Res ha canviat d\u2019en\u00e7\u00e0 del darrer apunt que jo comen\u00e7ava recordant emocionadament els nostres presoners pol\u00edtics. Potser ens consola mirar com un home boig i perill\u00f3s com Donald Trump, que ja ha fet mal a milions sense ajudar a ning\u00fa i ens posa en perill de patir una guerra nuclear, s\u2019acosta a la dimissi\u00f3 for\u00e7ada o destituci\u00f3. Seria el segon cas des de la fundaci\u00f3 de la Uni\u00f3. El primer i fins ara \u00fanic President dimitit per evitar una destituci\u00f3 ja inevitable, fou Richard Milhous Nixon. Els milions d\u2019americans l\u2019odiaven sobretot per la Guerra del Vietnam, el bombardeig de Pnohm Pen, capital de Camb\u00f2dia, els milers de morts i la divisi\u00f3 horrorosa de la societat nord-americana que havia degenerat en una guerra civil. Recordem els que patim pel 155 que a un College, Kent, la policia va obrir foc i matar estudiants pac\u00edfics. I els ciutadans s\u2019insultaven i es barallaven i se la juraven a mort pel carrer. I el govern federal tenia llistes d\u2019enemics que eren repressaliats. I molts com el futur Senador i candidat presidencial John Kerry va llen\u00e7ar la seva medalla militar al valor per terra per trepitjar-la davant els policies a una de les manifestacions di\u00e0ries. I els joves cremaven les llibretes militars i fugien al Canad\u00e0. Poques coses tan dolentes s\u2019han vist mai a aquest pa\u00eds. Era verdaderament una guerra civil gens pac\u00edfica causada per la Guerra del Vietnam. No est\u00e0 passant ara amb les guerres de l\u2019Orient Mitj\u00e0 potser perqu\u00e8 el servei militar ja no \u00e9s obligatori.<\/p>\n
Per\u00f2 no \u00e9s pas per res d\u2019aix\u00f2 que Nixon (Tricky Dick, Dick el Truculent) va saltar. No hi ha l\u00f2gica en Pol\u00edtica i en els nostres dies Trump tampoc acabar\u00e0 per les atrocitats odioses i perilloses que est\u00e0 fent, cosa impossible, sin\u00f3 pel que va fer en el cas dels russos i l\u2019obstrucci\u00f3 de just\u00edcia per tapar-ho. L\u2019inoblidable, innecessari, un xic rid\u00edcul i poc important incident que costaria la pell a Nixon (li deien Milhous per emprenyar-lo) va tenir lloc al complexe urb\u00e0 Watergate, fam\u00f3s per estar prop del riu Potomac i del gran Centre Kennedy de les Arts, situat al petit sub-districte SW \u00a0del Districte Federal. Els turistes el poden admirar encara f\u00e0cilment.<\/p>\n
Fou Nixon un gran President?<\/strong><\/p>\n La x<\/strong> al seu nom va patir per les parets moltes transformacions en una creu gamada, per\u00f2 molts lectors quedaran sorpresos de llegir la resposta. Tricky Dick havia nascut el 1913 a Calif\u00f2rnia a una fam\u00edlia Qu\u00e0quera. Aquesta comunitat anomenada legalment Societat Religiosa d\u2019Amics<\/em> \u00e9s incondicionalment pacifista i solid\u00e0ria, mantenint una lobby pacifista exemplar, gaireb\u00e9 l’\u00fanica, a Washington i donen ajut i suport a tots els qui pateixen guerres, persecucions, camps de refugiats, mis\u00e8ria, pobresa… El President que dirigia la guerra del Vietnam fou excomunicat i expulsat. Per\u00f2 altrament va fer alguna cosa ben feta?<\/p>\n Nixon era sens dubte un home de la dreta conservadora Republicana, per\u00f2 comparat amb el Partit Dem\u00f2crata actual (o el PSOE), estava molt a l\u2019esquerra. El m\u00f3n ha anat girant a la dreta i ja gaireb\u00e9 no queda cap esquerra. Fou Representant i Senador a Washington, membre destacat del sinistre Comit\u00e8 d\u2019Activitats Antiamericanes de l\u2019era McCarthy, anti-comunista i guerrer fred entusiasta, Vicepresident del President Eisenhower, candidat contra Kennedy quan, com la Hillary Clinton, va treure m\u00e9s vots que Kennedy (per\u00f2 honestament va rebutjar la investigaci\u00f3 de probable frau, cert i comprovat pels historiadors actuals, \u00a0de Kennedy gr\u00e0cies a la intervenci\u00f3 decisiva de la M\u00e0fia de Chicago). Quan fou derrotat tot seguit com a Governador de Calif\u00f2rnia, es va enfrontar amb els periodistes anunciant que es retirava per sempre de tot i que ara ja podrien emprenyar a un altre, cosa que va dir afegint una altra vulgaritat. Era malparlat, brut, poc social, mentider, amena\u00e7ador, una verdadera joia d\u2019home desagradable.<\/p>\n Uns anys despr\u00e9s esdevindria President dels EUA i fou reelegit no obstant el generalitzat odi popular i el Vietnam. En sabia de fer de cap de govern. Cal recon\u00e8ixer que tenia dots pol\u00edtics propagand\u00edstics supernaturals i inimitables. Seria llarg d\u2019explicar, per\u00f2 recordo el cas del debat de la cuina amb Nikita Khrustxof, cap de la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica, i la crisi nacional desfermada pel seu petit gos Checkers. I era \u00fanic inventant slogans d\u2019una l\u00ednia per fer mal als adversaris d\u2019ell i de la guerra del Vietnam, que substituien els arguments i el p\u00fablic acceptava i repetia. \u00a0Exemples: comen\u00e7ant amb un que un individu com el trist Rajoy intenta usar a vegades, la \u201cmajoria silenciosa\u201d que no volia manifestacions i el suportava; \u201cvolem pau amb honor\u201d; \u201cno ens rendirem\u201d. \u00a0Ell mateix s\u2019ho inventava. \u00a0Fou reelegit tr\u00e0gicament (per ell, vull dir) i va cometre l\u2019error de la seva vida. El segon termini fou el del seu ensorrament final i dimissi\u00f3 for\u00e7ada. Era un home estrany i fascinant, tan capa\u00e7 com fastig\u00f3s, que ha passat a l\u2019hist\u00f2ria.<\/p>\n Coses ben fetes? Com queda dit era de dretes, per\u00f2 molt d\u2019esquerres mirat amb ulls actuals. Va acabar amb el patr\u00f3 de l\u2019or com a moneda internacional. Gr\u00e0cies a ell els bitllets que ara usem nom\u00e9s s\u00f3n papers sense valor absolut, per\u00f2 el $ acabava d\u2019esdevenir la moneda mundial de reserva i amb les seves mesures va establir un per\u00edode sense precedents d\u2019estabilitat monet\u00e0ria. Va enfortir decisivament els drets civils i de vot introdu\u00efts pel seu predecessor Lyndon Johnson. Va desenvolupar i protegir decisivament asseguran\u00e7a de malaltia pels vells i els pobres tamb\u00e9 originaries del dem\u00f2crata Johnson, va assegurar financerament la Seguretat Social, va fundar l\u2019EPA, l\u2019ag\u00e8ncia de protecci\u00f3 ambiental que ara Trump est\u00e0 destrossant, va derogar el servei militar obligatori, va dirigir el programa Apollo que finalment va enviar homes a la Lluna, va anar a Xina obrint-li la porta al m\u00f3n no obstant la Guerra Freda aprofitant una baralla amb la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica, va salvar la gran reserva natural de les Everglades a la Florida, va firmar els primers acords de desarmament nuclear. Un gran President. Poca gent ho ha sabut fer millor. Per molt menys altres van ser tractats de Comunistes,\u00a0 Dels temps d\u2019Obama no queda res. De George Bush nom\u00e9s el desastre de l\u2019Orient Mig. De Nixon ens queda molt.<\/p>\n El Vietnam li va costar tants enemics que no podia sobreviure per l’odi i les morts que arrossegava a l’esquena. A m\u00e9s hi havia el que va fer per enderrocar i probablement fer assassinar en Salvador Allende al Xile i posar al poder un dictador antisocialista odi\u00f3s com Pinochet. Ho deia l\u2019ex-ambaixador a Santiago que va parlar amb Nixon per tel\u00e8fon sobre la candidatura imparable electoral d’Allende. Nixon va exigir que Allende fos derrotat;\u00a0 l\u2019ambaixador li va respondre que no es podia. Nixon el mal parlat va cridar al tel\u00e8fon dues vegades \u201cFill de Puta\u201d El pobre diplom\u00e0tic, estabornit, no va respondre \u00a0\u201cVull dir Allende, no vost\u00e8\u201d fou la dubtosa explicaci\u00f3. Nixon i el seu amic i conseller Henry Kissinger van establir un grup CIA especial organitzat per fer fracassar el Xile democr\u00e0tic i socialista d’Allende, establint contactes amb militars amics, que rebien armes i ajuts secretament. Un general dem\u00f2crata fou assassinat. Els EUA van bloquejar la venda de coure, producte principal de Xile i de qualsevol exportaci\u00f3. Van finan\u00e7ar les mentides i desinformacions d\u2019un diari de gran circulaci\u00f3. La fam i el descontent es van escampar pel pa\u00eds fins que el cop pro-americ\u00e0 de Pinochet esdevingu\u00e9 possible i nombrosos camps de detenci\u00f3 amb tortures i assassinats foren establerts.<\/p>\n Quant a Cuba, Nixon tenia un amic multimilionari cub\u00e0 amb qui es reunia sovint anomenat Bebe Rebozo, el qual li anava explicant com podia molestar i provocar Castro i fer patir als Cubans encara m\u00e9s, cosa que divertia molt a Nixon.\u00a0 Els russos estaven construint una base al port de Cienfuegos, on podrien atracar submarins amb coets nuclears, una altra vegada. Nixon va reafirmar no una sin\u00f3 dues vegades per exig\u00e8ncia sovi\u00e8tica el comprom\u00eds que havia hagut de fer Kennedy per acabar amb la crisi dels m\u00edssils sovi\u00e8tics a Cuba, que els EUA no enderrocarien mai amb for\u00e7a militar el r\u00e8gim castrista. Els sovi\u00e8tics van acceptar a canvi no atracar mai submarins amb armes nuclears ni a Cienfuegos ni a cap altre port.<\/p>\n El candidat contra Nixon i contra la Guerra del Vietnam per la reelecci\u00f3 fou un pobre pastor protestant i senador dem\u00f2crata anomenat George McGovern, un desgraciat pacifista que no sabia fer ni pol\u00edtica ni campanya. No va tenir mai ni remotament cap possibilitat contra la reelecci\u00f3 de Nixon que guanyaria al final 49 estats. Essent aix\u00ed, perqu\u00e8 Nixon va fer sense necessitat una ximpleria bruta i il\u00b7legal que li costaria tot? Sense l\u2019indult del seu successor, el President Ford, fins i tot hauria pogut anar la pres\u00f3. Nixon era com era.<\/p>\n Com va anar el Watergate?<\/strong><\/p>\n A aquest edifici hi havia les oficines de la Campanya presidencial dem\u00f2crata. Nixon va manar l\u2019entrada il\u00b7legal a l\u2019oficina d\u2019un grup d\u2019homes a sou, tots Cubans anticastristes, a buscar papers perqu\u00e8 es pensava que Castro estava ajudant en McGovern, una verdadera bestiesa absurda d’un home paranoic. En Fidel caminava amb peus de plom als EUA i no s\u2019hauria empatollat mai a una campanya electoral. Els de Nixon ja havien fet robatoris de documents i coses semblants amb \u00e8xit altres vegades i estava tot ben preparat. Un home estaria vigilant la finestra de l\u2019oficina i la porta principal del Watergate des d’una habitaci\u00f3 de l’hotel tamb\u00e9 anomenat Watergate a l’altre banda del carrer. No hi havia encara iPhones per\u00f2 aquest vigilant podia avisar si veia que es presentava la policia. No podia fallar. Oi que sembla que no? Doncs va resultar que s\u00ed.<\/p>\n A primeres hores del vespre, un jove gu\u00e0rdia de seguretat negre va observar que el pany d\u2019una porta que duia a l\u2019escala tenia una cinta adhesiva que l\u2019impedia tancar-se. La va treure i llan\u00e7ar a la paperera. Una hora despr\u00e9s va tornar al lloc i l\u2019adhesiu havia reaparegut. Ah, un pobre home tan insignificant, que gosava enderrocar el Govern dels EUA! Quin acudit. A mes, li farien pagar aquesta insol\u00e8ncia tan poc patri\u00f2tica. El gu\u00e0rdia va trucar la Policia Metropolitana. Est\u00e0 clar, no serviria de res, degut al vigilant amb prism\u00e0tics a la finestra de l\u2019hotel. Per\u00f2 quan una cosa est\u00e0 escrita i ha de passar, doncs passa. Com que el sub-districte SW \u00e9s tan petit i amb poc crim la policia tenia un sol cotxe patrulla que s\u2019havia espatllat. L\u2019inspector de gu\u00e0rdia responent a l’av\u00eds hi va enviar un cotxe sense marcar amb dos policies de pais\u00e0 que tenia a prop. Encara hi havia possibilitats. El cotxe sens dubte hauria hagut d\u2019arribar a tota velocitat aturant-se davant la porta i els policies correrien a l\u2019interior. Nooo, no pas a Washington. Van trobar un aparcament regular i van caminar tranquil\u00b7lament cap a l\u2019entrada. Potser parlaven de football, qui sap. Uns minuts despr\u00e9s, quan van entrar per sorpresa al despatx Dem\u00f2crata a m\u00e0 armada, els bandits es van amagar grotescament darrera les taules i cadires. \u201cSou la policia?\u201d va preguntar ret\u00f2ricament un. Si que ho eren. La crisi del Watergate havia comen\u00e7at.<\/p>\n La caiguda del President Nixon Nixon i la Casa Blanca van dir que el Watergate havia estat un robatori de segona fet per uns ximples sense connexions pel seu compte i que no els molestessin m\u00e9s i prou. I que fins despr\u00e9s de l\u2019elecci\u00f3 no volien ni parlar-ne. Per\u00f2 desafortunadament hi havia moltes raons per dubtar-ho, i Nixon era un home odiat a mort i a Washington a molta gent li agrada parlar en secret a periodistes i a agents del FBI. Aviat hi hauria un fiscal especial anomenat Archibald Cox (similar al Robert Mueller dels nostres dies treballant per fotre fora en Trump) i dos periodistes poc coneguts del Washington Post van comen\u00e7ar a publicar articles diaris sobre les seves investigacions del cas, que apuntaven directament a Nixon, no sols per l\u2019entrada de res sense v\u00edctimes ni danys coneguts, una cosa insignificant amb poques conseq\u00fc\u00e8ncies, sin\u00f3 per l\u2019Obstrucci\u00f3 que estava fent per tapar la seva complicitat. No en tenia cap necessitat, per\u00f2 Nixon era com era. Se la va jugar i va perdre.\u00a0 El Congr\u00e9s va declarar que obstrucci\u00f3 de la just\u00edcia \u00e9s un crim federal mereixedor d’inculpaci\u00f3\u00a0 per la Cambra de Representants i destituci\u00f3 pel Senat. Van passar coses tan incre\u00efbles que s\u00ed que eren incre\u00efbles. Un dia un avi\u00f3 que volava de Washington a Chicago es va estavellar a l\u2019aeroport amb morts. Una de les v\u00edctimes era la muller d\u2019un dels bandits del Watergate i la policia va trobar un malet\u00ed ple de bitllets de banc. A un periodista se li va acudir que era un pagament de la Casa Blanca per tancar la boca dels acusats. Apa, maco! Oi que sembla una ximpleria? Doncs no: era la veritat.<\/p>\n El moment m\u00e9s cr\u00edtic que Nixon no podria sobreviure va ser el descobriment que ell mateix havia fet enregistrar en cinta magn\u00e8tica totes les converses seves autom\u00e0ticament, tant a la Casa Blanca com a l\u2019altra oficina on ell preferia treballar. Ning\u00fa en sabia res. Per casualitat jo estava passant uns mesos a Washington i llegia el Post i escoltava als vespres en el cotxe de cam\u00ed al pis els butlletins especials. De tant en tant em mirava en un petit televisor blanc i negre a casa la transmissi\u00f3 directa cada vespre de les sessions del Comit\u00e8 Judicial especial presidit per un vellet molt trempat que tothom anomenava \u201cSenador Sam\u201d Diuen que la Hillary Clinton hi treballava d\u2019advocada. Aquella nit seria memorable. Ning\u00fa sabia qui era l\u2019homenet petit de cabells blanc que anava a testificar, un Sr Butterfield per\u00f2 tothom parlava d\u2019una gran sensaci\u00f3. Encara veig les cares de la gent quan van sentir que existien cintes amb totes les converses secretes de Nixon amb tothom. L\u2019havien ca\u00e7at. Les ordres del Senat exigint els rotllos de cintes, que cal obeir, van sortir cap a la Casa Blanca. Ni els amics i col\u00b7laboradors de Nixon ho \u00a0havien sabut. Hi va haver les disputes de sempre que eren d\u2019esperar i van acabar davant molts jutges federals per\u00f2 al final Nixon va haver d\u2019enviar les cintes al Fiscal Especial. A una de les cintes d’una conversa critica hi havia un forat esborrat de\u00a0 m\u00e9s d’una hora. La secret\u00e0ria fidel\u00edssima de Nixon va declarar que ella no sabia res de m\u00e0quines modernes i que nom\u00e9s sabia trepitjar una cosa amb el peu per escoltar i escriure a m\u00e0quina i que es veu que havia esborrat alguna cosa per accident. Cada dia tenien la cara m\u00e9s dura. Ning\u00fa ha aconseguit mai fins ara sentir o reconstruir el text esborrat. Molts ho han provat. Nixon, com sabia tothom,\u00a0 era un desastre amb instruments el\u00e8ctrics i amb prou feines era capa\u00e7 de tocar un disc tot sol. Probablement van haver de buscar alg\u00fa per esborrar la cinta. Per\u00f2 no hi havia proves.<\/p>\n El final?\u00a0 Nixon va fer a la desesperada una cosa que tenia dret a fer per\u00f2 era un su\u00efcidi del qu\u00e8 molta gent l\u2019havia advertit: acomiadar el Fiscal Especial. Nixon era el cap de l\u2019Administraci\u00f3 i ning\u00fa tenia dret a investigar-lo, deia ell. A m\u00e9s el President no podia violar la llei fes com fes (un argument malastruc que un Americ\u00e0 rebutjaria sempre amb r\u00e0bia). El Secretari de Just\u00edcia (Attorney General) va anunciar que acabava de rebre l\u2019ordre de destituir l\u2019Archibald Cox i que enlloc de fer-ho, preferia dimitir ell mateix; tenia un assistent que seria el seu successor autom\u00e0tic, el qual despr\u00e9s de ser Attorney General una estoneta, tamb\u00e9 va dimitir sense voler engegar en Cox. Tots els mitjans van aturar els programes per parlar de la situaci\u00f3. El tercer o quart Attorney General de la tarda al final va obeir. Qu\u00e8 van fer els washingtonesos? Van sortir al carrer engegant els cotxes passant poc a poc davant la Casa Blanca tocant el cl\u00e0xon. (Encara no s\u2019ha fet mai a Catalunya) Duraria hores i ja tothom parlava de la Massacre del Dissabte al Vespre. Avui en dia \u00a0ja no es podria fer perqu\u00e8 Pennsylvania Ave est\u00e0 tancada al tr\u00e0fic davant la Casa \u00a0Blanca.<\/p>\n Archibald Cox fou substitu\u00eft immediatament, per\u00f2 Nixon, que ja vivia intoxicat per l\u2019alcohol i que havia deixat de treballar, amb els seus col\u00b7laboradors destitu\u00efts i lluitant per no anar a la pres\u00f3, la seva dona i filles plorant, els militars vigilant-lo per si de cas, aquest home que havia estat tan poder\u00f3s, estava destrossat. Damaged goods<\/em>, com diuen els americans. Veient que tot estava perdut i que el Comit\u00e8 especial d\u2019impeachment ja havia votat per enviar-lo al Senat per ser jutjat, va dimitir per salvar la pensi\u00f3, sabent que el Senat el destituiria. Va volar cap a Calif\u00f2rnia i el seu vicepresident i successor Jerry Ford el va perdonar. En Ford era un bon home. Fou l’indult de Nixon que el poble no li va perdonar i per aix\u00f2no fou re-elegit.<\/p>\n Com passar\u00e0 ara molt probablement amb en Trump, Nixon no fou castigat pel petit crim est\u00fapid al Watergate, sin\u00f3 per la seva obstrucci\u00f3 de la investigaci\u00f3. Els federals ho fan molt \u00a0aix\u00f2 i es veu que \u00e9s un recurs molt bo per enxampar gent que s\u2019haurien pogut escapar del c\u00e0stig.<\/p>\n \u201dDeep Throat\u201d apareix de forma espectacular al Washington Post<\/strong><\/p>\n Dos periodistes poc coneguts del Washington Post havien comen\u00e7at a publicar a la primera plana explicacions tretes de fonts secretes de com anaven les coses amb la investigaci\u00f3. La veritat nom\u00e9s la coneixia de deb\u00f2 el Fiscal General per\u00f2 a difer\u00e8ncia de certs pa\u00efsos dictatorials bananers, el Fiscal no parlaria mai al p\u00fablic o la premsa, i li era igual all\u00f2 que es pens\u00e9s la gent. Bob Woodward i Carl Bernstein es farien famosos per un delator secret molt misteri\u00f3s que els anava guiant i que els ajudava quan es perdien (nom\u00e9s parlava amb en Woodward). Amb el temps \u00a0es van escriure llibres i articles pretenent identificar a Deep Throat<\/strong> (gola profunda) per\u00f2 tots ho negaven, incl\u00f2s naturalment el verdader, un dels molts noms identificats. El nom era insultant i li havia posat l\u2019Editor del Washington Post. Deep Throat<\/em> era el t\u00edtol d’un film pornogr\u00e0fic dur ins\u00f2litament exit\u00f3s que s\u2019havia projectat fins i tot a molts cinemes normals.\u00a8<\/p>\n Com va acabar la investigaci\u00f3 de Woodward i Bernstein? Al film All the President\u00b4s Men<\/em> no ho van voler o poder ensenyar. A difer\u00e8ncia del Fiscal General, ells no podien provar res. Eren tot coses que gent an\u00f2nima els havia explicat. Per\u00f2 Deep Throat els hi havia dit ben clar. Qualsevol cosa que feu, us costar\u00e0 diners. Busqueu la font dels diners. Al final els del Washington Post van descobrir que els diners havien sortit d’un compte bancari a un petit banc de la Florida, del que era titular un senyor de nom americ\u00e0 molt corrent i adre\u00e7a desconeguda que el banc de cap manera tra\u00efria. \u00a0Punt final. El compte no era secret, per\u00f2 no hi havia forma de tirar endavant i ning\u00fa els voldria ajudar a trobar el propietari misteri\u00f3s per les bones. Desesperats van entrar a l’arxiu fotogr\u00e0fic del diari. No hi havia Internet encara. Amb molt\u00edssima sort van trobar una foto d’un senyor altrament desconegut amb el nom del titular del compte bancari encaixant amb l’ex Vicepresident i Senador per Minnesota Hubert Humphrey.A Woodward se li va acudir que Minnesota, l\u2019estat de Humphrey, \u00e9s un pa\u00eds molt fred amb pocs residents. Va obrir el llist\u00ed telef\u00f2nic de la capital Minneapolis (un llibre gruixut en aquells temps) i efectivament hi havia un llistat sense informaci\u00f3 especial d’un senyor d\u2019aquest nom. Woodward va marcar el n\u00famero anunciant que ell era el Woodward dels articles sobre el Watergate i va espetar al desconegut sense av\u00eds (ni justificaci\u00f3): “Ja sabem que vost\u00e8 \u00e9s qui va finan\u00e7ar el cover-up de Nixon al Watergate\u201d.\u00a0 I una veu enrabiada va respondre: “Mentida! Jo nom\u00e9s era el Director Local de la Campanya per Reelegir el President Nixon. Els vaig donar com calia els diners recollits abans de l’elecci\u00f3 i no en s\u00e9 res m\u00e9s”<\/p>\n Anys enrere en Bob Woodward, un periodista al meu parer mediocre que acabava de tornar del servei militar a la Navy estava estacionat al Pent\u00e0gon, on el feien servir de minyona per tot, va rebre l\u2019ordre de dur en persona papers militars secrets a la Casa Blanca. Els havia d\u2019entregar personalment sense excuses a un manam\u00e9s que no hi era mai. \u00a0Molt disgustat, Bob va seure a esperar, trobant-se amb un agent de l\u00b4FBI que estava de gu\u00e0rdia. \u00a0Van comen\u00e7ar a parlar i es van fer amics. L\u2019agent va explicar coses brutes de Nixon i la seva gent, de la seva corrupci\u00f3, negocis foscos, mala educaci\u00f3, arrog\u00e0ncia i coses que feien que no es tolerarien de ning\u00fa m\u00e9s. Molts al Bureau compartien els seus sentiments, menysteniment i odi contra aquell home. Woodward ja fora de la Navy, va fallir l\u2019examen d\u2019entrada de reporter al Washington Post i es va haver de conformar amb un diari de suburbis. Li va semblar interessant mantenir contacte amb un agent del FBI. Woodward va aconseguir al final entrar a l\u2019ansiat Washington Post quan el Watergate acabava de comen\u00e7ar. I l\u2019agent? Es deia Mark Felt, que passaria a la hist\u00f2ria com Deep Throat, i havia esdevingut el Vicedirector, el segon en comand, del FBI. La seva fam\u00edlia, orgullosa d\u2019ell, el va desemmascarar al costat d\u2019un somrient Woodward quan ja la dem\u00e8ncia senil l\u2019havia retirat de l\u2019abast de la llei. Li hauria pogut costar un disgust molt gran. \u00c9s que potser la direcci\u00f3 del FBI li tolerava anar destruint Nixon i escalfant el p\u00fablic? Perqu\u00e8 va acceptar volunt\u00e0riament un perill tan gran sense treure\u2019n res? L\u2019odi, com l\u2019amor, \u00e9s un dels grans motors de la humanitat, una passi\u00f3 dif\u00edcil de controlar. En Nixon mateix odiava en p\u00fablic i feia mal a molta gent i tenia un llistat d\u2019enemics que cada any eren molestats per l\u2019ag\u00e8ncia tribut\u00e0ria federal (IRS). Al final no li va quedar cap amic quan l’hauria necessitat. S\u2019estava ofegant sense salvavides. I els que ho veien ballaven i cantaven d\u2019alegria i fins i tot feien festes, com els focs artificials que hi va haver a Washington el vespre del dia final.<\/p>\n Que hi pensin els dirigents de monarquies bananeres que odien \u00a0altres pobles i empresonen adversaris pol\u00edtics. Totes les truites es giren. Odi \u00e9s una malaltia que pot matar a qui la pateix.<\/p>\n Joan Gil<\/p>\n AFEGIT, 14 desembre 2017<\/p>\n Verdaderament l\u2019apunt ja \u00e9s una mica llarg per\u00f2 voldria explicar una cosa m\u00e9s aviat personal sobre els darrers dies d\u2019aquesta figura. No cal llegir-la. Nixon havia parlat sempre de la gran casa que s\u2019havia constru\u00eft per la jubilaci\u00f3 a Calif\u00f2rnia, per\u00f2 al poc temps de viure-hi s\u2019en va cansar i va venir a Nova York. Va intentar comprar un pis a una Cooperativa de gran luxe a Manhattan, per\u00f2 els residents propietaris es van negar a acceptar-lo, com era el seu dret a una cooperativa, perqu\u00e8 no volien viure amb un delinq\u00fcent indultat a l\u2019edifici. La gl\u00f2ria del m\u00f3n \u00e9s temporal… Nixon aleshores va comprar una casa a Saddle River, una petita ciutat riqu\u00edssima a Bergen County i un suburbi molt exclusiu de Nova York situat a l\u2019estat de Nova Jersey. En 1984 jo havia acceptat una feina a Manhattan i em vaig instal\u00b7lar amb la fam\u00edlia a una casa a Wyckoff, tamb\u00e9 a Bergen County, una \u00e0rea bona per\u00f2 dissortadament no pas tant com Saddle River. Jo no coneixia la seva adre\u00e7a exacta per\u00f2 Saddle River estava nom\u00e9s a uns 12 o 15 minuts i no era tan gran. El trobaria? Vaig anar a provar.<\/p>\n Semblava un molt bon suburbi verd amb cases molt maques i grans per\u00f2 no de gran luxe. Vaig trobar una carretera estreta sense marcar envoltada d\u2019arbres com si fos un bosc que s\u2019enfilava a un tur\u00f3. Al capdemunt vaig veure propietats enormes, una d\u2019elles amb cavalls i salts de cursa, moltes amb piscina i pistes de tenis personals. Al final de la carretera hi havia una casa amagada per arbres i vegetacions denses que impedien veure-la excepte per una escletxa per on entraven els cotxes grans que hi havia. Havia trobat Can Nixon.<\/p>\n Segons un periodista que hi va poder entrar, Nixon, recordant la seva hist\u00f2rica i exitosa visita a la Xina i la conversa amb Mao Zedong (Mao TseTung en quells temps) havia decorat la casa amb mobles xinesos i feia venir cada dia menjar xin\u00e8s d\u2019un restaurant local. Feia reunions amb gent important, donant lli\u00e7ons magistrals en veu fosca i pastosa sobre els esdeveniments m\u00e9s recents i ning\u00fa gosava contradir-lo. Els visitants venien a aprendre del gran mestre. Jo a Nixon no el vaig poder veure mai per\u00f2 em va anar d\u2019un mil\u00edmetre no xocar frontalment amb un cotxe condu\u00eft per la seva pobre dona. Era tamb\u00e9 molt coneguda i f\u00e0cil de recon\u00e8ixer i anava amb l\u2019uniforme de dones famoses disfressades: ulleres de sol i un mocador lligat al cap. El cotxe d\u2019ella era gris, enorme i est\u00e0vem prop de casa seva. Nixon havia esdevingut un vellet simp\u00e0tic. Passejava pels carrers i sopava a un Restaurant itali\u00e0 que jo tamb\u00e9 visitava. Anava de taula en taula encaixant amb un tothom i firmant aut\u00f2grafs. Un dia va anar a un cinema de barri pobre amb tots els n\u00e9ts a veure una peli de Walt Disney. Una altra vegada ell i el seu x\u00f2fer es van aturar a una carretera per ajudar a canviar la roda a una senyora desconeguda.<\/p>\n El temps va passar. La seva muller s\u2019estava morint. Nixon investigar en persona totes les mortu\u00e0ries de la regi\u00f3 (als EUA hi ha molt costum d\u2019embalsamar els morts i anar a les visitacions amb els millors vestits, alguna vegada a certs cercles, les dones porten vestits de nit) \u00a0En va triar una al Centre del meu Wyckoff, prop del supermercat on compr\u00e0vem. Va dir a un periodista que era la millor de Nova Jersey. Vivint ja tot sol a la casa, la va vendre a un banquer japon\u00e8s i es va mudar a un pis contractant dones que el cuidessin com si estigu\u00e9s a una llar per ancians. Era a una altra ciutat tamb\u00e9 a NJ. Els hospitals de Manhattan sempre intenten atreure gent famosa i ens vam enrabiar molt quan Nixon, com Jacqueline Kennedy anys despr\u00e9s, va preferir anar a morir al New York Hospital de Cornell, molt prop nostre a York Ave, davant del Sloan Kettering Memorial.<\/p>\n Nixon havia entrat a l\u2019hist\u00f2ria. La meva darrera mem\u00f2ria de Nixon abans que el duguessin per avi\u00f3 a Calif\u00f2rnia fou haver passat amb el cotxe davant la mateixa funer\u00e0ria i veient els cotxes negres aparcats del Servei Secret i la policia local. Aquell lloc s\u00ed que estava b\u00e9 com Nixon ja havia decidit. Per aix\u00f2, quan al poc temps un trist dia va arribar, jo tamb\u00e9 el vaig triar per a una persona molt pr\u00f2xima que ens havia deixat. S\u2019ho mereixia.<\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Res ha canviat d\u2019en\u00e7\u00e0 del darrer apunt que jo comen\u00e7ava recordant emocionadament els nostres presoners pol\u00edtics. Potser ens consola mirar com un home boig i perill\u00f3s com Donald Trump, que ja ha fet mal a milions sense ajudar a ning\u00fa i ens posa en perill de patir una guerra nuclear, s\u2019acosta a la dimissi\u00f3 for\u00e7ada […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[32571,32570,816,32569,32567,32568],"tags":[],"class_list":["post-2005","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-deep-throat","category-dimissio-presidencial","category-general","category-impeachement","category-richard-nixon","category-watergate"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-wl","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2005","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2005"}],"version-history":[{"count":10,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2005\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2015,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2005\/revisions\/2015"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2005"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2005"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2005"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
\n<\/strong><\/p>\n