{"id":20,"date":"2008-11-27T04:48:55","date_gmt":"2008-11-27T02:48:55","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/2008\/11\/27\/el-dret-de-regalar-fills-a-lestat-lestat-de-nebraska-fa-una-llei-inesperada\/"},"modified":"2008-11-27T16:18:33","modified_gmt":"2008-11-27T14:18:33","slug":"el-dret-de-regalar-fills-a-lestat-lestat-de-nebraska-fa-una-llei-inesperada","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/2008\/11\/27\/el-dret-de-regalar-fills-a-lestat-lestat-de-nebraska-fa-una-llei-inesperada\/","title":{"rendered":"EL DRET DE REGALAR FILLS A L’ESTAT. L’Estat de Nebraska fa una Llei Inesperada"},"content":{"rendered":"

Les Lleis de “Safe Haven” (Port Segur)<\/em><\/strong><\/p>\n

“Safe Haven” en aquest cas vol dir el dret dels pares d’abandonar un nad\u00f3 en mans de l’Estat al poc temps del naixement.<\/p>\n

Un infanticidi \u00e9s terrible, un crim que of\u00e8n greument. Com pot ser que hi hagi gent capa\u00e7 de fer mal a una criatura tan petita i indefensa? No obstant passa i passa, ara igual com ha passat\u00a0sempre tantes vegades. Hi ha vegades que abandonen nens tots sols davant una instituci\u00f3 o una esgl\u00e9sia, a veure si t\u00e9 sort i no li passa res. Aix\u00f2 est\u00e0 molt malament perqu\u00e8 la policia t\u00e9 l’obligaci\u00f3 de buscar els pares i en qualsevol cas el nad\u00f3 no pot ser adoptat.<\/p>\n

Passa perqu\u00e8 hi ha dones que es troben en una situaci\u00f3 dif\u00edcil i estan desesperades sense saber com sortir-se\u00b4n, perqu\u00e8 hi ha problemes econ\u00f2mics,\u00a0 familiars i socials que s\u00f3n intractables, per falta d’educaci\u00f3 i de responsabilitat, per habitatges dolents, per falta d’escr\u00fapols, pels mals records\u00a0 d’infantesa.<\/p>\n

L’ultratge de la gent que en sent parlar \u00e9s comprensible. Fa uns anys les autoritats van trobar als carrers de Nova York una nena morta llen\u00e7ada amb les escombraries. Els bombers i els policies van recollir diners i li van pagar un funeral en gran estil, amb homes en uniform. Van treure el ta\u00fct de l’esgl\u00e9sia a les espatlles, com si el nad\u00f3 hagu\u00e9s estat un dels seus. Aix\u00ed van voler restaurar la dignitat humana, que desconeguts havien violat.<\/p>\n

I\u00a0 \u00e9s per evitar aquests casos que els 50 Estats (per\u00f2 absurdament no pas el Districte de Colombia, seu del Govern Federal)\u00a0 han fet lleis de “safe harbor”. Aquestes lleis permeten al pare or la mare abandonar un nad\u00f3 per sempre, sense repercussions a diferents indrets, sovint les casernes de bombers o de policia, o les sales d’urg\u00e8ncia dels hospitals. El nen queda sota la tutel.la de l’Estat i molt probablement ser\u00e0 adoptat immediatament, perqu\u00e8 sempre hi ha parelles esperant. Evidentment cap dona t\u00e9 una obligaci\u00f3 de fer-se assistir durant el part per un metge o una llevadora (si viu a un estat on les llevadores puguin treballar, que no \u00e9s a tot arreu), per\u00f2 violaria la llei si no don\u00e9s el nen d’alta al Registre Civil o no el cuid\u00e9s. Amb el “safe haven” s’arregla tot. La mare mant\u00e9 l’anonimat, el nen troba pares adoptius, l’Estat s’estalvia diners, la llei es respecta i fins i tot l’Esgl\u00e9sia diu que s’eviten avortaments.<\/p>\n

Les lleis\u00a0dels Estats de la Unio\u00a0sovint reflecteixen punts de vista similars per\u00f2 no s\u00f3n id\u00e8ntiques. Els Estats s\u00f3n sobirans i els representants elegits poden escriure sense censura les lleis que els convinguin. Coses que varien entre els estats en les lleis de “safe haven” s\u00f3n si l’abandonament el pot fer el pare o la mare, quina edat m\u00e0xima pot tenir el nad\u00f3 (com ho podrien saber els bombers?), protecci\u00f3 als funcionaris per responsabilitat civil, si \u00e9s an\u00f2nim o cal identificar-se i alguna cosa perqu\u00e8 els advocats tinguin feina, com ara si la immunitat \u00e9s absoluta i autom\u00e0tica o nom\u00e9s una “defensa positiva”, que potser els que veieu Law & Order sabeu qu\u00e8 vol dir: que la policia pot investigar on ha anat a parar un nad\u00f3 desaparegut, per\u00f2 que en el moment on l’\u00fas del “safe haven” quedi provat, cal tancar la investigaci\u00f3 en l’acte i sense repercussions.<\/p>\n

Per\u00f2 a l’estat republic\u00e0 de Nebraska, al cor de l’antic Oest van tenir un acudit que els ha posat als titulars dels diaris americans malgrat la crisi econ\u00f2mica i l’Obama.\u00a0 Mira que semblava dif\u00edcil!<\/p>\n

Nebraska<\/em><\/strong><\/p>\n

Hi ha molta gent a Europa que no coneix Nebraska i a la costa Est igual. En qualsevol cas, ning\u00fa en fa cas. \u00c9s un estat enorme, mantes vegades la superf\u00edcie de Catalunya, a la pradera americana i sense una sola muntanya. \u00c9s completament pla amb rius molt amples que fan meandres i carreteres amb rectes interminables. Hi ha molts pocs habitants. La seva ciutat m\u00e9s important \u00e9s Omaha; la capital \u00e9s una ciutat molt bufona anomenada Lincoln a menys d’una hora d’Omaha. El Capitoli de l’estat, seu de l’assemblea bicameral i despatx oficial del governador \u00e9s una torre de considerable altura al mig d’un parc. La resid\u00e8ncia del governador est\u00e0 al darrere del Capitoli. Hi ha museus que parlen d’un passat amb els colonitzadors de l’Oest, i amb cowboys i indis i\u00a0 carros de vela travessant la pradera. A un parc tenen una fam\u00edlia de bisons (“buffalos”). L’orgull de Lincoln \u00e9s la gran Universitat de Nebraska, que est\u00e0 b\u00e9 i t\u00e9 a m\u00e9s un estadi amb un equip de football dels millors i \u00e9s la gran passi\u00f3 dels residents. A Omaha hi ha un\u00a0 Museu d’Art bo. De pobles n\u00b4hi ha pocs i s\u00f3n petits. Passant amb cotxe s’hi veuen vaques i cavalls i mot conreu amb m\u00e0quines gegantines. Els Nebraskans s\u00f3n gent molt religiosa i conservadora. A tot arreu es veuen escoles b\u00edbliques.<\/p>\n

Essent aix\u00ed, com se\u00b4ls va acudir una idea tan absurda com extraordin\u00e0ria?<\/p>\n

La Nova Llei de “Safe Haven” de Nebraska<\/em><\/strong><\/p>\n

Quan hom menys s’ho espera, passa alguna cosa pel m\u00f3n que fa pensar a tothom. I mireu que haver de reflexionar \u00e9s una feina molt dura i molts no hi estan avesats.<\/p>\n

La nova llei va esdevenir famosa en l’acte per dues raons: primer que deia que es podien regalar a la cust\u00f2dia de l’Estat fills o fills fins a l’edat de 18 (divuit) anys, tenint en compte que la majoria d’edat \u00e9s als 19 anys i\u00a0 segon que no deia enlloc que el dret estava limitat als ciutadans o residents de Nebraska. El segon punt va haver de ser eliminat immediatament degut a la por d’una arribada massiva de pares desesperats amb fills impossibles d’altres estats.<\/p>\n

Fins als 18 anys segons la nova llei els pares tenien el dret de dur un nen a certs llocs i donar-lo per sempre m\u00e9s a l’Estat sense haver-se\u00b4n de preocupar mai m\u00e9s!<\/p>\n

Hi havia raons. Gaireb\u00e9 tothom coneix alguna fam\u00edlia amb fills boigs que s\u00f3n impossibles de controlar, que posen en comprom\u00eds els pares, que ni estudien ni aprenen res, mal educats, amb mals amics, violents, bevedors, amena\u00e7adors… Cal considerar tamb\u00e9 els casos tan cruels d’autisme, de s\u00edndrome de Down, d’altres malalties incurables que posen tan a prova la resist\u00e8ncia dels pares.<\/p>\n

Ja estava arreglat potser per primera vegada en la hist\u00f2ria de la humanitat. De fet la llei establia un divorci sense explicacions ni autoritzaci\u00f3 entre els pares i els fills dolents, com si no haguessin nascut. Retorn a la f\u00e0brica.<\/p>\n

No havia passat mai a la Rep\u00fablica. La llei ja ha estat derogada, per\u00f2 47 pares per diferents raons s\u00b4hi van acollir i els fills ja no s\u00f3n seus.<\/p>\n

En un editorial el New York Times, font de saviesa infal\u00b7lible i inesgotable, ha cantat les quaranta als legisladors de Lincoln, Nebraska. Bones intencions, potser, per\u00f2 el que cal fer \u00e9s millorar els serveis socials per a nens amb malalties cr\u00f2niques, oferir asseguran\u00e7a de malaltia per a malalties mentals, donar suport als pares de fills malalts o dif\u00edcils. I deixar-se de bestieses.<\/p>\n

Perqu\u00e8 les lleis de “safe haven” s\u00f3n bones i no s\u00f3n escaients per a joves de 18 anys<\/p>\n

**********************************************************************<\/p>\n

Escric aquesta entrada el vespre que Thanksgiving, el Dia d’Acci\u00f3 de Gr\u00e0cies, la festa m\u00e9s gran del calendari nord-americ\u00e0, m\u00e9s important encara que Nadal o Cap d’Any. Es commemora l’arribada a Plymouth (Massachussets) del vaixell Mayflower<\/em> amb els Pilgrims<\/em> a bord, uns emigrants perseguits a Anglaterra i Europa perqu\u00e8 eren protestants puritans. Van ser ells els qui van donar el tret de sortida als EUA.<\/p>\n

Al darrer Dijous de Novembre cada any es commemora un esdeveniment probablement hist\u00f2ric: despr\u00e9s d’un any dif\u00edcil, havien tingut al final una collita i van decidir invitar els indis i celebrar-ho plegats per donar gr\u00e0cies, potser menjant gall d’indi (si en tenien).<\/p>\n

La festa fou introdu\u00efda originalment pel President Lincoln i en la forma actual del President FD Roosevelt.<\/p>\n

Per un dia a l’any tothom seu a la taula amb la fam\u00edlia. Est\u00e0 prohibit queixar-se, expressar frustracions o rondinar. \u00a0 Avui \u00e9s el dia de celebrar totes les coses bones que tenim. No hi ha cap \u00e9sser hum\u00e0 que no tingui alguna cosa que valgui la pena: vida,\u00a0 fam\u00edlia, amics, feina, salut, habitatge….<\/p>\n

\u00c9s veritat que Divendres tothom comen\u00e7ar\u00e0 a rondinar i queixar-se una altra vegada. Per\u00f2 el pr\u00f2xim Thanksgiving ja estar\u00e0 un dia m\u00e9s a prop.<\/p>\n

A tothom, doncs, felicitats pel Thanksgiving i per tot all\u00f2 que teniu.<\/p>\n

Joanot<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Les Lleis de “Safe Haven” (Port Segur) “Safe Haven” en aquest cas vol dir el dret dels pares d’abandonar un nad\u00f3 en mans de l’Estat al poc temps del naixement. Un infanticidi \u00e9s terrible, un crim que of\u00e8n greument. Com pot ser que hi hagi gent capa\u00e7 de fer mal a una criatura tan petita […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[816],"tags":[2634],"class_list":["post-20","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-eua-nova-york-nebraska-fills-safe-haven-llei"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-k","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/20","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=20"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/20\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=20"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=20"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=20"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}