{"id":202,"date":"2011-03-04T10:14:05","date_gmt":"2011-03-04T04:14:05","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/?p=202"},"modified":"2011-03-09T06:17:37","modified_gmt":"2011-03-09T00:17:37","slug":"quan-els-americans-van-fer-una-fuenteovejuna-un-cas-dambiguitat-moral","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/2011\/03\/04\/quan-els-americans-van-fer-una-fuenteovejuna-un-cas-dambiguitat-moral\/","title":{"rendered":"Quan un poble americ\u00e0 va fer una Fuenteovejuna: un cas d’ambigu\u00eftat moral"},"content":{"rendered":"

Quien mat\u00f3 al Comendador?
\nFuenteovejuna, Se\u00f1or!
\nY qui\u00e9n es Fuenteovejuna?
\nTodos a una!
\n<\/em><\/p>\n

Probablement, cap lector ha sentit mai parlar de Skidmore (Missouri). \u00c9s molt natural. \u00a0Al darrer cens de 2010, aquesta petita ciutat agr\u00edcola al nord de St Louis comptava 342 residents. Per\u00f2 no era un d’aquests\u00a0pobles\u00a0on no passa mai res. La primera cosa digna de menci\u00f3 \u00e9s que fou la resid\u00e8ncia final del fam\u00f3s bandit Jesse James. Potser alg\u00fa va veure la pel\u00b7l\u00edcula i se’n recorda que en Jesse fou assassinat per l’esquena per un c\u00f2mplice quan estava enfilat a una cadira penjant un quadre a la paret. Per\u00f2 ja fa m\u00e9s d’un segle d’aix\u00f2. Fa 30 anys va tornar a passar una altra de molt grossa.<\/p>\n

En molts aspectes els Americans s\u00f3n gent diferent de nosaltres, per la fe que tenen en els drets individuals, per creure en l’individualisme com a virtut m\u00e0xima desitjable i per poc inter\u00e8s en projectes socials\u00a0col\u00b7lectius. Aconseguirien els Americans fer una cosa com la que van fer els Egipcis recentment? Llegint aquest article potser alg\u00fa arribar\u00e0 a la conclusi\u00f3 que, quan cal, els Americans tamb\u00e9 saben tancar files i lluitar pel b\u00e9 com\u00fa. La pregunta \u00e9s si els Catalans estarien igualment disposats a fer-ho.<\/p>\n

Acompanyeu-me, si us plau, a Skidmore (Missouri), a la fi de l’any 1980 a veure com va anar.<\/p>\n

Ken Rex McElroy, un mal home<\/strong>
\nEra el rufi\u00e0 del poble i tothom li tenia por. Quan arribava a qualsevol lloc, molts ciutadans preferien allunyar-se per evitar topades. Era un home de quaranta-tants anys, ve\u00ed del poble des de sempre, divorciat amb nens i una segona dona, bevedor, blasfem, violent, lladre, violador, pederasta, amena\u00e7ador, groller, mentider. Aquests eren els atributs d’un individu, que pr\u00e0cticament no tenia amics i era odiat per tothom.<\/p>\n

La llista de barrabassades era interminable: havia molestat a totes les noies i dones del poble, en algun cas havent arribat a la violaci\u00f3; tenia 10\u00a0fills\u00a0extramatrimonials amb diverses dones, algunes menors d’edat; sovint s’entretenia disparant armes de foc sense ra\u00f3 a llocs perillosos; havia calat foc a alguns edificis; \u00a0havia fet malb\u00e9 equipaments agr\u00edcoles i m\u00e0quines; havia apallissat a molta gent, era arrestat per\u00f2 sempre sortia als pocs dies; havia rebentat festes; feia soroll els vespres, havia perseguit a gent que li plantava cara, els robava i havia amena\u00e7at amb una escopeta. Despr\u00e9s de molts anys d’aguantar, la ciutadania ja no podia m\u00e9s. En total aquest individu fou processat 22 vegades i va ser sempre absolt<\/p>\n

El Sheriff<\/strong><\/p>\n

Aquest \u00e9s qui tenia tota la culpa per no haver sabut fer res que fos efectiu. Ell havia detingut el bully<\/em> manta vegada, per\u00f2 com queda dit, no hi havia mai proves o testimonis i encara el denunciant podia acabar rebent una altra vegada. El Sheriff sempre explicava molt b\u00e9 a tothom que calia respectar la llei i que a vegades no es podia fer res. Parlava amb el malefactor, que no servia de res, i feia callar als que es queixaven. Proves, proves, doneu-me proves com exigeix la llei. La llei i a Constituci\u00f3 s\u00f3n la llei i s\u00f3n molt importants. Si hi ha problemes, paci\u00e8ncia per\u00f2 no preneu la just\u00edcia en les vostres mans. Parleu amb ell i ja veureu com tot s’arreglar\u00e0.<\/p>\n

Per\u00f2 no s’arreglava res. El Sheriff dormia tranquil. Els ciutadans no<\/p>\n

L’incident final. Fins aqu\u00ed hem arribat!<\/strong><\/p>\n

Va passar el Desembre de 1980. Com que el poble era petit i els pagesos gaireb\u00e9 sempre tenen menjar, nom\u00e9s hi havia una sola botiga de queviures al poble i el propietari era un home vellet molt estimat i respectat de 70 anys. Un dia aquest propietari va observar com una nena volia endur-se una llaminadura sense pagar i hi va haver una escena, que en el primer moment no semblava gran cosa. Aquests casos passen sovint, per\u00f2\u00a0 la culpable era una de les filletes d’en Ken Rex McElroy. El pap\u00e0 s\u00b4ho va prendre molt malament i es va declarar insultat. Es va presentar a la botiga amb una escopeta carregada. Hi ha haver una lluita amb crits i empentes i l’escopeta es va disparar ferint el botiguer al coll. Aix\u00f2 encara no havia passat mai i la r\u00e0bia va comen\u00e7ar a bullir al cor dels ciutadans<\/p>\n

Com \u00e9s natural, el dolent fou arrestat pel Sheriff i condu\u00eft a la pres\u00e8ncia del jutjat del districte. Aquesta vegada en Ken Rex rebria de valent i aniria a la pres\u00f3 per molts anys, perqu\u00e8 hi havia testimonis. Aix\u00f2 s’ho pensava tothom.<\/p>\n

S’equivocaven. Fou jutjat i pronunciat culpable per\u00f2 com que era la primera vegada i no tenia precedents i el botiguer s’havia recuperat, el jutge li va imposar una sent\u00e8ncia suspesa i el va deixar anar. No se sap si li va fer un petonet tamb\u00e9.<\/p>\n

R\u00e0bia, f\u00faria, indignaci\u00f3!!!\u00a0 I ara qu\u00e8 fem, senyor Sheriff?<\/strong><\/p>\n

Tenir paci\u00e8ncia i sobretot respectar la llei. Era el\u00a0 gener de 1981 i el bandit estava a punt de tornar al poble. El Sheriff va convocar tots els homes\u00a0 a una sala de confer\u00e8ncies i va parlar amb ells. Cal tenir paci\u00e8ncia i seny. I va ensenyar als participants una s\u00e8rie de trucs i m\u00e8todes que podrien usar si es trobaven amb l’individu. Mentre tinguessin paci\u00e8ncia, tot s’arreglaria.<\/p>\n

El Sheriff va veure moviment i agitaci\u00f3 a certes parts de l’auditori. En Ken Rex ja havia tornat i acabava de ser vist al poble. L’enrenou era visible. Ser Sheriff \u00e9s molt dif\u00edcil perqu\u00e8 hi ha gent que no el respecten. Of\u00e8s, el senyor va sortir del local per tornar a la seva oficina a ocupar-se de coses m\u00e9s importants. Ja se les arreglarien.<\/p>\n

Pum, pum, pum!<\/strong><\/p>\n

Un parell d’hores despr\u00e9s el policia seguia al despatx. Ning\u00fa el va trucar. Ell\u00a0 va sentir els trets assegut a la taula. Sospirant, es va preguntar quina nova bestiesa hauria fet en McElroy. Va prendre el cotxe i va anar en la direcci\u00f3 d’on havien sortit els trets. No li va costar gaire trobar el lloc. Era a una cantonada, davant d’una taverna. La camioneta de McElroy estava aparcada, ell mateix estava per terra enmig d’una bassa de sang, mort a trets, la seva muller agenollada al costat cridant.<\/p>\n

Per\u00f2 all\u00f2 que de deb\u00f2 era estrany, \u00e9s que el lloc del crim estava voltat d’uns seixanta residents del poble, que s’ho miraven tot en silenci. Semblaven mes interessats en el Sheriff que en el mort i no deien res ni semblaven excitats. Qu\u00e8 ha passat aqu\u00ed? Qui ha disparat? On estan les armes? Qu\u00e8 heu vist?\u00a0 preguntava el policia.<\/p>\n

No hem vist res, no sabem res, no hem vist cap arma de foc. Quan sonaven els trets, jo estava mirant en una altra direcci\u00f3 i no vaig veure res. I jo vaig arribar despr\u00e9s del tiroteig. Em sap greu per\u00f2 no el podem ajudar. Pregunti a qui vulgui.<\/p>\n

Aix\u00f2 no acabar\u00e0 aix\u00ed. Us donar\u00e9 una lli\u00e7\u00f3 fins que apreneu a respectar la llei. Una llei que no havia pogut fer res per acabar amb el suplici dels ciutadans de Skidmore durant anys i anys.<\/p>\n

El m\u00f3n descobreix Skidmore MO<\/strong><\/p>\n

Amb aquest final s\u00ed que es va armar una de molt grossa.\u00a0 Es van presentar al poble periodistes i\u00a0c\u00e0meres\u00a0de TV de tota la Rep\u00fablica i de molts pa\u00efsos del m\u00f3n. Hi va haver una\u00a0pel\u00b7l\u00edcula per a la tele, comentaris editorials a tot arreu i s’en va parlar molt. Molta gent al pa\u00eds creu que les coses s\u00f3n o blanques o negres. El fam\u00f3s President George W Bush sempre deia que ell tenia claredat moral, volent dir que sabia distingir entre el be i el mal. Quan li volien explicar una cosa complicada, sempre tallava l’interlocutor: digues simplement quins s\u00f3n els nostres amics i quins s\u00f3n els nostres enemics. No hi ha res que sigui complicat.\u00a0 Els tons grisos no han estat mai populars. La fallida de la llei que no va protegir els ciutadans era clar\u00edssima, per\u00f2 tenien el dret de matar a trets en Ken Rex McElroy en public davant de la seva fam\u00edlia com si fos un gos rabi\u00f3s?\u00a0 Ni el fiscal, ni la policia de l’estat ni al final l’FBI ho acceptaven. Els ciutadans no poden imposar la pena de mort.<\/p>\n

Finalment, la llei es mobilitza<\/strong><\/p>\n

Despr\u00e9s de tants anys de dir a la gent que tinguessin paci\u00e8ncia, que tot acabaria b\u00e9, d’absoldre repetidament un criminal incorregible sense fer res, ara si que volien castigar a qui el va matar. Va resultar que la v\u00edctima, si s’en pot dir, va morir amb trets disparats per dues armes que no van ser trobades mai, o sigui que hi havia almenys dos botxins. Al primer moment, la muller de la v\u00edctima, que ho havia vist tot de molt a prop, va identificar imprudentment un dels dos assassins, un home del poble que s’havia barallat amb el mort m\u00e9s d’una vegada. Tothom d\u00f3na per fet que era un dels tiradors. Per\u00f2 resulta que dos ciutadans de bona reputaci\u00f3 van jurar que aquest home havia estat ca\u00e7ant amb ells tot el dia o sigui que de matar a ning\u00fa, res. S’en va sortir de la investigaci\u00f3 sense ser acusat i fa poc que va morir en pau a casa seva. El segon culpable no va ser identificat mai. La v\u00eddua, que es va tornar a casar amb un home millor, encara viu per\u00f2 no diu una paraula ni que la matin.<\/p>\n

Pel que fa a la investigaci\u00f3, de primer va provar el Sheriff, perqu\u00e8 la policia americana sempre \u00e9s local. Quan fou evident que no s’en sortiria, va cridar a la policia estatal de Missouri que t\u00e9 m\u00e9s gent i recursos, per\u00f2 aquests tamb\u00e9 van topar amb la muralla del silenci. \u00c9s curi\u00f3s amb quina const\u00e0ncia van intentar enxampar els culpables. Perqu\u00e8 no ho feien abans?<\/p>\n

Com que no volien plegar de cap manera, desesperats van trucar l’FBI. En principi l’FBI, que \u00e9s la policia federal no t\u00e9 cap jurisdicci\u00f3 en un crim d’aquesta natura, que ha de ser resolt nom\u00e9s per l’Estat, per\u00f2 \u00e9s que ells tenen molts m\u00e9s recursos. A m\u00e9s els seus agents sovint tenen educaci\u00f3 superior. Fins i tot hi ha entre els agents advocats, metges, enginyers, cient\u00edfics. De fet si l’ADN ha esdevingut tan \u00fatil com \u00e9s avui en dia, malgrat els intents de desprestigi fets pels advocats de la defensa al comen\u00e7ament (recordeu el cas d’OJ Simpson?) \u00e9s degut als esfor\u00e7os del laboratori de l’FBI que va preparar testimonis experts disposats a anar a qualsevol tribunal americ\u00e0 a defensar les proves d’ADN. I aquesta ag\u00e8ncia gaireb\u00e9 sempre est\u00e0 disposada a ajudar qualsevol ag\u00e8ncia local que els hi demani simplement per l’inter\u00e8s del govern central en fer complir la llei a totarreu.<\/p>\n

Els agents federals van arribar i van interrogar a tothom. Van reduir el nombre de persones al lloc de l’assassinat de 60 a 32, creant\u00a0confusi\u00f3. Durant setmanes van emprenyar a tothom al poble, per\u00f2 com en l’obra de Lope de Vega, ning\u00fa va cantar. Al final van anar al fiscal del districte presentant un informe que segons ells permetria obrir un proc\u00e9s. El fiscal s\u00b4ho va mirar, s’ho va estudiar i no va voler fer-ho. Al seu parer, l’acci\u00f3 judicial fallaria i els \u00e0nims s’escalfarien massa.<\/p>\n

Era la fi. Els ciutadans de Skidmore havien guanyat una pau que seguirien gaudint per anys.<\/p>\n

Coses que passen a aquesta ciutat tan sinistra
\n<\/strong><\/span><\/p>\n

Tothom pot pensar el que vulgui per\u00f2 l’incident era m\u00e9s aviat macabre i m\u00e9s desagradable que heroic. I est\u00e0 clar, tothom parla encara del bandit Jesse James, com es va amagar i morir al poble. Per\u00f2 al final tot s’oblida. Hi ha coses que passen… i tornen a passar… i una altra vegada.<\/p>\n

L’any 2001 la ciutat fou\u00a0commoguda\u00a0per un cas \u00a0de desaparici\u00f3 d’un jove, que havia dit a un amic que necessitava prendre els cables de connexi\u00f3 per a bateries de cotxe que tenia al garatge. No va tornar a ser vist mai. Els cables no hi eren… per\u00f2 als pocs dies van reapar\u00e8ixer misteriosament al\u00a0lloc on\u00a0el\u00a0desaparegut els\u00a0guardava. Es veu que hi havia vigil\u00e0ncia. El cas no s’ha aclarit mai.<\/p>\n

I el 2004 encara fou pitjor. Una dona embogida per la p\u00e8rdua d’un fill va assaltar a casa seva una\u00a0altra dona\u00a0embarassada i tot seguit li va obrir la panxa i va desapar\u00e8ixer amb la criatura. Aquest cas s\u00ed que es va resoldre. La mare no viu, per\u00f2 el nen s\u00ed i est\u00e0 essent educat pels avis mentre la dolenta est\u00e0 a la pres\u00f3. Es veu que hi ha alguns crims que s\u00ed que es resolen . De tant en tant.<\/p>\n

Per all\u00f2 que diuen que un Catal\u00e0 que es cuidi pot durar molts anys, de moment jo potser preferiria no anar a visitar Skidmore.<\/p>\n

Saluts<\/p>\n

JOANOT<\/strong><\/p>\n

\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Quien mat\u00f3 al Comendador? Fuenteovejuna, Se\u00f1or! Y qui\u00e9n es Fuenteovejuna? Todos a una! Probablement, cap lector ha sentit mai parlar de Skidmore (Missouri). \u00c9s molt natural. \u00a0Al darrer cens de 2010, aquesta petita ciutat agr\u00edcola al nord de St Louis comptava 342 residents. Per\u00f2 no era un d’aquests\u00a0pobles\u00a0on no passa mai res. La primera cosa […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[5687,816,25895,25894],"tags":[],"class_list":["post-202","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-fbi","category-general","category-ken-rex-mcelroy","category-skidmore"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-3g","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/202","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=202"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/202\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":209,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/202\/revisions\/209"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=202"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=202"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=202"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}