{"id":17,"date":"2008-11-13T07:55:19","date_gmt":"2008-11-13T05:55:19","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/2008\/11\/13\/parlant-amb-indis-desconeguts\/"},"modified":"2008-11-15T16:04:13","modified_gmt":"2008-11-15T14:04:13","slug":"parlant-amb-indis-desconeguts","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/2008\/11\/13\/parlant-amb-indis-desconeguts\/","title":{"rendered":"Parlant amb Indis Desconeguts"},"content":{"rendered":"

“Outsourcing”: Quan la feina se’n va a l’estranger lluny\u00e0
\n<\/em><\/strong><\/p>\n

“Outsourcing” \u00e9s una paraula terrible, odiada i temuda a tot el territori dels EUA per\u00f2 molt estimada com a font d’estalvis a les oficines dels directius de grans empreses. \u00c9s molt senzill: quan una certa activitat o servei surt massa cara, l’empresa s’estalvia diners enviant-la a l’estranger, on els sous s\u00f3n m\u00e9s baixos. \u00c9s el mercat lliure que tot ho anivella: els sous al pa\u00eds beneficiat pugen i els sous del pa\u00eds donant baixen. Els dels directius naturalment pugen sempre, sobretot quan aconsegueixen augmentar la rendibilitat econ\u00f2mica de la casa. L’argument dels sindicats en contra \u00e9s sempre que les empreses americanes no insisteixen al contracte en fer respectar les mateixes lleis del treball, de seguretat i de protecci\u00f3 ambiental a M\u00e8xic com als EUA. \u00c9s clar que no, perqu\u00e8 si ho fessin no s’estalviarien diners.\u00a0 Quines coses de demanar!<\/p>\n

L'”outsourcing” funciona no sols amb l’estranger. Interiorment tamb\u00e9, perqu\u00e8 cal recordar que hi ha grups de treballadors amb sindicat i grups de treballadors que fan la mateixa feina sense sindicat. Diguem que l’empresa veu que les dones de la neteja s\u00f3n massa cares perqu\u00e8 porten anys amb la companyia i han guanyat millores de sou cada any i tenen molts beneficis secundaris, com ara caixa de pensions, certes assegurances, etc. Doncs la soluci\u00f3 \u00e9s f\u00e0cil: el departament de neteja queda dissolt i els empleats acomiadats i la feina se li dona a una companyia independent que la fa a la meitat de preu. No \u00e9s que els antics empleats es quedin al carrer, no. La segona companyia els ofereix la mateixa feina que tenien abans a la meitat de sou i sense asseguran\u00e7a de malaltia. El capitalisme \u00e9s fant\u00e0stic. “Outsourcing” \u00e9s una eina \u00fatil. Expliquen sempre que ens en aprofitem tots, perqu\u00e8 els nostres fons de pensi\u00f3 tenen accions de la primera companyia, potser fins i tot de les dues. Si ells ho diuen…<\/p>\n

NAFTA, oh rats!<\/em><\/strong><\/p>\n

A Nord-Am\u00e8rica hi ha un tractat anomenat NAFTA, del que hom ha parlat molt durant les eleccions. Anomeneu-la davant certs grups de treballadors i si no aneu amb compte, us escanyaran (“rats” \u00e9s un renec). Per\u00f2 si esteu en companyia de mexicans, no se la pot atacar. Aquesta Associaci\u00f3 de Comer\u00e7 Lliure a Nord-Am\u00e8rica, que tants voldrien abolir,\u00a0inclou els EUA, Canad\u00e0 i M\u00e8xic i no \u00e9s ni ben tros igual que la UE. El resultat principal de la NAFTA \u00e9s que fa molt f\u00e0cil per a qualsevol companyia tancar la f\u00e0brica als EUA i traslladar-la a M\u00e8xic, perqu\u00e8 la companyia pot importar els productes mexicans sense tassa. I aix\u00ed \u00e9s com cada dia es tanquen m\u00e9s i m\u00e9s f\u00e0briques als EUA. I cada dia m\u00e9s i m\u00e9s treballadors es queden sense feina i acaben treballant per la meitat de sou sense asseguran\u00e7a de malaltia (i a gr\u00e0cies).<\/p>\n

Ciutats moribundes<\/em><\/strong><\/p>\n

Am\u00e8rica era un gran pa\u00eds industrial amb f\u00e0briques enormes, les millors del m\u00f3n, per\u00f2 ara cada dia se\u00b4n tanquen m\u00e9s i m\u00e9s i aviat el pa\u00eds estar\u00e0 dedicat nom\u00e9s als serveis, les finances i la recerca.<\/p>\n

Hi ha exemples astoradors. Vigileu que no passi el mateix a Catalunya.<\/p>\n

Hi ha alg\u00fa a qui no li agradin les antigues locomotores de vapor? Potser queda encara qui se\u00b4n recordi de les magn\u00edfiques l<\/em>ocomotores model Santa Fe<\/em>. Qu\u00e8 n’eren de maques! N\u00b4hi ha que estan als museus. <\/em>Queden reprodu\u00efdes als trens el\u00e8ctrics.<\/p>\n

Gaireb\u00e9 totes les locomotores de vapor del m\u00f3n van ser fabricades a una ciutat al nord d’Albany (Capital de l’Estat de Nova York) anomenada Schenectady. Aquest ciutat estava de cam\u00ed a la gl\u00f2ria: a m\u00e9s de les m\u00e0quines de tren hi va ser fundada la gran General Electric. Imagineu-vos el futur! I no us espanteu del present tan trist. L’altre dia no tenint res m\u00e9s a fer, hi vaig anar en cotxe. Quina ciutat tan lletja, pobra i trista! Es veu que ara acaben de descobrir\u00a0 la ind\u00fastria de les llars per a jubilats. I GE els ha regalat un parc davant del jutjat, perqu\u00e8 se\u00b4n recordin de quan la companyia hi era.\u00a0 D’alguna cosa han de viure, pobrets.\u00a0 Jo no hi aniria pas a una d’aquestes llars.<\/p>\n

I Buffalo, que era una de les ciutats industrials m\u00e9s importants no sols de l’Estat de Nova York sin\u00f3 del m\u00f3n a finals del S XIX? Quan la ind\u00fastria pesada va plegar ning\u00fa va saber com substituir-la. I cada any des d’aleshores la ciutat ha anat de baixa i encara no ha tocat fons. T\u00e9 un centre massa gran i espectacular per a una ciutat trista i pobre. Les cases s\u00f3n barat\u00edssimes. Tenen sort de tenir a les rodalies una atracci\u00f3 coneguda, anomenada Cataractes del Ni\u00e0gara.\u00a0 Sempre hi ha turistes despistats que van a Buffalo com si hi hagu\u00e9s alguna cosa.<\/p>\n

Hi ha gent que no ent\u00e9n perqu\u00e8 s’anomena Buffalo si a Am\u00e8rica no hi ha hagut mai cap mal\u00a0 anomenat “buffalo” (en realitat un bisont).\u00a0 \u00c9s un secret. No li digueu a ning\u00fa per\u00f2 \u00e9s que fa segles grups de ca\u00e7adors de parla francesa es van instal.lar a la vora del riu tan maco que hi ha, el quan van anomenar Beau Fleuve”<\/em>.\u00a0 Aix\u00f2 no ho sap gaireb\u00e9 ning\u00fa.<\/p>\n

Ara surten els Indis al Tel\u00e8fon<\/em><\/strong><\/p>\n

Els serveis d’atenci\u00f3 als clients s\u00f3n un punt fluix\u00edssim de les grans companyies a tot arreu del m\u00f3n. El suport tel\u00e8fonic \u00e9s sovint incompetent, sempre lent i a vegades\u00a0 fins i tot desagradable i groller o desconsiderat. Aix\u00ed i tot costa molts diners.<\/p>\n

Fa anys les grans empreses nord-americanes van descobrir tamb\u00e9 l'”outsourcing” per als serveis telef\u00f2nics. \u00c9s clar que els americans nom\u00e9s parlen angl\u00e8s, per\u00f2 cal recordar l’\u00e8xit ling\u00fc\u00edstic tan gran de l’Imperi Brit\u00e0nic. Sobretot els indis, que com els catalans s\u00f3n biling\u00fces: tenen una llengua materna amb alfabet propi que no ent\u00e9n ning\u00fa fora del territori, i a m\u00e9s aprenen angl\u00e8s que adopten com a segona llengua. La difer\u00e8ncia \u00e9s que l’angl\u00e8s \u00e9s una llengua que es parla a tot el m\u00f3n i que l’aprenen perqu\u00e8 volen. Les coses que s\u00f3n \u00fatils no cal imposar-les.<\/p>\n

A m\u00e9s els indis s\u00f3n bons amb la tecnologia i la inform\u00e0tica i s\u00f3n molt respectuosos, i quan viuen\u00a0 a la \u00cdndia, cobren molt menys que els telefonistes americans. Amb els sat\u00e8l\u00b7lits la dist\u00e0ncia ja no \u00e9s res.\u00a0 S\u00f3n els candidats perfectes per a l’outsourcing de tots els serveis d’atenci\u00f3 al client telef\u00f2nic.<\/p>\n

Els cal estudiar una mica abans de poder fer-ho. Els donen classes de vida als EUA, de geografia i de certs costums, a m\u00e9s del coneixement propi de la companyia que representen. Molts indis tenen un accent terrible, per\u00f2 aix\u00f2 la majoria de gent ho pot millorar. Avui llegeixo que Citibank, el gran banc en perill, acaba de vendre la companyia d’outsourcing que tenien a l’\u00edndia, que organitzava outsourcings per qui els necessites. Diuen que havien considerat oferir metges radi\u00f2legs per interpretar a l’India totes les plaques de raigs X fetes a Am\u00e8rica.<\/p>\n

Bancs, companyies de tel\u00e8fon, prove\u00efdors de l’Internet, venedors… totes les companyies grans tenen contractats els serveis telef\u00f2nics a l’\u00cdndia. Els indis no s\u00f3n els \u00fanics: tamb\u00e9 hi ha les Filipines, la Federaci\u00f3 Malaia, Indon\u00e8sia i segurament d’altres. La Xina no, perqu\u00e8 els xinesos tenen un problema massa greu amb l’angl\u00e8s.<\/p>\n

A vegades passen coses divertides. Jo li vaig explicar a un indi per tel\u00e8fon l’altre dia que visc a Manhattan. Despr\u00e9s d’un silenci, em va preguntar si aix\u00f2 \u00e9s a Nova York. I diuen que un altre va tallar a un client que encarregava un cotxe de lloguer i volia quedar en un lloc exacte per trobar-se “Senyor, no cal que es preocupi: el cotxe l’esperar\u00e0 a l’aparcament de l’edifici” El pobre home es pensava que els edificis a Nova York tenen lloc per a un aparcament envoltant la urbanitzaci\u00f3, amb arbres i gespa, com els dels suburbis. Un altre no em va entendre quan li deia que el lloc on treballo est\u00e0 a la Cinquena. Qu\u00e8 \u00e9s la Cinquena? La Cinquena Avinguda. \u00c9s un carrer aix\u00f2? Si, molt llarg. A Nova York. Un altre em va preguntar si el meu edifici est\u00e0 a una “gated community” (una urbanitzaci\u00f3 voltada de muralles amb un gu\u00e0rdia jurat a l’entrada). No n\u00b4hi ha d’aix\u00f2 a Nova York. Una dona no entenia\u00a0 perqu\u00e8 jo li deia que tot estava tancat si era dimecres. \u00c9s que era el 1 de gener (que no \u00e9s festa a tot el m\u00f3n). Finalment em recordo d’un dia quan la persona al tel\u00e8fon d’atencio al client de Citibank tenia un accent indi tan fort que no el podia entendre. Vaig haver de plegar i deixar-ho c\u00f3rrer.<\/p>\n

Com que visc aqu\u00ed jo no s\u00e9 si els espanyols tamb\u00e9 ho fan aix\u00f2. Als catalans ning\u00fa ens vol parlar en catal\u00e0, ni que la companyia estigui a Barcelona o Sabadell. Els indis segur que ho farien per diners si poguessin. I els sud-americans? Voldrien fer algun euro parlant pel tel\u00e8fon amb clients\u00a0 de l’estat? No s\u00e9, dep\u00e8n de moltes coses, ja veurem…<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

“Outsourcing”: Quan la feina se’n va a l’estranger lluny\u00e0 “Outsourcing” \u00e9s una paraula terrible, odiada i temuda a tot el territori dels EUA per\u00f2 molt estimada com a font d’estalvis a les oficines dels directius de grans empreses. \u00c9s molt senzill: quan una certa activitat o servei surt massa cara, l’empresa s’estalvia diners enviant-la a […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[816],"tags":[2412],"class_list":["post-17","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-nova-york-outsourcing-telefon-servei-dassistencia-al-c"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-h","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=17"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=17"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=17"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=17"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}