{"id":1747,"date":"2017-06-29T13:29:05","date_gmt":"2017-06-29T19:29:05","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/?p=1747"},"modified":"2017-07-21T16:28:25","modified_gmt":"2017-07-21T22:28:25","slug":"andrew-carnegie-i-henry-frick-crueltat-amb-els-treballadors-i-filantropia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/2017\/06\/29\/andrew-carnegie-i-henry-frick-crueltat-amb-els-treballadors-i-filantropia\/","title":{"rendered":"Andrew Carnegie i Henry Frick: Crueltat amb els Treballadors i Filantropia"},"content":{"rendered":"

Andrew Carnegie, el gran home creador de la Fundaci\u00f3 Carnegie de la que viuen tants artistes, de museus, Universitats, escoles, teatres, m\u00fasica, literatura, fou un escoc\u00e8s de naixement, de fam\u00edlia humil que, en d\u00f2lars actuals va arribar a tenir uns 450 mil milions i va superar a John Rockefeller. La hist\u00f2ria nord-americana recorda la Guilded Age<\/em>, la edat daurada a finals del segle XIX dominada pels Robber barons<\/em>, els barons lladres que van fer del pa\u00eds una pot\u00e8ncia industrial dominant i van viure com pr\u00ednceps renaixentistes. Carnegie i Frick en foren exemplars notables.<\/p>\n

Andrew Carnegie<\/strong>
\nVa arribar als EUA molt jove, fill d’una fam\u00edlia de classe mitjana modesta que negociava en t\u00e8xtils. Es va interessar per les telecomunicacions (el tel\u00e8graf) que la ind\u00fastria considerava molt importants i va aconseguir ficar-se a una gran companyia de ferrocarrils. Durant la guerra va ajudar molt als Unionistes, ajudant a establir una superioritat t\u00e8cnica i de transportaci\u00f3 sobre els Confederats. Acabada la contesa va confrontar el seu primer problema gran: li van encarregar construir un pont ferroviari sobre el riu Mississippi, cosa cabdal per poder obrir l\u00ednies de costa a costa i que tothom considerava impossible. Hi va reeixir. La gent dubtava que fos segur i per conv\u00e8ncer, va fer desfilar elefants amb m\u00fasica pel pont. Fou un episodi cr\u00edtic en la seva carrera. Es va adonar que estructuralment el ferro no era prou bo i que ja hi havia foneries que feien acer, per\u00f2 massa poques, petites i utilitzant m\u00e8tods antiquats. Va deixar els trens i anant a Pittsburgh va fundar una gran companyia d’acer, important el m\u00e8tode Bessemer europeu i altres millores. Els d\u00f2lars van comen\u00e7ar a volar a la seva butxaca. No podia produir prou acer.<\/p>\n

L’home havia topat malament amb John Rockefeller i li envejava la seva fortuna i nomenada. Perqu\u00e8 ell no podia fer tants diners? El problema semblava que ell era un home massa amable, caritatiu i bondad\u00f3s i sembla que aix\u00ed no es fan grans fortunes. Per casualitat va con\u00e8ixer en Frick que estava a NY fent la lluna de mel. Era un home brut que ni tenia escr\u00fapols ni tolerava sindicats. Carnegie el va nomenar President de la seva companyia a Pittsburgh. Aviat superaria la fortuna de Rockefeller i podria dedicar-se a la vida social elegant, la filantropia i les obres de caritat. El mot hipocresia ve tot sol als llavis.<\/p>\n

Henry Frick<\/strong>
\nEra nascut als EUA de fam\u00edlia modesta i estava determinat a fer-se ric, cosa que aconseguiria plenament. La primera fortuna abans de prendre control de la companyia de Carnegie la va fer en la ind\u00fastria del coke, el carboni purificat i preparat per anar directament a les foneries, creant una companyia molt efectiva i exitosa. A m\u00e9s seguint una tradici\u00f3 familiar dels avis, va obrir una gran destileria de bourbon, el whisky americ\u00e0. Anys despr\u00e9s durant la Prohibici\u00f3 va retirar el seu nom de la destileria, per\u00f2 va seguir fent el mateix. Les lleis no l’interessaven ni estaven fetes per a ell.<\/p>\n

Frick causa un desastre horror\u00f3s a Johnstown<\/strong>
\nJa establert com a multimilionari, Frick va decidir construir un parad\u00eds d’esport acu\u00e0tic a un llac artificial anomenat Lake Conemaugh, amb una illa al mig, accessible en vaixell, on va construir un club reservat per a ell i altres robber barons amics seus, entre ells el Sr Melon, el del banc i la famosa universitat, i naturalment en Carnegie. No van superar mai els 60 membres, que s’ho passaven molt\u00a0b\u00e9, tots sols entre ells, sense ser molestats per gent vulgar.<\/p>\n

L’embassament tenia un problema greu que els barons van ignorar alegrement: el dam, molt vell, que era nom\u00e9s de terra i rocs. El propietari d’una foneria d’acer situada a Johnstown, uns 32 qm sota del pant\u00e0, s’havia queixat del perill moltes vegades, per\u00f2 es va morir. Originalment el dam tenia unes canonades de ferro per mantenir obert el desgu\u00e0s en cas de perill, per\u00f2 el ferro era un metal preci\u00f3s i alg\u00fa l’havia tret i venut. Calia mantenir un equip de treballadors per reparar el dam cont\u00ednuament. A m\u00e9s els milionaries hi havien instal\u00b7lat una xarxa per evitar que\u00a0s’els escapessin els peixos.<\/p>\n

Un dia el gran Frick s\u00b4hi va presentar en la seva carrossa daurada com la d’un rei. Volia creuar a l’altre costat damunt del dam. No pot ser, li va cridar el guarda: el carruatge era massa ample. Imb\u00e8cil, va respondre el totpoder\u00f3s, la meva carrossa est\u00e0 b\u00e9, el dam \u00e9s massa estret! El va fer ampliar amb terra sense consultar amb un enginyer. Fou la gota final.<\/p>\n

Johnstown, estat de Pennsylvania, el 31 de maig de 1889<\/strong>
\nEl capata\u00e7 sembla haver estat l’\u00fanic que ho va veure venir. A l’hivern havia caigut molta neu que s’estava fonent i qu\u00e8ia una pluja molt forta. El nivell de l’aigua era amena\u00e7ador. Va enviar treballadors al dam a mirar de refor\u00e7ar-lo i obrir un desgu\u00e0s. Veient que tot estava perdut, els va retirar a temps i va enviar un telegrama a Johnstown aconsellant evacuar la ciutat immediatament. El telegrama el va rebre un empleat vellet que no va fer res.<\/p>\n

Com queda dit, Johnstown estava a 32 qm per\u00f2 sota el dam hi havia un poblet petit. Des del moment que el dam va saltar, no se n’ha sabut mai m\u00e9s res. Un tren acabava de sortir de l’estaci\u00f3 de Johnstown. El maquinista va veure el comen\u00e7ament de la riada, va fer marxa enrere a tota velocitat i va entrar a la ciutat tocant desesperadament el xiulet. Aquest acte de preocupaci\u00f3 i solidaritat va costar la vida a alguns passatgers. Van morir exactament 2,209 persones.
\nEls barons s’en van sortir b\u00e9. Van establir un fons de compensaci\u00f3 de 450 milions ($ actuals) i van resumir vida normal<\/p>\n

La vaga tr\u00e0gica anomenada del Homestead Steel a Pittsburgh (1892)<\/strong>
\nFou un dels episodis m\u00e9s brutals i sagnants de la lluita laboral als EUA contra els Robber Barons. Frick mantenia un arxiu amb la seva correspond\u00e8ncia. Hi havia hagut una depressi\u00f3 econ\u00f2mica amb descens de la demanda i Frick va bescanviar cartes amb el propietari Carnegie explicant-li que s’acostaven temps dolents on caldrien mesures en\u00e8rgiques especials. No explicava res, per\u00f2 el que deia era f\u00e0cil d’entendre. Carnegie, sempre l’arist\u00f2crata fi, sensible i molt ben educat respongu\u00e9 que tenia molta confian\u00e7a en ell. Al final, per\u00f2, hi ha una carta de Frick explicant en part la\u00a0veritat, que no sabem si l’amo va respondre.<\/p>\n

Despr\u00e9s d’una provocaci\u00f3 arrogant i amena\u00e7adora de Frick, la Uni\u00f3 va declarar la vaga que Frick pensava trencar amb esquirols. No seria f\u00e0cil. Els treballadors van encerclar la foneria amb piquets sense permetre la entrada a ning\u00fa. Frick va respondre bastint una muralla a l’exterior amb filferro a la part alta. Era la guerra a mort. Frick va amena\u00e7ar els treballadors no sols amb el comiat sin\u00f3 tamb\u00e9 amb el desnonament dels seus pobres habitatges. La viol\u00e8ncia havia comen\u00e7at i el setge continuava. Cal tenir en compte que eren probablement uns 2,500 o 3,000\u00a0treballadors.<\/p>\n

Frick va tenir una de les seves idees genials. Va contractar 300 Pinkertons. Els Pinkertons originalment havien estat una for\u00e7a policial molt efectiva i merit\u00f2ria salvant Lincoln d’un assassinat i capturant lladres de trens i altres criminals per\u00f2 en aquell temps ja nom\u00e9s es dedicaven a rebentar vagues amb viol\u00e8ncia. Frick els va aplegar a una illa llunyana sobre el riu i posant a la seva disposici\u00f3 barques i basses especials, els va fer desembarcar armats fins les dents al costat dels vaguistes per capturar-los i obligar-los a ficar-se a les embarcacions per ser duts enlluny. Els Pinkertons van topar amb molta resist\u00e8ncia i determinaci\u00f3. Es van haver de retirar sense presoners deixant 10 morts a terra i molts ferits.<\/p>\n

Hi va haver un intent d’assassinat de Frick. Ell estava a la seva oficina parlant amb un empleat, quan va entrar un sindicalista armat amb una pistola i un ganivet. El primer tret va ferir Frick al coll (estava assegut). L’assass\u00ed es va acostar tornant a apuntar, per\u00f2 l’empleat va agafar la m\u00e0 de l’invasor que amb el segon tret nom\u00e9s va tornar a ferir Frick al coll. A m\u00e9s, el col\u00b7laborador havia aconseguit al\u00e7ar dempeus a Frick i tots dos es van tirar sobre l’atacant caient per terra. El visitant va aconeguir apunyalar en Frick a una cama manta vegada. Per\u00f2 el President va poder tornar a la feina una setmana despr\u00e9s. L’incident va fer mal als vaguistes, que van perdre suport popular. Al final un general enviat pel govern de l’estat es va presentar amb 8,000 soldats de la Gu\u00e0rdia Nacional de Pennsylvania i va acabar amb la vaga. Generosament Frick va tornar a emplear alguns vaguistes retallant el sou exactament a la meitat. Quina vict\u00f2ria tan gran!<\/p>\n

El drama de la vaga va acabar indisposant Frick amb Carnegie que va aconseguir destituir-lo. Frick ja era gran i es va tornar als seus antics negocis amb el carboni i el whisky, va fer inversions en edificis i propietats i tamb\u00e9 va dedicar-se al patronatge de les arts. Si algun lector va a Nova York li caldria visitar la Col\u00b7lecci\u00f3 Frick, a la seva antiga resid\u00e8ncia a la Cinquena Avinguda, relativament prop de la casa que fou de Carnegie (en l’actualitat un museu de disseny industrial) i tamb\u00e9 al sud del Museu Metropolit\u00e0. \u00c9s una col\u00b7lecci\u00f3 fabulosa d’alguns dels millors pintors de tots els temps, nom\u00e9s que est\u00e0 feta sense coneixement, seny ni ordre, uns quadres al costat dels altres. Ara tenen curadors que intenten arreglar-ho.<\/p>\n

I aix\u00f2 s\u00ed: No us descuideu de passar un vespre sentint els millors int\u00e8rprets musicals del m\u00f3n al Carnegie Hall, com jo vaig fer tantes vegades. Tots dos llocs s\u00f3n coses meravelloses. Jo penso que haurien de ser monuments a la mem\u00f2ria de la pobre gent que les van fer possibles tant a les foneries d’acer com a Johnstown.<\/p>\n

Joan Gil<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Andrew Carnegie, el gran home creador de la Fundaci\u00f3 Carnegie de la que viuen tants artistes, de museus, Universitats, escoles, teatres, m\u00fasica, literatura, fou un escoc\u00e8s de naixement, de fam\u00edlia humil que, en d\u00f2lars actuals va arribar a tenir uns 450 mil milions i va superar a John Rockefeller. La hist\u00f2ria nord-americana recorda la Guilded […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[32488,32484,816,32490,32485,32487,32486,32489],"tags":[],"class_list":["post-1747","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-acer","category-andrew-carnegie","category-general","category-guilded-age","category-henry-frick","category-homestead-vaga","category-pittsburgh","category-robber-barons"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-sb","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1747","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1747"}],"version-history":[{"count":10,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1747\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1768,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1747\/revisions\/1768"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1747"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1747"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1747"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}