{"id":18,"date":"2008-11-17T02:58:38","date_gmt":"2008-11-17T00:58:38","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/2008\/11\/17\/mary-mallon-alies-typhoid-mary-un-cas-tragic-dinnocencia-culpable\/"},"modified":"2008-11-21T05:37:19","modified_gmt":"2008-11-21T03:37:19","slug":"mary-mallon-alies-typhoid-mary-un-cas-tragic-dinnocencia-culpable","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/2008\/11\/17\/mary-mallon-alies-typhoid-mary-un-cas-tragic-dinnocencia-culpable\/","title":{"rendered":"MARY MALLON, \u00e0lies “TYPHOID MARY”. Un cas tr\u00e0gic d’innoc\u00e8ncia culpable"},"content":{"rendered":"

\u00a0La pobre Mary
\n<\/strong><\/em><\/p>\n

Tots els immigrants hem vingut buscant una vida millor i la llibertat que no sempre existeix al pa\u00eds d’origen. Hi ha qui prospera, hi qui no, per\u00f2 a pocs els tanquen tota la vida sense haver fet res, com li va passar a la irlandesa Mary Mallon.<\/p>\n

La Mary va arribar a Nova York l’any 1884 quan tenia 15 anys.\u00a0 Probablement va venir perqu\u00e8 hi havia mis\u00e8ria a Irlanda, un pa\u00eds que no podia assolir la prosperitat sota la tutela colonial brit\u00e0nica . Probablement ella i els seus pares havien patit fam. No tenia educaci\u00f3 ni ofici i com tantes altres dones irlandeses va haver de comen\u00e7ar a treballar de minyona. Despr\u00e9s d’un parell d’anys va esdevenir cuinera.<\/p>\n

La Mary no fou mai una dona mod\u00e8lica. No volia feina fixa. Treballava i quan havia estalviat uns quants dolars, se’ls gastava amb el seu company, amb el que no va voler contraure matrimoni mai. No tenia bon car\u00e0cter (cosa que probablement va acabar pagant molt cara) i quan no hi era la mestressa, renegava, cridava i insultava. A vegades, fins i tot podia ser una mica violenta. Els que van anar a buscar-la a casa seva, van dir que a m\u00e9s era bruta i tenia el pis molt desordenat. Coses que potser eren veritat, i potser eren prejudici de gent benestant contra els\u00a0 dom\u00e8stics immigrants pobres.<\/p>\n

El tifus<\/strong><\/em><\/p>\n

El tifus \u00e9s una infecci\u00f3 intestinal causada per una Salmonella<\/em> que era \u00e9s\u00a0 poc com\u00fa, per\u00f2 abans dels antibi\u00f2tics era una malaltia greu del qu\u00e8 es moria la gent. A primers del S. XX, la cosa no estava gens clara, per\u00f2 se sabia que la malaltia era causada per la Salmonella typhi i que s’adquiria nom\u00e9s menjant o bevent coses infectades, no pas per contacte directe entre malalts. De fet ara afegir\u00edem que aquest organisme nom\u00e9s es troba en les excrecions dels pacients infectats. El que cal tenir en compte \u00e9s que a primers del S. XX la higiene no era com ara i la gent no es rentava les mans tan sovint, o sigui que si una persona infectada tocava el menjar, tothom que el prenia es posava malalt.<\/p>\n

Els problemes personals de Mary Mallon van comen\u00e7ar a l’estiu de 1907 amb la seva fatal estada de minyona-cuinera a la llar\u00a0 llogada pel banquer novaiorqu\u00e9s Warren a Oyster Bay (un suburbi lluny\u00e0 de NY a Long Island)\u00a0 prop de la platja. Primer una de les nenes de la fam\u00edlia va contraure el tifus, despr\u00e9s la seva mare, despr\u00e9s dues minyones i un jardiner i al final una altra filla, tot plegat sis persones. La Mary va haver de cuidar tothom, per\u00f2 despr\u00e9s de la mort (s\u00ed, la mort) de la primera nena, que ella havia cuidat personalment se\u00b4n va anar.<\/p>\n

Un detectiu fa fortuna gr\u00e0cies a Mary<\/em><\/strong><\/p>\n

El propietari de la casa d’estiueig es va quedar esverat.\u00a0 Si el cas no s’aclaria, ja podria enderrocar la casa perqu\u00e8 ning\u00fa m\u00e9s li llogaria. Aix\u00ed \u00e9s com va decidir contractar un jove enginyer civil novaiorqu\u00e9s anomenat George Soper que ja tenia experi\u00e8ncia amb el tifus i s’interessava per problemes m\u00e8dics. De fet, aquest senyor es un dels fundadors de l’epidemiologia medica.<\/p>\n

En Soper va investigar els casos recents de tifus a llars particulars a Manhattan i va identificar la cuinera Mary Mallon com a \u00fanic enlla\u00e7 entre tots els brots. Ho va confirmar investigant tots els llocs on havia treballat la Mary des de 1900. \u00c9s que ella se n’havia adonat? Pregunteu massa.<\/p>\n

El problema de Soper \u00e9s que la Mary era una dona ja als trenta-tants amb salut de ferro que no havia estat mai malalta. El detectiu, un dels primers epidemi\u00f2legs coneguts, va trobar un article que descrivia la possibilitat de silent carriers<\/em>, gent (portadors)\u00a0 que transmetien la malatia sense saber-ho i sense haver-la patit, cosa que no era coneguda per les autoritats encara. En qualsevol cas, la Mary fou el primer cas trobat.<\/p>\n

Soper va decidir presentar-se a Mary a la cuina on treballava. La trobada va acabar molt malament. En Soper diu que ell va mirar de ser amable, per\u00f2 li estava espetant a Mary que ella era responsable per malalties, fins i tot mort de molta gent, que era un perill p\u00fablic\u00a0 i\u00a0 que en Soper\u00a0 necessitava mostres de les seves mat\u00e8ries fecals. Apart d’aix\u00f2, \u00e9s evident que la seva mestressa la posaria al carrer en l’acte. La Mary era mal parlada i es va tirar damunt en Soper amb una forquilla de cuina, de les que s’usen per tallar carn. En Soper es va donar a la fuga.<\/p>\n

Al poc temps Soper\u00a0 es va presentar a l’adre\u00e7a particular de la cuinera, un pis miserable\u00a0 que compartia amb un n\u00f2vio. La segona entrevista va acabar igual de malament. La Mary no havia fet res i no volia que la molestessin. En Soper no volia afluixar: \u00a0l’endem\u00e0 va tornar a la c\u00e0rrega amb un company i encara va ser pitjor. Aleshores en Soper se\u00b4n va anar al Departament Municipal de Salut P\u00fablica i va denunciar la Mary (i es va fer fam\u00f3s publicant una descripci\u00f3 del cas)<\/p>\n

Al poc temps una inspectora de salut p\u00fablica, una metgessa (que acabaria escrivint un llibre sobre la Mary) es va presentar demanant-li tamb\u00e9\u00a0 caca pel laboratori.\u00a0 F\u00f3ra, fot el camp, devia ser m\u00e9s o menys la resposta. Per\u00f2 la metgessa ja l’havia avisat. La tria era entre fer-ho per les bones o les dolentes. Als pocs dies\u00a0la doctora va\u00a0tornar amb cinc policies a buscar-la. Seria per les dolentes.<\/p>\n

La Mary ja s\u00b4ho esperava i els va veure venir. Prenent a la m\u00e0 un altre cop el seu fam\u00f3s ganivet de cuina, va obrir la porta i es va tirar cridant damunt la metgessa a l’escala. Sorpresos, tots els agents de l’ordre van fugir cap a la porta i la Mary va desapar\u00e8ixer.<\/p>\n

Van trigar cinc hores a trobar-la, per\u00f2 hi havia petjades humanes i una cadira al costat d’una cleda que donava a la casa ve\u00efna. All\u00e0 la van trobar, amagada dintre d’un petit armari sota l’escala. Se la van endur a la for\u00e7a, enlairada entre tots i repartint llenya. La van ficar a una ambul\u00e0ncia on se li van haver se seure a sobre. La doctora escrigu\u00e9 que semblava com si fos una lleona rabiosa.<\/p>\n

Tancada a North Brother Island<\/strong><\/em><\/p>\n

De primer no van trobar els bacils del tifus,\u00a0 per\u00f2 al final van apar\u00e8ixer on havien d’estar. La Mary fou tancada a l\u00b4Hospital Municipal Riverside de malalties infeccioses, que es feia servir per quarantenes. Estava situat a un lloc perfecte, la petita illa de North Brother (germ\u00e0 del nord, aix\u00ed anomenada perqu\u00e8 hi ha un germ\u00e0 del sud a poca dist\u00e0ncia). Li van donar una caseta petita amb una sola cambra i all\u00ed es va passar m\u00e9s de dos anys.<\/p>\n

La r\u00e0bia de la Mary, demostrada a les seves cartes, era indescriptible. Ella no havia fet res.\u00a0 El Govern pot tancar la gent sense ra\u00f3? Com t’agradaria que anomenessin la teva dona “Typhoid Mary”? Com podien fer Cristians una cosa tan injusta? Dibuixos seus apareixien a la premsa. Tothom la tractava de perillosa i dolenta. Sembla que no li havien explicat el cas b\u00e9 del tot. Sempre preguntava que quan la deixarien anar. Al final una\u00a0 infermera li va respondre que la Mary era un cas sense esperan\u00e7a. Mai, era la terrible resposta.<\/p>\n

Gr\u00e0cies a l’ajut del company (que al final la deixaria plantada) va litigar contra la ciutat exigint la seva llibertat. El cas va tornar a entrar\u00a0 a la premsa di\u00e0ria, on hi va haver tota mena de comentaris, sovint horrorosos. Hi havia poca gent que simpatitzessin amb ella. Una nena havia mort. Aix\u00ed i tot el tema dels drets civils d’una dona innocent van comen\u00e7ar a preocupar.<\/p>\n

La Mary Mallon va perdre el plet i va ser tornada a l’illa per passar-hi la resta de la seva vida. La llei afavoria la posici\u00f3 de l’Ajuntament.<\/p>\n

Llibertat. Mary Brown apareix del no res.<\/strong><\/em><\/p>\n

Per\u00f2 al mateix temps, l’administraci\u00f3 municipal de Nova York havia canviat i hi havia un nou Regidor de Salut P\u00fablica. Aquest senyor va decidir alliberar la Mary a canvi d’una promesa que no tornaria a treballar mai m\u00e9s de cuinera. Per\u00f2 ella deia que no sabia fer res m\u00e9s. Li van trobar una feina rentant roba (amb sab\u00f3 i aigua de safareig com es feia abans), que \u00e9s una feina avorrida i mal pagada. Va desapar\u00e8ixer i ning\u00fa la va poder trobar pels propers cinc anys, que ning\u00fa sap on els va passar.<\/p>\n

El 1915, ai las, una not\u00edcia va commoure la ciutat de Nova York: un brot de tifus havia aparegut a la maternitat de l’Hospital Sloane (desaparegut fa temps). Hi havia 25 malaltes del tifus i aviat dues fatalitats. El fam\u00f3s expert George Soper fou contractat tamb\u00e9 en aquest cas. Era la persona m\u00e9s indicada. Despr\u00e9s de mirar-se el cas, en Soper no va dubtar ni un segon: va tirar pel dret cap a la cuina, on es va topar de nassos amb la Mary Mallon, ara anomenada Mary Brown. Aquesta vegada, n\u00b4hi havia prou, van pensar tots.<\/p>\n

La carrera de Mary s’havia acabat amb 47 malalts i tres morts.<\/p>\n

Tancada per sempre m\u00e9s<\/strong><\/em><\/p>\n

La Mary fou condu\u00efda al seu lloc de detenci\u00f3 a North Brother Island, a la mateixa caseta que havia tingut abans de ser alliberada, a la que passaria els darrers 26 anys de la seva trista vida.<\/p>\n

Amb el temps probablement es va resignar. V\u00e9s quin remei! Es deixava fotografiar. Va donar alguna entrevista, encara que els periodistes no podien acostar-s\u00b4hi ni tocar res (una exageraci\u00f3 molt gran). Va comen\u00e7ar a treballar fent feines dom\u00e8stiques i netejant a l’Hospital. Al final la van deixar treballar de laboranta al laboratory microbiol\u00f2gic, on feia feines com netejar ampolles i contenidors.<\/p>\n

Fins i tot la van deixar algun cop sortir de l’ illa i anar a Nova York, a visitar una certa fam\u00edlia a Queens que ning\u00fa sap qui eren. Per\u00f2 es veu que no era ben rebuda. Tothom li tenia por. No tenia no obstant cap altre lloc on anar i poc a poc s’havia fet massa gran per escapar-se.<\/p>\n

Es va quedar estesa al llit, paralitzada, d’un atac de feridura el 1932. La van ficar a una habitaci\u00f3 a l\u00b4Hospital, on va viure encara 6 anys, morint el 1938. Poc temps despr\u00e9s el Riverside Hospital fou tancat i abandonat. Li van fer una aut\u00f2psia, li van trobar bacils del tifus a la ves\u00edcula biliar i la van cremar.<\/p>\n

L’illa North Brother est\u00e0 situada entre el Bronx i Rikers Island (on es troba la pres\u00f3 de la ciutat), prop de l’Aeroport de Laguardia i nom\u00e9s a uns 500 m de la costa del Bronx. Despr\u00e9s de la guerra mundial l’illa fou rehabilitada per servir pel tractament de juvenils adictes a drogues i fins i tot hi van obrir una escola. Va fracassar. Avui en dia, l’illa que cont\u00e9 uns 15 edificis en runes, est\u00e0 tancada al p\u00fablic i coberta per vegetaci\u00f3. Est\u00e0 prohibit posar-hi els peus sense permis de la Coast Guard,\u00a0 per\u00f2 a l’Ajuntament o al Govern de l’Estat de tant en tant surt alg\u00fa que hi vol fer alguna cosa.<\/p>\n

Final<\/strong><\/em><\/p>\n

La Mary fou la v\u00edctima d’un ab\u00fas esfere\u00efdor, probablement desfermat per discriminaci\u00f3 i prejudicis contra les dones, els irlandesos, els dom\u00e8stics, els pobres… i la gent malparlada.<\/p>\n

El Departament de Salut P\u00fablica sabia o hauria hagut de saber, si no al comen\u00e7ament, despr\u00e9s d’algun temps, que no hi ha cap necessitat de tancar als portadors sans de bacils del tifus. Nom\u00e9s cal prohibir-los l’acc\u00e9s a la preparaci\u00f3 del menjar i vigilar-los, si cal.<\/p>\n

Potser alg\u00fa pensar\u00e0 que la Mary s’ho va buscar tota sola per escapar-se i causar una nova desgr\u00e0cia coneguda a la maternitat. Caldria ficar-se al seu cervell. Ella es pensava que tot eren fantasies i no s’ho va creure mai. A mes van trobar poc despr\u00e9s a la ciutat un altre\u00a0 portador anomenat Alphonse Cotils que havia causat brots de la infecci\u00f3 i era propietari d’un restaurant. Li van dir que canvi\u00e9s de feina per\u00f2 al poc temps el van tornar a trobar fent la cuina. Li van fer firmar una mena de jurament que no entraria mai mes a la cuina, per\u00f2 no li va passar res.<\/p>\n

La Mary va causar 47 contagis i tres morts, \u00a0 per\u00f2 un home d’origen italia que era lleter a Camden (Nova Jersey) va causar 122 malalties i 5 morts. Va estar tancat dues setmanes i alliberat amb instruccions.<\/p>\n

Aix\u00f2 s\u00ed, cap d’aquests dos \u00e9s tan fam\u00f3s com Typhoid Mary.<\/p>\n

Joanot<\/strong><\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u00a0La pobre Mary Tots els immigrants hem vingut buscant una vida millor i la llibertat que no sempre existeix al pa\u00eds d’origen. Hi ha qui prospera, hi qui no, per\u00f2 a pocs els tanquen tota la vida sense haver fet res, com li va passar a la irlandesa Mary Mallon. La Mary va arribar a […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[816],"tags":[],"class_list":["post-18","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-i","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=18"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=18"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=18"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=18"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}