Estant de cam\u00ed al primer desastre clim\u00e0tic creat pels \u00e9ssers humans\u00a0i la industrialitzai\u00f3 descontrolada, \u00e9s interessant considerar si efectes clim\u00e0tics anteriors fa molts segles van arribar a influenciar seriosament la vida humana. La resposta \u00e9s que hi ha evid\u00e8ncia contundent de que s\u00ed, sobretot cap al final de l’Edat del Bronze, que tamb\u00e9 va marcar la fi de la darrera Era Glacial. Vet aqu\u00ed tres incidents o esdeveniments que fins fa poc ning\u00fa havia aconseguit entendre.<\/p>\n
Per\u00f2 primer cal parlar dels nostres Ancestres, que molts anomenem\u00a0els Antics.<\/em>\u00a0Van veure la llum del dia tots a l’\u00c0frica, potser a Etiopia o potser a \u00c0frica del Sud, i van aconseguir una fita monumental: es van posar en marxa a peu i en uns quants mil\u00b7lenis, bellugant-se sempre i menjant el que trobaven o podien ca\u00e7ar, van aconseguir poblar la majoria dels racons de la terra. Nosaltres pertanyem al genus\u00a0Homo\u00a0<\/em>i l’esp\u00e8cie\u00a0sapiens.\u00a0<\/em><\/p>\n Els ossos dels nostres Antics m\u00e9s vells trobats tenen uns 100,000 anys. Pels primers 60,000 els avis no van fer gran cosa apart de viure, per\u00f2 de sobte fa 40,000 anys els ancestres es van despertar creant la primera cultura que are anomenem Cromagnon. Ara b\u00e9: la primera expansi\u00f3 per la terra no fou obra nostra, sin\u00f3 d’altres Homos previs que ens van precedir en l’evoluci\u00f3. Recordem per example que tant l’Homo heidelbergensis (precedecessor \u00fanic tant dels Neanderthals com de nosaltres, per\u00f2 gaireb\u00e9 600,000 o 1 mili\u00f3 d’anys m\u00e9s vell) com els Neanderthals foren descoberts a Alemanya i no pas a l’\u00c0frica.<\/p>\n Els primers agricultors a Europa ja havien creat el primer problema amb CO2, perqu\u00e8 van deforestar Europa i crear zones agr\u00edcoles molt grans, per\u00f2 no \u00e9s aix\u00f2 el tema d’aqest apunt. Veiem els tres exemples:<\/p>\n 1) Noam, el de l’Arca, \u00e9s una personalitat b\u00edblica llegend\u00e0ria, que vol dir que existex nom\u00e9s a aquest llibre sense cap altra prova independent. A una \u00e8poca similar i pr\u00f2xima, l’\u00e8pica assiriana Gilgamesh descriu un episodi d’inundaci\u00f3 massiva i diluvi molt semblant al de Noam. Resulta que en el moment m\u00e0xim de la darrera glaciaci\u00f3 fa m\u00e9s de 100,000 anys, la capa de gel tenia un gruix d’uns 3 o 4 quil\u00f2metres, i el nivell del mar havia baixat uns 120 m. Al final cap als 11 o 12 mil anys abans de Christ els homes, podrien haver vist i conservat mem\u00f2ries de la pujada final d’aig\u00fces del mar amb p\u00e8rdua de territori deguda a la desglaciaci\u00f3 que ells \u00a0nom\u00e9s haurien sabut atribu\u00efr a la pluja<\/p>\n 2) L’Edat del Bronze va durar temps diferents, segons la regi\u00f3, per\u00f2 a l’est de la Mediterr\u00e0nia (Palestina, L\u00edban, Ass\u00edria, Illes gregues, C\u00e0ucas i altres, la fi d’aquest temps i la transici\u00f3 a l’Edat del Ferro va dur a tota la regi\u00f3 una cat\u00e0strofe i un colapse pol\u00edtic i cultural sense precedent que va durar entre 1200 i 1100 abans de Crist, m\u00e9s o menys un segle. Al Llevant, Egipte estava vivint la seva \u00e8poca daurada millor, el Nou Regne. De sobte, sense cap mena d’explicacions, tot es va acabar. Ni una sola ciutat a la regi\u00f3 des d’Egipte a S\u00edria es va salvar de la destrucci\u00f3 i la crema. Cultures van ser extingides. No queden ni runes, ni escrits, ni papirs ni monuments, ni mem\u00f2ries, ni res escrit \u00a0per saber qu\u00e8 hava passat. Fou un gran desastre coincident amb la fi de la glaciaci\u00f3 i la pujada inevitable del nivell del mar i un profund canvi clim\u00e0tic que va causar una cat\u00e0strofe monstruosa. Al final del per\u00edode una s\u00e8rie de noves nacions de pobles pr\u00e8viament desconeguts d’origen fosc s’havien estabert als territoris destrossats, com per exemple els Hitites i els Iranians. Els filisteus, els de Goliat i de la hist\u00f2ria de Sansom, tan anomenats a la B\u00edblia, tamb\u00e9 apareixen sobtadament en aquell moment a Palestina. Diuen que provenien d’una illa egea, per\u00f2 no \u00e9s segur. D’on havien sortit? Perqu\u00e8 van venir? I la gent que abans hi vivia? De Canaan no semblava quedar res. Egipte no va deixar d’existir per\u00f2 va haver de recrear una cultura i estructura inferiors, sense explicar qu\u00e8 havia passat durant el segle negre. Aquells homes no tenien cap manera d’avaluar un canvi clim\u00e0tic ni de resoldre’n les conseq\u00fc\u00e8ncies. Un episodi digne del Game of Thrones.<\/p>\n 3) Els primers antrop\u00f2legs nom\u00e9s es preocupaven d’Europa i de les expedicions africanes dels europeus. La resta no era res. Potser es pensaven que els ind\u00edgenes americans o australians o fins i tot asi\u00e0tics havien aparegut per generaci\u00f3 espont\u00e0nia. A Am\u00e8rica, en suport de la idea de la insignific\u00e0ncia, fins fa molt poc no s’havien trobat mai ossos des Antics, per\u00f2 s\u00ed restes com fletxes i destrals i llars de foc. Resulta que els primers venint de la Sib\u00e8ria van creuar l’estret de Behring, que en aquell temps amb l’aigua molt m\u00e9s baixa era un pont i es van trobar amb una tria molt dif\u00edcil:<\/p>\n a)<\/strong> resulta que a l’oest del Canad\u00e0 i els EUA hi havia una zona glacial enorme que arribava fins prop de M\u00e8xic, per\u00f2 a l’Est van trobar un corridor sense gel, pel qual van baixar a peu. Molts va arribar a Texas i Nou M\u00e8xic, on van trobar ca\u00e7a, peixos, flors, arbres i bon clima. El jaciment m\u00e9s fam\u00f3s fou excavat a Clovis, un trist poble a Nou M\u00e8xic, i era potser d’uns 40 o 50 mil anys d’edat.<\/p>\n b)<\/strong> trobant el gel al davant altres dels que havien creuat l’estret de Behring van decidir-se per la navegaci\u00f3 costalera, arribant fins a Xile, on s’han trobat restes de potser m\u00e9s de \u00a0100,000 anys, molt m\u00e9s antigues que Clovis. El m\u00e9s curi\u00f3s i dif\u00edcil d’entendre \u00e9s perqu\u00e8 hi havia tan poques troballes arqueol\u00f2giques al llarg dels continents nord- i sud-americ\u00e0, una dist\u00e0ncia molt gran. Aquests Homos eren prou intel\u00b7ligents per navegar per\u00f2 no deixaven res a terra? No vivien a coves com tots els altres?<\/p>\n La resposta: les seves despulles, coves, destrals i fletxes estan sota l’aigua del Pac\u00edfic degut a la pujada del nivell que va acompanyar la desglaciaci\u00f3 final. Una cosa relativament semblant passa a Gibraltar amb les coves dels darrers (?) Neanderthals.<\/p>\n En Resum: la nostra aigua ha existit sempre dintre d’un sistema tancat: ni entra ni surt de la terra i en tenim sempre la mateixa quantitat, per\u00f2 el seu estat f\u00edsic (gel, l\u00edquid o vapor) es redistribueix segons el clima. Fins i tot en el cas dubt\u00f3s que hom aconsegu\u00eds aturar la producci\u00f3 de CO2, molt de mal ja est\u00e0 fet i no es recuperar\u00e0 espont\u00e0niament en el temps previsible. La humanitat haur\u00e0 de confrontar, no pas ara per\u00f2 aviat, les conseq\u00fc\u00e8ncies de la pujada del nivell del mar i dels canvis clim\u00e0tics, amb nous deserts i m\u00e9s inundacions amb perill de fam, viol\u00e8ncia i emigracions massives. La Sib\u00e8ria seria un lloc particularment atractiu per comen\u00e7ar una nova vida, quan el temps arribi.<\/p>\n Tindrem un nou episodi catastr\u00f2fic com el del segle XI abans de la nostra era? Ning\u00fa ho sap.<\/p>\n Joan Gil<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Estant de cam\u00ed al primer desastre clim\u00e0tic creat pels \u00e9ssers humans\u00a0i la industrialitzai\u00f3 descontrolada, \u00e9s interessant considerar si efectes clim\u00e0tics anteriors fa molts segles van arribar a influenciar seriosament la vida humana. La resposta \u00e9s que hi ha evid\u00e8ncia contundent de que s\u00ed, sobretot cap al final de l’Edat del Bronze, que tamb\u00e9 va marcar […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[32481,32483,32269,816,32151,32482],"tags":[],"class_list":["post-1732","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-edat-del-bronze","category-era-glacial","category-escalfament-global","category-general","category-nivell-del-mar","category-noam-gilgamesh"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-rW","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1732","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1732"}],"version-history":[{"count":13,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1732\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1738,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1732\/revisions\/1738"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1732"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1732"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1732"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}