{"id":1989,"date":"2017-12-04T22:38:22","date_gmt":"2017-12-05T04:38:22","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/?p=1989"},"modified":"2017-12-11T09:58:42","modified_gmt":"2017-12-11T15:58:42","slug":"robert-mueller-el-fiscal-exemplar-que-ensorrara-trump","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/2017\/12\/04\/robert-mueller-el-fiscal-exemplar-que-ensorrara-trump\/","title":{"rendered":"Robert Mueller, el fiscal exemplar que ensorrar\u00e0 Trump"},"content":{"rendered":"<p>Em sap greu que no tingui res groc per penjar, per\u00f2 tinc molt present el patiment i exemplaritat dels nostres detinguts pol\u00edtics, ara encara tancats per la seva fidelitat al mandat d&#8217;un poble que t\u00e9 dret irrenunciable a exercir la sobirania. Els fiscals americans son molt diferents dels que hi ha a un altre pa\u00eds. Aqu\u00ed els fiscals nom\u00e9s apareixen en p\u00fablic i parlen d&#8217;un cas concret, quan el cas ja est\u00e0 tancat. \u00c9s un contrast molt gran amb l&#8217;home petit i calb de passat controversial que amena\u00e7ava en p\u00fablic pol\u00edtics elegits i parlava rient feli\u00e7 de castigar brutalment a qualsevol que s&#8217;opos\u00e9s al gobierno que a ell li agradava. Als EUA els 50 estats, tots definits per la llei i les seves Constitucions expl\u00edcitament com a &#8220;<em>lliures i sobirans<\/em>&#8220;, \u00a0gaudeixen compet\u00e8ncies exclusives definides per la Constituci\u00f3 federal que no poden ser suprimides.<\/p>\n<p>Els fiscals estatals, com els jutges, s\u00f3n elegits directament pel poble en eleccions regulars. Sovint els partits locals intenten posar-se d&#8217;acord abans de l&#8217;elecci\u00f3 i ofereixen els mateixos candidats. Els jutges federals s\u00f3n nomenats pel President per tota la vida per\u00f2 han de presentar-se a un Comit\u00e8 en p\u00fablic, respondre preguntes i ser confirmats pel Senat. Quant als fiscals federals, no ho he sabut mai, per\u00f2 surten del Departament de Just\u00edcia. Gaireb\u00e9 tots han de dimitir quan canvia l\u2019administraci\u00f3 federal, almenys els Caps de Districte, que poden triar col\u00b7laboradors pel seu compte.<\/p>\n<p>Un <em>fiscal especial <\/em> com <strong>Robert Mueller (que en alemany \u00e9s M\u00fcller, per\u00f2 localment es pronuncia &#8220;M\u00f2ler&#8221;) \u00a0<\/strong>\u00e9s verdaderament especial perqu\u00e8 \u00e9s nomenat pel Secretari de Just\u00edcia (Attorney General) amb l&#8217;objectiu de resoldre una q\u00fcesti\u00f3 espinosa amb ramificacions legals i pol\u00edtiques perilloses. Si exist\u00eds, hauria estat el remei perfecte pel conflicte catal\u00e0, i hauria contribu\u00eft a posar tothom al seu lloc decidint si alg\u00fa havia trencat o no, basat en un estudi seri\u00f3s i no en les opinions pol\u00edtiques, esperan\u00e7a de carreres, i associacions de jutges i fiscals, ni en falsos informes i interpretacions de certs cossos de policia.<\/p>\n<p>Recordant el President Richard Nixon<\/p>\n<p>Richard Nixon, un pol\u00edtic astut i h\u00e0bil odiat sobretot per la seva conducta de la Guerra del Vietnam, va evitar la seva destituci\u00f3 inevitable dimitint. Ell havia manat una entrada il\u00b7legal per espiar documents a una oficina dels Dem\u00f2crates a l&#8217;edifici Watergate, a Washington DC. La ra\u00f3 est\u00fapida era que es pensava que Fidel Castro estava col\u00b7laborant amb el seu poc memorable adversari electoral. No ho va perdre tot per haver manat aix\u00f2 sin\u00f3 per obstrucci\u00f3 de just\u00edcia. Per protegir els seus agents, va mentir, pagar suborns, amena\u00e7ar, abandonar i donar la culpa als seus amics. Ja no hi havia res a fer contra el fiscal especial nomenat, per\u00f2 el cop i l&#8217;error final fou l&#8217;inoblidable Saturday Night Massacre. Dient que un empleat seu no tenia dret a investigar-lo, va manar, no obstant haver estat advertit, al Fiscal General que destitu\u00eds el Fiscal Especial, un home molt popular i encara recordat anomenat Archibald Cox. El Fiscal General va dimitir en l&#8217;acte negant-se a fer-ho. L&#8217;ordre va anar al seu substitut autom\u00e0tic, que despr\u00e9s de ser Attorney General per uns minuts tamb\u00e9 va dimitir. Els diaris van aturar les premses, la gent va comen\u00e7ar a pagar atenci\u00f3 al costat de la r\u00e0dio i TV amb programes especials. El tercer o quart Attorney General que hi va haver aquella tarda, va acceptar destituir a \u00a0 Cox. Per\u00f2 la destituci\u00f3 imminent de Nixon ja no estava escrita a la paret, sin\u00f3 als cels amb lletres lluminoses.<\/p>\n<p><strong>Robert Mueller<\/strong><\/p>\n<p>Mueller, antic director de la policia federal (FBI) fou el nomenament del Departament de Just\u00edcia per esbrinar la veritat i determinar responsabilitats en el cas de la intromissi\u00f3 electoral russa a favor de Donald Trump. La tria no podia haver estat millor. Mueller era un home conservatiu per\u00f2 amb un passat molt dedicat a la llei i la cerca de la veritat per damunt de tot, i gaudia el respecte dels dos partits. Va prendre el cas, va triar advocats molt brillants i coneguts per treballar amb ell i va aconseguir garantir absolutament el secret de les seves activitats, no obstant haver declarat ja dues vegades a un Comit\u00e8 del Congr\u00e9s a porta tancada.<\/p>\n<p>T\u00e8cnicament Trump tindria el poder d&#8217;acomiadar-lo com va fer amb el seu successor a l&#8217;FBI, el Director Comey. Durant el fam\u00f3s esc\u00e0ndol Watergate dels anys 70, el President Richard Nixon ja amb l&#8217;esquena contra la paret i l&#8217;aigua fins els nassos, es va atrevir a fer fora el fiscal especial Archibald Fox, com era el seu dret. Poc temps despr\u00e9s Nixon va haver de dimitir i pr\u00e0cticament fugir a Calif\u00f2rnia. No va acabar a la pres\u00f3 perqu\u00e8 el seu successor Ford el va perdonar. \u00a0S&#8217;ho hauria de pensar molt el Sr Trump abans de prendre aquest pas.<\/p>\n<p><strong>La t\u00e8cnica habitual dels fiscals<\/strong><\/p>\n<p>Amb tots els casos, els investigats al comen\u00e7ament es fan un tip de riure amb les preguntes dels investigadors. Hi ha gent que coneix la veritat, per\u00f2 segur que mentiran en inter\u00e8s propi quan l&#8217;FBI es presenti a investigar. Tota l&#8217;acusaci\u00f3 consistia en mentides i rumors impossibles de confirmar o desmentir dirien ells i els seus lletrats i calia deixar-ho c\u00f3rrer sense preocupar-se&#8217;n. <em>No problem<\/em>! Una mentideta i tot resolt. S&#8217;equivocaven. Hauran de pagar molt cares les mentides despreocupades inicials.<\/p>\n<p>Naturalment costa molt saber de \u00a0qu\u00e8 havien parlat dues persones totes soles a un despatx o passetjant per un jard\u00ed mesos abans, per\u00f2 gaireb\u00e9 tothom es pensa ing\u00e8nuament que el cas es pot resoldre responent a l&#8217;FBI que no havien parlat res en secret ni tan sols s&#8217;havien trobat mai amb l&#8217;Ambaixador rus. En aquests casos l&#8217;equip del fiscal no triga a trobar gent, memor\u00e0ndums, factures, enregistraments secrets de tel\u00e8fons per les ag\u00e8ncies d&#8217;espionatge, emails o fotos que proven que l&#8217;home investigat s\u00ed que s&#8217;havia entrevistat amb l&#8217;ambaixador en una data coneguda. El fiscal ja acabava \u00a0d&#8217;enxampar el sospit\u00f3s mentint, cosa que els innocents no fan. Resulta que la pena judicial per mentir a l&#8217;FBI s\u00f3n uns 10 o 15 anys de pres\u00f3, per\u00f2 si l&#8217;acusat es decid\u00eds a explicar el contingut de la conversa, potser el fiscal, si s&#8217;ho creia, podria recomanar una reducci\u00f3 de la sent\u00e8ncia. Fins i tot encara m\u00e9s si l&#8217;home pogu\u00e9s explicar alguna altra coseta d&#8217;inter\u00e8s que el fiscal encara no coneix, com per exemple quins comentaris van fer o Trump o un dels seus amics \u00edntims La sentencia podria ser redu\u00efda encara m\u00e9s. \u00c9s senzill per\u00f2 no hi ha defensa. La primera vegada que l&#8217;FBI es presenta a visitar, tothom menteix sense entendre el perill. Amb cada pas i cada acusat nou que es gira contra Trump per salvar-se, el fiscal s&#8217;acosta m\u00e9s al Sr President, preparant la corda i el nus per penjar-lo.<\/p>\n<p><strong>Qu\u00e8 havia passat amb R\u00fassia durant la campanya electoral?<\/strong><\/p>\n<p>No se sabr\u00e0 de segur fins que Mueller al final ho expliqui, per\u00f2 es poden resumir breument les hip\u00f2tesis cre\u00efbles que consideren i difonen els mitjans interessats, tot i advertint al lector que no estan confirmades i podrien ser falses o incompletes.<\/p>\n<p>Ara fa m\u00e9s d&#8217;any tothom veia la Hillary com a guanyadora segura amb Trump fent el paper d&#8217;un playboy ximple i de mala reputaci\u00f3 a Nova York aprofitant els seus 15 minuts de gl\u00f2ria abans de desapar\u00e8ixer per sempre. Essent de la manera com eren tots els de la campanya, estaven disposats a acceptar ajut de qui fos. Van oferir ajudar primer els russos o va ser en Trump i el seu gang qui va preguntar primer? Potser la hist\u00f2ria ho dir\u00e0. Tamb\u00e9 cal considerar els contactes bruts amb capitalistes russos que participaven en els negocis infernals de Manafort, un gran supermilionari que feia de Chairman de la campanya,\u00a0rentant diners, fent d&#8217;agent rus sense informar el govern dels EUA, com mana la llei federal, no pagant impostos pels guanys il\u00b7legals, i molt mes. Mueller ja l&#8217;ha exposat per aquestes activitats fent-lo encausar per un gran jurat per tot aix\u00f2 i est\u00e0 exposat a rebre molts anys de presidi; la fiscalia local ordin\u00e0ria que va prendre el cas demanava el seu empresonament immediat considerant que tenia avions i propietats per tot el m\u00f3n, per\u00f2 el jutge es va negar seguint el principi que encara no havia estat condemnat a res i tenia dret a ser un home lliure fins la sent\u00e8ncia. (La jutge Lamela no sap res d&#8217;aix\u00f2) El dia que aix\u00f2 es va fer p\u00fablic, els advocats de Manafort ja van anunciar que col\u00b7laborarien incondicionalment amb Mueller sense explicar en qu\u00e8. El fiscal, ara ja amb un informador involuntari important s&#8217;acostava clarament a Trump. Manafort era el Director de la campanya i ara explicaria coses per reduir la sent\u00e8ncia.<\/p>\n<p>Molt recentment certs rumors originats a Wall Street van desfermar un breu p\u00e0nic amb una caiguda modesta de la Borsa. Resultava que Mueller estava examinant els comptes bancaris de Trump i la seva fam\u00edlia a la Deutsche Bank, una cosa gaireb\u00e9 d&#8217;amagar. Perqu\u00e8? La sospita \u00e9s que hi havia rentats de diners i pagaments i negocis lucratius associats amb R\u00fassia i els tractes electorals. Ser\u00e0 veritat? Rentar diners \u00e9s sempre independentment \u00a0de l&#8217;objectiu un crim federal. Si \u00e9s veritat Trump no pot ser perseguit per rentar diners com feia Manafort mentre sigui a la Casa Blanca si no \u00e9s amb impeachment per\u00f2 pobre d&#8217;ell quan surti.<\/p>\n<p>El tracte amb el Kremlin finalment activat de forma encara desconeguda, tenia dos components: primer, el Kremlin organitzaria una campanya inform\u00e0tica forta per fer mal a la Hillary i crear amb falses not\u00edcies, canvis de tema, mitges veritats i revelacions, confusi\u00f3, neguit i dubtes sobre tot (com est\u00e0 fent el PP a Catalunya) i segon, R\u00fassia facilitaria a Trump materials i informacions verdaderes per\u00f2 molt brutes sobre la Hillary. Ella havia conspirat amb els capitostos dem\u00f2crates, violant el reglament del partit, per evitar la vict\u00f2ria gaireb\u00e9 segura a les prim\u00e0ries de Bernie Sanders, i sobretot els emails subministrats per Wikileaks (tots verdaders, per\u00f2 misteriosament dif\u00edcils de trobar actualment) denunciaven una corrupci\u00f3 monstruosa en la forma com utilitzaven la seva Obra de Caritat anomenada Iniciativa Global, de fet un negoci per profit d&#8217;una parella Clinton escandalosament rica. Els donants de tot el m\u00f3n pagaven esperant acc\u00e9s directe primer a la Secret\u00e0ria d&#8217;Estat i al final a la futura Presidenta que es vantava de ser la dona m\u00e9s famosa del m\u00f3n. En l&#8217;actualitat els Clinton reben poques donacions o invitacions a donar confer\u00e8ncies per honoraris de mig mili\u00f3 de d\u00f2lars. Pel que fa a Wikileaks est\u00e0 confirmat i \u00e9s p\u00fablic que la campanya de Clinton en un moment no especificat van rebre un email misteri\u00f3s de font impossible de tra\u00e7ar donant un codi secret que permetia accedir a fitxers secrets encara no publicats de Wikileaks. Els trumpistes diuen que ho van ignorar intencionalment (perqu\u00e8 difondre informaci\u00f3 privada americana robada \u00e9s un crim). Per\u00f2 sembla que no van dir res a l&#8217;FBI.<\/p>\n<p>I al final, el President Obama es va trobar en un comprom\u00eds molt dif\u00edcil per un home que es volia mantenir neutral i ser molt correcte. El CyberCommand nord-americ\u00e0 i la NRA van descobrir-ho tot i li van explicar tot, probablement abans de l&#8217;elecci\u00f3. Com? Els de Trump en la seva imbecil\u00b7litat profunda es veu que no sabien que el Servei Secret americ\u00e0 enregistra totes les converses telef\u00f2niques de l&#8217;Ambaixada Russa i espia a certs diplom\u00e0tics. Qu\u00e8 havia de fer el President Obama, sempre preocupat per ser correcte? Avisaria ell a Trump o la Clinton? N&#8217;hauria de parar en p\u00fablic? Quines conseq\u00fc\u00e8ncies tindria? No podent superar els seus dubtes angoixants, Obama va anunciar que els russos s&#8217;havien ficat a una cosa que no els importava fent activitats intolerables, sense citar Trump o la Hillary, i que imposava noves sancions molt m\u00e9s dures que les que ja hi havia. I oh horror tan horror\u00f3s, que ja no podia ser m\u00e9s horror\u00f3s de tan horror\u00f3s com era: segons alguns diuen hi ha indicis d&#8217;un contacte final entre la campanya de Trump i els delegats de Putin exigint que com a compensaci\u00f3 pels seus esfor\u00e7os tan inesperadament exitosos, volien que Trump aixequ\u00e9s totes les sancions el moment que arrib\u00e9s a la Casa Blanca. Ser\u00e0 veritat? Un pa\u00eds estranger demanava pagament per un crim. En altres temps, n&#8217;hi haria hagut prou per declarar la guerra. El General Flynn sembla haver dit a un partner comercial que no es preocup\u00e9s per les sancions perqu\u00e8 tan aviat com Trump entr\u00e9s a la Casa Blanca anirien a la paperera.<\/p>\n<p>Al comen\u00e7ament d&#8217;aquest segment ja vaig advertir que Mueller, a difer\u00e8ncia de certs fiscals alegres, amena\u00e7adors i somrients que es veuen per TV a certs pa\u00efsos dominats per un partit subdemocr\u00e0tic, \u00a0Mueller ni volia explicar res ni donava entrevistes ni tolerava filtracions, i que aquesta reconstrucci\u00f3 era hipot\u00e8tica, per\u00f2 fa uns dies es va saber inevitablement que l&#8217;ex-general Michael Flynn, company, amic \u00edntim i col\u00b7laborador de Trump, primer Conseller de Seguretat Nacional del nou r\u00e8gim, confrontat amb les proves de les seves mentides \u00a0 anteriors, havia decidit (poc espont\u00e0niament, sens dubte) col\u00b7laborar amb el Fiscal Mueller, no obstant juraments de fidelitat previs al vell amic i nou governant. En Trump des fa fa uns dies s\u00ed que a vegades sembla trasbalsat i ansi\u00f3s, perqu\u00e8 a m\u00e9s de tot aix\u00f2, la seva destituci\u00f3 de mala manera del Director Comey de l&#8217;FBI despr\u00e9s que aquest es negu\u00e9s a oferir-li fidelitat personal en un sopar secret, la seva exig\u00e8ncia p\u00fablica que l&#8217;FBI sota amena\u00e7a de destituci\u00f3 del Director de l&#8217;FBI tanqu\u00e9s la investigaci\u00f3 contra els russos, les seves queixes que el seu fidel\u00edssim Attorney General Sessions s&#8217;hagu\u00e9s apartat de la investigaci\u00f3 (enlloc de quedar-s&#8217;hi per protegir) sense perm\u00eds de Trump, s\u00f3n una obstrucci\u00f3 de just\u00edcia transparent que enviaria qualsevol ciutad\u00e0 normal a una pres\u00f3 per anys. En dues ocasions anteriors ja fa anys, el Congr\u00e9s havia declarat que obstrucci\u00f3 d&#8217;una investigaci\u00f3 criminal justifica l&#8217;obertura d&#8217;un proc\u00e9s d&#8217;impeachment i destituci\u00f3 del President, el qual, un cop destronat, acabaria a m\u00e9s davant un jutge regular. I a la pres\u00f3.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><strong>Homes poderosos<\/strong><\/p>\n<p>Sabem com va caure Richard Nixon al final, per\u00f2 en qualsevol cas, en aquest moment, com dit abans, ning\u00fa sap qu\u00e8 acabar\u00e0 escrivint en Mueller, ni quines lleis en concret havien violat els Trumpistes, ni qu\u00e8 hauria de fer el Congr\u00e9s, si \u00e9s que hauria de fer alguna cosa. Trump ha anat perdent el suport dels parlamentaris republicans del Congr\u00e9s federal, per\u00f2 encara no prous per destituir-lo, ni que ell acab\u00e9s declarant-se fill de Satan\u00e0s. I els seus populistes que desfilen amb banderes nazis i volen fer fora els immigrants i sobretot els musulmans, i m\u00e9s val no preguntar pels negres, segueixen entusiasmats. \u00c9s una mica com el pron\u00f2stic del temps. Diuen que far\u00e0 bo per\u00f2 podria ploure. O nevar. Ser\u00e0 una caiguda presidencial (si t\u00e9 lloc al final) molt \u00a0dura.<\/p>\n<p>Ara fa dos dies Trump va escriure una verdadera burrada temer\u00e0ria a un twit: ell havia explicat despr\u00e9s de destituir Flynn que era molt amic seu i un gran home per\u00f2 que ho havia hagut de fer perqu\u00e8 havia mentit al Vicepresident. Ara va escriure afegint una cosa nova: ho havia fet perqu\u00e8 Flynn havia mentit al Vice per\u00f2 tamb\u00e9 perqu\u00e8 HAVIA MENTIT a l&#8217;FBI. Ai, ai! La mentida provada de Flynn era que ning\u00fa havia tingut tractes amb els russos. Si el lector s&#8217;ho pensa, veur\u00e0 que de fet Trump acabava de confessar per twit. Horroritzat, un dels seus advocats disposat a sacrificar-se com l&#8217;Anyell Pasqual, acaba de declarar en p\u00fablic que en realitat el twit el va escriure ell i no el gran jefe. A les sis o set del mat\u00ed des del dormitori de Trump. El twit estava molt mal escrit, com fa Trump sempre. No \u00e9s sols que els advocats cars escriuen millor que Trump, \u00e9s que no s&#8217;ha vist mai que un advocat fam\u00f3s fes una declaraci\u00f3 p\u00fablica implicant que el seu client era culpable.<\/p>\n<p>I els Dem\u00f2crates, s&#8217;estan recuperant? No ho fan gens b\u00e9. Seguim sense saber quina plataforma pol\u00edtica i electoral tenen i es contradiuen constantment, desorganitzats com sempre. Les eleccions estan nomes a 11 mesos. S&#8217;en sortiran? No volen en Bernie Sanders. De moment tenen una altra feina, que \u00e9s protegir amb amenaces i advocats a Bill Clinton d&#8217;una humiliaci\u00f3 final, una acusaci\u00f3 que sembla credible, d&#8217;haver violat una dona en el significat literal de la paraula fa molts anys quan era ir\u00f2nicament Attorney General d&#8217;Arkansas. La premsa i la r\u00e0dio es neguen a parlar-ne i nom\u00e9s surt sense detalls a llocs molt amagats. Sembla que\u00a0 la dona era una funcion\u00e0ria de la just\u00edcia fora de Little Rock que havia de presentar i discutir un document amb el Sr Fiscal General, que estava visitant la ciutat, el qual la va invitar a venir amb els papers a l&#8217;habitaci\u00f3 d&#8217;un Hotel on estava. Despr\u00e9s d&#8217;opinar sobre el document, el Sr Fiscal General va presentar una proposta molt diferent que la noia va rebutjar. El resultat fou una violaci\u00f3 amb for\u00e7a. Ella ho va explicar l&#8217;endem\u00e0 com a m\u00ednim a una persona, hi havia roba interior esgarrada i un llavi inflamat. S&#8217;ho van arreglar per fer-la callar. El termini per ficar Bill Clinton a la pres\u00f3 entre 10 i 15 anys ja va expirar fa molts anys.<\/p>\n<p><strong>Conclusi\u00f3<\/strong><\/p>\n<p>Est\u00e0 empitjorant el m\u00f3n m\u00e9s que abans? Podria ser per\u00f2 al passat hi va haver molta viol\u00e8ncia, molts abusos, molta corrupci\u00f3 i crueltat. L&#8217;evoluci\u00f3 humana des del regne animal cap a una entitat superior, amb seny, solidaritat, respecte, i amor a la democr\u00e0cia, a la conviv\u00e8ncia i la pau, si \u00e9s que est\u00e0 en marxa, per ara no ha arribat lluny.<\/p>\n<p>Com a Catalans, recordant una altre vegada els homes que pateixen pres\u00f3 injusta en representaci\u00f3 del poble que volia votar el 1O, cantant, fent castells, duent gegants i rient de cara a gent violenta, amb ancians que duien ll\u00e0grimes als ulls, i no van agredir gu\u00e0rdies civils \u00a0indefensos. Volien evitar qualsevol forma de viol\u00e8ncia exigint en canvi la democr\u00e0cia i llibertat que no tenim, una lli\u00e7\u00f3 molt gran de Catalunya al m\u00f3n, dura per\u00f2 esperan\u00e7adora i no va passar desapercebuda. La popularitat d&#8217;una Catalunya pr\u00e8viament desconeguda entre grups, gent i partits democr\u00e0tics est\u00e0 pujant. Ara estem veient tamb\u00e9 onades de gent diferent, \u00a0cridanera i amena\u00e7adora, amb banderes feixistes, agressions i crid\u00f2ria insultant, enviats per dos partits que ens odien, que cada dia se semblen m\u00e9s a la dreta populista tan temuda de l&#8217;Alternativa per Alemanya, de Marine LePen o del amics de Donald Trump a Carolina del Sud amb les creus gamades, odi i viol\u00e8ncia. Se n&#8217;ha adonat el Sr Juncker? Aquests aqu\u00ed\u00a0 han aconseguit establir-se dintre de dos partits estatals existents, el PP i sobretot C enlloc de sortir al carrer sols (per ara) com fan a altres pa\u00efsos. Prendran control de C? Nom\u00e9s demostra la inestabilitat pol\u00edtica sense sortida clara en qu\u00e8 vivim, la inacci\u00f3 i incompet\u00e8ncia i pensament simplista del gobierno Rajoy que ha durat tants anys amb la col\u00b7laboraci\u00f3 del PSOE i la incapacitat del seu l\u00edder venjatiu que es pensa que pot acabar amb l&#8217;independentisme, destruir la nostra cultura i llengua i assimilar-nos amb mentides i viol\u00e8ncia. L&#8217;\u00fanica cosa que ha assolit \u00e9s obrir a porta als extremistes del passat. No t\u00e9 els mitjans i el temps que tenia el Franco i ni tan sols aquells ho van aconseguir en 40 anys d&#8217;opressi\u00f3 molt m\u00e9s brutal. En l&#8217;actualitat i sobretot el futur, el populisme nacionalista tan perill\u00f3s i brutal de Ciutadans a qui m\u00e9s amena\u00e7a \u00e9s a Rajoy i tota Espanya, per regal de Catalunya.<\/p>\n<p>Els Catalans ho hem fet b\u00e9, hem adquirit molt bona imatge al m\u00f3n no obstant les mentides desvergonyides (fake news) dels populistes i extremistes, i seguim sent forts amb un futur. I els mitjans internacionals ens recorden i escriuen sobre nosaltres. I el nostre exemple ser\u00e0 seguit a molts llocs. A votar tothom.<\/p>\n<p>Joan Gil<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Em sap greu que no tingui res groc per penjar, per\u00f2 tinc molt present el patiment i exemplaritat dels nostres detinguts pol\u00edtics, ara encara tancats per la seva fidelitat al mandat d&#8217;un poble que t\u00e9 dret irrenunciable a exercir la sobirania. Els fiscals americans son molt diferents dels que hi ha a un altre pa\u00eds. [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[816],"tags":[32564,877,887,32244,5205,1837,32562,275,32404],"class_list":["post-1989","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-1o","tag-catalunya","tag-clinton","tag-eua","tag-frau-electoral","tag-populisme","tag-robert-mueller","tag-russia","tag-trump"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-w5","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1989","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1989"}],"version-history":[{"count":13,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1989\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1995,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1989\/revisions\/1995"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1989"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1989"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1989"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}