{"id":1885,"date":"2017-09-24T09:01:47","date_gmt":"2017-09-24T15:01:47","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/?p=1885"},"modified":"2017-10-11T12:54:35","modified_gmt":"2017-10-11T18:54:35","slug":"creixent-sota-el-franquisme-memories","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/2017\/09\/24\/creixent-sota-el-franquisme-memories\/","title":{"rendered":"Creixent sota el franquisme: Mem\u00f2ries"},"content":{"rendered":"<p>Hi ha coses que desperten la mem\u00f2ria. A mi me l&#8217;ha despertat un mot horrible que em pensava que no tornaria a sentir o llegir mai m\u00e9s:\u00a0<em>sedici\u00f3<\/em><em>.\u00a0<\/em>Era aquesta l&#8217;acusaci\u00f3 usual contra tots els que eren arrossegats davant dels tribunals franquistes, quan la llei era perversa i escrita contra el poble. Alguna vegada hi afegien c\u00e0rregues de revolta armada o intents d&#8217;enderrocar el Gobierno, com si aix\u00f2 hagu\u00e9s estat possible. Tot el que l&#8217;acusat havia fet era parlar o fer una reuni\u00f3.<\/p>\n<p>Jo visc als EUA des de fa molts anys, per\u00f2 llegeixo els diaris que surten a l&#8217;internet i em miro les not\u00edcies de TV3. Qu\u00e8 podria afegir a les discussions actuals? No puc votar. Ho entenc tot b\u00e9? Potser podria escriure una hist\u00f2ria del <em>Tancament de Caixes? No.\u00a0<\/em>He decidit que l&#8217;\u00fanic que puc fer \u00e9s recitar aqu\u00ed les meves mem\u00f2ries dels primers anys de la meva vida. Aquest apunt no \u00e9s cap obra liter\u00e0ria, perqu\u00e8 les mem\u00f2ries s\u00f3n aillades i poc coherents. La hist\u00f2ria t\u00e9 un comen\u00e7ament per\u00f2 malauradament fins ara cap final, perqu\u00e8 aquella gent no se&#8217;n ha anat mai i segueixen tant al poder com els dos cossos que hi ha al Valle de los Ca\u00eddos segueixen presents.<\/p>\n<p>Em recordo de quan els noticiers de R\u00e0dio Nacional parlaven del Cementiri encara anomenat Cuelgamuros, on el Dictador bastia la seva obra fara\u00f2nica. La gran creu havia estat possible gr\u00e0cies als c\u00e0lculs del General\u00edssimo que ning\u00fa m\u00e9s havia sabut fer. Alguna vegada parlaven del sant home feixista elegit com a Abat. Referint-se a ell feien una veu prima i baixeta dient en to gaireb\u00e9 musical &#8220;el Se\u00f1or Abad de Santa Cruz del Valle de los Ca\u00eddos&#8221; \u00a0 Era sens dubte el fam\u00f3s Nacionalcatolicisme en acci\u00f3.<\/p>\n<p><strong>La situaci\u00f3 al m\u00f3n<\/strong><\/p>\n<p>Aquest par\u00e0graf me&#8217;l trec de la magn\u00edfica biografia del dictador escrita per Preston. Quan jo vaig n\u00e0ixer, la guerra s&#8217;havia acabat a l&#8217;estat per\u00f2 els alemanys seguien tirant endavant per Europa. El dictador hi volia entrar al costat dels dos altres amics que tant l&#8217;havien ajudat a Espanya per poder co-governar i de pas salvar el m\u00f3n, nom\u00e9s que l&#8217;admirat Hitler no ho tenia gens clar. Va enviar Franco el seu ministre i cunyad\u00edssim Serrano S\u00fa\u00f1er a Berlin per\u00f2 l&#8217;home va tornar amb la cua entre les cames. El dictador es va indignar i va anunciar que ja ho arreglaria ell en persona parlant amb el F\u00fchrer<\/p>\n<p>Per\u00f2 els alemanys havien tret una mala impressi\u00f3 del nostre Gran Feixista durant la guerra civil i els semblava que el seu ex\u00e8rcit no valia res, el pa\u00eds estava massa empobrit i que aquest senyor que manava era massa dif\u00edcil de tractar. A m\u00e9s exigia la conquesta de Gibraltar, entrar a la Guerra com un igual dels altres dosi rebre a m\u00e9s totes les col\u00f2nies franceses del Nord d&#8217;\u00c0frica. Van arribar a firmar tots tres estats de l&#8217;Eix un document acceptant l&#8217;entrada de l&#8217;estat a la guerra, per\u00f2 els alemanys li van dictar condicions de naci\u00f3 ocupada quasi colonial, i de les col\u00f2nies franceses o d&#8217;igualtat res de res. Al final Alemanya va acceptar prendre control de l&#8217;explotaci\u00f3 de les mines d&#8217;elements durs rars a Gal\u00edcia, necessaris per fabricar l&#8217;acer dur dels tancs que extreien presoners republicans i a m\u00e9s vagons carregats de blat per a l&#8217;ex\u00e8rcit nazi mentre que espanyols patien fam. La meva fam\u00edlia personalment no, sort que ten\u00edem, per\u00f2 la mare nom\u00e9s servia a la taula coses essencials. I molta patata cada dia.<\/p>\n<p>Parlant dels alemanys, com que a m\u00ed m&#8217;ha agradat sempre passejar a peu per la ciutat, vaig anar un dia a la Diagonal amb la intenci\u00f3 de veure el Palau de Pedralbes (que dissortadament no es veia des del carrer). En front de l&#8217;entrada hi havia una estela de formig\u00f3 escrita en alemany recordant els aviadors alemanys que havien lluitat (bombardejat) als cels de Barcelona. Qu\u00e8 feien aviadors estrangers venint aqu\u00ed a matar Catalans? Hi vaig tornar anys despr\u00e9s i havia desaparegut. En qualsevol cas, un avi meu, ja vell, havia mort d&#8217;una bomba a la Lact\u00e0ncia de la Granvia on distribuia llet als nens petits i no li havien fet cap monument enlloc.<\/p>\n<p>Per acabar el tema, jo em vaig casar a Salzburg amb una noia local. Despr\u00e9s de la cerim\u00f2nia, vam anar a un fot\u00f2graf. El propietari, un senyor gras i desagradable, va somriure sentint que jo era espanyol. Em va explicar amb quin orgull ell havia lluitat a Espanya amb la Legi\u00f3 C\u00f3ndor i quin gran home era el Caudillo. No va reeixir en amargar-me la festa tan feli\u00e7.<\/p>\n<p><strong>Mem\u00f2ries<\/strong><\/p>\n<p>Em recordo del primer dia a l&#8217;escola. Abans d&#8217;anar a classe, ens van formar al pati davant la bandera i vam saludar amb el bra\u00e7 en alt i alguns nois van cantar coses que no recordo. Les escoles estaven estrictament separades per g\u00e8nere, com exigia l&#8217;esgl\u00e9sia del Nacionalcatolicisme, que el R\u00e8gim havia introdu\u00eft. Vaig preguntar a un capell\u00e0 si era veritat que durant la rep\u00fablica nens i nenes anaven junts a l&#8217;escola i em va respondre que s\u00ed, que era una cosa diab\u00f2lica. En general, la responsabilitat era dels bisbes, cardenals i altres auxiliars del r\u00e8gim, que deixaven al dictador &#8220;entrar bajo palio a l&#8217;esgl\u00e9sia&#8221; i &#8220;acercarse a la Sagrada Mesa&#8221; Els capellans senzills eren sovint diferents.<\/p>\n<p>A la classe al final del dia en maig ens feien resar el Rosari. A m\u00ed m&#8217;agradava perqu\u00e8 entre les preg\u00e0ries, el llibret inclouia una hist\u00f2ria di\u00e0ria exemplar breu que a m\u00ed m&#8217;agradava molt. En general explicava com gent havien estat en perill per culpa de &#8220;rojos&#8221; per\u00f2 que despr\u00e9s de resar arribaven soldats del Glorioso Movimiento Nacional a salvar-los. Els &#8220;soldaditos de Franco&#8221; \u00a0sovint arreglaven les coses i salvaven el poble. M&#8217;han quedat molt a la mem\u00f2ria. A les monedes i bitllets de banc, el Dictador es feia anomenar &#8220;Caudillo por la Gracia de Dios&#8221;, com si D\u00e9u fes gr\u00e0cies de mal gust com aquesta.<\/p>\n<p>A m\u00ed em va agradar sempre fer teatre i vaig comen\u00e7ar amb una obra nom\u00e9s per nois del Cole (no hi havia dones a Roma) sobre un sant rom\u00e0 amb vestits de l&#8217;\u00e8poca, que m&#8217;ha quedat al cap. Nom\u00e9s que ara reconec amb grand\u00edssim horror que era antisem\u00edtica. Els nens no ten\u00edem enteniment i D\u00e9u ens perdonar\u00e0, perqu\u00e8 no era culpa nostra. No hav\u00edem triat res. A cada classe ten\u00edem una foto del Dictador i de Pius XII a la paret. Cap dels dos m&#8217;inspirava.<\/p>\n<p>Tinc records d&#8217;alguns episodis de protesta, en forma de manifestacions contra la Policia, els anomenats &#8220;grissos&#8221; que les acabava a bufetades i amb aspersions d&#8217;aigua. Vaig participar en una sortint de la Universitat. Una altra fou de capellans senzills, que la pemsa va tractar de bonzos. De fet el Dret can\u00f2nic estableix excomunicaci\u00f3 com a c\u00e0stig per atacar un sacerdot. Tamb\u00e9 hi va haver bastants vagues. No es va aplicar mai per\u00f2 hi havia una llei donant la pena de mort per organitzar una vaga. Quan les vagues s&#8217;estenien, la R\u00e0dio explicava que era degut a subversius estrangers i agents de la internacional. Anomenaven molt a agents sindicalistes anglesos. Es veu que aquesta misteriosa Internacional odiava a Espanya i venia a fer moltes coses dolentes. Tot plegat, tot eren les mentides antiespanyoles de sempre de la Internacional Socialista. A Espa\u00f1a ten\u00edem &#8220;la Paz de Franco&#8221; i no passava mai res.<\/p>\n<p>Em recordo b\u00e9 d&#8217;una escena de la memorable primera vaga de tramvies. Quin \u00e8xit tan gran va tenir. Veig encara un tramvia a la Ronda davant del Cole, amb vidres trencats, buit, excepte per dos policies grissos al darrera. I pel carrer, la gent caminava depressa sense mirar el vehicle. Segueixen tenint els Catalans d&#8217;avui el mateix coratge? S\u00ed, ho estem veient.<\/p>\n<p>Em costa creure que gaireb\u00e9 ning\u00fa recorda ell boicot internacional manat per les noves Nacions Unides a San Francisco contra l&#8217;estat, perqu\u00e8 el Caudillo era un Dictador feixista establert pels ex\u00e8rcits de Hitler i Mussolini que havia enviat una Divisi\u00f3 a lluitar al costat dels alemanys a la URSS, prop de Leningrad (St Petersburg ara), que era tot veritat. Les sancions foren terribles&#8230; per al poble, no pas pel Gobierno. No es podia importar res, totes les fronteres excepte la portuguesa estaven tancades, els ambaixadors havien abandonat Madrid. I per poder menjar nosaltres reb\u00edem una llibreta de cupons de racionament per anar a comprar. Com que el pare no fumava, bescanviava els cupons del tabac per coses de menjar. Una amiga del meu germ\u00e0 era filla de botiguers i ens reun\u00edem tots feli\u00e7ment a casa seva per enganxar els cupons amb una pega barata per poder donar-los al Gobierno i cobrar. El m\u00e0xim que en tr\u00e8iem de la botiguera era una llimonada. Per suplementar els cupons, gent espavilada va establir el sistema de l&#8217;estraperlo, duent menjar millor a casa per bons diners. El nostre estraperlista era un pag\u00e8s de Corbera de Llobregat. L&#8217;\u00fanic caf\u00e8 era el de la Guinea espanyola, que era molt dolent. El Gran Feixista i els seus ac\u00f2lits s&#8217;ho van passar molt b\u00e9, mentre el poble va patir molt. I un dia, per celebrar la Guerra Freda i l&#8217;anticomunisme, el President Eisenhower dels EUA va aterrir a Madrid i va embra\u00e7ar el Dictador anomenant-lo Sentinel\u00b7la d&#8217;Occident i moltes altres coses. Hav\u00edem patit per res. Tancant els ulls encara veig l&#8217;avi\u00f3 presidencial aterrint a Barajas en TVE en blanc i negre davant d&#8217;un Dictador feli\u00e7 i somrient. Me&#8217;n recordo sempre que alg\u00fa imposa sancions a pa\u00efsos estrangers. Odien el Govern, per\u00f2 fan patir al poble. Pobres Cubans&#8230;<\/p>\n<p>La Sisena Flota va comen\u00e7ar a venir a abastir-se a Barcelona, cosa que va provocar un augment notable de la prostituci\u00f3 i baralles de bar. La policia militar ens semblava brutal i perillosa. Un any, quan jo ja era estudiant de medicina, van regalar al Cl\u00ednic amb gran propaganda una pila d&#8217;instruments espatllats i antiquats que no servien de res. Tractaven el R\u00e8gim amb menysteniment, per\u00f2 el suportaven sempre. El Dictador i els EUA van firmar un protocol secret que ning\u00fa va veure i era guardat al despatx privat del Dictador. Despr\u00e9s de la seva mort, aquests papers que molts volien veure van desapar\u00e8ixer i ning\u00fa els ha trobat o llegit. Diuen que la fam\u00edlia els va fer desapat\u00e8ixer.<\/p>\n<p>A la r\u00e0dio no obstant que a Barcelona hi havia unes quinze estacions, el R\u00e8gim obligava a totes les emissores del pa\u00eds a transmetre \u00edntegrament el Diario Hablado de migdia i del vespre, amb la raci\u00f3 di\u00e0ria de mentides i falsedats, sermons propagandistes, records de la Guerra Civil i falsedats i insults contra la Rep\u00fablica. Cada dia igual, cada dia, cada dia. No feien excepcions. Era una mica b\u00e8stia escoltar 15 estacions transmetent exactament el mateix, per\u00f2 l&#8217;\u00fanica excepci\u00f3 que van fer fou per la seva R\u00e0dio Nacional de Barcelona que transmetia \u00f2peres en viu del Liceu. Enregistraven el Diario Hablado i el transmetien tan aviat com possible. Al comen\u00e7ament el programa de not\u00edcies acabava amb els tres himnes del Movimiento: el Por Dios, por la Patria y el Rey dels Requet\u00e9s carlistes, el Cara al Sol del Partit falangista i la Marxa dels Granaders (ara anomenada Marxa Reial). Un dia ho van deixar c\u00f3rrer.<\/p>\n<p>Un cert esdeveniment el vaig veure al No+Do perqu\u00e8 a casa o no ten\u00edem o encara no hi havia TV. El Franco estava nomenant el Pr\u00edncep Juan Carlos successor seu com a Rei davant les seves Cortes obedients i seia a una cadira molt gran, com un tro. I el Borb\u00f3 va dir que la seva legitimitat no es derivava del seu naixement, sin\u00f3 dels &#8220;Principios del 18 de Julio&#8221;, aniversari de la sublevaci\u00f3 militar i feixista. Tots els Procuradores, dempeus, van ovacionar entusiasmats, mentre que el Gran Feixista feia un saltet a la cadira, com si hagu\u00e9s tingut un orgasme. O com si li haguessin donat una altra medalla d&#8217;or de fill adoptiu d&#8217;una ciutat, que ell feia fondre per quedar-se amb l&#8217;or i li feia molta il\u00b7lusi\u00f3.<\/p>\n<p>Els joiers principals de Madrid i Barcelona havien organitzat un sindicat per protegir-se dels atracs de la Egregia Dama Do\u00f1a Carmen Polo de Franco, que es presentava a mirar joies i es feia regalar les que li agradaven.<\/p>\n<p>La censura pr\u00e8via era molt fotuda. Al Cole ten\u00edem una revisteta de res per ex-alumnes i fins aix\u00f2 calia dur al Gobierno Civil. Jo vaig actuar amb la famosa Agrupaci\u00f3 Dram\u00e0tica de Barcelona dirigida per l&#8217;admirat Frederic Roda i v\u00e0rem estrenar al Palau de la M\u00fasica una obra del teatre de l&#8217;absurd escrita per Baltasar Porcel anomenada &#8220;La Simbomba Fosca&#8221; Els actors vam rebre els quaderns amb el texte que ensenyava en vermell les marques de la censura. No en vam parlar mai, per\u00f2 tots hav\u00edem decidit ignorar-les i ning\u00fa ens va dir mai res. El pare d&#8217;en Roda era el Deg\u00e0 del Col\u00b7legi d&#8217;Advocats. Un vespre es va presentar al jutjat exigint la llibertat d&#8217;uns detinguts per raons pol\u00edtiques. Els policies es van mofar d&#8217;ell i de la llei que invocava. Diu que hi ha lleis per protegir detinguts de la Brigada Social? Va morir al carrer gaireb\u00e9 en l&#8217;acte d&#8217;un atac al cor. Cap diari va poder explicar les circumst\u00e0ncies. La veritat \u00e9s que la llei no existia per a ells, no obstant qu\u00e8 digu\u00e9s el Fuero de los Espa\u00f1oles, una mena de Constituci\u00f3 petita que tenien. Podien fer com volguessin. Com ara.<\/p>\n<p>La meva mare, una gran senyora que no volia saber res de pol\u00edtica, havia nascut a un poble petit que no vull anomenar, per\u00f2 est\u00e0 al cor m\u00e9s profund de Castella i hi vaig anar unes quantes vegades, cosa que em va permetre entendre millor com veien Catalunya. Hi havia un cert element d&#8217;admiraci\u00f3 reluctant en les l\u00ednies de &#8220;Catal\u00e1n, de la piedra saca pan&#8221; o que s\u00ed que es vivia b\u00e9 a Barcelona during la Rep\u00fablica, per\u00f2 la q\u00fcesti\u00f3 de la llengua era fatal. Ni volien, ni podien acceptar que prefer\u00edssim parlar \u00a0una altra llengua. En aix\u00f2, mirar de conv\u00e8ncer-los \u00e9s en va. Encara que ja no s&#8217;usaven, alguns homes em van ensenyar les seves camises blaves falangistes. Deien sempre que no hi havia diners ni per comprar camises en els primers temps i per aix\u00f2 l&#8217;havien acceptat. Un vellet m\u00e9s o menys de la fam\u00edlia em va explicar en detall com de jove ell havia lluitat amb en Franco contra els treballadors en vaga de Casas Viejas, que van morir a trets tots. Deia que quina lli\u00e7\u00f3 tan bona els havia donat en Franco i que els havien mort com rates perqu\u00e8 eren comunistes. Reia feli\u00e7 explicant-lo. Alguna vegada li vaig comprar dol\u00e7os, perqu\u00e8 era ja molt gran i els necessitava. No podia deixar el tema.<\/p>\n<p>En els primers dies de l&#8217;anomenat &#8220;Glorioso Alzamiento Nacional&#8221; els feixistes del poble, estant a territori &#8220;nacional&#8221; com deien ells, van arreplegar el metge, el mestre, l&#8217;alcalde i un parell de progressius i els van matar a trets. Un dels assassins va lluir tota la vida un anell molt maco propietat d&#8217;una de les v\u00edctimes. Avui en dia sovint \u00e9s dif\u00edcil trobar les fosses amb aquesta mena d&#8217;enterraments per\u00f2 al poble en q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s f\u00e1cil i ho sap tothom: \u00e9s el lloc on el blat sempre creix m\u00e9s alt. Per\u00f2 es neguen a fer res. Un oncle meu durant la Rep\u00fablica havia estat militant de la UGT, cosa molt mal vista per la Dreta. Va tenir la sort d&#8217;estar a Barcelona durant l&#8217;Alzamiento i va salvar la vida. Un cop vell i jubilat, va decidir tornar al poble. Jo hi vaig haver d&#8217;anar a correcuita un dia perqu\u00e8 acabava de morir i ell verdaderament fou un bon home. El ta\u00fct com de costum estava a una taula de l&#8217;entrada de la casa envoltat d&#8217;un parell d&#8217;espelmes i els homes del poble, que ja tenia nom\u00e9s menys de 300 residents, s&#8217;havien reunit a l&#8217;entrada per acompanyar-lo al cementiri. De sobte un home desconegut se&#8217;m va acostar i em va espetar &#8220;Tu t\u00edo era un hombre muy peligroso y debimos haberlo matado&#8221; Li vaig girar l&#8217;esquena sense voler respondre. No hi havia res a fer, encara que individualment la majoria eren gent agradable i treballadora i a uns quants m&#8217;els estimava. Hi ha molt bons castellans tamb\u00e9. Per cert, em va explicar un local que per celebrar l&#8217;alliberaci\u00f3 de l&#8217;Alc\u00e0zar de Toledo pel Caudillo, havien fet una gran manifestaci\u00f3 a la capital de la prov\u00edncia. A l&#8217;endavant havien fet marxar les v\u00eddues dels dem\u00f2crates morts&#8230; en roba interior. M&#8217;ho crec.<\/p>\n<p>Em molesta molt quan la Tele o la gent que escriu a l&#8217;internet utilitza el mot <em>feixista<\/em> com un insult o un sin\u00f2nim d\u00b4home violent o descerebrat. Aix\u00ed la generaci\u00f3 nova nomes ignora el problema. De violents en el moment de pujar al poder en van ser molt, per\u00f2 no eren bojos o descerebrats. Els feixistes eren adversaris molt perillosos de totes les coses en qu\u00e8 creiem. El feixisme es una teoria pol\u00edtica molt complexa. A mi em van fer estudiar <em>Formaci\u00f3n del Espiritu Nacional<\/em> o <em>Formaci\u00f3n Pol\u00edtica<\/em> des del primer grau com assignatura obligat\u00f2ria fins al tercer any a la Universitat, amb ex\u00e0mens. Els primers anys\u00a0parlaven de la perversitat i corrupci\u00f3 dels Partits, i insistien que la <em>Falange<\/em> i el <em>Movimiento<\/em> eren de fet antipartits. I que era molt millor tenir un Jefe de Estado responsable davant D\u00e9u i la Hist\u00f2ria (que per cert ja l&#8217;han condemnat) que tenia al cap nom\u00e9s el b\u00e9 de la Naci\u00f3. Hi hauria projectes de mobilitzaci\u00f3 nacional de la joventut per resoldre problemes hist\u00f2rics, com la desforestaci\u00f3. Les Cortes consistien de Procuradores representant tres ter\u00e7os, fam\u00edlia, municipis i sindicats, tots elegits pel Caudillo o els seus amics m\u00e9s servils. El sindicats serien <em>verticals<\/em>, incloent empresaris i treballadors perqu\u00e8 s&#8217;entenguessin en pau i acabar amb el <em>dogma monstruoso<\/em> <em>de la lucha de clases<\/em>. A mes, tornaven als insults i les mentides usuals contra la Rep\u00fablica i sobretot que els &#8220;rojos&#8221; cremaven esgl\u00e9sies i assassinaven monges. Despr\u00e9s a\u00a0 la Universitat la cosa es complicava amb interpretacions est\u00fapides de la historia d&#8217;Espanya i el seu enyorat Imperi. Tamb\u00e9 calia estudiar els punts normatius de la Falange escrits pel Jose Antonio: <em>Tenemos voluntad de Imperio. La plenitud hist\u00f2rica de Espa\u00f1a es el Imperio. Espa\u00f1a volver\u00e1 a buscar la gloria y la grandeza por las rutas del mar, deia un dels 29 punts.\u00a0<\/em>Jo tamb\u00e9 em recordo be d&#8217;una altra cosa atribu\u00efda a un dels gloriosos feixistes del segle XX: <em>Si el resultado de las urnas fuere peligrosamente contrario a los destinos de Espa\u00f1a, las relegaremos con el acero caliente de nuestras pistolas al \u00faltimo lugar del menosprecio.<\/em><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>Joan Gil<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Hi ha coses que desperten la mem\u00f2ria. A mi me l&#8217;ha despertat un mot horrible que em pensava que no tornaria a sentir o llegir mai m\u00e9s:\u00a0sedici\u00f3.\u00a0Era aquesta l&#8217;acusaci\u00f3 usual contra tots els que eren arrossegats davant dels tribunals franquistes, quan la llei era perversa i escrita contra el poble. Alguna vegada hi afegien c\u00e0rregues [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[816],"tags":[436,32525,2901,3355,452],"class_list":["post-1885","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-feixisme","tag-general-franco","tag-guerra-civil","tag-referendum","tag-republica"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-up","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1885","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1885"}],"version-history":[{"count":18,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1885\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1915,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1885\/revisions\/1915"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1885"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1885"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1885"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}