{"id":1934,"date":"2017-11-03T14:05:32","date_gmt":"2017-11-03T20:05:32","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/?p=1934"},"modified":"2017-11-06T17:40:26","modified_gmt":"2017-11-06T23:40:26","slug":"accions-judicials-del-passat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/2017\/11\/03\/accions-judicials-del-passat\/","title":{"rendered":"Accions judicials del passat"},"content":{"rendered":"

Die wei\u00dfe Rose (“La Rosa Blanca”), M\u00fanic, Febrer de 1943<\/strong><\/p>\n

Els qui parlen de la poblaci\u00f3 alemanya durant a segona meitat de la II Guerra Mundial, haurien de considerar els moviments estudiantils de protesta, que el r\u00e8gim nazi no volia tolerar no obstant el seu poc significat. Els feixistes alemanys responien amb atacs policials i judicials brutals, que sovint acabaven en execucions. Perqu\u00e8 tenien un problema amb els estudiants? Perqu\u00e8 les autoritats els obligaven a anar per unes setmanes al front (a tots, per\u00f2 sobretot als estudiants de medicina, a fer d’infermers) on veien la realitat i tornaven explicant la veritat: Alemanya estava perdent. Les ocupacions a la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica eren d’una crueltat odiosa i injustificada. L’antisemitisme era pintolerable.<\/p>\n

Hans i Sophie Scholl eren dos estudiants bavaresos a Munic, fills d’una fam\u00edlia progressiva redu\u00efda al silenci. El germ\u00e0 estudiava medicina i acabava de tornar d’una “visita” a Stalingrad. Va comen\u00e7ar a fer reunions amb amics de confian\u00e7a, entre ells un xicot nascut a R\u00fassia que parlava la llengua perfectament i un professor de Musicologia. El grup va triar el nom Rosa Blanca, probablement tret d’un poema alemany, i no va tenir cap organitzaci\u00f3 formal, encara que molts veien a Hans Scholl com a cap del grup. Van durar uns set mesos.<\/p>\n

Els dos Scholl havien impr\u00e8s tots sols octavilles o fulls volants (dits en catal\u00e0 fulls propaganders<\/em>) reproduint un serm\u00f3 d’un Bisbe anti-nazi que denunciava l’eutan\u00e0sia amb l’objectiu de purificar la ra\u00e7a germ\u00e0nica com una bestiesa est\u00fapida, cruel i inhumana. Van decidir que l’\u00fanica feina que podien fer era produir, reproduir i distribuir aquests fulls propaganders amb cr\u00edtiques del r\u00e8gim nazi, que van arribar a distribuir no sols a Munic sin\u00f3 a contactes de confian\u00e7a a altres universitats alemanyes. Hi havia poques fonts alternatives d’informaci\u00f3 pel p\u00fablic. El segon volant repartit ja per la Rosa Blanca tractava cr\u00edticament amb l’antisemitisme. Al comen\u00e7ament el seu estil era una mica intel\u00b7lectual, no sempre f\u00e0cil de seguir, despr\u00e9s va esdevenir m\u00e9s pol\u00edtic i popular. \u00a0Es van fer con\u00e8ixer a diverses universitats, per\u00f2 la seva import\u00e0ncia era insignificant. Prou que sabien que la GESTAPO, la policia, els buscava.<\/p>\n

I un dia la Sophie va fer una equivocaci\u00f3. Havia anat a classe amb en Hans duent un malet\u00ed ple de fulls volants, que van distribuir sense incidents de forma que els estudiants els trobessin quan sortissin de classe. Arribada gaireb\u00e9 a la sortida de l’edifici, la Sophie va notar que li havien quedat uns quants volants al malet\u00ed. En mala hora va decidir tornar a l’atri i pujar les escales fins una barana, des de la qual llen\u00e7aria els papers. Un empleat de la Universitat la va veure.<\/p>\n

Els germans foren detinguts i interrogats per la Gestapo. En Hans va intentar protegir la Sophie dient que ella nom\u00e9s era la seva germana i no sabia res, per\u00f2 la noia, molt orgullosa, ho va rebutjar, declarant-se solid\u00e0ria en tot. Estaven al final imminent de la batalla de Stalingrad, que va marcar el comen\u00e7ament de la caiguda del r\u00e8gim.<\/p>\n

Menys d’un mes despr\u00e9s de la seva detenci\u00f3 van ser encausats i jutjats per un Volksgerichthof, un Tribunal Popular, presidit per un jutge que no deixava defensar-se a ning\u00fa i repartia sent\u00e8ncies de mort sumar\u00edssimes d’acord amb la legislaci\u00f3 nazi, \u00fanica que hi havia. Quatre acusats (quatre sentencies de mort per judici era el m\u00e0xim que li deixaven fer), comen\u00e7ant pels germans Scholl, foren decapitats en la guillotina hores despr\u00e9s del proc\u00e9s. Havien estat estudiants pac\u00edfics i dem\u00f2crates, executats nom\u00e9s per repartir octavilles que poca gent llegia.<\/p>\n

Un resistent va aconseguir una c\u00f2pia del darrer full volant i va poder passar-lo des d’Escandin\u00e0via als Anglesos, els quals en van fer milers de c\u00f2pies i les van deixar caure des d’avions al territori alemany no alliberat. Poc temps despr\u00e9s hi va haver dos judicis m\u00e9s contra altres membres de la Rosa Blanca amb un grapat d’execucions addicionals al primer, no pas al segon quan ja tot s’estava ensorrant i els darrers acusats, que verdaderament no havien fet res, se’n van sortir vius. Aquell jutge fatal no es va presentar, essent substitu\u00eft per un jutge normal, que va declarau-los innocents per falta de proves. El caos terminal havia comen\u00e7at.<\/p>\n

Resultats? La primera reacci\u00f3 despr\u00e9s de la guerra fou un llibre escrit per una tercera germana Scholl m\u00e9s jove. Poc despr\u00e9s el nou govern democr\u00e0tic bavar\u00e8s va finan\u00e7ar un film biogr\u00e0fic i poc a poc el nom Scholl fou reconegut i es va estendre. \u00c9s dif\u00edcil comptar quants llibres, pel\u00b7l\u00edcules i programes de TV s’han vist. Els Germans Scholl tenen avui en dia molts monuments p\u00fablics, est\u00e0tues, fonts i fins i tot una Pla\u00e7a al Camp Universitari de Munic. Els seus escrits poden ser trobats f\u00e0cilment. Una curiositat inesperada: com que el company nascut a R\u00fassia era un fervent Cristi\u00e0 Ortodox, ha estat canonitzat i elevat als als altars per l’Esgl\u00e9sia Ortodoxa Russa.<\/p>\n

El nou Govern democr\u00e0tic federal va haver de reobrir els processos perqu\u00e8 el President del Volksgerichthof havia estat un verdader jutge nomenat legalment pel govern alemany. El Bundestag democr\u00e0tic va declarar l’execuci\u00f3 dels Scholl\u00a0 un assassinat judicial.<\/strong> (sic, oficialment). Els Catalans amb el President Companys no hem tingut tanta sort.<\/p>\n

Un cas de Gitanos, Gu\u00e0rdies Civils i un Capell\u00e0 al Camp de la Bota<\/strong><\/p>\n

A final dels anys 50 i comen\u00e7ament dels 60 vaig tenir al Batxillerat un professor admirable, amb grans preocupacions socials que era un capell\u00e0 membre de l’Orde que regia el Col\u00b7legi. Aquest Pare B (em guardo el nom perqu\u00e8 no n’he sentit parlar des de fa mes de 40 anys) va decidir abandonar la seva c\u00f2moda resid\u00e8ncia i la llar dels seus pares molt prop del Cole per anar a establir-se a una barraca del Camp de la Bota, a Sant Adri\u00e0. Jo hi anava regularment i vaig seguir tenint alguns contactes superficials amb el Pare B. perqu\u00e8 explicava coses interessant\u00edssimes i jo no sabia res dels desgraciats que vivien all\u00ed. Hi havia una trama de corrupci\u00f3 policial relacionada amb els traspassos de barraques. Calia pagar per fer un trasp\u00e0s o venia un cami\u00f3 a enderrocar-la, com la llei manava. Si els nou residents pagaven, la llei ja no era tan exigent. L’alcalde Porcioles, antic notari de la meva fam\u00edlia, va construir amb pessetes municipals una font d’aigua fresca al centre del Camp. Va explicar en un discurs quant el govern es preocupava d’aquells homes i dones, imagineu-vos, una font on tamb\u00e9 es podia al mateix temps rentar roba. Va sortir a La Vanguardia Espa\u00f1ola amb una foto de dones content\u00edssimes rentant roba a ma. Era molt gener\u00f3s.<\/p>\n

Essent un home de carrera amb educaci\u00f3 bona, el Pare B ajudava molta gent i tothom que tenia un problema el venia a veure i treballava de franc. Aix\u00ed \u00e9s com es va veure embolicat amb moltes coses espinoses, sobretot amb la llei. Ell defensava sempre la just\u00edcia m\u00e9s que la llei, cosa molt perillosa a l’Espanya de Franco. Vivien al Camp dos pobres homes (perdoneu el qualificatiu), militants ideol\u00f2gics de la Falange, que vaig veure sovint en uniform i camisa blava, que havien rebutjat privilegis i creien fermament en el contingut social de la doctrina feixista formulada per Jos\u00e9 Antonio. Ajudaven sovint usant la seva influ\u00e8ncia al partit els esfor\u00e7os per millorar el tracte dels residents i combatre corrupci\u00f3. Una vegada van insistir en parlar amb el Governador Civil com a Jefe Provincial del Movimiento, que no va servir de res. Tornant al Camp derrotats i escarnits, van anar a la barraca del Pare B i, quadrant-se, el van saludar amb el bra\u00e7 en alt. Hi ha tota mena de trag\u00e8dies i enganys al m\u00f3n.<\/p>\n

Un dia, hom va anunciar que el Pare B faria una confer\u00e8ncia a la Universitat<\/strong> sobre el racisme de la Gu\u00e0rdia Civil tractant amb els Gitanos (que sembla que ara prefereixen dir-se Romanis). Efectivament n’hi havia bastants, sovint fora del Camp. A un final de l’\u00e0rea hi havia un bar que estava bastant be i la parella de Gu\u00e0rdies Civils s’hi asseia a refrescar-se alcoh\u00f2licament al vespre. Quan topaven amb un gitano, l’apallissaven, insultaven i li feien coses molt dolentes.<\/p>\n

La confer\u00e8ncia fou suspesa per ordres de la policia (cal obeir la llei sempre, per estranya i injusta que sembli). Despr\u00e9s d’una interrogaci\u00f3 el Pare B fou posat a disposici\u00f3 del Tribunal d’Ordre P\u00fablic amb les acusacions habituals de sedici\u00f3, viol\u00e8ncia, conspiraci\u00f3, etc, molt alienes a la personalitat del Pare B. A m\u00e9s, no li havien perm\u00e8s donar la confer\u00e8ncia, o sigui que gr\u00e0cies a la Guardia Civil no havia fet res de res.L’acusat va poder contractar un bon advocat i van preparar una defensa basada en provant la realitat de les seves den\u00fancies.El Pare sabia de qu\u00e8 parlava. Els GC eren racistes!<\/p>\n

El dia del brev\u00edssim judici, l’advocat volia comen\u00e7ar invitant testimonis a descriure com els gitanos eren tractats per la GC. Enrabiat, el Jutge President ho va aturar en sec. Si l’advocat es pensava que al seu Tribunal hom podria insultar amb impunitat la gloriosa Benem\u00e8rita o Espanya, ja podia plegar i anar-se’n. El Pare B fou condemnat i sentenciat potser a dos anys. No me’n recordo del tot. El seu crim fou nom\u00e9s haver volgut dir la veritat en public. Pocs anys despr\u00e9s, se’n va anar a M\u00e8xic i no n’he sentit parlar mai mes. Els jutges d’aquest Tribunal eren sens dubtes funcionaris de l’Estat leg\u00edtimament nomenats.<\/p>\n

Vetting<\/em> i la tria de nous jutges, el problema de la independ\u00e8ncia judicial<\/strong><\/p>\n

Parlant de les relacions prohibides entre el Govern i els nominalment independents jutges, cal entendre que rarament les violacions depenen de diners o corrupci\u00f3. No s\u00e9 com es trien els jutges de l\u2019Audi\u00e8ncia Nacional. Als EUA els jutges estatals s\u00f3n elegits a la butlleta electoral. Poden presentar-se tots sols o com membres d\u2019un partit, per\u00f2 l\u2019elecci\u00f3 costa diners. Tots els jutges federals s\u00f3n elegits pel President dels EUA per\u00f2 han de ser confirmats pel Senat, que els fa declarar davant el Comit\u00e8 Judicial bipartidista, on han de respondre preguntes i explicar qu\u00e8 pensen de moltes coses. El Comit\u00e8 envia una recomanaci\u00f3 al ple del Senat, que accepta el nou jutge o no. La Cambra de Representants no participa en el proc\u00e9s. Resulta sempre que els jutges s\u00f3n molt independents.<\/p>\n

L\u2018acci\u00f3 m\u00e9s important en la tria d\u2019un nou jutge \u00e9s sempre el vetting<\/em>\u00a0(“investigaci\u00f3” en angl\u00e8s, per\u00f2 es diu gaireb\u00e9 nom\u00e9s dels nomenaments per c\u00e0rrec p\u00fablic) com diuen els Americans, l\u2018interrogaci\u00f3 per saber-ho tot del candidat: de quin partit \u00e9s, fam\u00edlia, historial professional, experi\u00e8ncia, car\u00e0cter, diaris que llegeix, opinions legals a casos on ha participat, grups o nacions que odien, opinions pol\u00edtiques, projectes pel futur, actuacions p\u00fabliques… Tot all\u00f2 que calgui per entendre no sols el seu coneixement de la llei, sin\u00f3 quina mena de persona \u00e9s. Poden fer preguntes leg\u00edtimes o intolerables i ning\u00fa en sabr\u00e0 res. Tots coneixem gent que no viuen de la pol\u00edtica per\u00f2 tots sabem perfectament si s\u00f3n o afavoreixen el PP o ERC, i ho deixen ben clar quan parlen. Alguns parlen de pol\u00edtica en to de veu fort, com l’ex-diputat Garcia de Badalona, i altres amb indifer\u00e8ncia total. \u00c9s aix\u00ed com les places de jutge es poden omplir amb jutges segurs, amics i \u00e9s molt dif\u00edcil de combatre. Sobre el paper, \u00e9s leg\u00edtim i legal pel Partit al poder.<\/p>\n

Als EUA els jutges de cassaci\u00f3 i els suprems tant d\u2019estats com del federal de Washington, no tenen obligaci\u00f3 d\u2019acceptar casos i es poden negar a fallar-los, cosa que fan sovint. Els jutges, com els fiscals tenen sempre discreci\u00f3<\/strong> per rebutjar coses que no els semblen be. Els jutges alemanys poden respondre a un litigant que all\u00f2 que ell vol no mereix la protecci\u00f3 de la llei. Per\u00f2 un amic no faria mai ni toleraria aquestes coses contra el Partit que l’ha elegit, no pas per corrupci\u00f3 o per haver rebut una ordre expl\u00edcita, sin\u00f3 perqu\u00e8 les coses s\u00f3n aix\u00ed si hom vol fer carrera.<\/p>\n

I aquest \u00e9s el centre del problema, el vetting. Si no \u00e9s possible nomenar jutges neutrals, almenys caldria tenir-ne de totes les inclinacions. Un partit democr\u00e0tic no permetria nomenar candidats amb opinions extremes o odis nacionals. Potser hom podria incloure el tema en les plataformes electorals per tal que el poble ho entengu\u00e9s.<\/p>\n

La Universitat de Pennsilv\u00e0nia te un lema tret d’un escriptor llat\u00ed que s’ha fet fam\u00f3s als EUA: \u00a0LEGES SINE MORES VANAE<\/strong>. Les lleis no serveixen de res si no van acompanyades de bona moral. Que una llei hagi estat escrita, no tanca la discussi\u00f3 sobre la seva legitimitat. Penseu en els dos casos anteriors. \u00c9s sempre la gent que l\u2019aplica.<\/p>\n

Els jutges s\u00f3n una de les tres branques de Govern relativament independents, juntament amb l’executiu i el Parlament. Els fiscals en canvi, s\u00f3n supervisats pel govern, per\u00f2 no se suposa que puguin leg\u00edtimament acceptar ordres afavorint coses pol\u00edtiques o interessos del govern. A la majoria d’estats, el c\u00e0rrec \u00e9s electiu. El fet que els jutges siguin relativament independents, no vol dir que siguin sobirans i la seva obligaci\u00f3 \u00e9s servir al poble, no posar-se per damunt. Sobir\u00e0 \u00e9s nom\u00e9s el poble i un jutge que es fica en pol\u00edtica traeix i mossega la ma que l’alimenta. Als pa\u00efsos democr\u00e0tics, totes les institucions lliures com la judicatura tenen sistemes i mecanismes interns per exigir disciplina, vigilar-se \u00a0i disciplinar quan cal.<\/p>\n

La Constituci\u00f3 Federal Su\u00efssa prohibeix terminantment al\u00b7legar que una llei o resoluci\u00f3 del Parlament sigui inconstitucional. Si una proposici\u00f3 passa un Refer\u00e8ndum, el sobir\u00e0 ha parlat i no cal ni es pot fer res m\u00e9s. Per entendre la ra\u00f3, serveix mirar enrere \u00a0i considerar la cat\u00e0strofe de 2010 a Espanya. Un nou Estatut havia estat aprovat per dos governs, dos parlaments i un refer\u00e8ndum (autoritzat). Per\u00f2 aleshores probablement per odi, el PP dirigit pel Rajoy el va enviar al TC que el va destro\u00e7ar i a m\u00e9s escriure que all\u00f2 que ells deixaven era el l\u00edmit m\u00e0xim i prou per sempre m\u00e9s. Resultat d’aquesta violaci\u00f3 de la Constituci\u00f3? Set anys de desordre, caos, divisi\u00f3 pol\u00edtica, desprestigi creixent d’Espanya, un Gobierno cada dia m\u00e9s autoritari, rid\u00edcul de Rajoy a la UE, un esc\u00e0ndol internacional i una crisi grav\u00edssima. Gr\u00e0cies, Rajoy, i gr\u00e0cies senyors jutges! Pugeu a la plataforma i saludeu.<\/p>\n

Joan Gil<\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Die wei\u00dfe Rose (“La Rosa Blanca”), M\u00fanic, Febrer de 1943 Els qui parlen de la poblaci\u00f3 alemanya durant a segona meitat de la II Guerra Mundial, haurien de considerar els moviments estudiantils de protesta, que el r\u00e8gim nazi no volia tolerar no obstant el seu poc significat. Els feixistes alemanys responien amb atacs policials i […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[816],"tags":[32541,16431,32545,32542,2903,32546],"class_list":["post-1934","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-camp-de-la-bota","tag-franquistes","tag-germans-scholl","tag-la-rosa-blanca","tag-nazis","tag-tribunal-dordre-public"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-vc","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1934","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1934"}],"version-history":[{"count":14,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1934\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1949,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1934\/revisions\/1949"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1934"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1934"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1934"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}