{"id":1694,"date":"2017-05-08T13:16:14","date_gmt":"2017-05-08T19:16:14","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/?p=1694"},"modified":"2017-05-27T11:26:18","modified_gmt":"2017-05-27T17:26:18","slug":"lensorrament-economic-de-puerto-rico","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/2017\/05\/08\/lensorrament-economic-de-puerto-rico\/","title":{"rendered":"L’ensorrament econ\u00f2mic de Puerto Rico"},"content":{"rendered":"

Aquest blog ja ha avisat els lectors dues vegades sobre l’imminent perill de desastre financer al Territori No-Incorporat<\/em> de Puerto Rico, que \u00e9s una denominaci\u00f3 pol\u00edtica nord-americana per col\u00f2nies. Vol dir no-incorporat a la Uni\u00f3 com a Estat. El seu nom official imposat per la pot\u00e8ncia colonial\u00a0en l’Angl\u00e8s original \u00e9s\u00a0Commonwealth (Comunitat) of Puerto Rico>.<\/em>\u00a0El primer governador de l’autogovern ho va traduir amb perm\u00eds de Washington com a “Estado Libre Asociado”, un nom sense significat triat per fer mal als independentistes que no vol dir res per\u00f2 ha enredat molta gent. Tenen un deute intractable, de quantitat poc clara, potser 120 mil milions de d\u00f2lars<\/strong> (ara diuen 70), estan amena\u00e7ats d’embargament judicial de tota la propietat i diners del govern, estan obligats a apujar els impostos cont\u00ednuament mentre els residents empobrits perden la feina i no poden ni menjar ni viure decentment. L’atur, la desesperaci\u00f3, l’emigraci\u00f3 i la r\u00e0bia s’estenen per l’illa. \u00c9s probablement pitjor que el que va passar a Gr\u00e8cia.<\/p>\n

Politica Colonial<\/strong>
\nLa classificaci\u00f3 pol\u00edtica de PR va ser un problema des del primer moment de l’adquisici\u00f3 de col\u00f2nies pels EUA com a conseq\u00fc\u00e8ncia de la guerra del 1898 i ning\u00fa sabia qu\u00e8 fer de Cuba, Puerto Rico, les Filipines, Guam i moltes altres illes. Dues sent\u00e8ncies del Tribunal Suprem ho van aclarir al comen\u00e7ament del segle XX establint una nomenclatura que persisteix. La paraula “col\u00f2nia” no s’usa. Els residents de les col\u00f2nies no s\u00f3n ciutadans dels EUA sin\u00f3 nacionals.<\/em> El Congr\u00e9s ho va acabar d’aclarir: els anomenats nacionals no podien participar als vots federals ni s\u00f3n membres de la Uni\u00f3 ni havien de pagar impostos federals, per\u00f2 tenien dret a la defensa i representaci\u00f3 diplom\u00e0tica nord-americanes i esdevenien immediatament ciutadans amb plenitud de drets quan abandonaven l’illa i s’establien a un estat nord-americ\u00e0. I els faltava molt l’ajut ec\u00f2mic que els estats incorporats a la Uni\u00f3 reben. Per molts anys els porto-riquenys havien emigrat a Nova York; en l’actualitat van sobretot a Florida del Nord, a la regi\u00f3 d’Orlando, on sembla que hi ha molta feina.<\/p>\n

En els anys 50′ el President Eisenhower i el Congr\u00e9s sota pressi\u00f3 del Comit\u00e8 de Descolonitzaci\u00f3 de l’ONU va fer dues coses: 1) van atorgar a PR un nivell considerable d’autogovern amb una Constituci\u00f3 que era una mena de constituci\u00f3 gen\u00e8rica dels estats nord-americans, sense les refer\u00e8ncies a la Uni\u00f3 que no pertocaven; 2) van establir un programa d’ajut econ\u00f2mic anomenat “bootstrap<\/em>“, que no els regalava diners per\u00f2 atorgava una exempci\u00f3 fiscal absoluta amb acc\u00e8s al mercat interior americ\u00e0 a qualsevol companyia que s’establ\u00eds i obr\u00eds f\u00e0briques a PR. Va resultar en un per\u00edode de prosperitat sense precedent per\u00f2 el Govern de PR no sembla haver considerat que aquest tipus de lleis fiscals americanes en general expiren autom\u00e0ticament als 10 anys. Calia preparar-se i no ho van fer.<\/p>\n

El desastre i les seves causes<\/strong>
\nEl propietari d’un petit caf\u00e8 restaurant prop de la Universitat de PR ho explicava a un periodista del NY Times: els estudiants no venen al seu negoci perqu\u00e8 no tenen diners; ell perd diners, ha d’acomiadar empleats i ja no pot comprar dels seus prove\u00efdors, que en torn no poden comprar res dels agricultors. I quan els afectats volen comprar menjar, troben preus impossibles i aix\u00ed \u00e9s com l’espiral es posa en marxa.<\/p>\n

Quan hom s’interroga sobre la causa del desastre, que molts economistes ja van vaticinar en 2007, \u00e9s dif\u00edcil ignorar el mal govern, la incompet\u00e8ncia i corrupci\u00f3 de sectors importants de la classe pol\u00edtica. El mateix governador actual \u00e9s fill d’un governador previ que va presidir sobre una administraci\u00f3 escandalosament corrupta. Un nou pol\u00edtic elegit arribava envoltat d’un n\u00favol de protegits que demanaven entrar a l’administraci\u00f3 amb sous extravagants i poca feina. Oferien millores socials electoralistes que no es podien permetre. Hi havia robatoris. Els municipis seguien resolvent tranquil\u00b7lament els d\u00e8ficits anuals amb l’emissi\u00f3 de noves obligacions sense confrontar els problemes. Veient que el govern ja no podia vendre obligacions, a alg\u00fa se li va acudir una idea genial: oferir obligacions contra no pas la caixa general sin\u00f3 garantides per impostos i ingressos espec\u00edfics i identificats (!!!) Mentre tant tot es deteriorava. No feien arreglar les centrals hidroel\u00e8ctriques ni les centrals d’electricitat: la gent normal paguen cada mes centenars de d\u00f2lars pel llum. L’asseguran\u00e7a de malaltia, car\u00edssima en l’actualitat, ser\u00e0 terminada l’any vinent per falta de pagament del govern. Les pensions no estan garantides. Han tancat 180 escoles i retallat els sous dels mestres. El subsidi a la Universitat ha estat redu\u00eft brutalment. Els impostos i els preus pugen cada dia. Els joves naturalment emigren als EUA com \u00e9s el seu dret deixant enrere els ancians i jubilats. I moltes coses m\u00e9s. Els ciutadans no semblen creure que aquesta vegada la crisi pugi ser superada. Tothom a la Florida!<\/p>\n

Reaccions. El problema de no ser un estat<\/strong>
\nEl nou governador Rossell\u00f3 va prendre possessi\u00f3 del c\u00e0rrec en gener i amb l’ajut del representant sense vot que tenen a Washington, va aconseguir cridar l’atenci\u00f3 del President Obama. La llei i la Constituci\u00f3 Federal d\u00f3na al Congr\u00e9s l’autoritat de fer qualsevol cosa necess\u00e0ria als territoris no-incorporats, sense haver-se de preocupar ni de la Constituci\u00f3 local ni de les lleis de PR. Degut al menysteniment que senten i les seves preocupacions fiscals, es van negar a donar ni un c\u00e8ntim, per\u00f2 van aprovar una llei anomenada PROMESA<\/em> que establia una Junta Supervisora <\/strong>de set membres nomenada pel President per imposar per damunt del govern de PR totes les mesures necess\u00e0ries. Una de les disposicions (o lleis?) de la Junta fou imposar a tothom un moratori fins aquest mes de maig, que \u00e9s la ra\u00f3 per a qual, arribat el maig, PR ha declarat la suspensi\u00f3 de pagaments en previsi\u00f3 de les querelles judicials imminents que prendrien literalment el pa dels pobres i tota la propietat del govern. La Junta de Supervisors \u00a0havia estat considerada colonialista i fou molt mal rebuda per tothom i el 1 de Maig hi va haver manifestacions amb viol\u00e8ncia pels carrers.<\/p>\n

Als EUA la bancarrota de ciutats i fins i tot estats est\u00e0 prevista i tolerada i es pot superar gr\u00e0cies a les garanties de l’anomenat Cap\u00edtol 9 de la llei federal de bancarrotes<\/strong>. Segons aquesta llei, l’entitat que no pot pagar pot anar al jutge i conv\u00e8ncer-lo que han preparat un pla de reorganitzaci\u00f3 que podria tenir \u00e8xit, nom\u00e9s que els cal protecci\u00f3 contra els vells creditors, donant prioritat de repagament als pr\u00e9stecs nous (que sense aix\u00f2 ning\u00fa els concediria) i manant als anteriors negociaci\u00f3 per reduir el deute (70 c\u00e8ntims per 1 $ \u00e9s un resultat freq\u00fcent).<\/p>\n

\u00c9s aix\u00f2 el que demanen els porto-riquenys PER\u00d2 la llei federal de bancarrotes prohibeix expl\u00edcitament als territoris no incorporats fer\u00a0\u00fas d’aquest recurs. Diu el Congr\u00e9s republic\u00e0 que seria una forma de robar i que prefereixen que els judicis tirin endavant. Cal donar una lli\u00e7\u00f3 a aquests hispans. I aix\u00ed estem.<\/p>\n

Ning\u00fa sap com acabar\u00e0 la trag\u00e8dia per\u00f2 a molts ens sembla que hi hauria d’haver un l\u00edmit a all\u00f2 que el Congr\u00e9s i Govern dels EUA poden tolerar a un territori seu. Si vol, el Congr\u00e9s podria fer una excepci\u00f3 i tolerar per llei el Cap\u00edtol 9. Ning\u00fa est\u00e0 segur que aix\u00f2 passi. Hi ha qui especula amb dues possibilitats: que el Congr\u00e9s faci de PR un estat o que li atorgui la independ\u00e8ncia, coses que semblen poc probables. Si PR fos independent, podria sol\u00b7licitar diners del Fons Monetari Internacional, per\u00f2 caldria que els pol\u00edtics aprenguessin m\u00e9s responsabilitat.<\/p>\n

Joan Gil<\/strong><\/p>\n

PS1: En aquest moment el cas sembla ser tan complicat que les not\u00edcies que surten als diaris provoquen confusi\u00f3. La bancarrota fou aprovada i presentada al jutge per la Junta de Supervisors perqu\u00e8 els acreedors es negaven a negociar. Els diaris diuen ara que el deute s\u00f3n nom\u00e9s 70,000 milions per\u00f2 hi ha un embolic amb obligacions prim\u00e0ries i subordinades i sobretot el problema amb les obligacions garantides per un impost i els judicis per aquesta ra\u00f3 que\u00a0ja hi ha contra tothom. Tenien els pol\u00edtics dret a firmar una cosa aix\u00ed? Semblava com si el govern de PR estigu\u00e9s recollint impostos imposats per gent estrangera. Hi ha advocats que volen ficar a la pres\u00f3 els culpables. Alguns diuen que el deute total podria arribar als 17,000 millions de $ i que ni en 10 ni en 15 anys\u00a0es podrien \u00a0repagar.<\/p>\n

PS2: Ahir 17 de maig una jutgessa va obrir oficialment el proc\u00e9s judicial de la suspenci\u00f3\u00a0de pagaments del territori. Els advocats de PR van explicar que nom\u00e9s hi havia diners per pagar 1\/4 de la quantitat anual que exigeixen els bancs i fons d’inversi\u00f3. A la jutgessa li va semblar que la situaci\u00f3 \u00e9s tan ca\u00f2tica i entremaliada que ning\u00fa coneix de segur la magnitud exacta del deute. Algunes veus del poble de PR van expressar desengany, desesperan\u00e7a i molta amargor. La jutgessa va determinar que el proc\u00e8s davant seu duraria com un any o any i mig. Tamb\u00e9 va exigir que els acreedors es presentessin per fer-los entendre el problema i comen\u00e7ar a negociar si era possible. Per ara no hi ha indicacions que el Congr\u00e9s dels Estats Units estigui disposat a atorgar a PR el fam\u00f2s T\u00edtol 9 de la llei federal de bancarota. Aix\u00ed estem.<\/p>\n

PS3: Com de costum, els mitjans no es preocupen gens de la situaci\u00f3 a PR. Nom\u00e9s el NYTimes acaba de publicar un article sobre la situaci\u00f3 i els desordres a la Universitat de PR, que era l’orgull del pa\u00eds i havia assolit un nivell considerable. (Jo hi vaig anar fa molts anys a mirar-me un c\u00e0rrec de Chairman a la Facultat de Medicina). Gr\u00e0cies a aquesta instituci\u00f3 hi havia a l’illa un nivell cient\u00edfic i t\u00e8cnic atractiu pels inversors. El desastre actual \u00e9s molt gran. S’han tancat molts programs, perdut professors i ser\u00e0 pitjor: la Junta de Supervisors que sembla estar a Nova York ha manat que tallin el pressupost per la meitat. Estan apujant el preu de les matr\u00edcules oferint cada dia menys. Fins i tot el Governador ha protestat.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Aquest blog ja ha avisat els lectors dues vegades sobre l’imminent perill de desastre financer al Territori No-Incorporat de Puerto Rico, que \u00e9s una denominaci\u00f3 pol\u00edtica nord-americana per col\u00f2nies. Vol dir no-incorporat a la Uni\u00f3 com a Estat. El seu nom official imposat per la pot\u00e8ncia colonial\u00a0en l’Angl\u00e8s original \u00e9s\u00a0Commonwealth (Comunitat) of Puerto Rico>.\u00a0El primer […]<\/p>\n","protected":false},"author":183,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[32304,1960,816,882,32474],"tags":[],"class_list":["post-1694","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-bancarrota","category-emigracio","category-general","category-puerto-rico","category-territori-no-incorporat"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkh3-rk","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1694","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/183"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1694"}],"version-history":[{"count":17,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1694\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1712,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1694\/revisions\/1712"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1694"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1694"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.avui.cat\/joanot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1694"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}