Podria ser que la Constituci\u00f3 federal dels EUA de 1787, tan estimada, gaireb\u00e9 adorada pel poble americ\u00e0 que se sent tan satisfet amb ella, sigui culpable dels tirotejos i assassinats massius que han esdevingut rutines al pa\u00eds? Nom\u00e9s si hom la interpreta malament. Vet aqu\u00ed el text de la famosa Esmena II, escrita pel Congr\u00e9s i no pels Pares Fundadors, que els mani\u00e0tics de les armes invoquen sempre pretenent que s\u00f3n Constitucionalistes:<\/p>\n
Com que una mil\u00edcia ben regulada \u00e9s necess\u00e0ria per a la seguretat d’una naci\u00f3 lliure, el dret del poble a tenir i dur armes no ser\u00e0<\/em>\u00a0violat.<\/em><\/p>\n Es va escriure perqu\u00e8 al segle XVIII encara hi havia desordre, viol\u00e8ncia i robatoris i petites sublevacions. Els Estats no tenien ex\u00e8rcit i no hi havia gaire policia i l’\u00fanic remei era organitzar una mena de Somatent, una mil\u00edcia armada de ciutadans regulada per mantenir l’ordre. Com vol dir aix\u00f2 que els ciutadans actuals tinguin dret a comprar armes d’assalt gaireb\u00e9 militars i usar-les sense instrucci\u00f3 ni disciplina? I perqu\u00e8 les necessita ning\u00fa? \u00a0Si alg\u00fa assassina un c\u00e9rvol amb un fusell semiautom\u00e0tic, segur que perd la llic\u00e8ncia<\/p>\n Els Jutges Suprems federals ja van interpretar fa anys aquesta Esmena Constitucional: els va semblar que s\u00ed que garanteix el dret dels ciutadans a tenir armes, per\u00f2 que tant el Congr\u00e9s Federal com els 50 Estats tenen el dret de regular-ne la possessi\u00f3. Per\u00f2 no volen.<\/p>\n Molta gent pensa amb bastanta ra\u00f3 que la culpa \u00e9s de la National Rifle Association (NRA) que \u00e9s veritat nom\u00e9s en part. La NRA, sense ensenyar els llibres, pret\u00e9n tenir 4 milions de membres de pagament que no pot ser veritat. No passen de 3 milions, potser menys. Tenen un pressupost per a lobbistes de 300 milions usat per subvencionar les campanyes de reelecci\u00f3 d’amics. Diuen que aquests d\u00f2lars surten de les quotes dels membres, una mentida desvergonyida. La NRA cobra fortunes dels fabricants d’armes, els \u00fanics que s’aprofiten molt de la trag\u00e8dia. La NRA nom\u00e9s engresca la mania de la possessi\u00f3 d’armes i i mira de protegir-la amb diners. Historiadors i soci\u00f2legs poden explicar on i perqu\u00e8 va comen\u00e7ar aquest inter\u00e8s i fascinaci\u00f3 del poble americ\u00e0 amb les armes. Si us interessa, ho explica l’\u00faltim paragraph d’aquest apunt.<\/p>\n Sandy Hooks<\/strong><\/p>\n La gent es preocupa dels esdeveniments extraordinaris molt m\u00e9s que de les coses di\u00e0ries que ens afecten, per\u00f2 de fet el problema m\u00e9s est\u00e8s de la possessi\u00f3 universal d’armes \u00e9s la facilitat i seguretat en qu\u00e8 es pot cometre un su\u00efcidi. El total nombre de v\u00edctimes d’armes per qualsevol ra\u00f3 (sense incloure aqu\u00ed els atacs jihadistes o l’ex\u00e8rcit) puja a entre 7 i 8,000\/any. Per\u00f2 recordem nom\u00e9s les coses m\u00e9s greus i espectaculars. Jo no puc oblidar dos tirotejos monstruosos. El primer va tenir lloc a Sandy Hooks, una bona comunitat a Connecticut, al nord de NYC.<\/p>\n Un mal dia, un juvenil ja diagnosticat d’esquizofr\u00e8nia va prendre un fusell d’assalt de la seva mare, la va matar i va anar a l’escola prim\u00e0ria. Va assassinar una mestra i 20 nens petits del primer i segon graus. Quan la policia va arribar, es va su\u00efcidar com \u00e9s costum. L’esdeveniment ens va semblar tan odi\u00f3s i esgarrif\u00f3s que tots ens vam pensar que el Congr\u00e9s produiria una llei regulant la venda d’armes. Obama ho va intentar, escrivint una llei que de fet no era forta, per\u00f2 era un aven\u00e7, i la va enviar al Congr\u00e9s. El dia del vot, va enviar un avi\u00f3 a buscar els pares i mares dels nens morts i els va fer seure als balcons de la Cambra de Representants. Dominada per republicans, la Cambra va rebutjar la proposta. Obama, desesperat, va plorar voltat pels pares davant les c\u00e0meres de televisi\u00f3. No s’ha de fer pol\u00edtica amb una trag\u00e8dia, deien ells. Aix\u00ed de malament est\u00e0 la cosa.<\/p>\n Sutherland Springs<\/strong><\/p>\n El segon cas que em costa oblidar va passar un diumenge fa dues setmanes a un petit poble a Texas, a una hora de San Antonio, que \u00e9s per poblaci\u00f3 la segona ciutat d’aquest estat. SS \u00e9s una comunitat de 350 residents, gaireb\u00e9 tots agricultors modestos, que no han volgut mai constituir-se en municipi i s\u00f3n governats pel Districte (County). Hi ha un centre amb l’Esgl\u00e9sia Baptista de fusta de la trag\u00e8dia, dues gasolineres i una botiga general. La resta s\u00f3n carreteres i camins. Els residents en diuen “la terra de D\u00e9u”, probablement perqu\u00e8 D\u00e9u i la terra de conreu s\u00f3n l’\u00fanica cosa que hi ha. No havia passat mai res.<\/p>\n La gent s\u00f3n molt m\u00e9s religiosos que a Catalunya i aprecien sempre les manifestacions p\u00fabliques i externes preconitzades pels Baptistes. Aquell diumenge, hi havia uns 50 o 60 homes amb dona i fills asseguts a les banquetes, escoltant el serm\u00f3 d’un pastor visitant. L’assass\u00ed vestit de negre va entrar amb un rifle d’assalt a les mans. Era semiautom\u00e0tic, que vol dir que quan hom prem el gallet nom\u00e9s dispara una bala, a difer\u00e8ncia dels models autom\u00e0tics militars encara prohibits que s\u00f3n completament iguals, per\u00f2 estan estructurats per disparar trets molt r\u00e0pidament (metralladora) sense aturar-se fins que l’usuari ho vulgui. L’arma llarga utilitzada venia amb magazins de 30 bales i l’assass\u00ed en va buidar i substituir cinc.<\/p>\n Aquest home de 26 anys no era un ve\u00ed, sin\u00f3 que vivia a la casa dels seus pares, gent benestant, a una llar molt gran i cara, amb piscina, a un dels millors barris de San Antonio. El seu historial previ ja feia por. Com \u00e9s que li havien venut armes? Ja a l’escola havia amena\u00e7at, colpejat i fet coses molt dolentes. Torturava animals petits quan en podia enxampar un. Havia estudiat per entrar com a pilot i va ser acceptat com a aviador i membre d’ex\u00e8rcit nord-americ\u00e0. Fou expulsat de la For\u00e7a A\u00e8ria per un Consell de Guerra per ser massa violent i amena\u00e7ador. Estava ja divorciat per segona vegada. La primera vegada havia colpejat amb el puny tancat un nen molt petitet de la seva muller, causant-li una fractura de crani. Per mi, jo sospitaria que era un anomenat psic\u00f2pata criminal, que s\u00f3n malalts perillos\u00edssims amb els que no hi ha res a fer. Segons sembla havia anat a l’esgl\u00e9sia amb la intenci\u00f3 de matar la segona sogra, nom\u00e9s que aquell diumenge la senyora havia preferit quedar-se a casa.<\/p>\n L’assass\u00ed, anomenat Ken va entrar per una porta oberta. A l’exterior havia obert foc sense av\u00eds contra petits grups de persones que van quedar morts o ferits. Entrant a l’esgl\u00e9sia de negre i amb una arma molt perillosa, fou rebut amb crits de por. Ken va disparar en totes direccions per uns set minuts sense ser molestat o confrontat. Un v\u00eddeo de seguretat l’ensenya anant lentament pels corredors i disparant trets de gr\u00e0cia (un a un nen de cinc anys) als caps de tothom que seguia viu. Compte final? 26 morts i 20 ferits, la meitat de gravetat.<\/p>\n Es va acabar gr\u00e0cies a un senyor ja gran que viu molt prop i va sentir els crits emesos per fugitius. No duia sabates, per\u00f2 va prendre i carregar la seva escopeta i va c\u00f3rrer cap a l’esgl\u00e9sia. Cal recordar que Ken era un militar i duia una arma quasi militar, o sigui que la situaci\u00f3 era molt perillosa. Va tenir sort. Va disparar i sembla que va ferir l’assaltant dues o tres vegades. Ken va deixar caure el fusell i es va fugar amb el seu cotxe. El ve\u00ed no tenia cap auto en aquell moment, per\u00f2 va aturar un ve\u00ed jove que passava en cotxe per casualitat. Aquest segon cotxe amb dos homes valents dintre, gaireb\u00e9 va enxampar en Ken,que al final es va llen\u00e7ar intencionalment fora de la carretera a una cuneta. El ve\u00ed es va acostar a la finestra exigint que Ken sort\u00eds de l’auto, per\u00f2 Ken va preferir matar-se d’un tret al cap al mateix temps que el primer cotxe de policia arribava.<\/p>\n Quina situaci\u00f3 tan horrible! Com podia passar aix\u00f2 a un lloc tan senzill, pobre i avorrit? Imagineu l’escena: uns 50 homes de poble, dones i nens seient en pau a una esgl\u00e9sia, quan es presenta un desconegut armat amb la intenci\u00f3 de matar-los a tots un a un i sense pressa i gr\u00e0cies al ve\u00ed nom\u00e9s en va arribar a matar 26. Tots els crims violents han de ser condemnats, per\u00f2 aquests casos semblen m\u00e9s enll\u00e0 de qualsevol l\u00edmit i s\u00f3n especials. Voldr\u00e0 el Congr\u00e9s fer alguna cosa aquesta vegada? El m\u00e9s probable \u00e9s que es neguin, com es van negar despr\u00e9s de Sandy Hooks. Diuen la ximpleria que el que cal fer \u00e9s millorar l’assist\u00e8ncia psiqui\u00e0trica per detectar la gent perillosa a temps. Aix\u00f2 estaria b\u00e9, per\u00f2 s’equivoquen si es pensen que un diagn\u00f2stic m\u00e8dic es pot assolir sempre, cosa que seria molt dif\u00edcil i la quantitat de problemes m\u00e8dics, legals i constitucionals que se’n derivarien abans que el malalt fes res, serien o seran molt dif\u00edcils. Tamb\u00e9 diuen i alguns fins i tot creuen que la soluci\u00f3 rauria en donar pistoles a tothom per poder defensar-se, com va fer el ve\u00ed. Per\u00f2 de l’alternativa l\u00f2gica i racional ning\u00fa vol parlar. Nom\u00e9s s’interessen per disbarats consistents amb la venda continuada de fusells i pistoles. Caldria sobretot prohibir immediatament la venda d’armes llargues, els fusells d’assalt semiautom\u00e0tics. Hauria aconseguit alg\u00fa matar 26 persones al mateix lloc amb una pistola? No si les v\u00edctimes s\u00f3n pagesos.<\/p>\n D’on surt la d\u00e8ria absurda i perillosa de voler tenir armes a casa?<\/strong><\/p>\n Sovint persones d’una ciutadania o regi\u00f3 tenen idees o emocions compartides per molts con-ciutadans que gent d’altres pa\u00efsos troben inacceptables i pot ser molt dif\u00edcil explicar-ho. Sense intenci\u00f3 de ser banal, als Americans els tornen bojos pel Football i el Beisbol, per\u00f2 s\u00f3n indiferents al Futbol europeu, cosa molt dif\u00edcil de canviar. \u00c9s f\u00e0cil trobar exemples amb el militarisme, antisemitisme, feixisme, la cuina… La Catalanof\u00f2bia de tants espanyols no sembla tenir cap base racional i nosaltres som diferents.<\/p>\n Al comen\u00e7ament del segle XIX el President Thomas Jefferson, el m\u00e9s gran dels Pares Fundadors, havia comprat de Napole\u00f3 Bonaparte tot el territori anomenat Louisiana, que m\u00e9s que doblava l’\u00e0rea dels EUA del temps i deixant de banda els ind\u00edgenes (com va acabar passant) \u00a0estava buit. El govern federal va facilitar l’arribada d’immigrants blancs per ocupar-lo i els primers residents americans del West esdevindrien o agricultors o ramaders a la gran “Louisiana”. Com \u00e9s natural, a un territori gran i buit amb alguna tribu \u00edndia agressiva i bestiar perill\u00f3s, tothom tenia alguna arma i sabia disparar. El West no tenia en aquell temps cap pes pol\u00edtic ni identitat especial, per\u00f2 en general les coses anaven b\u00e9. El “Louisiana purchase” de Jefferson fou un encert monumental, no obstant l’oposici\u00f3 de molts contemporanis.<\/p>\n Amb el comen\u00e7ament de la Guerra Civil tot va canviar. Per primera vegada es van veure a tot arreu armes de foc i mort. Els combatents foren (i encara s\u00f3n) glorificats, herois lluitant per la P\u00e0tria amb armes, cosa que encara no se li havia acudit a ning\u00fa. El triomf de la Uni\u00f3 va il\u00b7luminar les armes en un llum diferent.<\/p>\n Per\u00f2, ai las, pels fabricants i negociants d’armes, la Guerra Civil es va acabar. Com havien de fer negoci sense guerra? No hi havia dret. No quedava cap mercat.<\/p>\n Les pel\u00b7l\u00edcules i novel\u00b7les de l’oest que tots hem vist exageraven el nivell de viol\u00e8ncia al territori en aquell temps. Els peri\u00f2dics feien el mateix, cosa que agradava molt al p\u00fablic. L’oest era enorme i sens cap dubte hi va haver criminals, les fetes dels quals eren elogiades i descrites com si fossin esdeveniments hist\u00f2rics. L’episodi hist\u00f2ric recordat m\u00e9s sovint fou la “batalla” del OK-Corral a un lloc perdut d’Arizona anomenat Tombstone, entre dues bandes de cinc homes i la premsa en va seguir parlant per molt\u00edssim temps. Altrament, l’Oest violent que hem vist tan sovint a la pantalla, hauria estat absurd i se’l van inventar.<\/p>\n I ara arribem a una millora t\u00e8cnica hist\u00f2rica: la invenci\u00f3 dels llibres de c\u00f2mics, sovint amb il\u00b7lustracions, que eren molt barats i presentaven hist\u00f2ries de bandits i pistolers, sovint inventades o exagerades. Els reporters podien fer una fortuna amb una entrevista a un home fam\u00f3s, sovint en forma sensacionalista amb detalls i episodis imaginaris. Deien que Billy the Kid assassin\u00e0 20 homes. En realitat van ser 5 o 6, i sempre a confrontacions, gaireb\u00e9 mai gent innocent. Els llibres de c\u00f2mics van ser la passi\u00f3 de dues o tres generacions de joves americans, que en van treure la impressi\u00f3 que el West era una zona d’aventures per joves blancs americans que volien sentir l’adrenalina, on les armes, els Colts sobretot, estaven integrades al relat d’heroisme i patriotisme del poble nord-americ\u00e0. Fer-se un pistoler fam\u00f3s no tenia res de f\u00e0cil i no passava de ser un somni<\/p>\n I els pobres fabricants? Un d’ells va lluitar com un lle\u00f3 en suport de la creaci\u00f3 d’una mentalitat i de mites nord-americans com a un nou poble, en lluita permanent en defensa de la seva llibertat, fam\u00edlia i ve\u00efns. Aquesta naci\u00f3 acceptava i usava les armes com a instrument de pau i progr\u00e9s, establint un lligam de les pistoles amb la natura, la bellesa del paisatge i els cavalls com a qualitats de l’americ\u00e0 com cal, violent quan calia, sempre disposat a lluitar defensant causes justes. La identitat exigia que un bon americ\u00e0 havia de saber lluitar. El nom de la companyia m\u00e9s al darrere d’aquestes convencions? Encara existeix, t\u00e9 molta reputaci\u00f3 i es diu\u00a0Remington<\/strong>. Si mireu el seu web encara hi trobareu refer\u00e8ncies patri\u00f2tiques al car\u00e0cter americ\u00e0, la disposici\u00f3 permanent del poble a lluitar per la llibertat i el seu lligam amb la naci\u00f3. Ells el que van fer sobretot fou pagar molts anuncis als llibres de c\u00f2mics i els diaris i exercir influ\u00e8ncia amb els redactors de novel\u00b7les gr\u00e0fiques. Al comen\u00e7ament no hi havia necessitat de \u00a0referir-se a la Segona Esmena constitucional que haureu vist al comen\u00e7ament. Quan la van descobrir, va refor\u00e7ar molt la seva posici\u00f3. Resultava que un verdader patriota americ\u00e0 havia de posseir una o m\u00e9s armes i afirmar que era el seu dret refor\u00e7ava la Constituci\u00f3 i enfortia les grans llibertats nacionals atorgades per aquest document tan estimat.<\/p>\n Joan Gil<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Podria ser que la Constituci\u00f3 federal dels EUA de 1787, tan estimada, gaireb\u00e9 adorada pel poble americ\u00e0 que se sent tan satisfet amb ella, sigui culpable dels tirotejos i assassinats massius que han esdevingut rutines al pa\u00eds? Nom\u00e9s si hom la interpreta malament. Vet aqu\u00ed el text de la famosa Esmena II, escrita pel Congr\u00e9s […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[32548,32547,32549,816,32551,32550],"tags":[],"class_list":["post-1955","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-armes-a-loest-dels-eua","category-armes-als-eua","category-fusells-dassalt","category-general","category-louisiana-purchase","category-sutherland-springs-tragedy"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-vx","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1955","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1955"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1955\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1961,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1955\/revisions\/1961"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1955"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1955"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1955"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}