Francesc va introduir canvis profunds a l’Esgl\u00e9sia que li van guanyar el reconeixement tant dels creients com dels que no en s\u00f3n. Sense canviar ni un punt de la doctrina, en va reformar a fons l’estil. Resumint en un rengle, ell va obrir les portes de l’Estat Vatic\u00e0, per tal que els que hi treballen dintre veiessin per primera vegada en molt temps el m\u00f3n on viuen els homes i dones del nostre segle i els problemes que tenen. No es tractava de rumiar i repetir constantment les prescripcions i manaments que calia fer observar, (sobretot en mat\u00e8ries sexuals) sin\u00f3 de contemplar la injust\u00edcia social, les desigualtats en tot, les guerres tan cruels, l’armament, els palestins, els problemes de la immigraci\u00f3, la islamof\u00f2bia, l’escalfament global… Era d’aix\u00f2 que calia parlar. Va topar amb molts a la C\u00faria que no hi estaven d’acord, per\u00f2 va tirar endavant i el m\u00f3n va aplaudir.<\/p>\n
El problema de la pedof\u00edlia estesa tolerada pels Bisbes esclata a Boston en 2002<\/strong><\/p>\n Tot va comen\u00e7ar amb un article d’investigaci\u00f3 del diari Boston Globe (en aquells temps propietat del NYTimes) que exposava els abusos sexuals de cinc capellans de la di\u00f2cesi. Al mateix temps una periodista d’una publicaci\u00f3 petiteta tamb\u00e9 havia descobert el problema per\u00f2 no va tenir prou diners per publicar abans que el Globe, que fou guardonat amb el Premi Pulitzer. En 2015, van fer una pel\u00b7l\u00edcula titulada Spotlight<\/em> que guanyaria aquell any l’Oscar. All\u00f2 que el Globe no es podia ni imaginar ni potser entendre, \u00e9s que l’esc\u00e0ndol animaria a sortir \u00a0i parlar en p\u00fablic molts adults que de nens havien estat v\u00edctimes de la rapacitat d’un capell\u00e0 per tot el pa\u00eds i aviat per tot el m\u00f3n, causant la crisi i l’esc\u00e0ndol m\u00e9s greu de l’Esgl\u00e9sia Cat\u00f2lica en segles. Aviat van arribar centenars, milers de queixes. Econ\u00f2micament, als EUA la crisi ha costat a l’Esgl\u00e9sia uns dos mil milions de d\u00f2lars. Peder\u00e0stia \u00e9s un crim per\u00f2 els fiscals es van trobar que la majoria de casos havien expirat. Els governs dels estats van aprovar noves lleis retroactives, per\u00f2 molts abusadors van acabar sent jutjats per un sol assalt recent que no havia caducat. La magnitud de la trag\u00e8dia va espantar: carreres destru\u00efdes, su\u00efcidis, bisbes encausats, difamacions… De pas, encara que no tenia res a veure, molts casos d’homosexualitat van ser exposats<\/p>\n Geoghan i Shanley<\/strong><\/p>\n Paul Shanley i John Geoghan, tots dos capellans de la di\u00f2cesi de Boston per molts anys, foren els pitjors dels cinc clercs inicialment acusats. El cas de Shanley fou particularment repugnant: era un des fundadors d’una societat per internet odiosa, que volia estendre i facilitar “l’amor entre nens i adults”.<\/p>\n Geoghan, el nom m\u00e9s recordat d’aquells anys, sembla haver violat un m\u00ednim de 130 nens i nenes, alguna vegada amb viol\u00e8ncia i el van deixar treballar en molts llocs on tenia l’oportunitat de seguir atacant nens. En molts casos, el Bisbat acabava rebent una queixa. A Boston sembla que feien (o no) un examen psiqui\u00e0tric, es reunien amb la fam\u00edlia explicant que era un cas rar\u00edssim i que si en parlaven, ajudarien als qui volien fer mal a l’esgl\u00e9sia i que era millor no dir res m\u00e9s, i tornaven a enviar el capell\u00e0 en q\u00fcesti\u00f3 a una altra parr\u00f2quia, on la hist\u00f2ria es repetia moltes vegades, una mudan\u00e7a darrere l’altre. Per tancar el cas de Geoghan, aquest home fou condemnat a la pres\u00f3 per l’\u00fanic cas que no havia expirat, rebent la sent\u00e8ncia m\u00e0xima de nou anys. Ara b\u00e9: el fiscal, que havia interrogat en p\u00fablic i acusat el Cardenal Bernard Law, lamentant no poder tamb\u00e9 ficar-lo a la pres\u00f3, estava profundament ultratjat i ell tot sol va condemnar Geoghan a mort. El va ficar a una pres\u00f3 per criminals violents enlloc d’alguna detenci\u00f3 a un lloc m\u00e9s tranquil, sabent que la majoria de criminals greus van ser abusats quan eren nens i que odien a mort els ped\u00f2fils. Geoghan va ingressar el 2003 i va morir assassinat d’una ganivetada un any despr\u00e9s. Fou just\u00edcia?<\/p>\n Sobre la q\u00fcesti\u00f3 de l’actitud del Bisbat, caldria afegir algunes coses que haurien degut recordar, tant si aconseguien tapar l’esc\u00e0ndol o no. En primer lloc que, contrari al que molts capellans semblen haver pensat, l’atac a un nen \u00e9s sempre una violaci\u00f3 no consentida (perqu\u00e8 un menor no pot consentir) enlloc d’un “pecadillo”, una d’aquelles coses sense import\u00e0ncia que poden passar a tothom. Fa molt de mal a la v\u00edctima, que sovint patir\u00e0 trastorns en el seu desenvolupament emocional i m\u00e9s d’una vegada acabaria cometent\u00a0su\u00efcidi. La primera preocupaci\u00f3 hauria de ser sempre assistir i tractar la v\u00edctima enlloc d’ignorar-la com feien sempre.<\/p>\n El segon comentari \u00e9s que haurien de saber deslligar completament els conceptes de pecat<\/em> i de crim<\/em>, que s\u00f3n coses molt diferents. Moralment, l’esgl\u00e9sia pot perdonar qualsevol transgressi\u00f3, per\u00f2 aix\u00f2 no inclou mai protegir de la llei ni ignorar-la. La pedof\u00edlia no \u00e9s cap equivocaci\u00f3, sin\u00f3 una activitat perillosa sortida d’un cervell probablement anormal contra v\u00edctimes indefenses i l’estat i la just\u00edcia tenen el dret i l’obligaci\u00f3 de ficar-s’hi. Un jutge no perdona mai. Cal fer entendre al pecador que un sol acte d’aquesta mena li pot costar anys d’empresonament, entrar al registre de predadors sexuals per tota la vida, tenir fitxa policial, a m\u00e9s de la ru\u00efna econ\u00f2mica i p\u00e8rdua de la seva fam\u00edlia i de la seva carrera. Aix\u00ed i tot hi ha qui reincideix. A alguns estats, la tercera vegada resulta en tancament a un manicomi per criminals per tota la vida, sense recurs. Hi ha gent que pateixen de certs trastorns que tenen impulsos tan perillosos que \u00e9s molt problem\u00e0tic deixar-los en llibertat i no hi ha tractament. \u00c9s el cas dels psic\u00f2pates criminals, com s\u00f3n els assassins serials. \u00c9s un tema molt dif\u00edcil del que ja es comen\u00e7a a parlar, per\u00f2 la societat te en qualsevol cas dret a ser protegida. No t\u00e9 res a veure amb la doctrina cat\u00f2lica del penediment, confessi\u00f3 i absoluci\u00f3.<\/p>\n El Vatic\u00e0 i la Crisi<\/strong><\/p>\n L’actitud del Vatic\u00e0 dep\u00e8n sobretot del Papa. En Carol Wojtyla (Joan Pau II) en principi no en volia saber res i es va limitar a publicar un document dient les coses que tots sabem sense fer res. Les queixes en aquells anys acabaven sempre a la taula del Cardenal Ratzinger, que aviat\u00a0esdevindria el seu successor. Una comissi\u00f3 nord-americana amb juristes i tones de documentaci\u00f3 va anar a Roma i es va passar dies anant d’una oficina a l’altre demanant veure el Cardenal. Al final es van tornar a Chicago. En el moment d’aterrir, van rebre un e-mail anunciant que Ratzinger els rebria immediatament. Es van girar i van tornar a Roma. En Ratzinger els va rebre b\u00e9 i es va passar molta estona escoltant amb una cara molt seriosa. Nom\u00e9s va respondre que tot aix\u00f2 li havien explicat a ell de forma molt diferent.<\/p>\n El Cardenal sens dubte va dur el cas a Wojtyla i no sabrem mai com va anar, per\u00f2 no es va prendre cap acci\u00f3 mentre l’esc\u00e0ndol s’anava estenent pels confins de la terra. Ratzinger no havia oblidat mai i un cop Papa va intentar resoldre el conflicte. \u00a0Era transparent que part del problema, potser la part principal, eren els Bisbes i va intentar disciplinar-los i enviar ordres. El NO fou un furi\u00f3s, enrabiat i un\u00e0nime crit de tota la C\u00faria. Els bisbes eren intocables (com els membres de la C\u00faria, molts d’ells amb problemes sexuals propis). El Papa Benet era un home de gran integritat personal per\u00f2 dissortadament un d\u00e8bil administrador.<\/p>\n El Cardenal Law, arquebisbe de Boston i responsable de l’inici de la crisi era un home prestigi\u00f3s que fins i tot havia estat considerat “papable”. Fou la diana i objectiu principal del Fiscal General (Secretari de Just\u00edcia) de l’estat de Massachusetts que el va denigrar en una declaraci\u00f3 institucional contra ell escrita despr\u00e9s del proc\u00e9s de Geoghan. Molts fidels es manifestaven amb cartells a l’exterior de la seva resid\u00e8ncia i li giraven l’esquena a l’interior de la Catedral quan sortia a fer un serm\u00f3. Law es va veure for\u00e7at a dimitir i se’n va anar a Roma. Enlloc de ser castigat, va rebre una bona parr\u00f2quia romana, una resid\u00e8ncia espectacular i va participar en molts comit\u00e8s importants. Que jo s\u00e0piga, encara \u00e9s viu.<\/p>\n En canvi, el Cardenal australi\u00e0 George Pell esdevindria un mal problema pel Papa Francesc, que encara no est\u00e0 resolt.<\/p>\n El paper del Cardenal Pell a Roma<\/strong><\/p>\n Fa uns mesos un apunt d’aquest blog descrivia els problemes de tota mena existents a la C\u00faria Vaticana exposats per dos llibres recents. Francesc havia comentat parlant dels llibres que ell ja ho sabia tot el que els autors explicaven. El problema m\u00e9s urgent era el ca\u00f2tic estat de les finances vaticanes… amb els robatoris que tenen lloc sempre en aquestes situacions. Francesc va buscar un home dur amb coneixements econ\u00f2mics, capa\u00e7 de posar-hi ordre i va triar en George Pell. En Pell va esdevenir una mena de Super-ministre d’Economia i Finances i aviat va esdevenir membre clau d’un consell de cardenals que assessora el Sant Pare. Diuen que personalment era un home ben triat pel c\u00e0rrec. Tenia l’estil dur i autoritari que calia donant ordres a gent de la C\u00faria, no aguantava ximpleries ni desobedi\u00e8ncia. Francesc no t\u00e9 l’aparen\u00e7a de ser un home dur i li venia molt b\u00e9 tenir al costat una persona amb l’estil de Pell dirigint la pol\u00edtica com ell volia. En resum, Pell era un home molt poder\u00f3s en possessi\u00f3 del suport total del pont\u00edfex. El Papa i la pedof\u00edlia<\/strong><\/p>\n Fins i tot aquest autor es preguntava fa uns mesos com era possible que el Sant Pare pos\u00e9s en un c\u00e0rrec tan visible i poder\u00f3s un home que tenia una espasa de Damocles penjant sobre el seu cap. Pell ja havia estat acusat de pedof\u00edlia ell mateix i d’haver fet possible una llarga s\u00e8ries d’actes d’aquesta mena comesos per capellans sota la seva jurisdicci\u00f3. La investigaci\u00f3 havia durat \u00a0anys i semblava impossible que acab\u00e9s sense responsabilitzar el Cardenal pels encobriments. Quant a l’acusaci\u00f3 de peder\u00e0stia personal, es tractava d’un sol cas quan ell era encara un seminarista i les autoritats havien concl\u00f2s que el cas no era digne de cr\u00e8dit i no hi havia proves. Cal tenir en compte que a Austr\u00e0lia nom\u00e9s 25% de la poblaci\u00f3 \u00e9s cat\u00f2lica, per\u00f2 que Pell era un home d’anomenada i prestigi considerables. La comissi\u00f3 que ha investigat Pell afirma que un 7% dels capellans cat\u00f2lics australians s\u00f3n pederastes. Sembla molt alt. No he vist enlloc cap xifra per altres pa\u00efsos. El nou Papa va condemnar durament la peder\u00e0stia al comen\u00e7ament del seu Pontificat, com havien fet els seus dos darrers predecessors i moltes confer\u00e8ncies episcopals. No podia ser d’altra manera. El problema era saber qu\u00e8 m\u00e9s estaven disposats a fer els autors d’aquests declaracions. En molts casos als EUA el que volien dir era que els Srs Bisbes ja ho havien arreglat tot i ja no calia preocupar-se’n m\u00e9s. Alguna cosa va canviar, per\u00f2 no prou per satisfer els cr\u00edtics o les associacions de v\u00edctimes.<\/p>\n El problema semblava senzill: totes les discussions havien assenyalat que la culpa principal havia estat l’encobriment episcopal. Encara m\u00e9s: com era possible que en un assumpte tan espin\u00f3s pr\u00e0cticament totes les di\u00f2cesis dels cinc continents haguessin fet el mateix? No hauria pogut ser una instrucci\u00f3 vaticana resultant de la indifer\u00e8ncia i menysteniment de l’esgl\u00e9sia vers aquest problema, que molts veien com si fos petit? Qui en tenia la culpa? \u00c9s sabut que tots els capellans esdevenint bisbes per primera vegada han de fer un curset d’iniciaci\u00f3 al Vatic\u00e0. \u00a0\u00c9s aix\u00f2 el que aprenen?<\/p>\n En Francesc d’entrada ho va tenir molt clar i va crear una Comissi\u00f3 Pontifical sobre la pedof\u00edlia dirigida espec\u00edficament als bisbes, que serien disciplinats. I aqu\u00ed Francesc va topar frontalment i massiva amb tota la C\u00faria com havia passat al seu predecessor. Ning\u00fa podia tocar els bisbes. Aix\u00f2 MAI, MAI i MAI. El temps va passar i la nova Comissi\u00f3 Pontifical va deixar d’existir sense haver fet res. Afegit:<\/p>\n El Cardenal Pell de 76 anys es va haver de presentar davant el jutge avui dimecres 26 de Juliol (dia local) a Melbourne. Va entrar envoltat per policies d’uniform i advocats. Fou una sessi\u00f3 administrativa de pocs minuts de duraci\u00f3. Es va declarar innocent i el jutge va fixar el comen\u00e7ament del proc\u00e9s pel 6 d’octubre. Diaris i TVs de tot el m\u00f3n han anunciat que es presentaran. Fins Octubre!<\/p>\n Joan Gil<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Francesc va introduir canvis profunds a l’Esgl\u00e9sia que li van guanyar el reconeixement tant dels creients com dels que no en s\u00f3n. Sense canviar ni un punt de la doctrina, en va reformar a fons l’estil. Resumint en un rengle, ell va obrir les portes de l’Estat Vatic\u00e0, per tal que els que hi treballen […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[32499,32500,2170,816,29767,4124],"tags":[989],"class_list":["post-1769","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cardenal-bernard-law","category-cardenal-george-prell","category-esglesia-catolica","category-general","category-papa-francesc","category-pedofilia","tag-989"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-sx","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1769","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1769"}],"version-history":[{"count":13,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1769\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1799,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1769\/revisions\/1799"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1769"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1769"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1769"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
\nFins que un dia el van obligar a tornar a Austr\u00e0lia, probablement a ser jutjat.<\/p>\n
\nI Francesc no va valorar el perill d’aliar-se tan a fons amb aquest home? I si acab\u00e9s condemnat i anant a la pres\u00f3?<\/p>\n
\nCom s’ho va prendre Francesc? Naturalment, ning\u00fa ho sap. Potser va acabar creient que de fet castigar bisbes podria acabar malament. Un indici? Fa poques setmanes fou instal\u00b7lat a Xile un nou bisbe antic col\u00b7laborador d’un arquebisbe previ de mala mem\u00f2ria completament desprestigiat sobretot pels casos de pedof\u00edlia. Moltes v\u00edctimes es van presentar a la cerim\u00f2nia cridant dintre la Catedral i girant l’esquena al nou bisbe. Un micr\u00f2fon indiscret \u00a0va enxampar en Francesc parlant amb un altre eclesi\u00e0stic mentre mirava un v\u00eddeo de l’incident. “Son est\u00fapidos e izquierdistas” va dir.<\/p>\n