Estic comparant la brutal campanya espanyola amb la minsa, ben educada i respectuosa campanya dels Catalans, a l’estil del cavaller Carles Puigdemont, el qual aix\u00ed i tot ha acabat amena\u00e7at en p\u00fablic d’acabar com Llu\u00eds Companys. \u00a0La teoria \u00e9s que el vot \u00e9s una expressi\u00f3 de la voluntat popular per\u00f2 moltes ag\u00e8ncies cares de relacions p\u00fabliques ja fa temps que han ent\u00e8s que es tracta nom\u00e9s de saber manipular l’opini\u00f3 p\u00fablica i que els votants ho obliden tot. La manipulaci\u00f3 es pot guanyar amb t\u00e8cniques leg\u00edtimes sense faltar a la veritat, per\u00f2 molts agents que fan estimats secrets de vot diaris per avaluar com van, no dubten a utilitzar mentides i representacions falses que exciten al poble. Els espanyols no dubten a fer-ho, nosaltres ni ho fem ni haur\u00edem de fer-ho mai. Per\u00f2 parlem de les coses leg\u00edtimes.<\/p>\n
La famosa “inconstitucionalitat”<\/strong><\/p>\n L’objectiu catal\u00e0 hauria estat explicar als espanyols i als periodistes de tot el m\u00f3n quins greuges tenim i perqu\u00e8 volem anar-nos. Enlloc d’aix\u00f2 nom\u00e9s s’ha pogut parlar de la Constituci\u00f3 espanyola i de res m\u00e9s. Una maniobra pol\u00edtica perfecta i molt exitosa acceptada \u00edntegrament per tots els partits sat\u00e8l\u00b7lits del PP, el PSOE,PSC, i C. Jo sospito una intervenci\u00f3 a Madrid d’una ag\u00e8ncia de relacions p\u00fabliques competent. El nostre President, al capdavant d’una mobilitzaci\u00f3 de masses fenomenal, \u00fanica en el m\u00f3n democr\u00e0tic, va acceptar el tracte d’inconstitucional que el feia apar\u00e8ixer a ell com a violador de la llei. La protesta catalana no arribava enlloc. En canvi el Rajoy marcava el to divertit dels insults, crits i amenaces que tots els sat\u00e8l\u00b7lits, potser amb excepci\u00f3 d’Iceta, acceptarien. La Catalanof\u00f2bia rebia la benedicci\u00f3 oficial del patriotisme ib\u00e8ric i sortia al carrer amb l’ajut de jutges i d’aquest fiscal tan estrany que vol ficar a pres\u00f3 tothom que obri la boca excepte els angelets del G\u00fcrtel. La Generalitat tampoc parlava de G\u00fcrtel. Quina ocasi\u00f3 perduda. A Madrid era una festa amb insults legalitzats. I sense por o preocupacions. Com Piqu\u00e9, Catalunya aguantava els insults i les humiliacions.<\/p>\n Qu\u00e8 hauria calgut fer? Hi ha un refrany americ\u00e0 que diu “If you can’t stand the heat, get out of the kitchen” (Si not pots aguantar la calor, surt de la cuina) I un pugilista no pujaria mai al ring sense estar disposat a clavar cops de puny a l’adversari.I el Bar\u00e7a t\u00e9 un adversari cada fi de setmana, que acaba rebent puntades de peu i gols. S\u00f3n adversaris, no pas enemics, per\u00f2 cal tractar-los com cal i els pol\u00edtics independentistes no ho van fer Aquest \u00e9s el m\u00f3n real de la pol\u00edtica, per\u00f2 no hem plantat cara b\u00e9.<\/p>\n La primera cosa que diu el reglament \u00e9s que cal respondre a l’adversari immediatament i fent tant de soroll com es pugui, amb predilecci\u00f3 per atacar a cops de\u00a0 puny si cal, els seus punts m\u00e9s forts fins desconcertar-lo o fer-li dir un disbarat. Els partits americans tenen gent que vigilen, tenen contactes amb la premsa nacional (i estrangera, si cal) i preparen una resposta. Com queda dit, les respostes m\u00e9s efectives s\u00f3n les que toquen els punts forts de l’adversari. Nom\u00e9s per posar un exemple (que no en s\u00e9 prou per saber si seria correcte) si Rajoy nom\u00e9s obre la boca per sortir-se amb la Constituci\u00f3, jo l’atacaria rebuscant quantes vegades ell havia parlat contra aquesta mateixa Constituci\u00f3 o havia ignorat sent\u00e8ncies que el perjudicaven. I que ho expliqui tot. Si es podia fer, jo hauria proposat al Congr\u00e9s fer una esmena constitucional com la famosa que van fer una tarda el PP i el PSOE de Zapatero per la Uni\u00f3 Europea. Naturalment, fallaria per\u00f2 quedaria const\u00e0ncia que s\u00f3n ells els que no volen i que hauria estat f\u00e0cil arreglar el problema.<\/p>\n En qualsevol cas, una cosa que hom pot aprendre de Trump \u00e9s que ell SEMPRE respon immediatament a qualsevol atac, sovint amb el Twitter, altrament davant les c\u00e0meres. Dissortadament sovint menteix, aconseguint canviar el tema (el seu objectiu) per\u00f2 tamb\u00e9 ho podr\u00edem fer nosaltres honestament sense mentides. Sobretot, \u00e9s \u00fatil canviar un tema quan no conv\u00e9. Amb els tweets, \u00a0manta vegada ha aconseguit canviar i oblidar el discurs pol\u00edtic nacional que no li agradava. I ell tan tranquil. A Rajoy no l’atacava ning\u00fa. A Puigdemont molta gent.<\/p>\n El nombre de votants<\/strong><\/p>\n No s\u00e9 quantes vegades ho he llegit sense que la Generalitat faci res: molts comentaristes estrangers segueixen repetint que el nombre de votants, un 43%, es insuficient per declarar la independ\u00e8ncia. Caldria respondre moltes coses: que el nombre habitual de votants a Catalunya no \u00e9s gaire m\u00e9s alt (sovint m\u00e9s baix), que la Generalitat va afegir que 700,000 catalans no van poder accedir f\u00edsicament a les urnes (i ja arribem prop dels 3 milions) i finalment que els votants que volien sortir de casa m\u00e9s tard ja havien sentit els mitjans anunciar els assalts i atacs violents de la GCivil i altres policies espanyols. Calia ser un heroi per sortir amb nens i ancians en aquestes condicions. I molts Catalans en van ser ser. I com es poden queixar els que van impedir el vot normal que el nombre de votants fou insuficient? \u00c9s cinisme?<\/p>\n Els diaris de Madrid<\/strong><\/p>\n Cal recordar-ho. Jo no recordo haver vist o viscut una cosa semblant a cap dels llocs on he viscut. Els diaris tenen obligacions que els periodistes aprenen a l’escola: informacions i opinions han d’anar a llocs diferents del diari o web, sense barrejar-se mai. Informacions han d’intentar explicar per\u00f2 han de ser pol\u00edticament neutrals, sense prendre partit. Nom\u00e9s els editorialistes tenen el dret leg\u00edtim d’expressar les seves opinions, per\u00f2 haurien d’invitar tamb\u00e9 personalitats d’altres inclinacions. Diaris com ElPais tenien una certa reputaci\u00f3 de respectabilitat. S’ent\u00e9n que els diaris han de parlar sempre de respecte i pau, contra odi \u00e8tnic, i ensenyar al lector els problemes de fons i recomanar enteses pac\u00edfiques. Dintre de la redacci\u00f3 no hi havia ning\u00fa que object\u00e9s? Se n’hauran d’avergonyir per molts anys venidors, perqu\u00e8 han deixat de ser respectables.<\/p>\n El suport popular<\/strong><\/p>\n Una vegada vist l’\u00e8xit de l’argument constitucionalista sense disputa ni oposici\u00f3 catalana, no hi havia dubte que tots els governs consultats respondrien que visca la constituci\u00f3 i la llei. Per\u00f2 i els seus ciutadans qu\u00e8 pensaven? Als EUA\u00a0 els ciutadans nom\u00e9s poden sentir amb horror que una policia va prohibir votar i va maltractar fortament a milions de ciutadans pac\u00edfics que volien fer-ho. Ells havien fet una revoluci\u00f3 per menys que aix\u00f2. Am\u00e8rica es un pa\u00eds federal, on la legislaci\u00f3 electoral \u00e9s un dret EXCLUSIU dels estats, cadasc\u00fa amb les seves lleis i peculiaritats. No hi ha lleis federals del vot, excepte\u00a0 per garantir els drets fonamentals. Les eleccions anomenades federals son en realitat vots simultanis de 50 estats diferents. Cap americ\u00e0 es pot imaginar que policia federal (FBI) confront\u00e9s i intent\u00e9s prohibir un esdeveniment electoral aprovat per l’estat, que segons la Constituci\u00f3 \u00e9s lliure i sobir\u00e0, com tots els altres estats. I aix\u00f2 dels atacs violents amb for\u00e7a a ancians, nens i ciutadans pac\u00edfics tampoc s’ho empassarien. Tenen armes a casa.Van estar sempre a favor de la independ\u00e8ncia irlandesa. El govern va respondre’ns all\u00f2 que havia de respondre, per\u00f2 si la Generalitat trob\u00e9s una forma de dirigir-se al poble o als estats, rebria una resposta molt diferent. Potser a molts llocs d’Europa passa el mateix. El respecte al vot popular i les urnes com a forma de resoldre conflictes, est\u00e0 molt est\u00e8s.<\/p>\n Woodrow Wilson i l’autodeterminaci\u00f3 dels pobles europeus<\/strong><\/p>\n W. Wilson, un Professor de Princeton,\u00a0 fou el President dels EUA que va guanyar la primera Guerra Mundial. Durant la Sessi\u00f3 fundacional de la Primera Societat de Nacions que ell havia iniciat, va pronunciar un discurs notable. En vista de l’ensorrament dels Imperis Austr\u00ed-Hongar\u00e8s, Alemany i Rus, calia imaginar-se una geografia i un escenari nous a Europa. La seva proposta era que enlloc de reconstruir res, es don\u00e9s pas a l’autodeterminaci\u00f3 de les nacions oprimides pels antics imperis.<\/p>\n Aix\u00f2 fou la pol\u00edtica oficial nord-americana, que tant ens hauria afavorit,\u00a0fins la Segona Guerra Mundial. Les autoritats que van presidir damunt l’ensorrament del feixisme a Alemanya, a It\u00e0lia i al Jap\u00f3 durant la segona Guerra Mundial ho van veure tot diferent, preferint crear enlloc per primera vegada en la hist\u00f2ria, les nacions de les fronteres sacrosantes i intocables que calia defensar a qualsevol preu. Aquest punt de vista fou molt refor\u00e7at per l’arribada de la Guerra Freda, que ho veuria tot pels dos b\u00e0ndols exactament igual. Les fronteres esdevenien absurdament sagrades i defensades per l’OTAN sempre pel benefici d’alguns. Avui en dia les coses estan canviant i potser s’acosta el dia quan tornarem a la filosofia de Woodrow Wilson i deixarem que les fronteres, si segueixen existint, serveixin nom\u00e9s per fer feli\u00e7\u00a0 als que viuen dintre d’una. Durant la hist\u00f2ria, moltes fronteres s’han mogut quan calia. Hauria de ser possible que hi torn\u00e9ssim. Aix\u00f2 resoldria els conflictes que es podrien derivar dels molts moviments nacionalistes que creixen al m\u00f3n. Si Juncker es pensa que sotmetent Catalunya aix\u00f2 es pot prevenir, s’equivoca i \u00e9s injust.<\/p>\n La Separaci\u00f3 i la Independ\u00e8ncia Judicials<\/strong><\/p>\n La idea que els jutges haurien de ser independents del govern i fins i tot capa\u00e7os de jutjar-lo \u00e9s molt antiga. En part els drets dels ciutadans ja estan descrits a la famosa i venerable Carta Magna atorgada de molt mal grat pel Rei Joan Sense Terra als anglesos. Que jo s\u00e0piga, la primera Constituci\u00f3 que de deb\u00f2 ho va acceptar i posar per escrit fou la primera i \u00fanica Constituci\u00f3 dels EUA de 1787, encara en vigor, amb esmenes. Pels Americans la q\u00fcesti\u00f3 de la separaci\u00f3 de poders i independ\u00e8ncia judicial \u00e9s molt seriosa, tant als tribunals estatals com als federals. Passa de tant en tant que alg\u00fa alci una queixa d’inconstitucionalitat sigui per les constitucions estatals o la federal, que en general s\u00f3n preses molt seriosament. La queixa comen\u00e7a pels tribunals de primera inst\u00e0ncia, pel tribunal d’apel\u00b7lacions i finalment, acaba (si els suprems l’accepten, que no en tenen cap obligaci\u00f3) al Tribunal Suprem sigui de l’Estat o Federal. Hi ha sessions de presentaci\u00f3 de totes les parts, discussions i llargues deliberacions. Sovint la sent\u00e8ncia surt molts mesos despr\u00e9s.<\/p>\n Veiem la situaci\u00f3 a Espanya: el Gobierno anuncia que vol fer una altra queixa contra la Generalitat. Quantes n’han fet ja aquest mes? Deuen haver de pagar hores extra. S\u00f3n atesos en l’acte pel tribunal que ells trien i sense cap mena de deliberaci\u00f3 seriosa els jutges dicten totes les sentencies que el Gobierno demana, sovint seguit el text presentat. Vaig sentir a algun diari que hom havia proposat que el President del TC sei\u00e9s amb els ministres al consell per coordinar (!!!) Voldria saber si ho van fer. La Generalitat no pot guanyar mai. I el Fiscal anuncia per TV que ell ficar\u00e0 a la pres\u00f3 al nostre President si es declara la independ\u00e8ncia, que es un acte pol\u00edtic. \u00c9s aquest home independent del Gobierno o torna a ser just\u00edcia estil Franquisme? Que es facin selfies tots junts per accentuar la unitat.<\/p>\n Jo crec que aquest es el problema individual mes greu que Espanya pot tenir als Tribunals i premsa estrangers. Jo crec que ajudaria molt perseguir-lo i intentar-ho. T\u00e9 el President Rajoy l’autoritat de ficar gent a la pres\u00f3? Ha donat instruccions o n’ha parlat amb el Fiscal? Normalment, aquestes coses no passen a altres pa\u00efsos.<\/p>\n I ara diu que volen ficar tothom a la pres\u00f3, interrogar alcaldes una altra vegada, tancar la TV3, desfer els Mossos i canviar els plans d’estudis de les escoles? Mirin, senyors: jo vaig anar a l’escola quan ja ho feien tot aix\u00f2. Vam aguantar 40 anys i aqu\u00ed seguim.<\/p>\n <\/p>\n Joan Gil<\/strong><\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Estic comparant la brutal campanya espanyola amb la minsa, ben educada i respectuosa campanya dels Catalans, a l’estil del cavaller Carles Puigdemont, el qual aix\u00ed i tot ha acabat amena\u00e7at en p\u00fablic d’acabar com Llu\u00eds Companys. \u00a0La teoria \u00e9s que el vot \u00e9s una expressi\u00f3 de la voluntat popular per\u00f2 moltes ag\u00e8ncies cares de relacions […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[816],"tags":[32539,877,230,643,29956,32540],"class_list":["post-1927","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-autodeterminacio-i-eua","tag-catalunya","tag-espanya","tag-independencia","tag-tribunals-espanyols","tag-woodrow-wilson"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-v5","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1927","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1927"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1927\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1931,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1927\/revisions\/1931"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1927"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1927"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1927"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}