homes i dones de qualsevol edat. El 1 Octubre de 2017 no va ser la primera vegada que policies espanyols ataquen manifestacions civils pac\u00edfiques. Nom\u00e9s que en aquell temps vam haver de callar tots. Els diaris del r\u00e8gim, tant escrits com els dos Diarios Hablados<\/em> que TOTES les emissores d’Espanya estaven obligades a transmetre en viu (com passa a Corea del Nord), feien nom\u00e9s refer\u00e8ncies obliq\u00fces i dif\u00edcils d\u2019entendre a la situaci\u00f3 i tot seguit es posaven a parlar del Glorioso Alzamiento Nacional i de com la Rep\u00fablica havia estat dominada per rojo-separatistes i com cremaven les Esgl\u00e9sies i assassinaven capellans i monges. Sort que el Caudillo ens va salvar d’aix\u00f2 i de moltes m\u00e9s coses feia ja m\u00e9s de 20 anys. Calia recordar-ho tot cada dia, cada dia, cada dia, sense deixar-se’n ni un. Els assassinats de monges i capellans per Republicans malvats durarien prop de 40 anys. Quina manca d’originalitat. El Sr Rajoy Brey no pot entendre que el seu 155 no pot ni remotament reproduir l\u2019horror dels 40 anys de dominaci\u00f3 feixista, que ens van fer patir molt per\u00f2 no van aconseguir res. Est\u00e0 condemnat al frac\u00e0s. La Dictadura de Primo de Rivera fou substitu\u00efda per una Dictablanda, que \u00e9s el paper que el Rajoy est\u00e0 fent.<\/p>\n L\u2019acte de protesta al Palau havia estat organitzat per Jordi Pujol, un graduat de la Facultat de Medicina que no va practicar, fill de fam\u00edlia burgesa molt afluent, educat en l\u2019esperit militant del patriotisme catal\u00e0 i la religi\u00f3 cat\u00f2lica. Curiosament va presidir sobre el desenvolupament de l\u2019ung\u00fcent antibacteri\u00e0 per ferides Neo-Sporin, que tothom que vulgui pot comprar en l’actualitat\u00a0 a qualsevol drugstore o supermercat nord-americ\u00e0 (per\u00f2 es diu Neosporin).<\/p>\n Pujol havia presidit ja la campanya molt exitosa contra l\u2019adulador franquista professional i Director de la Vanguardia Espa\u00f1ola,<\/em> Luis de Galinsoga, que dirigia el diari per ordres de Madrid contra la voluntat del propietari. Aquest individu va anar a missa a una esgl\u00e9sia de Gr\u00e0cia i, indignat pel serm\u00f3 en catal\u00e0, va anar a la sagristia a declarar en veu molt alta que Todos los Catalanes Son una Mierda<\/strong> i va deixar una targeta de visita explicant que ell era Director de la Vanguardia Espa\u00f1ola i Procurador a les Cortes franquistes. Penseu com volgueu de Jordi Pujol, per\u00f2 va ser una de les poqu\u00edssimes vegades quan els Catalans vam ensenyar les dents i guanyar. A m\u00e9s de repartir les octavilles escrites per ell, va aconseguir fer un boicot comercial d\u2019anuncis al diari. Galinsoga, veient que havia perdut i estava a punt de saltar, va publicar editorials covards negant-ho tot. Per\u00f2 el van engegar de mala manera. En Pujol havia guanyat.<\/p>\n Jo era molt jove i estava anant a un curset de Coll Alentorn sobre hist\u00f2ria de Catalunya, que es va acabar en sec. Em penso que en Coll fou detingut tamb\u00e9. Hist\u00f2ria s\u2018estava fent davant els nostres ulls. Els que hi \u00e9rem, tenim l\u2018obligaci\u00f3 d\u2019explicar-ho.<\/p>\n En Pujol no va assistir al Palau de la M\u00fasica aquell vespre, per\u00f2 havia organitzat la protesta. Hores despr\u00e9s fou detingut, torturat i arrossegat a un Consell de Guerra (!!) per sedici\u00f3 i rebeli\u00f3, com segueixen fent ara, i sentenciat a 6 anys de pres\u00f3 a Saragossa, dels quals en va complir 2 1\/2, seguits per un any de resid\u00e8ncia for\u00e7osa a Girona. Havia esdevingut un pres pol\u00edtic, ni el primer ni dissortadament el darrer. Em recordo que quan l\u2019acabaven d\u2019enpresonar i es deia que el torturaven, jo vaig participar a una manifestaci\u00f3 davant del Bisbat exigint que l\u2019Arquebisbe an\u00e9s a la Via Laietana a protegir-lo, posat que Pujol era tan religi\u00f3s. El nom de Pujol va apar\u00e8ixer aviat a tot arreu per les parets dels carrers. Diuen que van ser joves militants del PSUC els que ho van fer. Gr\u00e0cies a aquestes pintades, Barcelona i Catalunya van aprendre qui era en Jordi Pujol.<\/p>\n Perqu\u00e8 hom no explica tot aix\u00f2 parlant de les acusacions sovint dif\u00edcils d\u2018entendre de caire econ\u00f2mic i sovint personal que hi ha contra ell? Jo no he he aconseguit entendre-ho mai, ni m\u2018interessa, per\u00f2 els articles que he llegit acaben afirmant al\u00b7legacions de corrupci\u00f3. L\u2019\u00fanica cosa que consta \u00e9s que el President no va pagar impostos sobre l\u2019her\u00e8ncia del seu pare. \u00c9s sens dubte una violaci\u00f3 de la llei, per\u00f2 als EUA es veu molt diferent. El govern federal aquest any nom\u00e9s fa pagar quan \u00e9s m\u00e9s de 5.5 milions. Els Republicans sempre en diuen \u201eDeath tax\u201c, un segon impost arbitrari, perqu\u00e8 el propietari ja ha pagat quan va adquirir els diners i fan notar els problemes, sobretot la destrucci\u00f3 de petites empreses familiars per haver de pagar. Sobreles actuacions empresarials i financeresdela fam\u00edlia, el President Trump i els seus amics han fet coses pitjors i els rics no li retreuen res. Vull dir, que tant jo com probablement la majoria de lectors trobem malament certes coses atribu\u00efdes als Pujols, per\u00f2 que gent del seu grup socio-econ\u00f2mic potser no ho veuen aix\u00ed i en qualsevol cas, no n\u2019hi ha per tant com voldrien els espanyols. No obstant els anys d\u2019investigaci\u00f3 i recerca intensiva dels fiscals i tribunals de l\u2019estat, encara no he vist enlloc un \u201cquid pro quo\u201d demostrat, un favor a canvi d\u2019un altre. \u00c9s curi\u00f3s aquest inter\u00e8s per la suposada corrupci\u00f3 d’altri venint del PP. I no invalida el significat hist\u00f2ric i el patriotisme del President Pujol. Nom\u00e9s el vaig veure personalment quan \u00a0va venir amb la Marta Ferrusola a NY en el marc d\u2018una tourn\u00e9e d\u2018acomiadaments que feia al final dels seus 23 anys de govern. Em veig assegut a la taula a pocs metros de l\u2018encara President mentre deia que ell nom\u00e9s era \u201cun enamorat de Catalunya\u201d M\u2019ho vaig creure. Vet aqu\u00ed un home vell, pol\u00edticament exhaurit, que no havia sabut retirar-se a temps, que repartia versions escrites del seu discurs mediocre i repetitiu, ombra trista del gran pol\u00edtic amb tanta empenta que havia sabut lluitar com un lle\u00f3 per Catalunya i havia caigut abatut pel menyspreu i poder de l’Espanya que ell havia intentat servir. Jo no hauria votat mai per ell o la seva CiU per\u00f2 el dia de la seva visita a Nova York jo em vaig sentir orgull\u00f3s de veure’l tan aprop i el meu cor es va aixecar veient per l’aire damunt el tr\u00e0fic de Lexington Ave una versi\u00f3 inoblidable i molt gran de la nostra senyera. El President elegit de Catalunya estava a aquell Hotel.<\/p>\n No ha estat la primera vegada que Jordi Pujol fou atacat financerament a Madrid, no obstant ser un unionista que per anys va parlar cont\u00ednuament de l\u2019encaix ansiejat a Espanya que ell volia, probablement en forma d\u2019un estat federal. Perqu\u00e8 es van negar a negociar amb ell? Perqu\u00e8 no li van agrair la defensa pol\u00edtica del Gobierno durant l\u2019odi\u00f3s atac de la Gu\u00e0rdia Civil al Congr\u00e9s? El moment fou perillos\u00edssim i Pujol ho va fer molt b\u00e9 i va ajudar a restaurar l’ordre pol\u00edtic de l’Estat. El borb\u00f3 pare li va dir el fam\u00f3s \u201eTranquilo, Jordi<\/em>\u201c Ning\u00fa a Madrid el reconeix ni li va donar les gr\u00e0cies. Jo estava a Philadelphia i com que ni sab\u00edem qu\u00e8 seria l\u2019Internet, em passava temps escoltant l\u2019ona curta. Un amic madrileny em va trucar desesperat a casa preguntant ni sabia alguna cosa del cop d\u00b4estat. No, vaig respondre. A Radio Nacional nom\u00e9s tocaven m\u00fasica i en Pujol acabava de fer un discurs explicant als espanyols que no passava res i que tothom estigu\u00e9s tranquil.<\/p>\n Pujol va patir el primer atac financer personal de Madrid a la seva Banca Catalana, que a Madrid boicotejaven i amena\u00e7aven cont\u00ednuament. Perqu\u00e8? En Pujol volia fundar un gran banc catal\u00e0, per\u00f2 no li van deixar obrir mai una branca a Madrid. Tothom sap fins a quin punt la gran banca est\u00e0 darrere el Govern, i les estructures de la macro-pol\u00edtica, sense dubte espanyolistes. En Pujol era un de la seva classe social, per\u00f2 ell volia un banc per ajudar Catalunya, el seu poder i economia, no pas prim\u00e0riament Espanya. Aix\u00f2 no ho podien permetre a Madrid. La banca era un dels instruments de l\u2018espanyolisme seu. Veien a Pujol com un tra\u00efdor, que aviat esdevindria l\u2019objectiu constant dels insults i mofes dels mitjans espanyols. \u201ePujol, enano, habla el castellano<\/em>\u201c Era a Catalunya a qui volien insultar, no pas a ell.<\/p>\n La Banca Catalana aviat deixaria d\u2018existir. Un dia Europapress de forma irresponsable va anunciar que la Banca Catalana estava a punt d\u2018anunciar la bancarrota, cosa immediatament desmentida per altres mitjans. Era una punyalada de mort. Qu\u00e8 cal fer si t\u2018anuncien que est\u00e0s a punt de perdre els estalvis de tota la vida? Ja podeu anar desmentint. Les retirades de diners van precipitar l\u2018ensorrament de la instituci\u00f3. Despr\u00e9s es van presentar els fiscals d\u2018Espanya buscant amb lupa les transgressions horroroses que sens dubte en Pujol i els seus successors per for\u00e7a haurien com\u00e8s. Nom\u00e9s calia burxar i ja ho trobarien. Tenien tot el temps que fes falta. Busca i trobar\u00e0s.\u00a0 Sobretot el crim era que havien usat el banc per projectes catalanistes i no espanyols com fan a Madrid. Es veu que els bancs de Madrid \u00a0no fan mai res d\u2018aix\u00f2. Deien que Pujol aniria a la pres\u00f3, per\u00f2 el Presidente Felipe Gonz\u00e1lez, demostrant la indep\u00e8ndencia de la branca judicial, va manar deixar-ho c\u00f3rrer. Ja havien fet com calia i Pujol era un home tocat que ballaria al vent i hauria d\u2018agafar-se al poder aguantant \u00a0. Acabava de perdre un dels elements centrals de les seves ambicions pol\u00edtiques i el seu projecte ja no podia ser el mateix. A vegades ho saben fer a Madrid. I potser a Madrid encara no en tenien prou.<\/p>\n Els homes no tenim dret a jutjar a ning\u00fa. Tothom \u00e9s com \u00e9s i fa com pot. Per\u00f2 fent una cr\u00f2nica hist\u00f2rica, cal destacar les bones obres i separar-les de les dolentes. Als EUA hom parla molt de certes barbaritats (amb \u00f2ptica actual) fetes pels gloriosos pares fundadors de la rep\u00fablica, als que devem i venerem tant. \u00c0ngels i Dimonis, blancs i negres, sol i ombra… cal recordar-los per separat. Hi ha gent que diu que volen exposar males obres, per\u00f2 el que volen \u00e9s emmascarar les bones.<\/p>\n I si teniu una petita infecci\u00f3 a la pell, no dubteu en usar el Neosporin, que no t\u00e9 res\u00a0 a veure amb la pol\u00edtica i est\u00e0 b\u00e9 de preu i va molt b\u00e9. No en s\u00e9 res, per\u00f2 dubto molt que els Pujols actualment en cobrin res.<\/p>\n Joan Gil<\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Aquell vespre marcaria el renaixement del catalanisme pol\u00edtic que conduiria a l\u2019establiment d\u2019una semblan\u00e7a d\u2019autogovern i llibertat a Catalunya despr\u00e9s de la deixa del Caudillo feixista. L\u2019alcalde de Barcelona era un home anomenat Josep M de Porcioles, representant de la burgesia catalana de dretes i pro-franquista sortida de la guerra civil, que creia que el […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[816],"tags":[32588,32586,877,32587,4386,5159],"class_list":["post-2045","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-alcalde-porcioles","tag-banca-catalana","tag-catalunya","tag-consell-de-guerra","tag-jordi-pujol","tag-palau-de-la-musica-catalana"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-wZ","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2045","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2045"}],"version-history":[{"count":11,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2045\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2050,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2045\/revisions\/2050"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2045"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2045"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2045"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}