{"id":19,"date":"2008-11-24T17:35:42","date_gmt":"2008-11-24T15:35:42","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/2008\/11\/24\/els-llatino-americans-a-nova-york-realitat-i-propaganda\/"},"modified":"2008-11-24T17:35:42","modified_gmt":"2008-11-24T15:35:42","slug":"els-llatino-americans-a-nova-york-realitat-i-propaganda","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/2008\/11\/24\/els-llatino-americans-a-nova-york-realitat-i-propaganda\/","title":{"rendered":"ELS LLATINO-AMERICANS A NOVA YORK &#8211; Realitat i propaganda"},"content":{"rendered":"<p>Els Catalans contemporanis sens dubte tenen una visi\u00f3 distorsionada de qu\u00e8 s\u00f3n, qu\u00e8 fan i qu\u00e8 volen els pobles llatino-americans. La immigraci\u00f3 prov\u00e9 sovint, gaireb\u00e9 sempre, de les capes socio-econ\u00f2miques \u00ednfimes, gent poc preparada a representar el seu pa\u00eds. Hi ha naturalment la r\u00e0dio i la televisi\u00f3, sempre preocupades pels <em>ratings <\/em>que suplementa el coneixement espontani urb\u00e0 amb entrevistes de cantants, dades biogr\u00e0fiques avorrides, fotos amb governants in\u00fatils i afirmacions pol\u00edtiques gratu\u00eftes. Tot aix\u00f2 deixa de banda la realitat.<\/p>\n<p><em>The Americas Society<\/em><\/p>\n<p>Aquesta \u00e9s una antiga associaci\u00f3 d&#8217;intel\u00b7lectuals d&#8217;abast nacional\u00a0 situada a un palau magn\u00edfic a Park Ave cantonada 68thSt, dedicada a educar el p\u00fablic nord-americ\u00e0 sobre les facetes del ve\u00efns de l\u00b4Hemisferi. El seu objectiu \u00e9s promoure l&#8217;enteniment econ\u00f2mic, pol\u00edtic, social i cultural entre tots els pobles americans des del Canada fins a Xile i l&#8217;Argentina incloent el Carib.<\/p>\n<p>A les seves reunions i revistes hom s&#8217;assabenta de l&#8217;exist\u00e8ncia d&#8217;un m\u00f3n molt diferent del que presenta el conjunt medi\u00e0tic jubilant del nacionalisme espanyol i que tampoc t\u00e9 res a veure amb la majoria dels immigrants.<\/p>\n<p>Un intel\u00b7lectual discuteix els problemes i significat i evoluci\u00f3 del m\u00f3n, incl\u00f2s el seu propi pa\u00eds, reconeix i denuncia la realitat, explora la natura humana, analitza les noves formes d\u00b4expressi\u00f3, pensa en el futur, es preocupa per la pol\u00edtica sense participar-hi, obre i contribueix a discussions de nous temes, fa criticisme literari, reflexiona sobre el passat hist\u00f2ric. Si fos leg\u00edtim comparar una societat amb un ser hum\u00e0, els pensadors en serien el cervell. Potser la part del cervell amb les neurones motores.<\/p>\n<p>La darrera reuni\u00f3 de l&#8217;Americas Society era una discussi\u00f3 entre els editors i participants en la darrera edici\u00f3 de REVIEW77 que acabava de sortir. Entre els membres hi havia un professor de Princeton, una antiga professora de Princeton ara la Universitat Auton\u00f2noma de M\u00e8xic, una professora del Centre Postgrau de City University i dos autors mexicans residents a NY. Els professors eren universitaris de les humanitats que feien comentaris pungents, profunds sobre ells mateixos i la seva realitat en un angl\u00e8s perfecte o excel.lent<\/p>\n<p><em>La Veritat<\/em><\/p>\n<p>L&#8217;Alvaro Enrigue (s\u00ed, amb &#8220;g&#8221;) \u00e9s un escriptor mexic\u00e0 relativament jove que ho va dir ben clar quan una de les universit\u00e0ries va referir-se a Llatinoam\u00e8rica. \u00c9s que els llatinoamericans com a comunitat cultural nom\u00e9s existeixen a Espanya, m\u00e9s en concret a Barcelona (!) i a Nova York. En aquestes ciutats, emigrants que potser han hagut sortir del seu pa\u00eds perqu\u00e8 no els deixaven ni parlar ni escriure o els ficaven a la pres\u00f3 o no podien guanyar-se la vida, descobreixen a un pa\u00eds estrany companys que parlen m\u00e9s o menys una llengua similar, si no id\u00e8ntica, amb els que es poden reunir, parlar de temes importants, discutir la seva feina i fer totes les coses que no els deixaven fer a casa.<\/p>\n<p>Per\u00f2, van afegir els participants, no hi ha cap solidaritat ni comunitat entre els paisos llatinoamericans, que cada dia s\u00f3n m\u00e9s insulars, m\u00e9s nacionalistes, m\u00e9s tancats al m\u00f3n intel.lectual estranger, als moviments internacionals. Perqu\u00e8 s\u00b4haurien de sentir solidaris els paisos per parlar la mateixa llengua?, es preguntava l\u00b4&#8217;Enrigue.<\/p>\n<p>Tenia molta ra\u00f3. Hi ha molt\u00edssims pa\u00efsos que parlen l&#8217;angl\u00e8s. Qu\u00e8 ha de significar aix\u00f2? Cadasc\u00fa va a la seva.<\/p>\n<p>Llatinoam\u00e8rica ha estat tradicionalment dominada pels EUA i tots els homes de negocis han de parlar i parlen la llengua anglesa. L&#8217;Organitzaci\u00f3 dels Estats Americans rau a Washington, el tema econ\u00f2mic actual m\u00e9s important s\u00f3n els intents de l&#8217;Administraci\u00f3 Bush d&#8217;extendre-hi la zona de comer\u00e7 lliure, sobretot a Col\u00f2mbia, en contraposici\u00f3 a l&#8217;alternativa de Chaves, Morales i Lula. Tot aix\u00f2 es discuteix a reunions sense la participaci\u00f3 de representants de Madrid, que nom\u00e9s s\u00f3n invitats a trobades peri\u00f2diques de turisme pol\u00edtic sense conseq\u00fc\u00e8ncies ni substancia.<\/p>\n<p>Els darrers anys el govern xin\u00e8s ha penetrat tamb\u00e9 fortament al mercat sud-americ\u00e0 i els japonesos mantenen b\u00e9 el peu que tenen al Per\u00fa. Els russos ara estan fer tot el que poden per penetrar tamb\u00e9. Tot aix\u00f2 \u00e9s bo per a Am\u00e8rica Llatina que fins ara havia depengut exclusivament dels ve\u00efns del nord<\/p>\n<p><em>Espanya i Llatinoam\u00e8rica<\/em><\/p>\n<p>\u00c9s molt dif\u00edcil sumaritzar qu\u00e8 pensen els sud-americans d&#8217;Espanya. El passat colonial el veuen molt malament: els nens llegeixen a l&#8217;escola com els indis van ser exterminats, la corrupci\u00f3 i crueltat dels governants espanyols, l&#8217;esclavitud que van introduir, els atribueixen el desastre pol\u00edtico-econ\u00f2mic que en va resultar. La gent com s&#8217;ho prenen? En general b\u00e9. M&#8217;he trobat molts que s&#8217;alegren de parlar amb un espanyol. Sang pura espanyola a molts llocs \u00e9s un amena de t\u00edtol aristocr\u00e0tic. A Nova York tots s\u00f3n molt amistosos. Miren amb orgull la pres\u00e8ncia espanyola a la UE i veuen el nacionalisme catal\u00e0 molt negativament com a un obstacle o retroc\u00e8s i una amena\u00e7a a la percepci\u00f3 d&#8217;import\u00e0ncia de la seva cultura. Voldrien una Espanya gran i forta per sentir-se m\u00e9s importants ells mateixos.<\/p>\n<p>El concepte de Llatinoam\u00e8rica del govern de Madrid no \u00e9s sin\u00f3 una defensa final de l&#8217;imperialisme espanyol, una reivindicaci\u00f3 de fundaci\u00f3 poc clara, que existeix nom\u00e9s, com deia l&#8217;Enrigue entre llatinoamericans exiliats.<\/p>\n<p>I de segur ni l&#8217;Obama, ni els EUA, ni Xina, ni R\u00fassia, ni sobretot els pa\u00efsos americans individuals, necessiten ni volen per res l&#8217;assist\u00e8ncia de ning\u00fa de Madrid per parlar entre ells.<\/p>\n<p><em>Les Nacions Unides (canviant de tema)<br \/>\n<\/em><\/p>\n<p>L&#8217;edifici de les Nacions Unides a l&#8217;East Side ja es fa vell i si no l&#8217;arreglen aviat no s&#8217;hi podr\u00e0 treballar m\u00e9s. Des del punt de vista arquitect\u00f2nic, aquest edifici tan racional i minimalista ha tingut sempre mala premsa, encara que ara es veu molt reivindicat. En qualsevol cas, \u00e9s un dels punts m\u00e9s visitat de la ciutat. Ara que nom\u00e9s els turistes\u00a0 el visiten. Els novaiorquesos odien les NU i les mol\u00e8sties anuals de l&#8217;Assemblea General (cap a la Merc\u00e8) amb obstacles del tr\u00e0fic encara pitjors que les usuals i caravanes de gent desconeguda amb protecci\u00f3 gaireb\u00e9 militar. Tots engeguen un discurs que ning\u00fa se sent excepte els propis votants al pa\u00eds d&#8217;origen. I les manifestacions de gent desconeguda que no importen ning\u00fa a la ciutat. Ja els hi va dir l&#8217;ambaixadorde Reagan un cop: &#8220;You are welcome to sail away from the shores of New York&#8221; A m\u00e9s la gent que hi treballen no paguen impostos.<\/p>\n<p><em>Projectes de renovaci\u00f3<\/em><\/p>\n<p>Ja en els darrers temps de Kofi Annan la necessitat d&#8217;una renovaci\u00f3 s\u00b4havia fet evident. El primer projecte, com no s&#8217;estan de res, era construir un segon gratacels a un parc p\u00fablic a poca dist\u00e0ncia. Caram. Nom\u00e9s que aix\u00f2 d&#8217;edificar a Manhattan \u00e9s un problema molt greu i que els novaiorquesos no volen sentir parlar de perdre parcs, per petits que siguin. A la qual cosa caldria afegir, com sempre, que les NU s\u00e9n poden anar a &#8230;. No ho escriur\u00e9, per\u00f2 l&#8217;afecte de NY per l&#8217;ONU ja est\u00e0 ben documentat.<\/p>\n<p>Despr\u00e9s van comen\u00e7ar a a buscar edificis buits a Queens, a Brooklyn&#8230; S\u00ed que n\u00b4hi havia, per\u00f2 els senyors ambaixadors no volien anar tan lluny en vista del tr\u00e0fic. I evidentment no es pot esperar que aquesta gent prengui l&#8217;autob\u00fas o el metro. I ara&#8230; Al final, vaig llegir ahir al NYTimes que es quedaran a Manhattan per\u00f2 no a un sol edifici sin\u00f3 a diferent llocs mentre tot es ref\u00e0: electricitat, aire condicionat, seguretat, comunicacions, oficines, parets interiors, espais col.lectius, etc. No llegeixo en canvi qu\u00e8 faran amb el Consell de Seguretat o l&#8217;oficina del Secretari General o l&#8217;Assemblea General.<\/p>\n<p>Per\u00f2 el NYT ens dona una dada important: el nombre de seients al Consell de Seguretat no s&#8217;ampliar\u00e0. Com ja fa temps que sospitem molts.<\/p>\n<p><strong>Joanot\u00a0 <\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Els Catalans contemporanis sens dubte tenen una visi\u00f3 distorsionada de qu\u00e8 s\u00f3n, qu\u00e8 fan i qu\u00e8 volen els pobles llatino-americans. La immigraci\u00f3 prov\u00e9 sovint, gaireb\u00e9 sempre, de les capes socio-econ\u00f2miques \u00ednfimes, gent poc preparada a representar el seu pa\u00eds. Hi ha naturalment la r\u00e0dio i la televisi\u00f3, sempre preocupades pels ratings que suplementa el coneixement [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[816],"tags":[2590,2589],"class_list":["post-19","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-intellectuals","tag-llatinoamerica-nova-york-nacions-unides-onu-renovacio"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-j","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=19"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=19"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=19"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=19"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}