{"id":192,"date":"2011-01-29T04:03:12","date_gmt":"2011-01-28T22:03:12","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/?p=192"},"modified":"2011-01-29T04:03:12","modified_gmt":"2011-01-28T22:03:12","slug":"quan-els-eua-van-inventar-la-seguretat-social","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/2011\/01\/29\/quan-els-eua-van-inventar-la-seguretat-social\/","title":{"rendered":"Quan els EUA van inventar la Seguretat Social"},"content":{"rendered":"

Origen de la SS<\/strong><\/p>\n

La tenen tants milions de ciutadans sense que l’entengui gaireb\u00e9 ning\u00fa.\u00a0\u00a0 Voleu comparar-la amb les prestacions de l’Estat? Tothom que vulgui es molt lliure d’intentar-ho. Nomes cal anar al portal: http:\/\/ssa.gov<\/em>. Bona sort us desitja en Joanot.<\/p>\n

Pocs europeus pensen que els EUA siguin un model de legislaci\u00f3 social. Tenen ra\u00f3: molts americans no creuen en cap mena de solidaritat i a m\u00e9s la Dreta diu molt francament que el govern federal nom\u00e9s s’hauria d’ocupar de la Defensa i dels Correus, per\u00f2 mai dels ciutadans individuals. Quant als pobres i els vellets, cal deixar simplement que els rics i els empresaris avancin i facin diners sense ser molestats\u00a0 i amb les engrunes que cauen de la seva taula, ja n’hi haur\u00e0 prou per a tothom. Ronald Reagan fou el primer que ho va dir en public pero ho creuen molts<\/p>\n

En qualsevol cas i molt sorprenentment van ser els Americans els qui l’any 1935 van inventar i introduir el primer sistema de la Seguretat Social amb un model que ara segueixen gaireb\u00e9 id\u00e8nticament molts pa\u00efsos.<\/p>\n

Un precedent? El Doctor Townsend<\/strong><\/p>\n

Un historiador seri\u00f3s de la Seguretat Social probablement ni anomenaria el moviment de Townsend i negaria que hagu\u00e9s tingut cap influ\u00e8ncia sobre la formulaci\u00f3 final de la Seguretat Social. Per descomptat era un disbarat t\u00edpic dels temps desesperats de la Gran Depressi\u00f3, per\u00f2 va tenir un impacte pol\u00edtic gran i va sortir continuament a la primera plana dels diaris.<\/p>\n

El Dr. Francis Townsend, de Calif\u00f2rnia, era un metge rural fracassat. Va anar a una ciutat a veure si feia diners i va aconseguir feina al Department de Salut P\u00fablica. Aquest c\u00e0rrec el va perdre l’any 1934, a l’edat de 67 i amb $100 a la butxaca. Tingu\u00e9 una idea genial, no sols per salvar-se ell sin\u00f3 per acabar amb la Depressi\u00f3. El govern pagaria a tots els ciutadans (amb la sola excepci\u00f3 dels criminals condemnats) de m\u00e9s de 60 anys la quantitat de $200 al mes subjecte a dues condicions : 1) el recipient havia de plegar de treballar immediatament (per acabar amb l’atur) i 2) el recipient es comprometia a gastar els diners completament en un mes als EUA (per reactivar l’Economia).<\/p>\n

Va provocar un enrenou notable, m\u00e9s per la promesa de pagar una pensi\u00f3 als vells que per fer recuperar l’economia, cosa que el govern sens dubte va notar. Es van formar clubs de townsendites, uns 1200 en total i aviat van comen\u00e7ar a circular notes promiss\u00f2ries basades en els pagaments, futurs per\u00f2 imminents i inevitables, i sobretot a California, alguns van aconseguir que certes botigues les acceptessin. Pol\u00edticament es va complicar molt. El moviment va prendre tons anticol.lectivistes (antisocialistes) i conservadors, invocant la moral protestant del treball i la confian\u00e7a en un mateix i naturalment congressistes s’hi van enganxar. A mes es relacionava amb el predicador jesu\u00efta radiof\u00f2nic Pare McLaughlin, que era un feixista notable i exitos. El moviment va durar dos anys, acabant molt malament amb un cas de corrupci\u00f3 d’un dirigent.<\/p>\n

El President Franklin Delano Roosevelt, anomenat FDR<\/strong><\/p>\n

El President Roosevelt era un home d’esquerres sense ideologia, (com tota l’esquerra nord-americana) que simplement pensava que el govern est\u00e0 per ajudar la gent pobre i feble. Ell mateix era un arist\u00f2crata novaiorqu\u00e8s amb pocs diners que havia fet una carrera al govern de l’estat de NY. Es va quedar paral\u00edtic de la polio, per\u00f2 va aconseguir tornar a la pol\u00edtica amb un discurs memorable que va fer a una convenci\u00f3 presidencial dem\u00f2crata. Tot seguit fou elegit governador de NY i quatre anys mes tard president dels EUA quatre vegades consecutives. I va guanyar la Guerra Mundial.<\/p>\n

FDR va entendre per primera vegada com era de trist quedar-se en la mis\u00e8ria quan s’acabava la feina. Dependre dels fills per menjar i tenir sostre cada dia estava m\u00e9s fosc i problem\u00e0tic. Qui podria ajudar si no era el govern? I no sols en els temps de la Gran Depressi\u00f3…<\/p>\n

L’Acta Federal de la Seguretat Social de 1935<\/strong>
\nVa ser un miracle. La lluita d’Obama per la seva asseguran\u00e7a de malaltia no fou res en comparaci\u00f3 amb la batalla \u00e8pica de FDR per aquesta llei. Els Republicans van tractar en FDR (com a l’Obama) de comunista, socialista, anarquista i de tot. Van intentar (com els Republicans han fet ara) anular-la m\u00e9s d’una vegada (com ara), van pronosticar la ru\u00efna financera de la Rep\u00fablica (com ara). I no obstant, 76 anys despr\u00e9s segueix en for\u00e7a, imitada a tot el m\u00f3n. I jo dubto molt que s’acabi.<\/p>\n

Contenia moltes coses bones, sobretot una pensi\u00f3 que es pagaria a tots els ciutadans al complir 65 anys, (hi havia excepcions al comen\u00e7ament, que van desapar\u00e8ixer amb els anys) finan\u00e7ada amb un impost universal al sou del 6.5%, suplementat amb un altre 6.5% pagat per l’empresari. La pensi\u00f3 pagable seria la mitja dels ingressos dels QUARANTA darrers anys de treball (que en prenguin nota els rondinaires ib\u00e8rics). Tot aix\u00f2 segueix igual. A m\u00e9s introdu\u00efa una asseguran\u00e7a molt incompleta contra l’atur, que est\u00e0 molt millorada ara, tamb\u00e9 una asseguran\u00e7a per a discapacitats i finalment prestacions de benefic\u00e8ncia a repartir entre els estats i el govern central.<\/p>\n

Molta gent van retreure a FDR el caire una mica\u00a0 reaccionari de la llei, perqu\u00e8 tots els progres havien assumit que els pagaments es farien des de la caixa general de l’estat i que les primes dedu\u00efdes del salari de fet eren de fet un impost regressiu injust. En Roosevelt va riure i ho va deixar m\u00e9s clar que l’aigua: si els pagaments vinguessin de la caixa general, els seus successors els tallarien o reduirien amb la primera crisi. En canvi, si els ciutadans pagaven cada mes i els semblava que havien adquirit drets, ning\u00fa aconseguiria acabar amb la Seguretat Social.\u00a0 Santa Paraula! Tenia molta ra\u00f3. Ni als EUA ni enlloc on s’ha introdu\u00eft. Avui en dia, a tothom li sembla natural cotitzar per a la Seguretat Social.<\/p>\n

I l’asseguran\u00e7a de salut?<\/strong>
\nAls adults que treballen, se’ls pot dir, com es fa en l’actualitat, que es busquin una asseguran\u00e7a privada. Per\u00f3 amb els ancians es molt diferent perqu\u00e8 gaireb\u00e9 tots son riscos dolents que empitjoren cada any, i cap companyia els voldria prendre. En Roosevelt era un gran home, per\u00f2 no prou gran per arreglar aix\u00f2. Va ser el President Lyndon Johnson qui va aconseguir despr\u00e9s de fer esfor\u00e7os heroics similars que s’aprov\u00e9s una llei introduint Medicare, l’asseguran\u00e7a de malaltia per a gent de m\u00e9s de 65 anys.<\/p>\n

Com en el cas de FDR i de l’Obama, els Republicans el van tractar de comunista i van votar per suprimir la llei de Medicare mes una vegada. Els ciutadans que tenim Medicare, que esta basada sempre en assist\u00e8ncia per metges i hospitals privats i independents, en general n’estem satisfets per\u00f2 amb moltes queixes. Els metges i hospitals igual. Les queixes gaireb\u00e9 sempre s\u00f3n per assumptes econ\u00f2mics (ja voldr\u00edem que el co-pagament i el deductible fossin nomes un euro i que les primes mensuals fossin tolerables), per\u00f2 l’atenci\u00f3 que reben els malalts \u00e9s probablement, com diuen ells, la millor del m\u00f3n. El programa Medicare est\u00e0 molt amena\u00e7at. Diu la dreta que sense tocar aquesta mena de programes “d’enginyeria social” (sic), seria impossible reduir el d\u00e8ficit. Angelets, angelets…<\/p>\n

Senyors Republicans, si treuen l’asseguran\u00e7a de malaltia als vells, qu\u00e8 hauran de fer? Estan segurs de deb\u00f2 que n’hi haur\u00e0 prou amb les engrunes que cauen de la taula dels rics?<\/p>\n

JOANOT<\/strong><\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Origen de la SS La tenen tants milions de ciutadans sense que l’entengui gaireb\u00e9 ning\u00fa.\u00a0\u00a0 Voleu comparar-la amb les prestacions de l’Estat? Tothom que vulgui es molt lliure d’intentar-ho. Nomes cal anar al portal: http:\/\/ssa.gov. Bona sort us desitja en Joanot. Pocs europeus pensen que els EUA siguin un model de legislaci\u00f3 social. Tenen ra\u00f3: […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[25873,816,25887,886,25875,25888,25886],"tags":[],"class_list":["post-192","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-congres-america","category-general","category-medicare","category-obama","category-republicans","category-roosevelt","category-seguretat-social"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-36","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/192","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=192"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/192\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":194,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/192\/revisions\/194"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=192"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=192"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=192"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}