![\"\"](\"http:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/files\/2017\/09\/th-1.jpg\")
Potser abans de respondre la pregunta caldria aclarir que \u00e9s i com s’origina un hurac\u00e0. Per cert, “Huracan” era el nom d’un d\u00e9u maia molt\u00a0 perill\u00f3s, que va passar als ind\u00edgenes ja desapareguts que vivien a Cuba i l’Hispaniola en la forma “Juracan”, que els invasors europeus van assumir. A l’esquerra a dalt, Irma, abaix Katrina<\/p>\n
Hi ha huracans a molts llocs de l’Atl\u00e0ntic i el ![\"\"](\"http:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/files\/2017\/09\/104798_KATRINA-HD1080-00591.png\")
Pac\u00edfic als dos hemisferis amb diferents noms, que designen el mateix. Al Carib es diuen huracans, al Pac\u00edfic Nord typhoons i al Pac\u00edfic Sud ciclons. En canvi el Monsoon, com un que fa uns dies potser va matar m\u00e9s de 100,000 persones a l\u00b4\u00cdndia, no \u00e9s cap hurac\u00e0, sin\u00f3 un capgirament de la direcci\u00f3 del vent entre dues masses d’aigua de temperatura diferent, que causa sempre inundacions catastr\u00f2fiques. Ara mateix tothom es preocupa per l’Irma, que amena\u00e7a la Florida, per\u00f2 al mateix temps Katia ha tocat terra a M\u00e8xic i ning\u00fa sembla preocupar-se’n. I el Jos\u00e9 qu\u00e8 far\u00e0? Mentre no vingui als EUA…<\/p>\n
Hom paga molta atenci\u00f3 als huracans que venen als EUA i molt poca atenci\u00f3 als ciclons del sud-oest asi\u00e0tic que s\u00f3n els pitjors i m\u00e9s mort\u00edfers, no obstant que els mitjans rarament en parlen. En 1970 un cicl\u00f3 va matar uns 100,000 ciutadans de Bangla Desh, o potser molts m\u00e9s, no se sap. Els huracans presenten tres perills diferents: 1) el vent, associat amb la rotaci\u00f3 central que recentment al Harvey prop de Houston, va arribar als 225 qm\/hora; un vent aix\u00ed destrueix tot el que troba, per\u00f2 nom\u00e9s a la costa, perqu\u00e8 perd for\u00e7a r\u00e0pidament damunt terra ferma. Diuen que a l’Irma acaben de mesurar 280 qm\/hora, que seria un r\u00e8cord, per\u00f2 els mesuraments s\u00f3n variables; 2) la pluja deguda als n\u00favols arrossegats al voltant de l’hurac\u00e0, que es queden a la terra despr\u00e9s de la desaparici\u00f3 del cicl\u00f3, com Harvey que va causar un desastre inundant tota la regi\u00f3 metropolitana de Houston; i finalment, 3) la pujada de nivell de l’oce\u00e0, que va causar tanta mort a Bangla Desh, un pa\u00eds a nivell molt baix i molt pla. Rebran molt amb l’escalfament clim\u00e0tic. Diuen que l’aigua de mar podria pujar m\u00e9s de 10 m. En general passen les tres coses, per\u00f2 en proporcions variables.<\/p>\n
Huracans no s\u00f3n cap exclusiva de la terra inhabitada per humans. A l’interior i centre de la terra, a molta profunditat, al contacte entre el ferro fos del centre i la capa que l’envolta, tamb\u00e9 n’hi ha d’huracans dif\u00edcils d’imaginar i impossibles de veure, probablement perqu\u00e8 totes dues capes giren a diferent velocitat. I als planetes, sobretot a Saturn, es veuen huracans enormes i estables, que no semblen acabar mai. Demostren les lleis de F\u00edsica en acci\u00f3, que s\u00f3n universals.<\/p>\n
<\/p>\n
Origen dels Huracans<\/strong><\/p>\n Al Carib s\u00f3n sempre tropicals. La hist\u00f2ria, resumida, \u00e9s la seg\u00fcent: Als tr\u00f2pics, molt amunt, hi ha al cel una mena de catifa sub-tropical<\/em> amb aire a pressi\u00f3 alta. El segon element que cal, \u00e9s que es presenti a l’altura normal, sota la catifa, una\u00a0tempesta com\u00fa tan forta que arribi a desorganitzar la catifa superior. La tempesta cau damunt l’aigua, que est\u00e0 calenta i s’energitza amb la calor, que sembla ser l’\u00fanic combustible que existeix. Tot seguit, la rotaci\u00f3 de la terra interv\u00e9: la terra gira a molta velocitat, per\u00f2 no pas l’aire. Hi ha un principi de f\u00edsica que explica com aquesta fricci\u00f3 genera la rotaci\u00f3 al centre de l’hurac\u00e0, el remol\u00ed que es veu sempre i que sovint, quan gira engega o captura capes de n\u00favols. L’ull central es forma perqu\u00e8 la calor de l’aigua crea columnes de vapor pujant enlaire que sostenen i augmenten els n\u00favols perif\u00e8rics, (una mica com l’Ou com balla del Corpus a la Catedral) per\u00f2 no poden entrar al centre, del qual tots els n\u00favols cauen i desapareixen esdevenint un forat buit, l’anomenat Ull<\/em><\/strong> (que pot arribar f\u00e0cilment a tenir un di\u00e0metre de molts qm. Sandy, l\u00b4hurac\u00e0 monstre que va tocar Nova Jersey i Nova York fa pocs anys tenia un di\u00e0metre que mesurava 1,800 qm, per\u00f2 60 0 70 s\u00f3n m\u00e9s comuns. Dintre l’ull hi ha una pressi\u00f3 baixa negativa que \u00e9s important determinant la for\u00e7a del cicl\u00f3, com als tornados i pot aixecar objectes per l’aire com un aspirador. Els que hi han estat dintre i segueixen vius diuen que fa un temps fant\u00e0stic i asolellat, encara que sovint es queixen de sentir al pit la baixa pressi\u00f3. Les pressions exteriors s\u00f3n una de les caracter\u00edstiques m\u00e9s importants d’un hurac\u00e0, i s\u00f3n responsables per la pujada de l’aigua de mar.<\/p>\n Cal recordar una altra vegada que el combustible de l’hurac\u00e0 \u00e9s l’aigua calenta; per aix\u00f2 afortunadament el centre s’afebleix molt\u00edssim i es debilita r\u00e0pidament despr\u00e9s de tocar terra. El que s\u00ed que queden s\u00f3n els n\u00favols que l’hurac\u00e0 ha importat del Carib a la terra, de regal, a la seva perif\u00e8ria, els quals es queden i descarreguen la pluja, formant una tempesta tropical que ja no \u00e9s tan perillosa, per\u00f2 penetra a l’interior i sens dubte pot encara fer molt mal a llocs lluny de la costa per on va entrar.. I n’ha fet a molts llocs.<\/p>\n Vigil\u00e0ncia i Recerca Als Estats Units, mentre no la desfaci el Sr Trump, tenim la NOAA (National Oceanic and Atmospheric Agency, http:\/\/www.noaa.gov, l’ag\u00e8ncia federal oceanogr\u00e0fica, que t\u00e9 una secci\u00f3 encarregada de la vigil\u00e0ncia i recerca d’huracans http:\/\/www.nhc.noaa.gov.) el National Hurricane Center. El problema \u00e9s anar recollint informaci\u00f3 sobre el que passa dintre l’hurac\u00e0 per poder predir on anir\u00e0, que segueix essent dif\u00edcil i insegur, i \u00e9s potser el problema mal resolt pitjor que queda. La for\u00e7a, en canvi, o sigui el mal que potencialment pot fer, \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil de predir.<\/p>\n Hi ha vigil\u00e0ncia cont\u00ednua per sat\u00e8l\u00b7lit per identificar-los i un sistema nou de balons atmosf\u00e8rics per saber-ne una mica m\u00e9s. Potser algun lector s’admirar\u00e0 sentint que els estudis, quan el cas \u00e9s prou important, els fan amb avions especials tripulats que volen a dintre o a trav\u00e9s de l’hurac\u00e0 recollint informaci\u00f3. Sembla que els pilots tornen vius. Diuen que el lloc m\u00e9s important per saber on vol anar \u00e9s la zona de contacte entre el remol\u00ed d’aire i la carpeta d’aire subtropical que t\u00e9 al damunt. Alguna vegada deixen anar proves dintre de la tempesta per\u00f2 es veu que per ara els drons no van prou b\u00e9. En qualsevol cas, el cicl\u00f3 m\u00e9s gran mai vist es va originar al Pac\u00edfic Sud, lluny de la costa i no va tocar terra mai.<\/p>\n Han intentat coses per “matar” a temps els huracans, per\u00f2 fou un frac\u00e0s i ara ho han deixat c\u00f3rrer. L’intent m\u00e9s fam\u00f3s fou l’administraci\u00f3 de pols de sal de plata, que es pensaven que causaria un “sobre refredament” del vapor d’aigua. Dues vegades van aconseguir ficar l’agent dintre de l’hurac\u00e0. La primera vegada va recular una mica per\u00f2 l’alegria es va esvair quan va tornar encara amb m\u00e9s for\u00e7a; la segona vegada va canviar de direcci\u00f3 tocant una ciutat encara m\u00e9s gran que no s’havia preparat. En l’actualitat aquests intents estan rebutjats perqu\u00e8 la base cient\u00edfica no era correcta. De fet, hi ha aigua “sobre-refredada” (vol dir a temperatures sota zero, per\u00f2 encara \u00e9s l\u00edquida) dintre de tots els huracans. Caldr\u00e0 investigar m\u00e9s per\u00f2 ning\u00fa t\u00e9 el futur molt clar.<\/p>\n Abaix, foto presa avui de Jos\u00e9, a la dreta i Irma, a l\u00b4esquerra. Per estimar la mida, compareu amb l\u00b4illa de Cuba i la pen\u00ednsula de la Florida visibles a l\u00b4esquerra<\/p>\n Hi ha molta gent que diu que la situaci\u00f3 actual, tres huracans al mateix temps, un darrere l’altre, dos d’ells fort\u00edssims i a mes a poc temps del desastre del Harvey a Texas, \u00e9s un altre esdeveniment derivat de l’escalfament global. Vet aqu\u00ed qu\u00e8 diuen els especialistes:<\/p>\n La hip\u00f2tesi \u00e9s atractiva i possible, per\u00f2 ser\u00e0 molt dif\u00edcil provar que \u00e9s correcta. La prova d’un canvi dependria d’estad\u00edstiques convincents, molt dif\u00edcils en aquest cas degut a l’extraordin\u00e0ria variabilitat de totes les manifestacions i dades d’huracans. Per exemple, pot mesurar de di\u00e0metre un parell de qm, o 60, o com queda dit una vegada 1,800. Irma tenia uns 500 qm. La velocitat de l’aire Al remol\u00ed \u00e9s molt variable, n\u00b4hi ha que sobretot destrossen, altres que fan ploure i altres que fan pujar el nivell del mar.<\/p>\n Pel que fa a la freq\u00fc\u00e8ncia, el r\u00e8cord el t\u00e9 l’any 2,005 amb 15 huracans caribenys, per\u00f2 l’any 1983 nom\u00e9s en va haver dos. La temporada comen\u00e7a al Juny, quan hi ha molts pocs huracans, per\u00f2 un any en va haver 8 o 9. Considerats tots els llocs als dos hemisferis on hi ha ciclons, se’n compten per la mitjana uns 87 per any, els pitjors sempre a l’\u00c0sia. Qu\u00e8 passa dintre segueix sense estar clar del tot. Amb aquesta mena de dades, costar\u00e0 feina fer estad\u00edstiques. Hi ha no obstant l’observaci\u00f3 que cada any pugen m\u00e9s cap al nord i que semblen ser m\u00e9s forts.<\/p>\n Hi ha arguments bons a favor: si el combustible del cicl\u00f3 \u00e9s exclusivament la temperatura de l’aigua, sembla evident que un escalfament els hauria de promoure; igualment amb la disponibilitat de m\u00e9s aigua i el desenvolupament de m\u00e9s tempestes, dos factors perillosos.<\/p>\n JOAN GIL<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Potser abans de respondre la pregunta caldria aclarir que \u00e9s i com s’origina un hurac\u00e0. Per cert, “Huracan” era el nom d’un d\u00e9u maia molt\u00a0 perill\u00f3s, que va passar als ind\u00edgenes ja desapareguts que vivien a Cuba i l’Hispaniola en la forma “Juracan”, que els invasors europeus van assumir. A l’esquerra a dalt, Irma, abaix […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[816],"tags":[32517,32269,724,32516,33,32518],"class_list":["post-1835","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-ciclons","tag-escalfament-global","tag-estats-units","tag-huracans","tag-recerca","tag-typhoons"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-tB","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1835","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1835"}],"version-history":[{"count":12,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1835\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1861,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1835\/revisions\/1861"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1835"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1835"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1835"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
\n<\/strong><\/p>\n![\"\"](\"http:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/files\/2017\/09\/irmajose-1.png\")
Escalfament global<\/strong><\/p>\n